Punts importants de la demanda

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Universidad Academia de Humanismo Cristiano Taller IV: Diseño Didáctico en Historia y Ciencias Sociales Aproximación a la selección y elaboración de procedimientos.
Advertisements

¿Para qué (nos) sirven las encuestas docentes? Miguel Valero.
Avaluem què han après Objectius
ITINERARIS A 4t d’ESO. CURRÍCULUM ESO LOE PREVIST PER AL CURS Segona llengua estrangera: s’oferirà en franja de matèries optatives un mínim.
2. REPRESENTACIÓ GRÀFICA D’HABITATGES
FILOSOFIA MODERNA IMMANUEL KANT. 2 IMMANUEL KANT- XVIII (1) PRINCIPIS GENERALS  De formació racionalista, la lectura de l’obra de Hume li fa plantejar.
PORTAFOLI O CARPETA DOCENT
“El temps és el recurs més important; Qui no el sap administrar, no sap administrar res” Peter Drucker.
Els surfistes van utilitzar la cooperació per fer públic el seu desacord amb el projecte d’espigons. En primer lloc van utilitzar les seves planxes per.
Cicle Superior MARISTES VALLDEMIA Quin camí hem fet fins que hem arribat aquí? PRIMERA FASE: CURSET PER MESTRES INFANTIL I PRIMÀRIA (04-05) SEGONA FASE:
Tallers d’intercanvi d’experiències
Del llenguatge visual al missatge visual Su Richardson Burnt Breakfast Adaptació d’una presentació de M. Acaso.
WEBQUEST: aprenentatge a través d’Internet Rosabel Roig Vila Universitat d’Alacant.
HABILITATS DE COMUNICACIÓ PER LA PREVENCIÓ DE RISCOS PSICOSOCIALS.
RESUM.
Un milió d’arbres?. En aquesta activitat intentarem fer una estimació aproximada dels quilometres que poden recórrer els ciclistes del Saunier Duval.
Activitat CALCULA: ESPORT MASCULÍ I ESPORT FEMENÍ Observatori Crític de l’Esport Autora: Susanna Soler i Prat INEFC Barcelona.
ELS BLOCS I LA SEVA APLICACIÓ A L’AULA Recull de propostes sobre els usos didàctics dels blocs Material del Curs de l’Escola d’Estiu Virtual d’Espiral.
“EL MAR A L’AULA” 3r de Primària Curs Escola Eduard Marquina.
INTRODUCCIÓ A L’ELECTRÒNICA PRÀCTIQUES D’ELECTRÒNICA BÀSICA. I.E.S. ENRIC VALOR PEGO.
Interpretació estadística dels indicadors de centre
En el seu compromís d’adaptació constant del projecte pedagògic de Pere Vergés als últims recursos tecnològics, l’escola presenta el projecte d’introducció.
ELS DINOSAURES Projecte realitzat pels alumnes de P.4. Els esquirols i els conills el curs
L'AVALUACIÓ FORMADORA COM A MOTOR DE CANVI ALS CENTRES I ALS SISTEMES EDUCATIUS Neus Sanmartí 4 de desembre de 2014.
L’EQUIP DOCENT COM A ESTRATÈGIA ADAPTATIVA A L’EEES Benedí, Carles; Blanché, Cèsar; Bosch, Maria; Rovira, Ana & Simon, Joan EDBAF, Equip Docent de Botànica.
SALUT I ESCOLA IES LLANÇÀ Josep Santos Infermer ABS Llançà.
PROPOSTES D’AVALUACIONS FIGUROANALÒGIQUES
La llegenda m’ajuda a llegir el mapa.... a interpretar el que diu
Organització, funcionament i gestió dels centres docents públics Les competències bàsiques Jornada de participació Tarragona, Materials a càrrec.
POK´ TA POK´ Sergi Díez, Marc Pujadas, David Rodriguez, Victor Gallego Educació Física Cicle Superior.
Una experiència amb PÈBILI PROJECTE FILOSOFIA 3/18
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació IES El Castell Departament de tecnologia Coeducació: promoure una educació que potenciï la igualtat real.
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
ENERGIA Energia és allò capaç de transformar la matèria.
UNA TARDA QUALSEVOL D’UN DIA QUALSEVOL
BAUHAUS, una escola d’art
La Terra.
Una experiència a sisè de Primària
AVALUAR-QUALIFICAR PER COMPETÈNCIES
L’ÚS DE LES LLIBRETES A LES SESSIONS DE FILOSOFIA 3/18
El mercat ELS NENS I NENES DE P-4.
L’Expressió escrita.
PETITS REPORTERS Títol.
GAUDÍ I LES SEVES MERAVELLES!
OMBRES I LLUMS Escola Antoni Gaudí Sta Coloma de Gramenet
H. EBBINGHAUS. ELS PRIMERS ESTUDIS SISTEMÀTICS SOBRE MEMÒRIA
EL BOSC DE COLLSEROLA A LA PRIMAVERA
Parlar per escriure a partir de Hablar para escribir. Oriol Guasch. (2002) Aula de Innovación educativa, núm. 111.
Aprendre junts alumnes diferents: Una escola per a tothom
PLA DE FORMACIÓ DEL CENTRE
Quin dinosaure!.
Eines d’internet per al professorat d’EOI.
WEBQUEST WEB...QUÈ ? Alumnes de l’Escola ESTEL VALLSECA.
Seminari d’Educació Especial
ESCOLTA ESTRUCTURADA A P3 Escola Joan Maragall.Vilanova del Camí.
L’AIGUA A LA NATURA.
Objectiu Educatiu Trienni
L’avaluació com a motor de l’aprenentatge TALLER D’AVALUACIÓ A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA Primera sessió Març 2018.
TECNOLOGIA.
BIODIVERSITAT A L’HORT
Coneixements i idees previs
Les taules de multiplicar
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
Metodologia per treballar per competències:Consideracions generals
Raúl Álvarez Genes ( auronplay )
LES MÀQUINES.
Metodologia per treballar per competències:Consideracions generals (1)
Jornada d’Intercanvi d’Experiències Formatives a les EOI
COLÒNIES- TREBALL DE SÍNTESI Del 15 al 19 de juny
Aprendre junts alumnes diferents: Una escola per a tothom
Transcripción de la presentación:

Punts importants de la demanda 1-L’avaluació 2-Els contiguts 3-La gestió de l’aula La proposta per aquest curs podria ser: Com aconseguir que els nostres alumnes siguin cada vegada mes competents en aprendre a aprendre i en autonomia i iniciativa personal? El paper dels continguts i la gestió de l’aula. Sobre tot a primària o al pas a primària

Pla de treball: 1a sessió.- 26 de gener 2a sessió.- 23 de febrer Aquesta sessió es dedicarà a posar en comú la diversitat de respostes que pot tenir la pregunta inicial. També es potenciarà l’emergència de noves preguntes. Posant en comú aquesta diversitat es possible que s’enriqueixin les experiències personals. Què faig jo perquè cadascun dels meus alumnes prengui consciencia del que sap, de com ho ha après i què ha de fer per millorar-ho? Dinàmica: treball individual, petit grup i posada en comú. Elaboració de propostes per portar a l’escola. Totes les sessions seguiran una dinàmica similar. 2a sessió.- 23 de febrer Sessió d’aprenentatge vivencial i anàlisi. Elaboració de propostes per portar a l’escola. 3a sessió; 30 de març Diferents estratègies / eines per aprendre a aprendre- Elaboració de propostes per portar a l’escola. 4a sessió; 4 ó 25 de maig La veu de les escoles: presentació de treballs a partir de les propostes realitzades durant el seminari.

Avaluar, avaluar competències, posar notes Avaluar, avaluar competències, posar notes... Jo no se pas què he de fer i encara menys com!

En què pensem quan parlem d’avaluació? A què dones més importància quan prepares una avaluació? Diries que quan avalues fas una tasca de (comprovació, control, estimació, valoració, qualificació, medició.....) De què et serveix l’avaluació que realitzes? Quins processos d’ensenyament-aprenentatge creus que poden ser avaluats? Et planteges la teva pròpia autoavaluació? Què entens per avaluació?

Característiques de l’avaluació tradicional - Utilitza les mostres següents: proves d’elecció múltiple,d’aparellament, etc., proves de classe. - Fa un judici avaluatiu basat en la recollida d’informació i interpretació de les puntuacions. - Focalitza l’avaluació fonamentalment sobre la puntuació de l’alumne en comparació amb les d’altres alumnes. - Permet a l’avaluador presentar el coneixement de l’alumne mitjançant una puntuació. - Tendeix a ser generalitzable. - Proveeix la informació avaluativa de tal manera que inhibeix l’acció curricular . - Col·loca l’avaluació sota la decisió del professor o una altra força externa. -

Santos Guerra. Una flecha en la diana Medir Calificar Comparar Clasificar Seleccionar Jerarquizar Atemorizar Sancionar Acreditar Juzgar Exigir Promocionar Acreditar B Aprender Dialogar Diagnosticar Diagnosticar Comprender Comprobar Explicar Mejorar Reorientar Motivar Rectificar Contrastar Reflexionar

Característiques de l’avaluació alternativa - Utilitza les mostres següents: experiments dels alumnes, projectes, debats, portafolis, productes dels estudiants. Fa un judici avaluatiu basat en l’observació, en la subjectivitat i en el judici professional. Focalitza l’avaluació de manera individualitzada sobre els alumnes a la llum dels seus propis aprenentatges. - Habilita l’avaluador a crear una història avaluativa respecte de l’individu o del grup. - …….. - Permet als estudiants participar en la seva pròpia avaluació

Anàlisi de diferents tipus d’avaluació Els quaderns de competència lingüística contenen: - Dos textos breus de tipologies diferents amb els quals s'avalua la comprensió lectora. - Ítems tancats per avaluar la competència lingüística (lèxic, ortografia i morfosintaxi). - Una redacció. El quadern de competència matemàtica conté activitats de tipologies diferents: - Càlcul directe, problemes de resposta immediata, operacions i aproximacions sobre les operacions. Amb aquestes activitats s'avaluen els aspectes relacionats amb la numeració i el càlcul. - Contorns i superfícies de figures planes, situació de  diversos elements i desplegament de figures quotidianes. Amb aquestes activitats s’avaluen els aspectes relacionats amb l'espai, forma i mesura. - Nombres que segueixen certa regularitat, lectura de gràfics i percentatges relacionats amb la relació i el canvi. La prova de sisè de la Generalitat

Si una competència és fer en situació i per tant una acció, com podem dissenyar activitats d’avaluació? Per avaluar la competència són necessàries tasques relacionades amb l’actuació, que siguin complexes I tinguin sentit per a qui les realitza.

Proves PISA Roca calcaria A Pissarra A Roca calcaria B Pissarra B Esquist i granit GRAND CANYON El GRAND CANYON esta situat en un desert dels EUA. Es un congost molt profund i llarg que conte moltes capes de roca. En algun moment del passat, el moviment de l'escorça terrestre va aixecar aquestes capes. GRAND CANYON te ara, en algunes parts, uns 1,6 km de profunditat. El riu Colorado flueix pel fons del congost. Observa la foto del GRAND CANYON, a sota, vist des del vessant sud. A les parets del congost es poden observar diversos estrats de roques diferents.

Qüestió 1: GRAND CANYON La temperatura del “Grand canyon” pot anar des de sota zero a mes de 40 oC. Encara que es una area desèrtica, les esquerdes de les roques de vegades contenen aigua. Com incideixen els canvis de temperatura i l’aigua a les esquerdes de les roques en el trencament de les roques? A. L’aigua congelada dissol les roques calentes. B. L’aigua cimenta les roques. C. El gel suavitza la superfície de les roques. D. L’aigua congelada augmenta de volum dins de les esquerdes de les roques. Qüestió 2: GRAND CANYON Hi ha molts fòssils d’origen marí, com cloïsses, peixos i coralls, a l’estrat de roques calcaries del Grand Canyon. Que va passar, milions d’anys enrere, per traslladar aquests fòssils allà dalt? A. Antigament, la gent traslladava marisc des de l'oceà al continent. B. Els oceans eren molt mes tempestuosos i els organismes marins eren transportats per onades gegants a les zones interiors. C. Un ocea cobria aquesta area en aquell temps i mes tard va retrocedir. D. Alguns animals marins havien viscut a la Terra abans d’emigrar cap al mar.

Com qualificar el grau de competència Com qualificar el grau de competència? Quan val cada competència a la nota final? Quan valen els coneixements i quan les competències? Es pot aprovar si no tenen els coneixements adquirits de la matèria? Un alumne que respon a un 50% d’un qüestionari ja és competent? …

Què faig jo perquè cadascun dels meus alumnes prengui consciencia del que sap, de com ho ha après i què ha de fer per millorar-ho? La llibreta d’aula

Una eina d’aprenentatge i una eina d’avaluació. introducció Aquesta llibreta serveix perquè t’ajudi a reflexionar sobre que aprens i com aprens a més de pensar també com et van les relacions amb els altres. Es una eina molt important d’organització, aprenentatge i avaluació. --- Es com un de diari personal, però no íntim. Et pot servir per escriure, reflexionar o recordar com et va, per adquirir compromisos nous i revisar o modificar  els que vas adquirint.

20

Principis generals de l’avaluació 1.- Es un fenomen moral, no merament tècnic. 2.- Ha de ser un procés i no un acte aïllat. 3.- Cal que sigui un procés participatiu. 4.- Té un component corroboratiu, no atributiu. 6.- Perquè sigui rigorosa ha d’utilitzar instruments diversos. 7.- Digues com avalues i et diré quin mestre ets. 8.- El contingut ha de ser complex i global. 9.- Ha de servir per a l’aprenentatge. 10.- Avaluar l’avaluació 11.- Ha de ser un acte col·legiat 12-Els canvis importants en el què i el com ensenyar acostumen venir més dels canvis en els sistemes d’avaluació externs que no dels canvis en la orientació curricular.

Referències consultades Informe Pisa Reavaluar (Irene de Puig .... Diferents conferències de la Neus Santmartí Diferents idees del David Vilalta Decrets de la Generalitat ...........