FILOSOFIA MODERNA IMMANUEL KANT. 2 IMMANUEL KANT- XVIII (1) PRINCIPIS GENERALS  De formació racionalista, la lectura de l’obra de Hume li fa plantejar.

Presentación del tema: "FILOSOFIA MODERNA IMMANUEL KANT. 2 IMMANUEL KANT- XVIII (1) PRINCIPIS GENERALS  De formació racionalista, la lectura de l’obra de Hume li fa plantejar."— Transcripción de la presentación:

1 FILOSOFIA MODERNA IMMANUEL KANT

2 2 IMMANUEL KANT- XVIII (1) PRINCIPIS GENERALS  De formació racionalista, la lectura de l’obra de Hume li fa plantejar la necessitat de cercar un model epistemològic alternatiu i de síntesi entre l’enfoc racionalista i l’empirista.  Exposa aquest model, entre d’altres obres, en les tres grans Crítiques:  Crítica de la raó pura  Crítica de la raó pràctica  Crítica del judici

3 3 KANT (2) CRÍTICA DE LA RAÓ PURA -1 ELS INTERROGANTS  La primera crítica aborda el primer dels interrogants que, segons Kant, són l’objecte de la filosofia:  Què puc conèixer? (epistemologia)  Què he de fer?  Què tinc dret a esperar?  Tots tres interrogants són aspectes particulars de la problemàtica global dela filosofia: ¿Què és l’home?

4 4 KANT (3) CRÍTICA DE LA RAÓ PURA -2 CLASSES DE JUDICIS  Judicis Analítics: el seu predicat no afegeix una informació nova a la ja continguda en el concepte del subjecte.  Judicis Sintètics: el seu predicat afegeix una informació nova, diferent de la continguda en el concepte del subjecte.  Judicis a Priori: La seva veritat o falsedat és independent de l’experiència.  Judicis a Posteriori: La seva veritat o falsedat depèn de l’experiència

5 5 KANT (4) CRÍTICA DE LA RAÓ PURA -3 JUDICIS SINTÈTICS A PRIORI  Concepció clàssica racionalista que Kant rebutja:  Tots els judicis analítics són a priori  Tots els judicis sintètics són a posteriori  Si això fos així,  els judicis universal i necessàriament vertaders no ampliarien el nostre coneixement, i  els judicis que amplien el nostre coneixement no serien universal ni necessàriament vertaders.  La ciència és possible sobre la base d’un tercer tipus de judicis, que amplien el nostre coneixement i són universal i necessàriament vertaders:  Judicis sintètics a priori

6 6 KANT (5) CRÍTICA DE LA RAÓ PURA - 4 COM ÉS POSSIBLE LA CIÈNCIA?  Parts de la crítica i temes abordats:  Estètica transcendental  Anàlisi de les formes a priori de la Sensibilitat  Com és possible la Matemàtica com a ciència?  Analítica transcendental  Anàlisi de les formes a priori de l’Enteniment.  Com és possible la Física com a ciència?  Dialèctica transcendental  Anàlisi de les Idees de la Raó  És possible la Metafísica com a ciència?

7 7 KANT (6) CRÍTICA DE LA RAÓ PURA - 5 ESTÈTICA TRANSCENDENTAL  Espai i temps, formes a priori (intuïcions pures) a través de les quals la Sensibilitat del Subjecte ordena els continguts a posteriori (sensacions = intuïcions empíriques).  En conèixer, doncs, transformem (donem forma). El resultat, el fenomen, no és doncs coneixement de la realitat en si (noümen). matèria/forma en Aristòtil.  “encara que tot el nostre coneixement comença amb l’experiència, no per això es pot dir que tot ell prové de l’experiència”

8 8 KANT (7) CRÍTICA DE LA RAÓ PURA - 6 ANALÍTICA TRANSCENDENTAL  L’enteniment és la facultat dels conceptes, que ens permeten comprendre (no tal sols sentir) la realitat fenomènica.  Com en la sensibilitat, també en l’enteniment distingeix formes (a priori) –els conceptes purs o categories- i continguts (a posteriori) – els conceptes experimentals.  Si Espai i temps són les nostres formes de sentir, les Categories són les nostres formes de pensar.

9 9 KANT (8) CRÍTICA DE LA RAÓ PURA - 7 COM ÉS POSSIBLE LA CIÈNCIA?  La Matemàtica és possible com a ciència perquè es basa en Judicis Sintètics a priori a partir de l’anàlisi de les formes pures de la sensibilitat (espai i temps).  La Física és possible com a ciència perquè es basa en Judicis Sintètics a priori a partir de l’anàlisi de les formes pures de l’enteniment (categories), com ara Causa, Substància...

10 10 KANT (9) CRÍTICA DE LA RAÓ PURA - 8 DIALÈCTICA TRANSCENDENTAL  Les Idees de la Raó són grans principis unificadors de la nostra experiència: Jo, Déu, Món.  La Metafísica és la reflexió entorn d’aquestes Idees (les tres substàncies cartesianes). És resultat de l’aspiració humana de superar els condicionants del propi coneixement i assolir coneixements absoluts.  Es tracta d’una aspiració impossible de realitzar: No podem conèixer la realitat “en si”. Conèixer és, inevitablement, transformar.  No és possible la metafísica com a ciència, perquè no és possible conèixer al marge de les Formes de conèixer que inevitablement ens condicionen.

11 11 pretén respon a ELS INTERESSOS DE LA RAÓ ¿QUÈ PUC CONÈIXER? ¿QUÉ HE DE FER?¿QUÈ PUC ESPERAR? ¿QUÈ ÉS L’HOME? INTUICIONS A PRIORI ESPAI CATEGORÍES ACTUAR PER DEURE SER LLIURE I RACIONAL LA FELICITAT tan sols si s’expressa en el IMPERATIU CATEGÒRIC FI EN SI MATEIX se dona a si mateix la llei moral PERFECCIÓ de s’experimenta en la és la convergència de implica UN ESTAT DIGNITAT amb que garanteixi LA JUSTÍCIA les tres preguntes es resumeixen CIUTADÀ DE DOS MONS RACIONALISME EMPIRISME conflueixen en EMANCIPACIÓ DE L’INDIVIDU son possibiliten Elements que ho fan possible TEMPS són determinen la síntesi de SUBSTANCIA RELACIÓ CAUSA-EFECTE son CONEIXEMENT POSSIBLE I REAL determinen LA NATURALESA el seu àmbit i el seu límit és per MANDAT DE LA VOLUNTAD FORMAL INCONDICIONAT UNIVERSAL és com a Educar-se Autoconèixer-seLLEI MORAL LLEI DE LA NATURALESA BELLESA CULTURA AMISTAT les tres preguntes es resumeixen és LA FILOSOFIA DE KANT RESPECTE i per IMAGINACIÓ CONCEPTE