L'AVALUACIÓ FORMADORA COM A MOTOR DE CANVI ALS CENTRES I ALS SISTEMES EDUCATIUS Neus Sanmartí 4 de desembre de 2014.

Presentación del tema: "L'AVALUACIÓ FORMADORA COM A MOTOR DE CANVI ALS CENTRES I ALS SISTEMES EDUCATIUS Neus Sanmartí 4 de desembre de 2014."— Transcripción de la presentación:

1 L'AVALUACIÓ FORMADORA COM A MOTOR DE CANVI ALS CENTRES I ALS SISTEMES EDUCATIUS
Neus Sanmartí 4 de desembre de 2014

2 J.A. Marina a La Vanguardia (1/5/2010)
“La intel·ligència humana juga amb dues funcions. La primera és la producció d’idees, de càlculs, de programes, de projectes. La segona i definitiva és l’avaluadora. De res ens serveix que tinguem molt per escollir si no sabem separar el gra de la palla”. J.A. Marina a La Vanguardia (1/5/2010)

3 Què entenem per avaluar?
Un procés que comporta: Recollir informacions (amb instruments o no) Analitzar la informació recollida i emetre un judici Prendre decisions d’acord amb el judici emès De tipus social: classificar, seleccionar, orientar… De tipus pedagògic: regular el procés d’ensenyament i aprenentatge QUALIFICACIÓ/ ACREDITACIÓ AVALUACIÓ FORMATIVA-FORMADORA

4 Defensem una aula en la que l’alumnat sigui el protagonista
Però a l’hora d’avaluar som els professors els que... Decidim les tasques, les preguntes... Analitzem les respostes i emetem els judicis Prenem decisions És possible una avaluació que ajudi l’alumnat a ser autònom aprenent i a aprendre més significativament?

5 Analitzem un exemple (Escola Banús, 2n)

6 Què caracteritza les persones que prenen “bones” decisions (i són competents en aprendre)?
Tenen uns objectius (i saben per què és important saber fer la tasca) –per tant, caldrà avaluar si se’ls representen- Són capaços d’anticipar i planificar l’acció (què fer, com...) -per tant, caldrà avaluar si ho fan bé- Identifiquen els criteris d’avaluació (què i com se m’avaluarà) ) –per tant, caldrà avaluar si els identifiquen-

7 4 exemples que promuen la reflexió

8 Què hem après avui? Uns alumnes reconeixen l’objectiu.
(després de fer una activitat per aprendre a reconèixer de què depèn que una ombra sigui gran/petita, nítida/difuminada, realitzada a una aula on habitualment els nens i nenes aprenen psicomotricitat, 5 anys) Uns alumnes reconeixen l’objectiu. D’altres diuen que psicomotricitat - a moure’s, fer gestos…-

9 Si un alumne reconeix l’objectiu podem afirmar que ha après
(Exemple d’escrit en un diari de classe, 2n ESO) R. Rodríguez, IESM Juan de la Cierva

10 Anticipació i planificació de l’acció
5 anys CEIP Baloo feta per un nen “superdotat” (traducció de l’original en català) Com ho aprenen a fer els nois i noies que no aprenen sols?

11 Què és el que la professora vol que aprenguem i ens preguntarà a l’examen?
Entrevista a 18 alumnes de 2 grups- classe (1r ESO) i a les seves professores avans de l’examen (tema: la cèl.lula) Las professores van dir que volien que els estudiants raonessin, establissin relacions, comparessin, clasifiquessin... Els estudiants que van aprovar (10) van dir que les professores volien que recordessin noms, classes, la funció de cada parte de la cèl.lula...

12 Com va ser l’examen que se’ls va propusar?
Esquema de la cèl.lula i nomenar les seves parts Dibuix d’un microscopi i nomenar les seves parts Dir les diferències entre una cèl.lula animal i una vegetal En un esquema en el que, por un costat, s’indicaven les parts i, per l’altre, les funcions, s’havien d’unir per mitjar de fletxes. ...

13 Un exemple d’un procés d’aprenentatge en el que es pot reconèixer el paper de l’avaluació
(1r primària)

14 COM ENS IMAGINEM EL SEU ESQUELET?
Aprenem sobre l’esquelet dels mamífers: Els nens i nenes expressen les seves idees inicials Què creiem que aprendrem COM ENS IMAGINEM EL SEU ESQUELET? Neus Garriga 1r CEIP Turó del Cargol

15 REGULEM LES REPRESENTACIONS INICIALS A PARTIR DE COMPARAR QUÈ HA DIBUIXAT CADASCÚ I LES JUSTIFICACIONS SOBRE PERQUÈ HO HEM FET D’AQUESTA MANERA, I DE COMPARAR AMB L’ESQUELET HUMÀ I D’UN CONILL

16 En grup millorem (regulem) el dibuix de l’esquelet inicial

17 Després ens preguntem en què hem de pensar sempre que dibuixem l’esquelet d’un mamífer (passem a l’abstracció per poder generalitzar): Recollim idees, les analitzem i prenem decisions La columna vertebral va del coll a la cua i serveix per aguantar tot el cos. Tots els ossos estan units uns als altres. Estan units per mitjà d’articulacions per poder moure’s. Les costelles estan unides a la columna vertebral (a la part del tòrax) i deixen un espai al mig perquè hi càpiga el cor i els pulmons). D’aquest resum en diem “Base d’Orientació” perquè orienta el pensament i l’acció. Al llarg dels cursos es pot anar ampliant i precisant

18 D’aquesta “Base” en surten els criteris d’avaluació que possibiliten avaluar i regular allò que encara podem millorar (i també qualificar els resultats) Criteris d’avaluació Qual. He/ha/hem dibuixat la columna… ...els ossos units... ...les articulacions… ...Les costelles... Què hauria/hauríem de fer per millorar

19 També ens permet anticipar en què hem de pensar per respondre noves preguntes relacionades amb l’esquelet dels mamífers Quina seria una bona pregunta d’avaluació per comprovar si està ben après? “Les persones també som mamífers. Com serà el nostre esquelet? Dibuixa’l” (I donar el perfil d’una persona) I si ho volem fer més difícil demanar per l’esquelet d’una balena. “En Joan es pregunta com és que els ossos de l’esquelet d’un mico estan units però en canvi es pot moure de moltes maneres. Dibuixa el seu esquelet de manera que es vegi bé com és que es pot moure”

20 Esc. Pere Calders, Polinyà
També a l’etapa d’educació infantil els nens i nenes aprenen a autoavaluar-se Esc. Pere Calders, Polinyà

21

22 I els grans ja n’haurien de saber molt més!!

23 És per això que sorgeixen les “rúbriques”
Sovint, com les tasques competencials són complexes, el problema és saber què és molt bé, bé, regular, malament... (o un 10, 7, 5 o 2) És per això que sorgeixen les “rúbriques”

24 Les rúbriques són els instruments més idonis per concretar els criteris d’avaluació en relació a tasques complexes (competencials)

25 Què és una rúbrica? Els alumnes expliquen què és i perquè els serveix
rperaprendre/rubrica/alumnes Té sentit utilitzar-ne quan s’avaluen tasques complexes-competències (o coneixements que no responen a “correcte o incorrecte”)

26 Per què serveixen les rúbriques?
Al professorat: Per compartir, en el marc del centre, què ensenyar de manera prioritària i els criteris per avaluar cada competència. Per fer un seguiment de l’evolució de cada alumne al llarg dels cursos. A l’alumnat Per saber d’on surt el resultat d’una avaluació. Per identificar què li falta per poder fer millor un tipus de tasca i reconèixer l’evolució.

27 Quins canvis en el plantejament en l’avaluació suposa?
No s’avalua l’alumne sinó com s’ha fet una tasca. Professorat i alumnat (i les seves famílies) poden visualitzar si es va progressant en la realització d’un tipus de tasques. Demana anticipar quins són els grans tipus de tasques en les que s’hauria d’arribar a ser competents. Promou avaluar les tasques des de la seva complexitat i no només aspectes molt parcials.

28 Un web on trobar propostes de “Bases d’Orientació” en relació a competències-clau, rúbriques per avaluar-les i exemples d’activitats aplicades per diferents escoles (en construcció)

29 (escriure un text instructiu -primària i secundària-)
Un exemple d’un procés en el que podem percebre la funció de l’ús de les rúbriques per l’(auto)avaluació en l’aprenentatge (escriure un text instructiu -primària i secundària-)

30 St. Esteve de Sesrovires
Tenim previst anar a Montserrat i ens plantegen aprendre a redactar un text que reculli les instruccions per anar-hi Primer parlem del que sabem i comprovem si tenim clars els objectius i quina és la nostra idea sobre com escriure aquest tipus de text Mercè Mas CEIP La Roureda, 5èP St. Esteve de Sesrovires

31 St. Esteve de Sesrovires
Pensem i anticipem: Què hem de fer per escriure un text instructiu? Pensar en regles que l’escola ha consensuat en relació a l’escriptura de tot tipus de textos: Aspectes formals Silueta del text Títol Presentació Continguts Organització del text Comprensió Ortografia Gramàtica Vocabulari Mercè Mas CEIP La Roureda, 5èP St. Esteve de Sesrovires

32 Elaborada per l’IES Badia del Vallès per compartir-la amb l’alumnat.
Un altre exemple de B.O. Elaborada per l’IES Badia del Vallès per compartir-la amb l’alumnat. Primer els alumnes fan la seva proposta i després es revisa i se’n consensua una que s’aplica a totes les assignatures

33 Compartim els criteris per avaluar produccions en una rúbrica
Rúbrica (1a part): criteris consensuats amb els alumnes que apliquen per coavaluar-se Mercè Mas CEIP La Roureda, 5èP

34 Els alumnes l’apliquen per coavaluar-se
Els alumnes l’apliquen per coavaluar-se. Cada parella avalua 2 produccions

35 Un altre exemple de rúbrica per avaluar un text instructiu
Elaborada per l’IES Badia del Vallès per compartir-la amb l’alumnat

36 Els alumnes poden arribar a qualificar-se

37 St. Esteve de Sesrovires
A partir dels resultats els alumnes s’avaluen i la mestra també. Després comparen si hi ha acord i fan propostes per millorar. El compromís és explicar-ho a la família Mercè Mas CEIP La Roureda, 5èP St. Esteve de Sesrovires

38 Com millorar a nivell de centre a partir d’uns resultats inicials -IS Badia del Vallès per a la dimensió “expressió escrita” de la competència comunicativa- S’ha acordat quins gèneres es prioritzen treballar cada curs Es pacta entre el professorat i amb l’alumnat una Base d’Orientació per a la redacció i una rúbrica amb els criteris d’avaluació Es fa una prova diagnòstica a l’inici de curs A cada assignatura es demanen tasques en les quals s’han d’aplicar aquests gèneres (també als exàmens) A final de curs (en el marc del treball de síntesi) s’avalua el progrés de l’alumnat

39 Un altre exemple: -IS Ramon Berenguer IV (Amposta), Competència matemàtica-
Continua: més objectius, la B.O, la rúbrica i possibles activitats d’avaluació

40 “No hi ha vent favorable per la persona que no sap on va”
“La persona més lenta, que no perd de vista la finalitat del que fa, va sempre més ràpida que la que avança sense perseguir un punt fixe” Frank Kafka ( ) “No hi ha vent favorable per la persona que no sap on va” Novalis ( )

41 Bibliografia básica BLACK, P. (1997). L’avaluació al servei de I'aprenentatge. Temps d’Educació, 18, 85–101. BELAIR, L.M. (2000). La evaluación en la acción. Col. Investigación y Enseñanza, nº 19 Sevilla: Diada editora. JORBA, J. et al. (2000). Avaluar per millorar la comunicació i facilitar l’aprenentatge. Bellaterra: ICE UAB SANMARTÍ, N. (2007). Evaluar para aprender. Barcelona. Ed. Graó SANMARTÍ, N. (2010). L’avaluació per millorar els aprenentatges de l’alumnat. OCDE-PISA (2006). Marc Conceptual per a l’avaluació PISA. Consell Superior d’Avaluació (també 2000, 2003 i 2009)