El Projecte Lingüístic de Centre

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Projecte Agrega. Què és el Projecte Agrega? El projecte Agrega és un projecte dirigit als membres de la comunitat educativa El projecte Agrega és un projecte.
Advertisements

en els centres educatius de la ciutat de Barcelona
ITINERARIS A 4t d’ESO. CURRÍCULUM ESO LOE PREVIST PER AL CURS Segona llengua estrangera: s’oferirà en franja de matèries optatives un mínim.
Activitats artístiques al CFA Miquel Martí i Pol De l’expressió oral i escrita a la cohesió social.
Procés de Reflexió Reglament del Consell Escolar Municipal 25 de setembre 2007.
PORTAFOLI O CARPETA DOCENT
Cicle Superior MARISTES VALLDEMIA Quin camí hem fet fins que hem arribat aquí? PRIMERA FASE: CURSET PER MESTRES INFANTIL I PRIMÀRIA (04-05) SEGONA FASE:
REUNIÓ DE PARES I MARES C.P. L’HORTA Catarroja Curs Tutora: Teresa Luz Pitarch.
Página 1 Creade - LHH, Programes d´Outplacement. Página 2 Què és Creade - LHH ? Context Com ho fem Components bàsics Consultoría Visió Global Consultoría.
Tallers d’intercanvi d’experiències
Del llenguatge visual al missatge visual Su Richardson Burnt Breakfast Adaptació d’una presentació de M. Acaso.
Proves de 2on d'ESO: Les matemàtiques tenen en conjunt un resultat baix. Al costat d'un bon domini en la interpretació de gràfics es dóna un domini menor.
La llengua amb les TAC…. UN NOU MODEL SOCIAL ELS DOCENTS NO ENS PODEM QUEDAR ATURATS DAVANT ELS CANVIS SOCIALS. LA TECNOLOGIA ÉS EN TOTS ELS ÀMBITS (administratiu,
WEBQUEST: aprenentatge a través d’Internet Rosabel Roig Vila Universitat d’Alacant.
Sabeu qui és Josep de Calassanç?
Un milió d’arbres?. En aquesta activitat intentarem fer una estimació aproximada dels quilometres que poden recórrer els ciclistes del Saunier Duval.
ELS BLOCS I LA SEVA APLICACIÓ A L’AULA Recull de propostes sobre els usos didàctics dels blocs Material del Curs de l’Escola d’Estiu Virtual d’Espiral.
Catalunya escola d’emprenedors Mesures per fomentar l’esperit emprenedor Barcelona, 8 de novembre de 2011.
Interpretació estadística dels indicadors de centre
COMPETÈNCIA COMUNICATIVA
L’EQUIP DOCENT COM A ESTRATÈGIA ADAPTATIVA A L’EEES Benedí, Carles; Blanché, Cèsar; Bosch, Maria; Rovira, Ana & Simon, Joan EDBAF, Equip Docent de Botànica.
PROPOSTES D’AVALUACIONS FIGUROANALÒGIQUES
Organització, funcionament i gestió dels centres docents públics Les competències bàsiques Jornada de participació Tarragona, Materials a càrrec.
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació IES El Castell Departament de tecnologia Coeducació: promoure una educació que potenciï la igualtat real.
LA PROGRAMACIÓ DE LLENGUA PER COMPETÈNCIES Equip Lic de L’Hospitalet de Llobregat Febrer 2008.
Conxita Mayós Servei d’Ordenació Curricular
Elaboració de Plans Individualitzats
ESCOLA GRAS I SOLER.
Què és un pla Individualitzat ?
DECRET PEL QUAL S’ESTABLEIX L’ORDENACIÓ DELS ENSENYAMENTS DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA 2007.
AVALUAR-QUALIFICAR PER COMPETÈNCIES
Caterina Cesari Antunez Institut Mediterrània
GRUP DE MEDI AMBIENT IES Guillem Sagrera 1997/2008.
Desplegament del currículum competencial i model didàctic
TRETS DIFERENCIADORS 3r ESO
Jornada de portes obertes 5 de març de 2016
Parlar per escriure a partir de Hablar para escribir. Oriol Guasch. (2002) Aula de Innovación educativa, núm. 111.
PLA DE FORMACIÓ DEL CENTRE
SEEZ Formació en xarxa per a docents d’educació especial a la zona
IES CAN JOFRESA Terrassa PROCÉS D’ELABORACIÓ D’UN
D'AUTONOMIA DE CENTRES (DOGC 5/08)
Eines d’internet per al professorat d’EOI.
WEBQUEST WEB...QUÈ ? Alumnes de l’Escola ESTEL VALLSECA.
Grups interactius a L’Esquitx
Seminari d’Educació Especial
Distribució de les hores del currículum
DOCUMENTS D’ASSESSORAMENT
Objectiu Educatiu Trienni
“EL PALIC, un model per a les illes”
les competències bàsiques
PROJECTE LINGÜÍSTIC És l’instrument que possibilita que els centres educatius organitzin i gestionin determinats aspectes en referència a l’estat i a l’ús.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES I CURRÍCULUM
Coneixements i idees previs
SETMANA DE L'ENERGIA D'OCTUBRE 2005 Granollers L'ENERGIA A L'ESCOLA
Què és el SAL?. Vint-i-cinc anys del Servei d'Assessorament Lingüístic del Consell Insular de Menorca.
Cap a una educació plurilingüe: conceptes clau, estratègies i eines
CEIP AINA MOLL I MARQUÈS
INSTRUCCIONS PER A L’ORGANITZACIÓ I EL FUNCIONAMENT DELS CENTRES PÚBLICS Tenen per objecte aprovar les instruccions que concretaran i desenvoluparan aspectes.
Suports en l’elaboració del Projecte Educatiu de Centre
Recurs educatiu Europa
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
EL PLAN DE GESTIÓN DE RECURSOS HUMANOS
CEIP “MESTRE AGUSTÍ BARBERÀ” - AMPOSTA
PLA EDUCATIU D’ENTORN DEL BARRI DE SANT ILDEFONS DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT 11/07/2019.
DOMINIQUES de l'ENSENYAMENT Presentació del CARÀCTER PROPI
BONES PRÀCTIQUES MODELS D’ÚS DIDÀCTIC DE LES TICS
CEIP CA N’ALZAMORA Escola pública Centre de nova creació
La intervenció dels especialistes d’Educació Especial al centre
Aprendre junts alumnes diferents: Una escola per a tothom
El desplegament de les COMPETÈNCIES BÀSIQUES en el currículum
Transcripción de la presentación:

El Projecte Lingüístic de Centre Problemes…? Oportunitats? Reptes…? Solucions…! maig 2008

Article 4.4 dels Decrets 142/2007 i 143/2007 Tots els centres han d’elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic propi, en què adaptaran aquests principis generals i la normativa a la realitat sociolingüística de l’entorn i al mateix temps hi garantiran la continuïtat i la coherència de l’ensenyament de les llengües estrangeres iniciades a primària. Article 4.4 dels Decrets 142/2007 i 143/2007

El projecte lingüístic propi de cada centre l’ha d’autoritzar el Departament d’Educació. Aquesta autorització l’ha de dur a terme l’inspector o inspectora del centre (...) El projecte lingüístic s’haurà de definir per al conjunt de l’etapa i haurà d’estar formulat i autoritzat abans del 30 d’abril de 2008. Ordre EDU/221/2007 Ordre EDU/134/2008 30 de juny de 2008. Tenim oportunitat de reflexionar sobre la nostra proposta educativa i tenim molta feina feta! Vegem-ho: Estem salvats! Vols dir?

El Projecte Lingüístic de Centre és el RECULL ORGANITZAT dels ACORDS que sobre les propostes educatives per a l’ensenyament-aprenentatge de les llengües i la comunicació va elaborant la comunitat educativa. Un document distribuit en les Jornades que el Departament d'educació va organitzar al llarg del mes de febrer per tot el territori per presntar l'aplicar¡riu i que espot despenjar de.... Conclusions de la Comissió PLC. Coordinadora: Carme JUNYENT

té un Projecte Lingüístic anteriorment elaborat 2 1 té un Projecte Lingüístic anteriorment elaborat es pot adaptar per Projecte Lingüístic de Centre cada Escola 3 4

cada escola té un Projecte Lingüístic 1 A) Elaborat anteriorment a l’aplicació de la LOE (anterior al curs 2007/2008) Per l’arribada d’un nombre significatiu d’immigrants a l’escola Per l’elaboració d’un projecte multilingüe Per l’elaboració d’un projecte integrat de les TIC / de la Biblioteca escolar/.... Perquè ja portàvem un pla d’immersió lingüística Per... posar per escrit el que ja venia essent la pràctica docent. ... B) Elaborat quan es va començar a aplicar la LOE al CI de Primària i al 1er i 3er curs d’ESO (aquest curs 2007/ 2008) Per no fer una “Addenda” al PLC aïllada del conjunt Per avançar la reflexió sobre un aspecte cabdal del desenvolupament del currículum en marc del Projecte educatiu Per ... CAL REVISAR-HO i completar-ho

1 cada escola té un Projecte Lingüístic I n’estàvem orgullosos! 1. INTRODUCCIÓ 1.1 Objectius que han impulsat el centre a redactar el PLC , qui farà el PLC i amb quin procediment. Data d’aprovació pel consell escolar. 2. ANÀLISI DEL CONTEXT 2.1. CARACTERÍSTIQUES SOCIOLINGÜÍSTIQUES. Entorn: ciutat, poble,barri, població. Etc. Procedència de l’alumnat. 2.2. DOMINI DE LA LLENGUA: coneixement i ús de la llengua per part del’alumnat, del professorat i del personal no docent. 2.3. ÀMBITS DE L’ESCOLA: situació de la llengua en els diversos documents del centre i ús de la llengua entre els diversos estamentsdins del centre . 3. DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE 3.1. ÀMBIT PEDAGÒGIC. PIL, tractament de la llengua catalana i de les altres llengües, recursos per a l’aprenentatge del català: aula acollida, tallers llengua, crèdits variables. 3.2. ÀMBIT DE GOVERN INSTITUCIONAL. Organització interna i externa del centre. Ús de la llengua en: el Consell Escolar, claustres, actes institucionals, reunions del centre...El coordinador lingüístic: funcions. 3.3. ÀMBIT ADMINISTRATIU. Projecció interna: retolació, actes, horaris, expedients, etc. Projecció externa: correspondència oficial, comunicacions a pares i mares, revista, etc.. 3.4. ÀMBIT HUMÀ I DE SERVEIS. Ús, domini, titulacions, i tractament de la llengua catalana pel que fa a: professorat, personal no docent, AMPA, menjador, esbarjo , sortides i intercanvis. 4. OBJECTIUS DE MILLORA I ACTUACIONS POSSIBLES 4.1. OBJECTIUS I ACTUACIONS PER DUR A TERME EL PLC. Determinar objectius i actuacions per millorar l’ús i el tractament de la llengua al centre en cadascun dels àmbits del PLC. 4.2.OBJECTIUS I ACTUACIONS PER INCLOURE AL PAC Actuacions que es duran a terme a curt, mig i llarg termini que s’inclouran en el Pla Anual de Centre. 5. DIFUSIÓ, IMPLEMENTACIÓ I AVALUACIÓ DEL PLC I n’estàvem orgullosos! El nostre Projecte Lingüístic era més o menys així!

1 cada escola té un Projecte Lingüístic Aquest PLC 1. INTRODUCCIÓ 1.1 Objectius que han impulsat el centre a redactar el PLC , qui farà el PLC i amb quin procediment. Data d’aprovació pel consell escolar. 2. ANÀLISI DEL CONTEXT 2.1. CARACTERÍSTIQUES SOCIOLINGÜÍSTIQUES. Entorn: ciutat, poble,barri, població. Etc. Procedència de l’alumnat. 2.2. DOMINI DE LA LLENGUA: coneixement i ús de la llengua per part del’alumnat, del professorat i del personal no docent. 2.3. ÀMBITS DE L’ESCOLA: situació de la llengua en els diversos documents del centre i ús de la llengua entre els diversos estamentsdins del centre . 3. DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE 3.1. ÀMBIT PEDAGÒGIC. PIL, tractament de la llengua catalana i de les altres llengües, recursos per a l’aprenentatge del català: aula acollida, tallers llengua, crèdits variables. 3.2. ÀMBIT DE GOVERN INSTITUCIONAL. Organització interna i externa del centre. Ús de la llengua en: el Consell Escolar, claustres, actes institucionals, reunions del centre...El coordinador lingüístic: funcions. 3.3. ÀMBIT ADMINISTRATIU. Projecció interna: retolació, actes, horaris, expedients, etc. Projecció externa: correspondència oficial, comunicacions a pares i mares, revista, etc.. 3.4. ÀMBIT HUMÀ I DE SERVEIS. Ús, domini, titulacions, i tractament de la llengua catalana pel que fa a: professorat, personal no docent, AMPA, menjador, esbarjo , sortides i intercanvis. 4. OBJECTIUS DE MILLORA I ACTUACIONS POSSIBLES 4.1. OBJECTIUS I ACTUACIONS PER DUR A TERME EL PLC. Determinar objectius i actuacions per millorar l’ús i el tractament de la llengua al centre en cadascun dels àmbits del PLC. 4.2.OBJECTIUS I ACTUACIONS PER INCLOURE AL PAC Actuacions que es duran a terme a curt, mig i llarg termini que s’inclouran en el Pla Anual de Centre. 5. DIFUSIÓ, IMPLEMENTACIÓ I AVALUACIÓ DEL PLC Aquest PLC ni és tant diferent del nou… ni deixa de ser vàlida la reflexió que hi ha al darrera… Sobretot si la reflexió és ajustada a la nostra realitat- entorn! Segur que es poden aprofitar moltes de les seves parts!

cada escola té un Projecte Lingüístic o una idea del procés per a elaborar-lo 1 1. Creació d’una Comissió Lingüística Integrants: l’Equip directiu, el Coordinador LIC del centre.Representants del professorat (és convenient que n’hi hagi de llengua catalana, castellana i llengües estrangeres, i el tutor/a de l’aula d’acollida, si el centre té aquest recurs). 2. Seqüènciació en l’elaboració del PLC 2.1 Funcions de l’equip directiu. Funcions del coordinador/a LIC del centre, que pot coordinar la redactarà l’esborranydel projecte. 2.2 Una vegada elaborat, la comissió el revisarà i, si és necessari, hi farà les esmenes que es consideri oportunes. 2.3 Es farà la redacció definitiva. 2.4 Presentació a tot el claustre (és convenient si volem que el PLC es porti a la pràctica). 2.5 La comissió el presenta a l’Inspector per a la seva aprovació. 3. Fases en l’elaboració del PLC 3.1 Breu anàlisi de l’entorn del centre 3.2 Diagnosi del centre: 3.3 Redacció de l’esborrany del PLC 4 Aspectes que ha de recollir el PLC 4.1 El tractament de totes les llengües que s’utilitzen en les activitats del centre, incloses les que no són docents. 4.2 Ha de recollir les estratègies i recursos que utilitza el centre per als alumnes nouvinguts (aula d’acollida, desdoblaments, reforços…) 4.3 Ha de recollir, així mateix, les estratègies i recursos del centre per atendre els alumnes de NEE, en l’aprenentatge de llengües. 4.4 La reflexió sobre quin paper hi juguen les llengües d'origen dels nostres alumnes tenint en compte que estem en una societat multilingüe. 5 Objectius Els objectius a curt, mitjà i llarg termini. Se n’ha de fer una avaluació anual per comprovar si es van assolint. I el procés per a elaborar i aprovar el PLC podria ser com aquest?

cada escola té un Projecte Lingüístic o una idea del procés per a elaborar-lo 1 L’estructura de cada PLC haurà de respondre a les necessitats detectades i a les solucions acordades per la comunitat educativa, però considerant tots els àmbits d’actuació i tots els implicats. Un projecte de centre suposa l’acord de la comunitat educativa per a l’ensenyament i l’aprenentatge d’uns continguts per tal d’assolir uns objectius concrets. 1- l’acord ha de partir d’una anàlisi acurada dels aspectes sociolingüístics i comunicatius del centre i el seu entorn, que consideri les característiques concretes, personals i professionals, de l’equip docent del centre. 2- definir els objectius lingüístics i comunicatius que es volen aconseguir en el marc de la competència plurilingüe i pluricultural, 3- EL procés que se seguirà i la formació permanent del professorat que caldrà 4- Els continguts i les activitats concretes, seqüenciades en les diferents àrees curriculars, i les pautes per a la coordinació que ha de fer possible la transferència dels aprenentatges. 5- Estructura de l’organització que farà possible portar a la pràctica 6- Avaluació continuada de la realització i l’aplicació del PLC O com aquest altre que trobem suggerit entre la documentació de la “Guia per a l’elaboració del PLC”

2 1 3 4 Projecte Lingüístic de Centre té un Projecte Lingüístic anteriorment elaborat el departament d’Educació ofereix un APLICATIU es pot adaptar per es pot fer servir per Projecte Lingüístic de Centre cada Escola 3 4

l’aplicatiu del Departament d’Educació 2 NO ÉS PRECEPTIU NO és l’únic procediment per arribar a tenir el Projecte Lingüístic de Centre elaborat. ÉS UNA EINA QUE es pot fer servir sencera o per parts. QUE ha estat elaborada des d’una determinada concepció de “moment educatiu” i de centre.

l’aplicatiu del Departament d’Educació És un index molt complert 2 És un index molt complert 0. Introducció 0.1. Presentació del document 1. Context sociolingüístic 1.1. Alumnat 1.2. Entorn 2.1. La llengua catalana, llengua vehicular i d'aprenentatge 2.1.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivència 2.1.1.1. El català, vehicle de comunicació 2.1.1.2. El català, eina de convivència 2.1.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana 2.1.2.1. Programa d’immersió lingüística 2.1.2.2. Llengua oral 2.1.2.3. Llengua escrita 2.1.2.4. Relació llengua oral i llengua escrita 2.1.2.5. La llengua en les diverses àrees 2.1.2.6. Continuïtat i coherència entre cicles i nivells 2.1.2.7. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular: 2.1.2.7.1. Alumnat que desconeix les dues llengües oficials 2.1.2.7.2. Alumnat sud-americà de parla hispana 2.1.2.8. Atenció de la diversitat 2.1.2.9. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua 2.1.2.10. Avaluació del coneixement de la llengua 2.1.2.11. Materials didàctics 2.1.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe 2.1.3.1. Informació multimèdia 2.1.3.2. Usos lingüístics 2.1.3.3. Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum 2.1.3.4. Català i llengües d’origen 2.2. La llengua castellana 2.2.1. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana: 2.2.1.1. Introducció de la llengua castellana 2.2.1.2. Llengua oral 2.2.1.3. Llengua escrita 2.2.1.4. Activitats d’ús 2.2.1.5. Castellà a les àrees no lingüístiques 2.2.1.6. Alumnat nouvingut 2.3. Altres llengües 2.3.1. Llengües estrangeres 2.3.1.1. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa 2.3.1.1.1. Desplegament del currículum 2.3.1.1.2. Metodologia 2.3.1.1.3. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera 2.3.1.1.4. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera 2.3.1.1.5. L’ús de la llengua estrangera a l’aula 2.3.1.2. Estratègies d’ampliació de l’oferta de llengües estrangeres 2.3.1.2.1. Avançament de l’aprenentatge de la llengua estrangera 2.3.1.2.2. Aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera 2.3.1.3. Projectes i programes plurilingües 2.3.2. Altres llengües oficials 2.3.2.1. Occità, llengua oficial de Catalunya 2.3.2.2. Llengües oficials a l’Estat 2.3.3 Llengües complementàries procedents de la nova immigració

2 l’aplicatiu del Departament d’Educació 2.4. Organització i gestió 2.4.1. Organització dels usos lingüístics 2.4.1.1. Llengua del centre 2.4.1.2. Documents de centre 2.4.1.3. Ús no sexista del llenguatge 2.4.1.4. Comunicació externa 2.4.1.5. Llengua de relació amb famílies 2.4.1.6. Educació no formal 2.4.1.6.1. Serveis d’educació no formal 2.4.1.6.2. Activitats extraescolars 2.4.1.6.3. Contractació d’activitats extraescolars a les empreses 2.4.1.7. Llengua i entorn 2.4.2. Plurilingüisme al centre educatiu 2.4.2.1. Actituds lingüístiques 2.4.2.2. Mediació lingüística (traducció i facilitació) 2.4.3. Alumnat nouvingut 2.4.4. Organització dels recursos humans 2.4.4.1. El pla de formació de centre en temes lingüístics 2.4.5. Organització de la programació curricular Coordinació cicles i nivells Estructures lingüístiques comunes Projectes d’innovació 2.4.6. Biblioteca escolar Accés i ús de la informació Pla de lectura de centre 2.4.7. Projecció del centre 2.4.7.1. Pàgina web del centre 2.4.7.2. Revista Exposicions 2.4.8. Xarxes de comunitats virtuals 2.4.9. Intercanvis i mobilitat 2.4.10. Dimensió internacional del centre educatiu 3. Concreció operativa del projecte (Pla anual) Té molts apartats i subapartats! Però necessitariem un “any sabàtic” per a llegir-ho tot!

l’aplicatiu del Departament d’Educació 2 http://www.xtec.net/lic/projecte_ling.htm ACCÉS A L'APLICATIU. Versió 2.0 (genera els documents finals) (format ZIP)    * Educació Infantil    * Educació Primària    * Educació Secundària    * Educació Infantil i Educació Primària    * Educació Primària i Educació Secundària    * Educació Infantil, Educació Primària i Educació Secundària ACCÉS A L'APLICATIU. Versió 2.0 (genera els documents finals) Open Office 2.3 (format ZIP)    * Educació Infantil    * Educació Primària    * Educació Secundària    * Educació Infantil i Educació Primària    * Educació Primària i Educació Secundària    * Educació Infantil, Educació Primària i Educació Secundària Descàrrega programa Open Office 2.3

l’aplicatiu del Departament d’Educació 2 de l’aplicatiu LIC del Departament d’Educació als documents de la nostra escola

2 l’aplicatiu del Departament d’Educació MARC LEGAL DIAGNOSI parteix ajuda a fer una MARC LEGAL DIAGNOSI per a elaborar el És una sistematització. T’ajuda a pensar en tot. PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE Llengua catalana, llengua vehicular i d’aprenentatge Llengua castellana Llengües estrangeres Organització i gestió Possibilita que al final de tot el procés es pugui fer una CONCRECIÓ OPERATIVA DEL PROJECTE EN ELS SUCCESSIUS PLANS ANUALS

2 l’aplicatiu del Departament d’Educació Que són convencionals! conté 5 DESCRIPTORS DE SITUACIONS HIPOTÈTIQUES ON ES POT SITUAR UN CENTRE Poden facilitar la diagnosi del centre respecte al contingut de cada enunciat. Cal marcar l’indicador ques’ajusti més a la realitat actual del vostre centre. (En alguns casos, però, us haureu de definir directament a partir d’un enunciat i haureu d’escriure directament en un quadre de text ) Els indicadors de diagnosi inicial permetran crear una gràfica -radiografia dels punts forts i dels punts febles del vostre centre en matèria de tractament de les llengües. De cada contingut cal fer-ne una proposta de redactat que haurà de reflectir el posicionament del centre respecte a la qüestió tractada. De fet, marcarà l’horitzó al qual vol arribar el centre a partir de la realitat actual, del marc normatiu i de la recerca de la qualitat educativa. Que són convencionals! Vols dir que el punt “5” és el nostre òptim? Es fa difícil identificar-se amb un sol ítem.

2 l’aplicatiu del Departament d’Educació conté MOLTES I VALUOSES REFERÈNCIES DOCUMENTALS el marc normatiu de cada enunciat, alguns elements de reflexió (documents, referències bibliogràfiques, exemples de bones pràctiques...) algunes propostes d’actuacions (de formació, d’assessorament, de programes del Departament, de recursos que facilita l’entorn, la xarxa...) ÉS BO I IL.LUSTRATIU LLEGIR-HO i resumir-ho per a fer-ho operatiu!

2 l’aplicatiu del Departament d’Educació propostes que es poden incloure al Projecte Lingüístic (o com “sobreviure” a l’aplicatiu)

l’aplicatiu del Departament d’Educació del que HEM DIT en un apartat 2 NO ens ajuda a detectar quines serien les nostres pròpies INCOHERÈNCIES del que HEM DIT en un apartat i en un altre. del que DIEM al que FEM. del que FEM al que AVALUEM.

l’aplicatiu del Departament d’Educació 2 NO és l’única eina. En tenim d’altres com:

l’aplicatiu del Departament d’Educació 2 NO és l’única eina. En tenim d’altres com: El “Manual de direcció” del web de la FECC http://www.escolacristiana.org

2 1 3 4 Projecte Lingüístic de Centre té un Projecte Lingüístic anteriorment elaborat el departament d’Educació ofereix un APLICATIU es pot adaptar per es pot fer servir per Projecte Lingüístic de Centre cada Escola poden formar part de té diversos PLANS i PROJECTES que contenen reflexions i propostes d’acció 3 4

3 els diversos documents i Plans del centre Ideari o Caràcter Propi Desenvolupament Curricular de cada Etapa Reglament de règim interior Pla d’acció tutorial Pla d’acció pastoral. Pla d’avaluació de centre. Pla de formació del personal. Pla d’acollida. Pla de convivència Altres plans estratègics o projectes d’innovació de l’escola: Biblioteca.edu, Pla Educatiu d’Entorn, Pla de Convivència,… Documents que haurem de “tocar” per fer el PEC. Fem-ho amb “olfacte lingüístic” també!

els diversos documents i Plans del centre 3 dels Plans i Projectes de la nostra escola als apartats del PLC

3 els diversos documents i Plans del centre Projecte de catalanitat L’IDEARI o CARÀCTER PROPI destaca que: Som una institució/escola nascuda a Catalunya i amb voluntat de... Projecte de catalanitat Som una institució/escola amb voluntat d’obertura al món, al coneixement... Projecte d’acollida Som una institució/escola d’atenció, especialment, als més febles i d’acollida a tothom... Projecte multilingüe El REGLAMENT DE RÈGIM INTERN recull: 1. La llengua (escrita i oral) de comunicació habitual 2. La intervenció d’altres professionals, per motiu lingüístic (altres llengües d’origen, sords...)

els diversos documents i Plans del centre 3 El PLA DE CONVIVÈNCIA destaca que: Que la prevenció dels conflictes significa reconèixer l’origen de les dificultats… Algunes dificultats poden ser d’origen lingüístic El diàleg com a l’eina privilegiada de resolució de conflictes La importància dels llenguatges no verbals, de l’empatia , de l’assertivitat (competències comunicatives-lingüístiques, totes elles!) …..

els diversos documents i Plans del centre 3 El PLA DE FORMACIÓ PERMANENT DEL PROFESSORAT: Que planifica la formació del professorat en funció de prioritats del centre Que dóna resposta a les prioritats descrites en el PLC Que té en compte la normativa que regula les titulacions dels mestres i professors per impartir ensenyament EN català i DEL català. Que té en compte les convocatòries que van sorgint per donar resposta a un projecte multingüe.

2 1 3 4 Projecte Lingüístic de Centre té un Projecte Lingüístic anteriorment elaborat el departament d’Educació ofereix un APLICATIU es pot adaptar per es pot fer servir per Projecte Lingüístic de Centre cada Escola poden formar part de haurien de ser el marc té diversos PLANS i PROJECTES que contenen reflexions i propostes d’acció Els currículums LOE inclouen les COMPETÈNCIES BÀSIQUES 3 4

les competències bàsiques 4 Es refereixen a un conjunt de recursos Que un individu pot movilitzar de forma conjunta i integrada Per a resoldre eficaçment una situació Article 8.1 del Decret 142/22007 S'entén per COMPETÈNCIA la capacitat d'utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació.

les competències bàsiques 4 Els currículum de Catalunya recullen : Les competències comunicatives: 1.Competència comunicativa lingüística i audiovisual  2.Competències artística i cultural  Les competències metodològiques: 3.Tractament de la informació i competència digital  4.Competència matemàtica  5.Competència d'aprendre a aprendre  Les competències personals: 6. Competència d'autonomia i iniciativa personal  Competències específiques centrades en conviure i habitar el món: 7.Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8.Competència social i ciutadana 

les competències bàsiques 4 DESTAQUEN L’enfocament comunicatiu de l’ensenyament-aprenentatge de les llengües. El desenvolupament d’aquesta competència (comunicativa) no ha de ser un afer exclusiu de l’àrea de llengua. Atès que la llengua i la comunicació són la base de la captació, elaboració i comunicació del coneixement, totes les àrees esdevenen també responsables del desenvolupament de les capacitats comunicatives de l’alumnat.

les competències bàsiques 4 La decisió més important és: la selecció de les situacions i dels contextos que siguin representatius de la competència que es vulgui aconseguir desenvolupar. És a dir, es tracta de: plantejar aquelles situacions (o famílies de situacions) que són pertinents per al desenvolupament de la competència i que necessiten de la mobilització conjunta i ajustada de tots els recursos (genèrics i específics).

4 les competències bàsiques ÉS LA BASE DE TOTS ELS APRENENTATGES la competència comunicativa lingüística ÉS LA BASE DE TOTS ELS APRENENTATGES i per tant, el seu desenvolupament és RESPONSABILITAT de totes les àrees i matèries del currículum.

les competències bàsiques 4 Això significa educar les nenes i els nens perquè desenvolupin aquelles competències comunicatives i lingüístiques que facin possible que tant personalment com socialment siguin capaços d'actuar i reeixir en el seu entorn i construir els fonaments de la ciutadania, del coneixement del que és la condició humana, de la comprensió d'altri. Cal motivar qui llegeix i escriu perquè descobreixi en la llengua escrita una eina d'entendre's a si mateix o a si mateixa i a les altres persones, i els fenòmens del món i la ciència i també que és una font de descoberta i de plaer personal. En això té molta importància la potenciació d'institucions escolars com la biblioteca (mediateca), la ràdio o plataformes d'Internet, com a dinamitzadores de l'aprenentatge lector i escriptor de textos de nivells de complexitat cada vegada més gran i de tipologia i funcionalitat diversa. A més, cal aplicar-la progressivament a en diferents suports (paper, digital) i formats (verbals, gràfics i imatge).

les competències bàsiques 4 ALGUNS EXEMPLES els hem extret de: www.instutodeevaluacion.mec.es http://www.institutodeevaluacion.mec.es/contenidos/internacional/pisalectura.pdf FONS i ESTEVE, Montserrat Llegir i escriure per viure La Galera 1999 Barcelona

comprensió lectora exemple 1 extret del PISA 4 Las zapatillas. Text de 359 paraules (1 plana)

comprensió lectora exemple 1 extret del PISA 4 Las zapatillas. Text de 359 paraules (1 plana) Pregunta 1 ¿Qué intenta demostrar el autor en este texto? Pregunta 2 Según el artículo, ¿por qué no deberían ser demasiado rígidas las zapatillas deportivas? Pregunta 3 Una parte del artículo afirma: “Un buen calzado deportivo debe cumplir cuatro requisitos” ¿Cuáles son esos requisitos? Pregunta 4 Fíjate en esta frase que está casi al final del artículo. Aquí se presenta en dos partes: “Para evitar molestias menores, pero dolorosas, como ampollas, grietas o “pie de atleta” (infección por hongos)” (primera parte) “el calzado debe permitir la evaporación del sudor y evitar que penetre la humedad exterior” (segunda parte) ¿Cuál es la relación entre la primera y la segunda parte de la frase?

comprensió lectora exemple 2 extret del PISA 4 El lago Chad. Dues gràfiques La figura 1 muestra los cambios del nivel en el lago Chad, situado en el Norte del África sahariana. El lago Chad desapareció por completo alrededor del 20.000 a.C., durante la última época glacial. Alrededor del 11.000 a.C., reapareció. Hoy, su nivel es aproximadamente el mismo que era en el 1.000 d.C. La figura 2 muestra el arte rupestre sahariano (antiguas pinturas encontradas en las paredes de las cuevas) y su relación con los cambios en la distribución de las especies animales.

comprensió lectora exemple 2 extret del PISA 4 El lago Chad. Dues gràfiques Pregunta 1 ¿Cuál es el nivel actual de profundidad del lago Chad? Pregunta 2 ¿Cuál es la fecha de comienzo del gráfico en la figura 1? Pregunta 3 ¿Por qué se ha elegido ésta como fecha de comienzo del gráfico? Pregunta 4 La figura 2 se basa en el supuesto de que… Pregunta 5 Para responder a esta pregunta tendrás que combinar información tanto de la figura 1 como de la figura 2. La desaparición en el arte rupestre sahariano del rinoceronte, el hipopótamo y el uro ocurrió…

comprensió lectora exemple 3 extret del PISA 4 La garantia Dos documents comercials

comprensió lectora exemple 3 extret del PISA 4 La garantia Dos documents comercials En la página anterior se muestra el recibo que le dieron a Dolores cuando compró su nueva cámara y, a continuación, la tarjeta de garantía de la cámara. Utiliza estos documentos para contestar a las siguientes preguntas. Pregunta 1 Utiliza los datos del recibo para rellenar la tarjeta de garantía. El nombre y los datos del propietario ya se han rellenado. Pregunta 2 ¿Cuánto tiempo tiene Dolores para devolver la tarjeta de garantía? Pregunta 3 ¿Qué mas compró Dolores cuando estuvo en la tienda? Pregunta 4 Al final de la factura aparecen escritas las palabras “gracias por su compra”. Una de las razones posibles para ello es sencillamente la de ser educado. ¿Cuál sería otra posible razón?

exemple 4 extret del llibre de M. Fons “Llegir i escriure per viure”

exemple 4 extret del llibre de M. Fons “Llegir i escriure per viure”

El Projecte Lingüístic de Centre L’objectiu central de l’educació és preparar l’alumnat de Catalunya perquè sigui capaç de desenvolupar-se com a persona i de comunicar-se i així pugui afrontar els reptes de la societat plural, multilingüe i multicultural del segle XXI.

El Projecte Lingüístic de Centre En la seva aplicació ha d’esdevenir una eina útil Per refermar la nostra identitat d’escola. Per ser el referent de decisions importants en el desenvolupament curricular. Per avaluar la bondat de l’acció didàctica com a facilitadora del desenvolupament de la capacitat comunicativa dels nostres alumnes.

El Projecte Lingüístic de Centre Cada escola es va elaborant el RECULL ORGANITZAT D’ACORDS sobre Propostes esducatives per a l’ensenyament –aprenentatge de les llengües i la comunicació Sempre revisable i millorable…! A partir de la seva aplicació i avaluació Així, el 30 de juny tindrem un PLC útil i ben fet!

El Projecte Lingüístic de Centre Doncs això ja està ! Com amb tots els Plans i Projectes de l’ESCOLA , el REPTE més gran és superar el perill de passar de l’ANÀLISI a la PARÀLISI!

El Projecte Lingüístic de Centre Problemes…? Oportunitats? Reptes…? Solucions…! maig 2008