PER QUÈ HEM DE DIR NO A LA LOMCE Héctor Silveira President FaPaC BCN Ciutat.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Jornadas Vedruna para los equipos de dirección y gestión Vic (Barcelona) 10 a 13 de julio de 2012.
Advertisements

El desplegament de la Xarxa de Fibra Òptica de Catalunya
L’educació permanent, avui Centelles, 7 d’octubre de 2004
Projecte Agrega. Què és el Projecte Agrega? El projecte Agrega és un projecte dirigit als membres de la comunitat educativa El projecte Agrega és un projecte.
Introducció al Sistema Estadístic de les Illes Balears (Sestib)
BATXILLERAT 34R/1I/1P-212. EL BATXILLERAT LOE EL BATXILLERAT ÉS UNA ETAPA FORMATIVA Durada: 2 ANYS Titulació: BATXILLER SORTIDES: a)Estudis universitaris.
en els centres educatius de la ciutat de Barcelona
ITINERARIS A 4t d’ESO. CURRÍCULUM ESO LOE PREVIST PER AL CURS Segona llengua estrangera: s’oferirà en franja de matèries optatives un mínim.
Regidoria d’Educació, Família, Majors i Immigració CURS
Èxit i fracàs a l’educació obligatòria Miquel Martínez. Universitat de Barcelona Direcció d’Ensenyament Ajuntament de Mataró Mataró, 26 de febrer de 2013.
Les Llars d’Infants i/o Escoles Bressol
Cicle Superior MARISTES VALLDEMIA Quin camí hem fet fins que hem arribat aquí? PRIMERA FASE: CURSET PER MESTRES INFANTIL I PRIMÀRIA (04-05) SEGONA FASE:
Del llenguatge visual al missatge visual Su Richardson Burnt Breakfast Adaptació d’una presentació de M. Acaso.
EL TEMPS. ¿QUÈ ÉS EL TEMPS? El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que es difícil de definir formalment. Es pot partir.
Un milió d’arbres?. En aquesta activitat intentarem fer una estimació aproximada dels quilometres que poden recórrer els ciclistes del Saunier Duval.
ELS BLOCS I LA SEVA APLICACIÓ A L’AULA Recull de propostes sobre els usos didàctics dels blocs Material del Curs de l’Escola d’Estiu Virtual d’Espiral.
Catalunya escola d’emprenedors Mesures per fomentar l’esperit emprenedor Barcelona, 8 de novembre de 2011.
INS ELS TRES TURONS CICLE FORMATIU DE GRAU MITJÀ GESTIÓ ADMINISTRATIVA.
COMISSIÓ MIXTA DE SEGUIMENT DEL DESPLEGAMENT DE LA LLEI 39/ de desembre del 2009.
EVOLUCIÓ HISTÒRICA I ESTRUCTURAL DE L’EDIFICI
Currículums competencials per a l’ensenyament obligatori
Interpretació estadística dels indicadors de centre
Jornada d’informació per al Saló de l’Ensenyament ESO i batxillerat
Conselleria d’Educació i Cultura Conselleria de Benestar Social El treball socioeducatiu en xarxa Conselleria d’Educació i Cultura Conselleria de Benestar.
L’EQUIP DOCENT COM A ESTRATÈGIA ADAPTATIVA A L’EEES Benedí, Carles; Blanché, Cèsar; Bosch, Maria; Rovira, Ana & Simon, Joan EDBAF, Equip Docent de Botànica.
SALUT I ESCOLA IES LLANÇÀ Josep Santos Infermer ABS Llançà.
PROPOSTES D’AVALUACIONS FIGUROANALÒGIQUES
La llegenda m’ajuda a llegir el mapa.... a interpretar el que diu
Organització, funcionament i gestió dels centres docents públics Les competències bàsiques Jornada de participació Tarragona, Materials a càrrec.
Validació de l’experiència laboral. validació de l’experiència laboral? A qui va dirigit ? Què s’obté validant l’experiència laboral? On puc fer la sol·licitud.
Deixar de fumar, tota una aventura!. Fumar és una complexa conducta en la què intervenen aspectes bioquímics, psicològics i socials.
Projecte Èxit L’ÈXIT ESCOLAR PER A TOTHOM, un objectiu de la ciutat Reforç escolar Per alumnat de 5è i 6è de primària i 1r i 2n d’ESO febrer 2009.
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació IES El Castell Departament de tecnologia Coeducació: promoure una educació que potenciï la igualtat real.
Presentació nova organització 4t ESO 12/2/2016
DECRET PEL QUAL S’ESTABLEIX L’ORDENACIÓ DELS ENSENYAMENTS DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA 2007.
PERQUÈ HEM DE DIR NO A LA LOMCE
L’atenció a la diversitat i la LOE (l’escola inclusiva)
AVALUAR-QUALIFICAR PER COMPETÈNCIES
El Projecte Qualitat és la proposta pel canvi en el context de l’escola vers una cultura de la Qualitat que cerca la sistematizació com a procés per a.
PETITS REPORTERS Títol.
I ARA, QUÈ PUC FER?.
Els constants canvis i reformes...
Ensenyaments de l’àmbit d’arts plàstiques i disseny
TRETS DIFERENCIADORS 3r ESO
PLA DE FORMACIÓ DEL CENTRE
PRINCIPALS CANVIS I NOVETATS DE LA LOMCE
D'AUTONOMIA DE CENTRES (DOGC 5/08)
Necessita Catalunya un nou finançament?
WEBQUEST WEB...QUÈ ? Alumnes de l’Escola ESTEL VALLSECA.
PFZ de Cerdanyola ABRIL 2016.
Seminari d’Educació Especial
MODIFICACIÓ DE LES DADES DE LA BORSA DE TREBALL
PRESENTACIÓ de MATARÓ RÀDIO
L’avaluació com a motor de l’aprenentatge TALLER D’AVALUACIÓ A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA Primera sessió Març 2018.
LA FORMACIÓ PROFESSIONAL
ITINERARIS EDUCATIUS Marc Escalé, Bruna Riera i Marta Arumí.
ESTAT DE LA COEDUCACIÓ EN ELS CURRÍCULUMS EDUCATIUS
El que cal saber sobre l’estafa del FLA
Coneixements i idees previs
ELECCIONS AL CONSELL ESCOLAR
CFA Sebastià Juan Arbó Curs
LA NOVA SELECTIVITAT I L’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
PER QUÈ HEM DE DIR NO A LA LOMCE
ELECCIONS AL CONSELL ESCOLAR
La inserció laboral dels graduats de grau de la UPF
QUÈ ÉS LA LOMCE? LOMCE, és una llei que ha estat elaborada per persones alienes al món de l’educació, sense el consens o aprovació dels experts en la matèria.
Aprendre junts alumnes diferents: Una escola per a tothom
LOMCE i LEC.
El nou Estatut de Catalunya
Transcripción de la presentación:

PER QUÈ HEM DE DIR NO A LA LOMCE Héctor Silveira President FaPaC BCN Ciutat

Obre la porta a la privatització de l’educació pública Per què hem de dir No a la LOMCE “se entiende por Sistema Educativo Español las Administraciones educativas, los profesionales de la educación y, en general, el conjunto de agentes públicos y privados, que desarrollan funciones de regulación, de financiación o de prestación de servicios de educación en España y su beneficiarios.....” (nou art. 2 bis)

Obre la porta a la privatització de l’educació pública Per què hem de dir No a la LOMCE No fa referència als centres educatius, que són els que asseguren el dret a l'educació Els agents privats són definits com a titulars de potestats públiques, se'ls atorga funcions de regulació i se'ls equipara a unes administracions públiques rebaixades Les Adm. Públiques són uns agents més que participen en la prestació de serveis i no són definits com poders públics que el garanteixen S'introdueix el concepte de beneficiari, estrany a l'educació, i que no podem deslligar de com s'ha usat a la sanitat, on la pèrdua de la universalitat del dret a la salut ha vingut de la mà d'un canvi de concepte: de titulars de dret a beneficiaris del dret

S'arracona la gratuïtat de l'ensenyament públic a l’educació bàsica Per què hem de dir No a la LOMCE Només assegura la gratuïtat de l’educació bàsica, és a dir: a primària, secundaria obligatòria i cicles Formatius Bàsics Queden fora de les obligacions de les Administracions: educació Infantil batxillerat cicles Formatius Grau Mitjà cicles Formatius Grau Superior règims especials (escoles d'idiomes i d'art) universitat

Menys laïcisme Torna la religió catòlica i l'Església guanya poder Per què hem de dir No a la LOMCE Desapareix Educació per a la Ciutadania La nota de religió determinarà la qualificació final d'ESO i Batxillerat Introdueix allò que demanava la Conferència Episcopal: - que la religió sigui avaluada, a tots els cursos de primària i secundària - una assignatura avaluable sobre valors, alternativa a la de religió

Dóna tractes de favor a les escoles concertades i, de pas, a l'Església Per què hem de dir No a la LOMCE Blindatge de les escoles que segreguen per sexe, la majoria en mans d'institucions religioses Cap CCAA podrà vetar accés als concerts Allargament de la durada dels concerts, de 4 a 6 anys a primària o assegurar la concertació preferent de la Formació Prof. Bàsica Les Adm. ja no han de garantir places públiques suficients, evitant la competència al creixement de les privades (nou 109.2) La programació educativa se supedita a l'evolució d'una demanda i una oferta, en la qual s'intervé menys per equilibrar

Significa una involució en el procés de democratizació del sistema educatiu Va contra el model d'escola pública democràtica Per què hem de dir No a la LOMCE el Consell Escolar passa a ser consultiu. mínim paper de la Comunitat Educativa en l’elecció del director/a. la direcció només respon davant de l’Administració. tornem a un sistema menys democràtic de funcionament dels centres on l'Administració dicta les normes, el director les aplica, els equips docents obeeixen a la direcció i la resta de la comunitat educativa no té res a dir.

Converteix l’ensenyament en una cursa d'obstacles Per què hem de dir No a la LOMCE Aposta per un ensenyament basat en la pressió de l'examen, davant d'un model educatiu que hauria d’estar centrat en les necessitats i motivacions de l'alumnat per contribuir a l'èxit escolar de tothom. Torna la dictadura del temari. Però, preparar una prova no és el mateix que aprendre.

L ’ensenyament és una cursa d'obstacles Per què hem de dir No a la LOMCE Es retorna al sistema de cursos i s'abandonen els cicles, amb pèrdua de mirades més globals que afavoreixen l'adaptabilitat Avui per passar de cicle o etapa s'han d'assolir les competències bàsiques i tenir un adequat grau de maduresa Amb la LOMCE s'han d'assolir els objectius de l'etapa i desapareix la maduresa, amb la idea d'avaluar allò què se sap i no com se sap. Per passar o repetir curs diu que es tindran en compte els resultats de les avaluacions de 3 i 6, ara no es diu res

Cursa d'obstacles a primària Per què hem de dir No a la LOMCE La LOE preveu un avaluació general al final del 2 cicle, a 4art. La LOMCE baixa aquesta prova a 2 o 3 curs, i diu que pot servir per fer repetir. De les actuals avaluacions de DIAGNÒSTIC de final d’etapa es passa a una avaluació de RESULTATS -baix, intermedi i alt- sobre competències i assoliment d'objectius de cada curs. Els criteris d'avaluació, disseny i contingut de les proves correspon al Ministeri i seran qualificades per docents externs

Cursa d'obstacles a secundària Per què hem de dir No a la LOMCE Es fa una divisió formal en cicles, un cicle de tres cursos i un segon cicle d'un quart curs propedèutic, però per la distribució d'assignatures 1 i 2 van junts, 3 va apart i 4 s'acosta a l'antic COU, per accedir a batxillerat. A 4 ESO es diferencia els alumnes que van a ensenyaments acadèmics, cap al batxillerat, i els que van a ensenyaments aplicats, cap a la formació professional. Títol d'ESO: les decisions no són presses col·legiadament pel conjunt de professors, sinó que s'obté en una prova individualitzada segons l'opció dels ensenyaments cursats. Per accedir al batxillerat cal haver seguit ensenyaments acadèmics

És segregadora Per què hem de dir No a la LOMCE –La LOMCE permet segregar: per sexe per capacitat –En comptes de treballar per la cohesió, utilitza ja des d’una edat molt jove -13 anys- les diferències de capacitats i els resultats de les diferents proves per iniciar un procés de classificació i diferenciació dels alumnes per itineraris

Obre la porta a una selecció entre els alumnes des dels 13 anys Per què hem de dir No a la LOMCE Des dels 13 anys s’obren tres vies selectives que suprimeixen la formació comuna en l’etapa obligatòria, fet que posa en qüestió la igualtat real d’oportunitats: a) la via del programes de millora de l'aprenentatge i el rendiment (13/14 anys). b) la via dels cicles de Formació Professional Bàsica (FPB) (15 anys). Aquesta via no dóna accés directe a l’FP de grau mitjà ni es titula en ESO. c) la via dels dos itineraris en 4t d'ESO, amb titulacions diferenciades que condueixen a la FP o al Batxillerat (i a la Universitat). Múltiples dades i estudis internacionals constaten que la segregació primerenca, a més d'injusta per classista, és ineficaç perquè obliga a "triar“ fora de temps, quan encara no es coneixen les capacitats que cada estudiant pot desenvolupar.

Revàlida –nou exàmen- per obtenir el títol de l’ESO i el Batxillerat Per què hem de dir No a la LOMCE Revàlides a final de 4t d’ESO i Batxillerat que determinen l’obtenció del títol. La nota de Secundària tindrà un valor del 70% i la nota de la "revàlida" un 30%. Hi ha dos tipus de Graduats en Secundària, el que dóna accés a la FP i el que dóna accés al Batxillerat.

La llengua catalana deixa de ser troncal i dinamita el model d’immersió lingüística Per què hem de dir No a la LOMCE El català no és assignatura troncal ni a primària, secundària ni a batxillerat. Passa a ser una assignatura d'especialitat, es converteix en una maria. Les assignatures d'especialitat no tenen prou assegurat el seu horari. La nova DA 39a estableix el dret dels alumnes a rebre l'ensenyament en castellà i no només, com es diu ara, a que comprenguin i s'expressin correctament en castellà, en forma oral i escrita en acabar l'educació bàsica. Les Adm. educatives han de garantir que les dues llengües siguin ofertes en les distintes assignatures de forma equilibrada en el nombre d'hores lectives.

Promou l’exclusió social Per què hem de dir No a la LOMCE –No parla de necessitats de l’alumnat sinó de problemes de l’alumnat. –Potencia la competència en lloc de la cooperació. –Promou les classificacions entre els alumnes i entre els centres. –Els recursos als centres dependran dels resultats, fet que pot perjudicar als barris i zones amb més necessitats socials.

Els centres educatius han de competir entre ells La llei actual (LOE) diu: “Les Administracions educatives programaran l’oferta educativa dels ensenyaments que aquesta Llei declara gratuïts tenint en compte l’oferta existent de centres públics i privats concertats i, com garantia de la qualitat d’ensenyament, una adequada i equilibrada escolarització dels alumnes amb necessitat específica de suport educatiu. Així mateix, les Administracions Educatives garantiran l’existència de places públiques suficients especialment en les zones de nova població” i la LOMCE diu: “Les Administracions educatives programaran l’oferta educativa dels ensenyaments que aquesta Llei declara gratuïts tenint en compte la programació general de l’ensenyament, les consignacions pressupostàries existents i el principi d’economia i eficiència en l’ús dels recursos i, com garantia de la qualitat d’ensenyament, una adequada i equilibrada escolarització dels alumnes amb necessitat específica de suport educatiu prenent en consideració l’oferta existent de centres públics i privats concertats i la demanda social. Així mateix, les Administracions educatives garantiran l’existència de places (...) suficients” Per què hem de dir No a la LOMCE

Centralitza i espanyolitza el sistema educatiu Per què hem de dir No a la LOMCE Controla des de l'Estat els currículums dels ensenyaments, sobretot mitjançant la definició dels seus continguts i del control de les proves que han de permetre l'accés als títols i a l'avaluació del sistema. Determina el què cal ensenyar, com i els criteris per seleccionar l’alumnat. El Govern central és el que dictarà amb caràcter general i a proposta del Ministeri les normes que desplegaran la llei, no com ara, que ho fa únicament en les matèries expressament encomanades per la LOE, i la resta les despleguen les CCAA. Reforça la llengua espanyola com a instrument d'espanyolització en detriment de les pròpies.

Centralitza el currículum Per què hem de dir No a la LOMCE A primària, secundària obligatòria i batxillerat les assignatures s'agrupen en tres blocs: - troncals - específiques: educació física, religió o alternativa - especials: català L'Estat es reserva la fixació del 100x100 dels continguts de totes les troncals i es reserva les competències en: a) l’horari màxim d’educació física i religió o alternativa b) en les troncals els continguts sencers i horaris mínims, no menys del 50%; c) els límits semblen estar en deixar un espai a les d'especialitat, com el català

Centralitza l’avaluació Per què hem de dir No a la LOMCE Qui diu què s'avaluarà i com diu també què s'ha d'ensenyar i com s'ha d'ensenyar En les noves proves finals de primària, secundària obligatòria i batxillerat, el Ministeri: -marca els criteris d'avaluació i les característiques d'aquestes avaluacions -dissenya les proves i estableix el contingut per a cada convocatòria Les proves individualitzades de 2 o 3 primària seran comunes a tot l'Estat i dissenyades pel Ministeri L'avaluació del sistema educatiu en global i dels centres es farà mitjançant indicadors comuns a nivell de tots els centres de l'Estat

Pensa en l’educació com si fos l’espai on s’han de formar mercaderies que han de competir les unes amb les altres Per què hem de dir No a la LOMCE La LOMCE diu: “El nivell educatiu d'un país es determina per la seva capacitat de competir amb èxit en l'àmbit internacional.” Situa les necessitats del mercat per sobre de les necessitats de la comunitat i de les persones. En lloc d'apostar per una educació integral que formi persones creatives i crítiques per avançar en la construcció d'una societat més sàvia, justa i cohesionada, aposta per un sistema educatiu al servei d'altres interessos, particulars i econòmics.

Trenca l’equilibri constitucional en tres grans temes Per què hem de dir No a la LOMCE Buidatge de la intervenció de la comunitat educativa en el control i gestió dels centres públics i concertats (Art.27.7 CE) Amb la LOMCE els consells escolars dels centres públics perden funcions centrals -deixen d'aprovar: els projectes, les normes dels centres i la programació general; només avaluen -deixen de decidir: sobre l'admissió d'alumnes; només informen Els Consells escolars dels centres concertats deixen d’intervenir en el cessament del director i en l’acomiadament dels professors, d’aprovar el pressupost del centre respecte als fons públics, d’aprovar la programació general, d’intervenir en els serveis escolars, etc.

Trenca l’equilibri constitucional en tres grans temes Per què hem de dir No a la LOMCE Desequilibri entre educació cívica i educació religiosa (arts i 27.3 CE) * la formació religiosa s'ha d’impartir com assignatura a tots els cursos * desapareix del currículum l'educació per a la ciutadania

Trenca l’equilibri constitucional en tres grans temes Per què hem de dir No a la LOMCE Buidatge en la participació en la programació i aigualiment de l’obligació dels poders públics de crear centres (art 25 CE) art. 31 elimina les corporacions locals i els agents socials d'aquesta participació rebaixa l'obligació dels poders públics de crear centres avui l'article LOE diu que “les Administracions Públiques garantiran l'existència de places públiques suficients” la LOMCE diu places suficients, i no diu res sobre que siguin públiques

Aquests canvis de redactat il·lustren el nou model educatiu que promou la LOMCE Per què hem de dir No a la LOMCE Contra del mandat de l'art CE, amb la LOMCE les Adm. no hauran de garantir places públiques i els centres públics esdevindran uns centres més als que no se'ls podrà enfortir massa per no fer competència deslleial. Situa l’escola pública com una oferta més amb les privades, la programació dels centres ha d'estar guiada per l’oferta i la demanda. El mercat situarà cada centre en el seu lloc en l'educació Per primera vegada la llei introdueix la competició i els rànquings entre centres. Les Adm. Educ. publicaran els resultats dels centres ponderats en relació al context amb la idea de fer rànquings de centres (art. 70 LOMCE). En canvi, avui l'art LOE prohibeix establir qualificacions de centres

Per a més informació podeu contactar amb la FaPaC / Tel Segueix-nos: Facebook: