Èxit i fracàs a l’educació obligatòria Miquel Martínez. Universitat de Barcelona Direcció d’Ensenyament Ajuntament de Mataró Mataró, 26 de febrer de 2013.

Presentación del tema: "Èxit i fracàs a l’educació obligatòria Miquel Martínez. Universitat de Barcelona Direcció d’Ensenyament Ajuntament de Mataró Mataró, 26 de febrer de 2013."— Transcripción de la presentación:

1 Èxit i fracàs a l’educació obligatòria Miquel Martínez. Universitat de Barcelona Direcció d’Ensenyament Ajuntament de Mataró Mataró, 26 de febrer de 2013

2 Fracàs escolar, abandonament prematur, èxit educatiu Resultat o procés Bé particular o bé comú

3 L’èxit educatiu com a prioritat social i política El paper de l’escola La corresponsabilitat dels diferents agents educatius, socials i econòmics L’equitat com a estratègia principal per a la millora de l'èxit educatiu

4 L’educació en clau de sistema Què fem i com ho fem?: agents formals i no formals Què passa fora?: agents no formals i informals

5 Dimensions de l’èxit educatiu Rendiment acadèmic Equitat educativa Adhesió educativa Transició educativa Impacte i retorn de la inversió en educació Referència: ALBAIGÉS, B. (coord.) (2008). “Cap a la promoció de polítiques integrades de millora de l’èxit escolar”. Barcelona: Diputació de Barcelona. Document inèdit.

6 Catalunya en el marc de l’Estratègia europea I L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011 Taula 1. Indicadors de referència de l’Estratègia de Lisboa 2010 i de l’Estratègia Europa 2020 en educació i formació per àmbit territorial. Catalunya, Espanya i UE-27, 2009, 2010 i 2011 Font: Elaboració amb dades d’Eurostat, de l’Institut d’Estadística de Catalunya, de l’Institut Nacional d’Estadística i del Ministeri d’Educació. Taxa d'escolarit zació als 4 anys (2010) % nivell 1 o inferior PISA (compren sió lectora) (2009) Abandona ment educatiu prematur (2011) Població de 24 anys amb estudis secundari s postobliga toris assolits (2011) Població de 34 anys amb estudis superiors (2011) Nombre de titulats de matemàti ques, ciències i tecnologia (per 1.000 hab. de 29 anys) (2010) Participac ió de la població de 64 anys en la formació al llarg de la vida (2011) Catalunya102,213,526,062,741,314,49,3 Espanya99,419,626,561,740,613,910,8 UE-2792,42013,579,534,612,58,9 Objectiu UE 2010 -171085- 11,6 (14,7% Cat) 12,5 Objectiu UE 2020 9515 10 (15% Esp) - 40 (44% Esp) -15

7 Catalunya en el marc de l’Estratègia europea II L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011 Gràfic 1. Abandonament educatiu prematur i població jove amb estudis superiors per països europeus, 2011 Font: Elaboració amb dades d’Eurostat, de l’Institut d’Estadística de Catalunya, de l’Institut Nacional d’Estadística i del Ministeri d’Educació.

8 Evolució dels indicadors d’èxit educatiu a Catalunya, 2000-2011 Taula 2. Evolució dels indicadors d’èxit educatiu a Catalunya, 2000-2011 200020012002200320042005200620072008200920102011 Taxa d’idoneïtat als 15 anys82,983,582,982,180,970,368,568,469,469,570,4: % nivell 1 o inferior PISA (comprensió lectora):::19,2::21,2::13,5:: Taxa de graduació en ESO68,269,070,969,6 75,9 76,777,278,778,2: Escolarització als 17 anys68,168,869,270,469,570,571,572,173,477,882,783,7 Abandonament educatiu prematur29,729,628,133,334,233,128,631,633,231,929,026,0 Font: Elaboraci ó amb dades d ’ Eurostat, de l ’ Institut d ’ Estad í stica de Catalunya, de l ’ Institut Nacional d ’ Estad í stica i del Ministeri d ’ Educaci ó.

9 La debilitat de les transicions educatives L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011 Gràfic 6. Evolució de la taxa de graduació en ESO i de la taxa d’idoneïtat als 15 anys. Catalunya 2000-2010 Font: Elaboració amb dades del Departament d’Ensenyament.

10 Els joves que ni estudien ni treballen I L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011 Gràfic 7. Població de 18 a 24 anys que ni treballa ni estudia (NEET) per països europeus, 2011 Font: Elaboració amb dades d’Eurostat i de l’Institut Nacional d’Estadística.

11 Els joves que ni estudien ni treballen II L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011 Gràfic 8. Evolució de la població de 16 a 24 anys que ni treballa ni estudia (NEET) i de la taxa d’atur d’aquest grup d’edat. Catalunya, 2005-2012 Font: Elaboració amb dades de l’Enquesta de Població Activa.

12 Invertir en adhesió i transició educatives com a estratègia Insuficiència formativa als 15 anys: 15% No es graduen a quart d’ESO: 21,8% No assoleixen ensenyaments secundaris postobligatoris: 26% de joves de 18 a 24 anys

13 Reducció d’abandonament i de la proporció de ni-nis i escolaritat equilibrada en el territori Lluitar contra la segregació escolar Lideratge des de l’administració local per millorar escolarització equilibrada Concepció territorial de la planificació educativa i absència de distinció entre centres públics i concertats Política d’informació a les famílies sobre l’acció educativa municipal Un bon exemple: la política de distribució d’alumnes amb NEE a Mataró. Ref: Bonal, X. ( 2013) Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local

14 Accions sobre l’adhesió educativa Detecció primerenca de dificultats bàsiques d’aprenentatge Anticipació de possibles trajectòries escolars de risc Seguiment, suport i acompanyament a l’escolaritat Implicació i participació de les famílies Els centres i el professorat Innovacions per la millora de la qualitat de l'aprenentatge Iniciatives per atraure població atípica a algunes escoles

15 Família i èxit educatiu Relacions positives de les famílies amb l’escola Temps familiar per educar Lleure actiu i cooperatiu

16 Benestar als centres i èxit educatiu Benestar als centres Enfortiment de l’escola Qualitat dels docents

17 La relació i el vincle educatiu Davant discontinuïtats educatives En una societat diversa Amb “valors tous” i en “temps difícils”...

18 La política escolar sola no pot. Cal política educativa, econòmica, laboral i social Estructura de qualificació de l’ocupació Estructura formativa i l’estructura ocupacional Retorn de la inversió en educació es baix Model de creixement econòmic Participació a la formació al llarg de la vida Flexibilitat laboral per la conciliació Beques i ajuts Servei públic d’educació

19 Vectors per orientar l’acció L’equitat com a estratègia El territori com a espai de planificació educativa Un model de creixement econòmic basat en la qualificació de l’ocupació Un accés equitatiu a la formació al llarg de la vida El paper clau de la família i el lleure de qualitat La priorització i l’esforç en el finançament

20 Estructura formativa i estructura ocupacional L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011 Gràfic 13. Estructura de l’ocupació per nivell de qualificació per països europeus, 2010 Font: Elaboració amb dades d’Eurostat i de l’Institut Nacional d’Estadística (Enquesta de Població Activa).

21 El finançament de l’educació L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011 Font: Elaboració amb dades del Ministeri d’Educació i l’Institut Nacional d’Estadística. Taula 3. Indicadors de despesa pública en l'educació per comunitats autònomes, 2009 Comunitats autònomes Despesa pública en educació no univ./ PIB Despesa pública en educació univ./ PIB Despesa pública en educació (total)/ PIB Despesa pública en educació no univ. per estudiant Despesa pública en educació no universitària per estudiant en relació amb el PIB per càpita Despesa pública en ensenyament concerts/ despesa pública en educació no universitària Estudiants centres concertats no univ./ estudiants no universitaris Despesa pública en centres concertats/ estudiants en centres concertats Andalusia4,481,125,974.270,524,412,620,52.621,4 Aragó2,980,803,954.941,319,715,126,72.798,5 Astúries3,310,844,545.876,027,711,625,42.684,2 Balears3,390,323,785.466,222,618,831,53.259,2 Canàries3,930,724,934.684,124,38,116,72.265,9 Cantàbria3,700,804,655.740,726,016,130,03.076,3 Castella i Lleó3,500,914,595.483,725,115,729,72.904,5 Castella - la Manxa4,990,655,855.599,630,37,815,52.824,7 Catalunya3,240,653,955.221,919,718,030,13.121,2 Comunitat Valenciana3,931,185,245.072,625,217,026,03.306,6 Extremadura5,740,816,965.509,534,68,619,02.490,7 Galícia3,890,934,925.899,528,811,524,12.815,7 Madrid2,070,792,993.764,612,522,328,52.943,5 Múrcia4,630,945,764.852,825,413,723,52.842,3 Navarra3,830,414,316.684,223,318,333,83.631,2 País Basc3,870,664,667.437,825,026,749,54.010,6 La Rioja3,230,533,845.442,221,816,130,62.866,9 Espanya3,780,865,185.319,523,314,926,23.026,2

22 Prioritats per a la política educativa Actuar sobre l’equitat educativa com a estratègia necessària per millorar l’èxit educatiu Acompanyar les transicions en educació i invertir en adhesió educativa Invertir en la qualitat dels usos dels temps familiars i de lleure Reforçar el retorn de la inversió en educació a través del mercat de treball Optimitzar la governabilitat en matèria d’educació L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011