Els contextos: ús didàctic, tipologia, inconvenients i avantatges

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
AUTOGESTIÓ I INNOVACIÓ EN L’AULA OBERTA
Advertisements

Eixos bàsics del currículum de l’educació obligatòria a Catalunya
P-3 P-4 P-5 QUÈ FEM AL LABORATORI ? ESCOLA PAU DELCLÒS. TARRAGONA Curs FEM HIPÒTESIS SOBRE ELS FENÒMENS FÍSICS I QUÍMICS OBSERVEM,
Grup de treball SupTIC 23 d’Octubre de 2006.
“ESCOLTA’M” La vinculació del tutor/a com a factor protector i alhora creador de resiliència en els infants de risc d’exclusió social.
PER QUÈ LA FILOSOFIA VA AL CINEMA?
DECRET PEL QUAL S’ESTABLEIX L’ORDENACIÓ DELS ENSENYAMENTS DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA 2007.
Una experiència a sisè de Primària
El model didàctic en el desplegament del currículum a partir de les COMPETÈNCIES BÀSIQUES Mòdul 4: Gestió del Currículum per competències.
Estudi per a la identificació de
AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES EXPERIMENTALS, 1
APRENENTATGE MULTINIVELL
Recursos Informàtics en Història
MAPES CONCEPTUALS.
El mercat ELS NENS I NENES DE P-4.
L’Expressió escrita.
GAUDÍ I LES SEVES MERAVELLES!
PROPOSTA DE PROJECTE INTERDISCIPLINARI A TRAVÉS
Eines per avaluar centres educatius
Competències Bàsiques Educació Primària
Presentació dels resultats de la primera fase del projecte PLANS DOCENTS i MATERIALS BÀSICS Barcelona, 22 setembre de 2016.
Experimentam amb la ciència
TRETS DIFERENCIADORS 3r ESO
SOCIOLINGÜÍSTICA COMUNICACIÓ Pàg
MIREMMATEMÀTIQUES Lleida 24 d’octubre de 2009.
Jornada de portes obertes 5 de març de 2016
DEL TEXT INFORMATIU AL TEXT DIDÀCTIC
Una història de la tecnologia
Intuïcions empíriques
Eines d’internet per al professorat d’EOI.
Formulació d’una Unitat Didàctica per estudiar la població d’Ontinyent
WEBQUEST WEB...QUÈ ? Alumnes de l’Escola ESTEL VALLSECA.
Reptes per a incorporar les competències transversals a les nostres assignatures  M.Jesús Marco Galindo Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació.
Seminari d’Educació Especial
d'ensenyança-aprenentatge
Projecte d’educació en comunicació audiovisual.
Promoure l’activitat física en alumnes d’aula oberta a través d’activitats a la natura en un projecte interdisciplinari Autor: VILLARREAL MORENO, Jose.
- Treballem un projecte a l’aula d’acollida -
GIMCANA MATEMÀTICA AL PATI
QUÈ, COM I QUAN ENSENYAR I AVALUAR
L’avaluació com a motor de l’aprenentatge TALLER D’AVALUACIÓ A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA Primera sessió Març 2018.
Prof. José Miguel Santacreu Soler Dep. d’Humanitats Contemporànies
TECNOLOGIA.
PROJECTE LINGÜÍSTIC És l’instrument que possibilita que els centres educatius organitzin i gestionin determinats aspectes en referència a l’estat i a l’ús.
Presentació de la matèria de Química Curs 1r de Batxillerat
COMPETÈNCIES BÀSIQUES I CURRÍCULUM
Coneixements i idees previs
Proves de competències bàsiques als 14 anys
“M’ORGANITZO LES COLÒNIES” (al CdA del Delta de l’Ebre)
Les proves PAU de física i la seva possible relació
PLA D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Les taules de multiplicar
BIBLIOTECA ESCOLAR PuntEdu Curs 2007/08
Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica EAP DE SANT ANDREU
INFORMÀTICA BÀSICA 1r ESO curs
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
Organització i creixement
Eixos bàsics del currículum de l’educació obligatòria
Sistema de descàrrega d’aplicacions per a mòbils intel·ligents
En desplegar un currículum competencial haurem de prendre decisions que afectaran al model didàctic de cada docent.
Metodologia per treballar per competències:Consideracions generals
BONES PRÀCTIQUES MODELS D’ÚS DIDÀCTIC DE LES TICS
Metodologia per treballar per competències:Consideracions generals (1)
Imaginem que fa un segle haguéssim hivernat un cirurgià i un mestre...
AL RIU NOMÉS HI HA AIGUA? UN CONTEXT PER TREBALLAR BIODIVERSITAT, ESTADÍSTICA I ÚS DE LES TIC A 1r D’ESO.
Aprendre junts alumnes diferents: Una escola per a tothom
Aproximació telemàtica a l’art contemporani: Comunicació, art i educació Modalitat A. Classificació: Educació artística. Educació Visual i Plàstica.
Aprendre a Viure / Aprendre a Conviure
AL NOSTRE INSTITUT #AQUIPROUBULLYING!
El desplegament de les COMPETÈNCIES BÀSIQUES en el currículum
Transcripción de la presentación:

Els contextos: ús didàctic, tipologia, inconvenients i avantatges

Què entenem per context? Situacions més o menys problemàtiques que poden ser objecte d’estudi i que generen preguntes o problemes que es poden contestar o resoldre dins d’una matèria del currículum. Exemples: El nostre esmorzar: ciències experimentals, socials, matemàtiques, llengües,... Els resultats d’unes eleccions: llengües, ciències socials, matemàtiques,... Les picades del mosquit tigre: experimentals, llengües, socials...

Què és el context? El context és el centre del treball a l’aula: és el “títol de la unitat d’estudi ”, és el fil conductor i finalment la resposta a la pregunta “què estem estudiant?” El context no forma part només de l’estratègia didàctica en l’aprenentatge de les diferents matèries. El context forma part de l’educació de l’alumne. El context esdevé un punt d’ancoratge del contingut disciplinar. El context passarà a formar part de la història comuna de la classe i permetrà fer-hi referència en fases posteriors.

Implicacions metodològiques La verbalització: indispensable per fer emergir les representacions que l’alumnat es fa i per incidir en el seu desenvolupament. La discussió i el treball en petit grup i en el grup classe. L’experimentació i el treball pràctic. L’ús de materials escrits adequats per orientar i organitzar el treball. Treball interdisciplinari. La relació amb d’altres àrees.

Quines competències poden treballar a partir d’un context? Comprensió lectora. Aplicació dels continguts. Anàlisi i valoració crítica de textos, dades, etc. Lectura, interpretació i elaboració de gràfics i taules. Formulació d’hipòtesi. Planificació del treball.

TIPOLOGIA DE CONTEXTOS Els encàrrecs: situacions en les que l’alumnat, a partir d’una proposta (que sovint prové de fora l’aula) ha de dissenyar i construir un producte o dissenyar i prestar un servei.

TIPOLOGIA DE CONTEXTOS Les notícies del diari o revista: textos periodístics reals o versemblants que presenten una informació de plena actualitat. També les cartes al director que denuncien una situació o criden l’atenció sobre una determinada problemàtica.

TIPOLOGIA DE CONTEXTOS L’anàlisi d’imatges: imatges que presenten situacions reals, és a dir, que mostren o suggereixen fenòmens o processos tal com es donen a la realitat.

TIPOLOGIA DE CONTEXTOS Els casos: seguiment d’un fragment de la vida d’una persona, amb un plantejament més o menys complet dels fets que l’afecten. En són un cas concret els testimonis en què una persona, sovint un adolescent, ens explica en primera persona una situació que l’afecta o preocupa.

TIPOLOGIA DE CONTEXTOS Les polèmiques (casos de pensament): situacions en què dues persones o grups discuteixen o s’enfronten per les seves opinions relacionades amb una qüestió d’actualitat.

TIPOLOGIA DE CONTEXTOS Els problemes o situacions problema: situacions que plantegen un interrogant, que no tenen una solució evident o requereixen d’una explicació.

Criteris per a la selecció de contextos 1) L’experiència didàctica. La pròpia i la dels altres Hi ha materials escrits i experimentats? 2) Criteri epistemològic. Necessitat autèntica dels continguts. Consciència de quins són o han de ser els continguts fonamentals. 3) L’interès de l’alumnat. Interessos condicionats / induïts Interessos immediats Interessos profunds 4) El grau de dificultat. Adequació dels problemes i qüestions que genera el context i els continguts a l’edat i els coneixements previs de l’alumnat.

Criteris per a la selecció de contextos 5) Recursos i metodologies implicades. Possibilitat de treballs pràctics o experimentals, ús de les TIC... Possibilitat de treball en grup, debats,... 6) Riquesa i densitat dels continguts implicats. Quantitat i qualitat dels continguts en relació a la despesa de temps. 7) La interdisciplinarietat. A quines àrees disciplinaries correspon el context? 8) La significació cultural, històrica ideològica. No hi ha temes neutres.

PER QUÈ SÓN ÚTILS ELS CONTEXTOS DES DEL PUNT DE VISTA DIDÀCTIC? Connecten els continguts amb la realitat. Comporten aplicar el coneixement per interpretar i comprendre la realitat que ens envolta. Requereixen competència per aplicar els coneixements i no pas “recitar-los”. Connecten de forma transversal diferents blocs de continguts. Connecten amb l’aprenentatge per competències i van més enllà de les competències específiques de cada matèria.

PER QUÈ SÓN ÚTILS ELS CONTEXTOS DES DEL PUNT DE VISTA DIDÀCTIC? Permeten apropar els continguts a l’alumnat. Donen una visió més integradora del coneixement. Generen un aprenentatge més proper al que els joves troben en el món real (els alumnes ja no pregunten: “Esto para que sirve, profe?”).

QUINS INCONVENIENTS TÉ L’ÚS DELS CONTEXTOS? Fragmentació i desordre dels continguts curriculars. Comporten fer menys èmfasi en la comprensió conceptual en profunditat dels continguts conceptuals. Requereixen més feina de preparació per part del professorat mentre no hi hagi materials publicats que siguin adequats.