Competències Bàsiques Educació Primària

Presentación del tema: "Competències Bàsiques Educació Primària"— Transcripción de la presentación:

1 Competències Bàsiques Educació Primària
Anàlisi de resultats i orientacions per a la millora

2 1. Els resultats! 55% 57% M3 Mesura 44% 64% M2 Visió geomètrica 47%
Emprar amb precisió i criteri les unitats de mesura. 44% 64% M2 Visió geomètrica Usar tècniques de representació geomètrica per.. 47% M1b Càlcul exacte, temps no controlat Aplicar el coneixement del sistema de numeració decimal i de les operacions per a comparar, relacionar nombres i operar amb rapidesa,... cb12 cb10 Proves: Competències Matemàtiques

3 55% 47% L17 producció d’un text escrit correcte 57% L12 Comprensió d’un text escrit 60% M7 Números en context real 48% 66% M6a Llenguatge matemàtic (usar i interpretar signes, xifres,...) 52% M5 Resolució de problemes 33% 88% M4 Usar instruments (mesurar, càlcul) cb12 cb10 Competències

4 2. Anàlisi de resultats Toca de ple a la direcció dels centres millorar els resultats d’aprenentatge. Forma part del projecte de direcció. Com prendre el pols al funcionament del centre?: Resultats de l’assoliment de les cb. Poques proves, però sistemàtiques. Per fer el seguiment de l’evolució de cada grup i del funcionament dels cicles.

5 Aprofitar les proves de cb.
Revisar els quadernets: primera valoració de grups o alumnes. Resum de resultats: % d’alumnat despenjat. Comparar amb altres anys, amb mitjanes... Distribució d’assoliment per alumnes i per ítems. Aprofitar tota la informació.

6 Metodologia d’avaluació interna
Com recuperar l’alumnat despenjat. Com millorar l’ensenyament competencial. Arribar a tot el professorat (organització). Assumir el problema com a propi. Intercanviar bones pràctiques. Acordar línia de treball. Concretar propostes, millores a incorporar. Forma de fer-ne el seguiment

7 3. Orientacions per a la millora
Selecció d’entre 5 i 7 activitats per a cada cicle de continguts clau amb continuïtat al llarg dels tres cicles de resultats menys satisfactoris Per a cada activitat: exemples de respostes dels alumnes, analitzades i comentades

8 Hi trobareu per cada activitat o competència:
Hi trobareu per cada activitat o competència: Orientacions referides tant a continguts com a metodologia. Qüestionari que permet: Analitzar el treball amb els alumnes Reflexionar sobre la metodologia adient Prendre decisions sobre la gestió docent Suggeriments post qüestionari Altres experiències de centre (i materials)

9 Exemple de continuïtat de les activitats en els cicles
Cb CI Act. 13 Problema amb els retoladors M1 M5 CM Act. 14 Problema “material per a la classe de plàstica” CS Act. 15 L’excursió a Montserrat

10 Exemple d’activitat de CM
M6 Usar i interpretar el llenguatge matemàtic, com ara xifres, signes i altres representacions gràfiques o dibuixos, per a descriure fenòmens quotidians. Activitat 9

11 Activitat 9 CM: resposta 1
Aquest és un exemple d’activitat resolta correctament. Per fer-la cal tenir clar que l’any té 12 mesos i que el mes de setembre és el que fa 9. Aleshores, s’ha de fer la partició del 12 en quatre parts (3, 6, 9 i 12) i plasmar sobre la línia que representa l’any 2004 aquesta distribució. Llavors ja es pot situar l’inici de curs en el punt aproximat de la tercera quarta part del l’any 2004. Fent el mateix plantejament, per trobar el final de curs, després de partir la línia que representa l’any 2005 en quatre parts cal situar el mes de juny més o menys a la meitat de l’any 2005.

12 Activitat 9 CM: Respostes 2 i 3
Aquests dos gràfics mostren dues situacions en què està clar que el curs comença el 2004 i acaba el 2005, però no es valora prou bé el temps transcorregut en cada un dels anys. En el primer cas sembla que el curs comenci i acabi a meitat de l’any i en el segon que comenci just iniciat un any i s’acabi a punt de finalitzar el següent. En ambdós casos hi ha una col·locació simètrica del moment d’inici i final de curs.

13 Consideracions d’aprenentatge relacionades amb l’activitat
Algunes consideracions sobre el procés d’aprenentatge de la representació dels temps sobre una recta Saber situar esdeveniments en el temps és un dels temes transversals en l’ensenyament en quant implica saber prendre punts de referència i tenir una idea de les proporcions. Ajudar els alumnes a organitzar el temps no és gens fàcil, sovint es dóna per suposat que ja ho tenen clar però val la pena comprovar-ho, doncs sinó és així pot distorsionar altres aspectes de l’aprenentatge El temps és quelcom immaterial i per entendre-ho cal representar-lo, la representació sobre la recta fa que aflorin les relacions entre diversos aspectes temporals, com ara la unitat de temps i les subdivisions que es fan. Així si hi ha una recta que representa l’any es pot subdividir en 12 parts, en canvi si la recta representa un mes es subdividirà aproximadament en 30 parts i si la recta representa un dia es podrà subdividir en 24 hores.

14 Qüestionari relacionat amb l’activitat
A la classe es proposa als alumnes la realització d’activitats com: Molt sovint Sovint Alguna vegada Gairebé mai 1.      Representar nombres sobre la recta deduint-ne la situació. 2.      Ordenar dades temporals com ara dates, festes, hores, etc. 3.      Representar unitats temporals i les subdivisions sobre una recta: un dia en hores, un any en mesos, una setmana en dies, etc., respectant aproximadament les proporcions. 4.      Deduir el significat d’algunes marques damunt una recta a partir de conèixer els valors inicial i final. 5.      Situar fets sobre una recta en la que hi hagi marcades unes fites orientatives. Ex. festes populars en una recta amb els mesos de l’any indicats. 6.      Resoldre les activitats en grup. 7. Demanar que els alumnes vagin participant, opinant i corregint. 8.           Demanar als alumnes la justificació de les propostes que vagin fent.

15 4. Reflexions sobre les competències bàsiques

16 Aprenentatge, competències i currículum
Currículum = Competències bàsiques + objectius + continguts + mètodes pedagògics + criteris d’avaluació La finalitat central de cadascuna de les àrees curriculars és el desenvolupament de les cb Utilització eficaç de coneixements i habilitats per resoldre un problema o una situació determinada

17 Els continguts => Les competències
Aprendre de memòria coneixements simples (simplistes). Receptor. Estàtic. Aprenentatge mecànic. Exercicis. => Aprenentatge per una societat complexa, amb canvis continus. Tres R: Read, wRite, aRithmetic i ara també tres X: eXperience, eXpression, eXchange.

18 Els continguts => Les competències
Els continguts poden ser els mateixos, però canvia la perspectiva, la forma de treballar. Canvia també la forma d’avaluar. Què queda quan s’han oblidat els continguts? Les competències. Les proves de cb són un model de forma d’avaluar, però també de forma de treballar.

19 Les competències bàsiques i la pràctica docent
Cal evitar unes pràctiques centrades exclusivament en: continguts rutinaris manca d’iniciativa de l’alumne avaluació centrada en exercicis L’alumne s’ha d’implicar en l’aprenentatge, ha d’adquirir autonomia, ha de fer ús d’habilitats diferents,...

20 Les competències bàsiques i la pràctica docent
Aprenentatge dels conceptes de manera comprensiva + desenvolupament d’habilitats i estratègies Plantejament de situacions que representin reptes per als alumnes, que invitin al contrast i al canvi de punt de vista Que hagin d’exposar les conclusions públicament, explicar-les i argumentar-les per escrit, oralment, gràfiques, esquemes…

21 Les competències bàsiques i la pràctica docent
Més equilibri curricular Més flexibilitat en el tractament dels continguts. Més connexions internes. Més context Més amples enllaços interdisciplinaris Més treball personal i en grup: situacions de repte

22 Les competències bàsiques i la pràctica docent
Més valoració de la creativitat, la imaginació, la tenacitat,.. Més atenció al llenguatge i a la comunicació en general Més visualització Més manipulació d’objectes i de materials didàctics Més atenció als processos generals i a les actituds específiques

23 Blocs competencials Les competències comunicatives
(Comprendre i expressar) Lingüística i audiovisual Artística i cultural

24 Blocs competencials Les competències metodològiques
(Aplicar i adaptar estratègies diferents) Tractament de la informació i competència digital Competència matemàtica Competència d’aprendre a aprendre

25 Blocs competencials Les competències personals
Competència d’autonomia i iniciativa Les competències específiques Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Competència social i ciutadana

26 Blocs competencials Matemàtiques
Processos específics a desenvolupar: 1. El raonament de caire matemàtic Usar relacions entre idees matemàtiques Entendre connexions entre idees matemat. Fer conjectures, investigar sobre cert/fals Argumentar i defensar el propi punt de vista Usar raonaments: inducció, deducció, analogia,...

27 Blocs competencials Matemàtiques
Processos específics a desenvolupar: 2. La resolució de problemes (rp) Construir coneixements a partir de rp Rp de contextos: quotidià i matemàtic Aplicar i adaptar estratègies diferents Adquirir confiança i gaudir en la rp Consciència de la pròpia manera de pensar i valoració de la dels altres

28 Blocs competencials Matemàtiques
Processos específics a desenvolupar: 3. La representació i la comunicació Crear i usar diferents representacions matemàt. (figuratives, simbòliques, verbals) i passar d’unes a altres per comunicar-se. Usar models per interpretar fenòmens La comunicació per organitzar el pensament Comunicar clar el pensament als altres Analitzar el pensament dels altres.

29 Blocs competencials Matemàtiques
Processos específics a desenvolupar: 4. Connexions Relació. Interpretació. Aplicació. Utilització