Competències Bàsiques Educació Primària

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Organització, funcionament i gestió dels centres docents públics Les competències bàsiques Jornada de participació Tarragona, Materials a càrrec.
Advertisements

Competències bàsiques i l’educació en Comunicació
AUTOGESTIÓ I INNOVACIÓ EN L’AULA OBERTA
Eixos bàsics del currículum de l’educació obligatòria a Catalunya
Conxita Mayós Servei d’Ordenació Curricular
Com estudiar… El subratllat Organització de la informació Esquemes
LA NOVA FORMACIÓ PROFESSIONAL
TNR. Metodologia del Focus Group Carles Roca
DECRET PEL QUAL S’ESTABLEIX L’ORDENACIÓ DELS ENSENYAMENTS DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA 2007.
El model didàctic en el desplegament del currículum a partir de les COMPETÈNCIES BÀSIQUES Mòdul 4: Gestió del Currículum per competències.
AVALUAR-QUALIFICAR PER COMPETÈNCIES
LES CACERES DEL TRESOR I LES WEBQUEST, MODELS DE RECURS COMPETENCIAL
LA NOVA FORMACIÓ PROFESSIONAL
APRENENTATGE MULTINIVELL
El disseny curricular a partir de les COMPETÈNCIES
PROJECTES: UN LLARG CAMÍ…
Competències Bàsiques. Educació Secundària
PETITS REPORTERS Títol.
GAUDÍ I LES SEVES MERAVELLES!
GRUP DE MEDI AMBIENT IES Guillem Sagrera 1997/2008.
Desplegament del currículum competencial i model didàctic
TRETS DIFERENCIADORS 3r ESO
PLA DE FORMACIÓ DEL CENTRE
IES CAN JOFRESA Terrassa PROCÉS D’ELABORACIÓ D’UN
Eines d’internet per al professorat d’EOI.
LA PRESA DE DECISIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRÍCULUM
WEBQUEST WEB...QUÈ ? Alumnes de l’Escola ESTEL VALLSECA.
PFZ de Cerdanyola ABRIL 2016.
Grups interactius a L’Esquitx
Seminari d’Educació Especial
d'ensenyança-aprenentatge
- Treballem un projecte a l’aula d’acollida -
GIMCANA MATEMÀTICA AL PATI
QUÈ, COM I QUAN ENSENYAR I AVALUAR
L’avaluació com a motor de l’aprenentatge TALLER D’AVALUACIÓ A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA Primera sessió Març 2018.
Prof. José Miguel Santacreu Soler Dep. d’Humanitats Contemporànies
millora de la qualitat de l’ensenyament.
les competències bàsiques
Presentació de la matèria de Química Curs 1r de Batxillerat
COMPETÈNCIES BÀSIQUES I CURRÍCULUM
Coneixements i idees previs
Proves de competències bàsiques als 14 anys
“M’ORGANITZO LES COLÒNIES” (al CdA del Delta de l’Ebre)
SETMANA DE L'ENERGIA D'OCTUBRE 2005 Granollers L'ENERGIA A L'ESCOLA
PLA D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
BIBLIOTECA ESCOLAR PuntEdu Curs 2007/08
La imatge corporativa Una eina fonamental en l’actualitat
Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica EAP DE SANT ANDREU
CULTURA NÀUTICA I APRENDRE A NAVEGAR
CFA Sebastià Juan Arbó Curs
INFORMÀTICA BÀSICA 1r ESO curs
Cap a l’FCT en els cicles LOE
Caixes de descobriment
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
OBJECTIUS DE LA WEBQUEST
El currículum a l’educació primària
Eixos bàsics del currículum de l’educació obligatòria
CEIP “MESTRE AGUSTÍ BARBERÀ” - AMPOSTA
En desplegar un currículum competencial haurem de prendre decisions que afectaran al model didàctic de cada docent.
Metodologia per treballar per competències:Consideracions generals
Coneixement del medi natural
ALUMNAT ALTES CAPACITATS Pla Individualitzat
BONES PRÀCTIQUES MODELS D’ÚS DIDÀCTIC DE LES TICS
CEIP CA N’ALZAMORA Escola pública Centre de nova creació
Metodologia per treballar per competències:Consideracions generals (1)
Els contextos: ús didàctic, tipologia, inconvenients i avantatges
AL RIU NOMÉS HI HA AIGUA? UN CONTEXT PER TREBALLAR BIODIVERSITAT, ESTADÍSTICA I ÚS DE LES TIC A 1r D’ESO.
FASES DE PROJECTE TECNOLÒGIC
El desplegament de les COMPETÈNCIES BÀSIQUES en el currículum
Transcripción de la presentación:

Competències Bàsiques Educació Primària Anàlisi de resultats i orientacions per a la millora

1. Els resultats! 55% 57% M3 Mesura 44% 64% M2 Visió geomètrica 47% Emprar amb precisió i criteri les unitats de mesura. 44% 64% M2 Visió geomètrica Usar tècniques de representació geomètrica per.. 47% M1b Càlcul exacte, temps no controlat Aplicar el coneixement del sistema de numeració decimal i de les operacions per a comparar, relacionar nombres i operar amb rapidesa,... cb12 cb10 Proves: Competències Matemàtiques

55% 47% L17 producció d’un text escrit correcte 57% L12 Comprensió d’un text escrit 60% M7 Números en context real 48% 66% M6a Llenguatge matemàtic (usar i interpretar signes, xifres,...) 52% M5 Resolució de problemes 33% 88% M4 Usar instruments (mesurar, càlcul) cb12 cb10 Competències

2. Anàlisi de resultats Toca de ple a la direcció dels centres millorar els resultats d’aprenentatge. Forma part del projecte de direcció. Com prendre el pols al funcionament del centre?: Resultats de l’assoliment de les cb. Poques proves, però sistemàtiques. Per fer el seguiment de l’evolució de cada grup i del funcionament dels cicles.

Aprofitar les proves de cb. Revisar els quadernets: primera valoració de grups o alumnes. Resum de resultats: % d’alumnat despenjat. Comparar amb altres anys, amb mitjanes... Distribució d’assoliment per alumnes i per ítems. Aprofitar tota la informació.

Metodologia d’avaluació interna Com recuperar l’alumnat despenjat. Com millorar l’ensenyament competencial. Arribar a tot el professorat (organització). Assumir el problema com a propi. Intercanviar bones pràctiques. Acordar línia de treball. Concretar propostes, millores a incorporar. Forma de fer-ne el seguiment

3. Orientacions per a la millora http://phobos.xtec.es/xarxacb/acmipri.htm Selecció d’entre 5 i 7 activitats per a cada cicle de continguts clau amb continuïtat al llarg dels tres cicles de resultats menys satisfactoris Per a cada activitat: exemples de respostes dels alumnes, analitzades i comentades

Hi trobareu per cada activitat o competència: http://phobos.xtec.es/xarxacb/acmipri.htm Hi trobareu per cada activitat o competència: Orientacions referides tant a continguts com a metodologia. Qüestionari que permet: Analitzar el treball amb els alumnes Reflexionar sobre la metodologia adient Prendre decisions sobre la gestió docent Suggeriments post qüestionari Altres experiències de centre (i materials)

Exemple de continuïtat de les activitats en els cicles Cb CI Act. 13 Problema amb els retoladors M1 M5 CM Act. 14 Problema “material per a la classe de plàstica” CS Act. 15 L’excursió a Montserrat

Exemple d’activitat de CM M6 Usar i interpretar el llenguatge matemàtic, com ara xifres, signes i altres representacions gràfiques o dibuixos, per a descriure fenòmens quotidians. Activitat 9

Activitat 9 CM: resposta 1 Aquest és un exemple d’activitat resolta correctament.   Per fer-la cal tenir clar que l’any té 12 mesos i que el mes de setembre és el que fa 9. Aleshores, s’ha de fer la partició del 12 en quatre parts (3, 6, 9 i 12) i plasmar sobre la línia que representa l’any 2004 aquesta distribució. Llavors ja es pot situar l’inici de curs en el punt aproximat de la tercera quarta part del l’any 2004. Fent el mateix plantejament, per trobar el final de curs, després de partir la línia que representa l’any 2005 en quatre parts cal situar el mes de juny més o menys a la meitat de l’any 2005.

Activitat 9 CM: Respostes 2 i 3 Aquests dos gràfics mostren dues situacions en què està clar que el curs comença el 2004 i acaba el 2005, però no es valora prou bé el temps transcorregut en cada un dels anys. En el primer cas sembla que el curs comenci i acabi a meitat de l’any i en el segon que comenci just iniciat un any i s’acabi a punt de finalitzar el següent. En ambdós casos hi ha una col·locació simètrica del moment d’inici i final de curs.  

Consideracions d’aprenentatge relacionades amb l’activitat Algunes consideracions sobre el procés d’aprenentatge de la representació dels temps sobre una recta   Saber situar esdeveniments en el temps és un dels temes transversals en l’ensenyament en quant implica saber prendre punts de referència i tenir una idea de les proporcions. Ajudar els alumnes a organitzar el temps no és gens fàcil, sovint es dóna per suposat que ja ho tenen clar però val la pena comprovar-ho, doncs sinó és així pot distorsionar altres aspectes de l’aprenentatge El temps és quelcom immaterial i per entendre-ho cal representar-lo, la representació sobre la recta fa que aflorin les relacions entre diversos aspectes temporals, com ara la unitat de temps i les subdivisions que es fan. Així si hi ha una recta que representa l’any es pot subdividir en 12 parts, en canvi si la recta representa un mes es subdividirà aproximadament en 30 parts i si la recta representa un dia es podrà subdividir en 24 hores.

Qüestionari relacionat amb l’activitat   A la classe es proposa als alumnes la realització d’activitats com: Molt sovint Sovint Alguna vegada   Gairebé mai 1.      Representar nombres sobre la recta deduint-ne la situació. 2.      Ordenar dades temporals com ara dates, festes, hores, etc. 3.      Representar unitats temporals i les subdivisions sobre una recta: un dia en hores, un any en mesos, una setmana en dies, etc., respectant aproximadament les proporcions. 4.      Deduir el significat d’algunes marques damunt una recta a partir de conèixer els valors inicial i final. 5.      Situar fets sobre una recta en la que hi hagi marcades unes fites orientatives. Ex. festes populars en una recta amb els mesos de l’any indicats. 6.      Resoldre les activitats en grup. 7. Demanar que els alumnes vagin participant, opinant i corregint. 8.           Demanar als alumnes la justificació de les propostes que vagin fent.  

4. Reflexions sobre les competències bàsiques

Aprenentatge, competències i currículum Currículum = Competències bàsiques + objectius + continguts + mètodes pedagògics + criteris d’avaluació La finalitat central de cadascuna de les àrees curriculars és el desenvolupament de les cb Utilització eficaç de coneixements i habilitats per resoldre un problema o una situació determinada

Els continguts => Les competències Aprendre de memòria coneixements simples (simplistes). Receptor. Estàtic. Aprenentatge mecànic. Exercicis. => Aprenentatge per una societat complexa, amb canvis continus. Tres R: Read, wRite, aRithmetic i ara també tres X: eXperience, eXpression, eXchange.

Els continguts => Les competències Els continguts poden ser els mateixos, però canvia la perspectiva, la forma de treballar. Canvia també la forma d’avaluar. Què queda quan s’han oblidat els continguts? Les competències. Les proves de cb són un model de forma d’avaluar, però també de forma de treballar.

Les competències bàsiques i la pràctica docent Cal evitar unes pràctiques centrades exclusivament en: continguts rutinaris manca d’iniciativa de l’alumne avaluació centrada en exercicis L’alumne s’ha d’implicar en l’aprenentatge, ha d’adquirir autonomia, ha de fer ús d’habilitats diferents,...

Les competències bàsiques i la pràctica docent Aprenentatge dels conceptes de manera comprensiva + desenvolupament d’habilitats i estratègies Plantejament de situacions que representin reptes per als alumnes, que invitin al contrast i al canvi de punt de vista Que hagin d’exposar les conclusions públicament, explicar-les i argumentar-les per escrit, oralment, gràfiques, esquemes…

Les competències bàsiques i la pràctica docent Més equilibri curricular Més flexibilitat en el tractament dels continguts. Més connexions internes. Més context Més amples enllaços interdisciplinaris Més treball personal i en grup: situacions de repte

Les competències bàsiques i la pràctica docent Més valoració de la creativitat, la imaginació, la tenacitat,.. Més atenció al llenguatge i a la comunicació en general Més visualització Més manipulació d’objectes i de materials didàctics Més atenció als processos generals i a les actituds específiques

Blocs competencials Les competències comunicatives (Comprendre i expressar) Lingüística i audiovisual Artística i cultural

Blocs competencials Les competències metodològiques (Aplicar i adaptar estratègies diferents) Tractament de la informació i competència digital Competència matemàtica Competència d’aprendre a aprendre

Blocs competencials Les competències personals Competència d’autonomia i iniciativa ---------------------------------------------------------- Les competències específiques Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Competència social i ciutadana

Blocs competencials Matemàtiques Processos específics a desenvolupar: 1. El raonament de caire matemàtic Usar relacions entre idees matemàtiques Entendre connexions entre idees matemat. Fer conjectures, investigar sobre cert/fals Argumentar i defensar el propi punt de vista Usar raonaments: inducció, deducció, analogia,...

Blocs competencials Matemàtiques Processos específics a desenvolupar: 2. La resolució de problemes (rp) Construir coneixements a partir de rp Rp de contextos: quotidià i matemàtic Aplicar i adaptar estratègies diferents Adquirir confiança i gaudir en la rp Consciència de la pròpia manera de pensar i valoració de la dels altres

Blocs competencials Matemàtiques Processos específics a desenvolupar: 3. La representació i la comunicació Crear i usar diferents representacions matemàt. (figuratives, simbòliques, verbals) i passar d’unes a altres per comunicar-se. Usar models per interpretar fenòmens La comunicació per organitzar el pensament Comunicar clar el pensament als altres Analitzar el pensament dels altres.

Blocs competencials Matemàtiques Processos específics a desenvolupar: 4. Connexions Relació. Interpretació. Aplicació. Utilització