UD 01. Recursos energètics UD 01. Recursos energètics

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Índex 1. Estimació emissions totals a Catalunya
Advertisements

objectiu de la Tecnologia
METABOLISME i BALANÇ ENERGÈTIC
L´energia.
LES ENERGIES.
L’ENERGIA Alumnes de 6è B Curs
BORJA SÁNCHEZ NOGUERO JAUME UREÑA GARCÍA VICENTE FERNÁNDEZ SANZ
Generació d’energia elèctrica
I.E.S. Terres De Ponent Departament De Tecnologia
FONTS D’ENERGIA APROFITABLES
Marc Càliz Cuervas Alex Carruesco Llorens Ricard López Mitjà
COM ES TRANSMET O TRANSFEREIX LA CALOR?
L’energia és la capacitat d’un cos per a fer un treball
LA INDÚSTRIA Geografia 3r ESO.
ENERGIA. COM LA FEM? Noms i cognoms: David Linero, Omayma Challouki, Anna López Professor/a: Silvia Matèria: Tecnologia Curs: 2nC.
César Bertomeu 1 DE FEBRER DE 2006
L’electricitat:l’energia més versatil.
L'ELECTRICITAT I CIRCUIT ELÈCTRIC.
El canvi climàtic i la humanitat al segle XXI
LES BASES DE LA INDUSTRIA: -Matèries primeres -Energia
Les marees negres Sofia Vivancos.
BIOLOGIA I GEOLOGIA 3r eso
ELS MATERIALS METAL·LICS
Estructura atòmica i Taula Periòdica.
Els recursos energètics: - Carbó - Petroli - Gas natural
9. Els recursos del planeta
Víctor Orellana Iván de los ríos José David carranza
Tema 6: L’ENERGIA.
Energia solar Núria.J i Alexia.
LA PLUJA ÀCIDA.
La Segona fase de la industralització
El canvi climàtic CURS
1. La Segona Revolució Industrial
Alumnes de 4t Coneixement del medi natural Curs
MESCLES I DISSOLUCIONS
El mercat i els sistemes d’organització industrial
Tecnologia i Medi Ambient
Sector secundari a) Definició de sector secundari.
Recursos Energètics.
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 8 REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA D’ELECTRONS.
Energia magnètica Judit i Marc.
TEMA 7.CIÈNCIES NATURALS LES FORCES I L’ENERGIA
LA MÀQUINA DE VAPOR.
LA METEOROLOGIA.
Contaminació per co2. efecte hivernacle.
Energia i velocitat de les reaccions químiques
EXTINTORS TIPUS D’EXTINTORS ÚS D’EXTINTORS
SINECOLOGIA La sinecologia estudia les relacions tròfiques (alimentació) dins els ecosistemes. Els cicles de matèria i energia en els ecosistemes.
Viatge a l’interior de la matèria.
Els metalls TECNOLOGIA 2n ESO.
LA TERRA Les capes de la Terra
QUÈ FA EL NOSTRE COS AMB L’AIRE QUE AGAFA QUAN INSPIREM?
TEMA 1 Classificació de la matèria: substàcies pures
COGENERACIÓ AMB PILES DE COMBUSTIBLE: APLICACIÓ A EDIFICIS DE LA UPC
LES FIBRES TÈXTILS.
L’ENERGIA BLANCA LÓPEZ 2nA.
L'ÀTOM Repàs del que hem fet fins ara:
Mireya Reina i Aida Bauzà
Noemi Pérez Pérez Nafia Ouahdane Fadis Ana Maria Stan
APLICACIÓ DEL PROCÉS HABER A L‘OBTENCIÓ INDUSTRIAL DE L'AMONÍAC
Generació d’energia elèctrica
L’Energia de la Biomassa i els RSU
LAURA FUSTER, SUSANA MARTÍN, MARTA MARTÍNEZ
Aigua Projecte 2n primària.
1.2.2 Fonts d’energia renovables Energia eòlica El Sol, en escalfar la Terra, origina el vent, la força ha aprofitat l'home des de l'antiguitat.
Salvador Vila Esteve Geografia i Història 1r d’ESO
L’ENERGIA.
TREBALL DE L’ENERGIA PER: YOUSSEF.
Pluja àcida.
LA TERRA.
Transcripción de la presentación:

UD 01. Recursos energètics UD 01. Recursos energètics Fonts d'energia Classificació Materials combustibles Tipus i obtenció L'energia nuclear El procés de fissió Importància econòmica dels recursos energètics Contaminació ambiental Fonts d'energia Classificació Materials combustibles Tipus i obtenció L'energia nuclear El procés de fissió Importància econòmica dels recursos energètics Contaminació ambiental

Fonts d'energia Originalment: energia solar Per a escalfar-se, assecar pells, conservar aliments... Descobriment del foc: revolució Cuinar, fondre metalls... Més independència Font d'energia: llenya Fins a la revolució industrial Aprofitament de la natura Molins de vents, rodes hidràuliques Fonts d'energia: sol, vent, corrents d'aigua...

Fonts d'energia Revolució industrial Descobriment de la màquina de vapor Font d'energia: carbó vegetal (més poder calorífic) Al segle XX El carbó va ser desplaçat pel petroli com a font principal Als anys '70: 50% del consum mundial Gas natural: en incrementar-se la demanda energètica Per la mateixa raó: nuclear de fissió Repte actual: estalvi i energies renovables

Fonts d'energia Classificació Segons la seva naturalesa Primàries. Es troben a la natura: carbó, petroli Secundàries: S'obtenen de les primàries: electricitat Segons les reserves disponibles Renovables. Reserves il·limitades: les que provenen del Sol No renovables. Reserves limitades: carbó, petroli... Segons grau d'utilització Convencionals. Les més emprades: petroli, hidroelèctrica... Alternatives. Minoritàries: eòlica, solar...

Materials combustibles En combinar-se amb l'O2, desprenen energia (combustió) Tipologies Sòlids: carbó (antracita, hulla o lignit) Líquids: en general destil·lats del petroli. També alcohols Benzina, gasoil. Etanol, metanol Gasosos Gas natural i GLP (butà i propà)

Materials combustibles Poder calorífic Energia que es desprèn en combustió completa Per unitat de massa o volum Sòlids i líquids: MJ/Kg. Gasosos: MJ/m3 (CN) Pc = Pc(CN) . (P/101300).(273/(273+T)) Capacitat calorífica Quantitat de calor per incrementar 1C una substància Q=C·(T2-T1) = m·ce·(T2-T1)

Materials combustibles Llenya i carbó vegetal La meitat de la humanitat encara fa servir llenya A les ciutats: carbó vegetal (pesa 5-6 vegades menys) Carbó vegetal: obtenció de piròlisi Combustió en poca presència d'oxigen Carbó mineral Primer combustible fòssil emprat Cabdal per a la revolució industrial La seva producció decaigué pel petroli Quan aquest s'ecareix, es torna a emprar (competitiu)

Materials combustibles Carbó mineral Format per restes vegetals descomposats lentament en absència d'oxigen, amb P i T Segons aquestes condicions tenim carbons diferents Torba. 60% C i molta humitat. Consum domèstic Lignits. Carbons d'origen recent Baix poder calorífic: emprats prop del lloc d'extracció Hulles. Alt contingut en C, alt poder calorífic Destil·lació fàcil: per a fer coc (alts forns) Antracites. Carbons més antics. C fins al 95% Difícils d'extreure

Materials combustibles Carbó mineral. Aplicacions Combustible d'ús general. Utilitzat directament A les centrals tèrmiques Pel procés de destil·lació seca Coc (siderúrgia), gas ciutat (llars), Productes químics: olis lleugers, quitrans --> destil·lació fraccionada: plàstics, medicaments... Pel procés de gasificació: Carbó roent amb vapor d'aigua --> gas de síntesi Gas natural sintètic: metanització del gas de síntesi Hidrocarburs: hidrogenació

Materials combustibles Petroli Se n'obtenen productes d'ús quitidià Combustibles: benzina, fuel... Plàstics, detergents Petroli brut Tal i com s'obté del jaciment Barreja d'hidrocarburs Se separen els components a les refineries Origen Microorganismes marins dipositats al fons Recoberts per capes de sorra i argila Descomposició: aerobia i aneròbia

Materials combustibles Petroli: localització i extracció Prospeccions en roques sedimentàries Perforem amb torres de perforació Al mar: plataformes marines En trobar petroli: més pous per avaluar quantitat i qualitat Extraccions Natural: per P puja espontàniament Artificial: Injectem aigua o aspirem Se separa el gas de cru i s'emmagatzema

Materials combustibles Transformació Destil·lació fraccionada Escalfem cru i separem fraccions Torre atmosfèrica (lleugers) i de buit (pesants) Craqueig Descomposició d'hidrocarburs pesants Obtenim benzines (lleugeres) Pot ser tèrmic o catalític Polimerització Invers a craqueig: pesants a partir de lleugers Reformació: millora caractarístiques benzines

Materials combustibles Gas natural Bàsicament CH4, amb età, propà i butà En bosses, sol o amb petroli Extracció, transport i distribució Semblant a la del petroli S'eliminen impureses: sorra, pols i altres gasos Grans distàncies: vaixells metaners (criogènics) Aplicacions Indústria, comerç i habitatges Centrals tèrmiques mixtes i de cogeneració Indústria petroquímica: com a matèria primera

Materials combustibles Aplicació dels productes obtinguts Directament Gas butà, propà (GLP). Combustible domèstic Benzina i dièsel. Motors automoció Querosè. Aviació Tractat a la indústria petroquímica Plàstics Fibres sintètiques: nilò o polièster Detergents Disolvents

Materials combustibles Combustibles gasosos Reacciona amb l'oxigen de l'aire amb despreniment de calor Classificació 1ª Família: CN entre 17 i 23 MJ/m3. Gas ciutat 2ª Família. CN entre 40 i 52 MJ/m3. Gas natural 3ª Família. CN entre 94 i 120 MJ/m3. Butà, propà

L'energia nuclear Ara l'energia s'obté del nucli dels àtoms L'energia química surt dels enllaços Conceptes clau Nombre atòmic (Z) Nombre màssic (A) Isòtop. Igual Z però diferent A Radioactivitat Natural: transmutació espontània Radiacions ionitzants: partícules α i β. Rad γ Isòtops artificials: bombardeig amb α, β, γ i n0

L'energia nuclear Energia nuclear: e = m·c2 Processos nuclears: transmutació Fusió: s'uneixen àtoms lleugers --> més pesants Fissió: ruptura de nuclis pesants Reacció en cadena; neutrons dels nuclis Per sobre de la massa crítica Reactor: reacció controlada amb aprofitament de calor Combustibles nuclears: fusió o fissió possible Materials fèrtils: es converteixen en fissionables

Importància econòmica Petroli, gas i carbó: ̴90% producció mundial 25% població mundial: 70% consum Consum: indicador de desenvolupament Països productos: exportadors Reserves i jaciments Reserves provades: utilitzables amb tècniques actuals Petroli: 40 anys, gas natural: 70, carbó: 200 U: 100

Contaminació ambiental Utilització de combustibles: impacte Efecte hivernacles. Nivell de CO2 Altres gasos: vapor H2O, CFC, CH4, NO2 Com un vidre a l'hivernacle Deixa passar els raigs de Sol, però no IR Emeses per la Terra en escalfar-se Implica elevació de T Elevació nivells mar Desertització Protocol de Kyoto: compromís de reducció

Contaminació ambiental Pluja àcida SOx i NOx en contacte amb aigua: oxoàcids Emesos quan cremem combustibles fòsils pH= 3'5 (normalment és 5'6) Impacte Acidificació de llacs Lixiviació del sòl i subsòl Eliminació nutrients: Mg, Ca, K

Contaminació ambiental Boires fotoquímiques Grans ciutats amb inversió tèrmica i alta densitat de vehicles o indústries Boira que no s'aixeca Conté SO2, NO2, HC, CO, Pb... De vegades reaccionen a l'atmosfera generant d'altres: O3 (dolent per salut, collites...) Contaminació radiactiva Restes de combustible També: desmantellament i accidents Residus: de moment a les piscines de la central