UN PROGRAMA PER DESENVOLUPAR LA CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA A LA CLASSE

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
ESTRATÈGIES PER DESESENVOLUPAR LLENGUATGE EN L’ INFANT SORD
Advertisements

Com estudiar… El subratllat Organització de la informació Esquemes
d' a s s i s t è n c i a al g o v e r n l o c a l
Escola Montserrat Sant Just Desvern
Una experiència amb PÈBILI PROJECTE FILOSOFIA 3/18
P-3 P-4 P-5 QUÈ FEM AL LABORATORI ? ESCOLA PAU DELCLÒS. TARRAGONA Curs FEM HIPÒTESIS SOBRE ELS FENÒMENS FÍSICS I QUÍMICS OBSERVEM,
PROJECTE A.V.A.C. Aprendre a Viure / Aprendre a Conviure
PROJECTE DE PASTORAL I EDUCACIÓ EN VALORS
EL CÀLCUL MENTAL A L’EDUCACIÓ INFANTIL
AVALUAR-QUALIFICAR PER COMPETÈNCIES
TÈCNIQUES D’ESTUDI.
EVOLUTIVA DEL LLENGUATGE
APRENENTATGE MULTINIVELL
MAPES CONCEPTUALS.
L’ÚS DE LES LLIBRETES A LES SESSIONS DE FILOSOFIA 3/18
L’Expressió escrita.
PETITS REPORTERS Títol.
Recordem què vol dir ser adolescent
TREBALLEM EL SISTEMA SOLAR
TREBALLS D’ATENCIÓ AL PÚBLIC
L´entusiasMat ens entusiasma!!!.
PRESENTACIÓ CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
La consciència fonològica a P-3
QUE FER QUAN ARRIBA UN SUSPENS A CASA?
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
L’escola, l’entorn i la línia pedagògica.
IMPLIQUEM A TOTES LES CLASSES EN EL NOSTRE PROJECTE
EL BOSC DE COLLSEROLA A LA PRIMAVERA
DEL TEXT INFORMATIU AL TEXT DIDÀCTIC
UTILITZACIÓ DE GINYS EN EDUCACIÓ INFANTIL 3 ANYS
Parlar per escriure a partir de Hablar para escribir. Oriol Guasch. (2002) Aula de Innovación educativa, núm. 111.
Aprendre junts alumnes diferents: Una escola per a tothom
DE LA DURADA AL RITME.
ELABORAR UN ORGANIGRAMA A PARTIR D’UN LLISTAT (Ordre i jerarquia)
Un test per pensar... Materials de
La consciència fonològica a P-4
Situacions Simuladores Preferencials (SSP)
TALLER DE JOCS Aquest any hem iniciat un nou taller a Primària ...
La gestió per processos
Enriqueta Garriga CREDA Baix Llobregat
Resultats DIAGNOSI SOCIO CULTURAL DE L’ENTORN FAMILIAR DELS I DE LES
1r trimestre: “Respecte a la diversitat”
WEBQUEST WEB...QUÈ ? Alumnes de l’Escola ESTEL VALLSECA.
Col·legi Sant Josep Obrer L’Hospitalet de Llobregat
LA FESTA MAJOR I ELS GEGANTS
Grups interactius a L’Esquitx
REVISIÓ DELS DOCUMENTS DE FONOLOGIA I LLENGUATGE
DIADA DE LA PAU A SJO.
Objectiu Educatiu Trienni
Gestió de les emocions PEX. SPR Curs U B.
L’avaluació com a motor de l’aprenentatge TALLER D’AVALUACIÓ A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA Primera sessió Març 2018.
les competències bàsiques
TECNOLOGIA.
ELABORAR-DESCOBRIR-IMAGINAR Diferents maneres de créixer jugant
Les taules de multiplicar
Les fraccions Sisè B curs
Introducció Al posicionament Web.
Continuació: el temps II
HABILITATS COMUNICATIVES
Les nostres fonts documentals per treballar a la classe són molt diverses: 1. Treball de camp (sortides, visites, entrevistes, enquestes…). 2. Monografies,
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
El currículum a l’educació primària
La consciència fonològica a P-5 i 1er
Teoria de les intel·ligències múltiples: Punts clau
Metodologia per treballar per competències:Consideracions generals
Coneixement del medi natural
Convivència i Mediació Escolar
IMPULS DE LA LECTURA FORMACIÓ
Metodologia per treballar per competències:Consideracions generals (1)
Aprendre a Viure / Aprendre a Conviure
Transcripción de la presentación:

UN PROGRAMA PER DESENVOLUPAR LA CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA A LA CLASSE Enriqueta Garriga Ferriol

1. Què és la CF? Es l’habilitat conscient de sentir i manipular els sons individuals que constitueixen les paraules. És un tipus d’habilitat metalingüística per reconèixer els fonemes en la paraula. És la capacitat de ser conscients dels fonemes en la parla i de poder-los manipular. No s’adquireix espontàniament Fonemes: unitat de so més petita en llenguatge que pot produir diferències en el significat.Aquestes petites unitats de la parla corresponen a les lletres de l’alfabet. Codis transparents: correspondència un a un Els nens desenvolupen la CF quan la seva atenció es pot centrar en els sons de llenguatge més enllà de focalitzar-la en el significat

ATENCIÓ! La consciència fonològica –el coneixement fonològic- no només és audició. Consciència: sensacions captades per diferents sentits Fonologia: audició + producció+visió

2. Perquè és important la CF en l’aprenentatge de la lectura Perquè és necessària per entendre com es representen per escrit les paraules de la nostra llengua: La CF ajuda els nens a entendre el principi alfabètic. La CF ajuda els nens a percebre els mecanismes regulars mitjançant els quals les lletres representen els sons en les paraules La CF fa possible generar diferents possibilitats per trobar paraules de les que només es coneix parcialment alguns sons pel context.

Aprendre el codi alfabètic Desenvolupar habilitats metafonològiques Capacitat de reflexionar i manipular explícitament la llengua a diferents nivells: Nivell lèxic: discriminar i manipular paraules dintre d’una frase (separació de paraules) 3 anys Nivell sil.làbic: reflexionar i manipular síl.labes dins les paraules. 4 anys Nivell fonològic (consciència fonològica): reflexionar i manipular fonemes dins les paraules. 5 anys És un treball previ a la introducció de les grafies. Comprendre el sistema de regles de correspondència grafema-fonema

3. Quin és el desenvolupament normal de la CF

4. Perquè i com es pot avaluar la CF OBJECTIUS Identificar els nens que puguin estar en situació de tenir alguna dificultat per aprendre a llegir i que requereixin d’un ajut extra Controlar el progrés en l’adquisició. COM? Tres tipus de tasques: (a nivell auditiu) Tasques de comparació de sons (quines paraules comencen pel mateix so que gat? Tap-got-gel) Tasques de segmentació en fonemes: impliquen comptar, suprimir, afegir i variar l’ordre dels fonemes en les paraules (dir els sons de la paraula “plat”; posar una ratlla per cada so de la paraula “llaç”,...) Tasques de combinació de fonemes (síntesi) Quina paraula surt amb els sons /f/ /l/ /a/ /n/ Les rimes i síl.labes primer estadi però no CF propiàment.

5. Com es pot ensenyar la CF OBJECTIUS: Ajudar els nens a percebre els fonemes de la parla, descobrir la seva existència i a discriminar-los Fer la connexió entre els fonemes en les paraules i les lletres de l’alfabet.

Criteris per a l’ensenyament de la CF Nivell lingüístic: - RIMES-(PARAULES)-SÍL.LABES-FONEMES Tipus de tasques: - Síl.labes: COMPTAR-IDENTIFICAR-UNIR-AFEGIR-SUPRIMIR- SUBSTITUIR - Fonemes: IDENTIFICAR-AFEGIR-SUPRIMIR-UNIR-COMPTAR-SUBSTITUIR Posició de la unitat lingüística (síl.laba o fonema): - Identificar: INICIAL-FINAL-MEDIAL - Afegir o suprimir: FINAL-INICIAL-MEDIAL

4. Característica de la unitat lingüística Unitats lexicals: la paraula (treballar el vocabulari al voltant d’un centre d’interés: confegir un diccionari de paraules molt utilitzades. Treballar PSEUDOPARAULES Unitats sublexicals: la síl.laba: CV – VC – CVC- CCV Els fonemes: Vocàlics i consonàntics (nasals– fricatius–oclusius)

Fitxa descriptiva del programa Phonemic Awareness in Young Children: A Classroom Curriculum Autors: ADAMS, FOORMAN, LUNDBERG i BEELER, 1997 Edat: P3, P4, P5 i 1er. CI Temps: 15 a 20’ diaris durant 8 mesos Contingut: Activitats i jocs seqüenciats que poden ser utilitzats tant pel grup classe com en petits grups per construir la CF en nens petits

Activitats d’aprenentatge

INDEX 3. JOCS D’ESCOLTAR: . 3A Escoltant sorolls………………………………………… 5 . 3B Escoltant seqüències de sorolls ………………………… 5 . 3C Patufet, on ets? …………………………………………… 5 . 3D Amagant el despertador …………………………………. 5 . 3E Qui diu què? ………………………………………………. 6 . 3F Xiuxiuejar el nom …………………………………………. 6 . 3G El joc dels disbarats (sense sentit) …………………….. 6 . 3H El joc del telèfon (el joc del xiuxiueig) …………………. 7 . 3I Recordes? (Seqüència d’ordres) ………………………...7   4. RIMES: . 4A Poesies, cançons i cantarelles. ……………………….... 8 . 4B Contes / Històries amb rimes …………………………… 8 . 4C Emfasitzant rimes a través del moviment. ……………. 8 . 4D Paraules rimades. ………………………………………... 8 . 4E Fem rimes! ………………………………………………… 9 . 4G Rimes amb accions ……………………………………… 9 . 4H El llibre de les rimes. …………………………………….. 9

5. PARAULES I FRASES: .5A Introduint la idea de “frase” o “oració” …………………. 10 .5B Introduint la idea de paraula ……………………………. 10 .5C Escoltant paraules en frases …………………………... 10 .5D Exercicis amb paraules curtes i llargues ……………… 11 .5E Paraules en i fora de context. ………………………….. 11   6. CONSCIÈNCIA DE SÍL·LABES: . 6A Picant “noms” …………………………………………….. 12 . 6B Traient una cosa de la capsa …………………………… 12 . 6C Es successor del rei o la reina ………………………….. 12 . 6D Escoltar primer, mirar després …………………………. 12 . 6E El follet parlant I: síl·labes ………………………………. 12   7. SONS INICIAL I FINAL: . 7A Endevina qui és …………………………………………… 13 . 7B Paraules diferents, mateix fonema inicial ………………. 13 . 7C Trobant coses: Fonemes inicials ………………………… 13 . 7D En què estic pensant? …………………………………… 13 . 7E Parelles de paraules I: Treure un so (anàlisi) …………… 14 . 7F Parelles de paraules II: Afegir un so (síntesi) …………… 14 . 7G Diferents paraules, el mateix fonema inicial …………… 14 . 7H Trobant coses: Fonemes finals …………………………… 14 . 7I La teranyina ……………………………………………………14 / 15

· 8. FONEMES:. 8A Paraules de dos sons …………………………………………. 16   ·        8. FONEMES: . 8A Paraules de dos sons ………………………………………….. 16 . 8B Paraules de tres sons …………………………………………. 17 . 8C Grups consonàntics: Afegint i traient sons inicials …………. 17 . 8D Grups consonàntics: Afegint i traient sons medials ………… 18 . 8E Construint paraules de quatre sons ………………………….. 18 . 8F Endevinant la paraula ………………………………………….. 18 . 8G El follet parlant II: Fonemes . …………………………………. 18   ·        9. INTRODUCCIÓ DE LES LLETRES I LLETREJAR . 9A Endevina qui: introduint sons i lletres …………………………19 . 9B Noms de dibuixos: Sons inicials i lletres …………………….. 19 . 9C Estic pensant en una cosa: Sons inicials i lletres ………….. 20 . 9D Noms de dibuixos: Sons finals i lletres ………………………. 20 .9E Buscant el dibuix: Consonants inicials o finals …………….. . 20 / 21 .9F Introducció a com es lletregen les paraules: afegir una lletra ….. 22 . 9G Canviar la lletra ……………………………………………………... 22 . 9H Pronunciant paraules …………………………………………. 22 / 23

On trobar informació: CLEMENTE, M., DOMÍNGUEZ, AB. (1999). La enseñanza de la lectura. Enfoque psicolingüístico y sociocultural. Madrid: Ediciones Pirámide. www.xtec.net Serveis educatius CREDA Documents: llicència E. Garriga Adreces: CREDA Comarques I - MATERIALS

Aspectes a tenir en compte Fer els jocs de forma regular i freqüent, uns 15 o 20 minuts diaris. Els jocs estan seqüenciats per ordre de dificultat. Cal mantenir la seqüència dels objectius. Veure el nivell dels alumnes abans de començar les activitats. “Picar paraules” és una activitat que molts nens de 4 anys poden dominar en un any. En el treball de síl·labes o fonemes, incloure activitats d’anàlisi i de síntesi. Anàlisi: fa referència a segmentar les paraules del llenguatge parlat en síl·labes o fonemes. Síntesi fa referència a combinar síl·labes o fonemes per formar paraules del llenguatge parlat. Habilitats fonamentals per aprendre a llegir i escriure.

- Cal que els nens es trobin a gust jugant però també aprenent - Cal que els nens es trobin a gust jugant però també aprenent. No esperar que de seguida tots els nens realitzin amb èxit totes les activitats. - Evitar que cap nen se senti fracassat i/o neguitós, per això cal tenir preparades moltes activitats, graduades de les més senzilles a les més complexes. - Introduir nous jocs a mesura que els nens es van familiaritzant amb uns o que les seves modificacions ja s’hagin treballat. Barrejar jocs coneguts amb nous per mantenir la motivació. - No oblidar que l’objectiu principal d’aquest programa és permetre als nens prestar atenció als aspectes fonològics de la parla i, finalment ajudar-los a escoltar i sentir els fonemes en les paraules. Cal pronunciar les paraules i els sons de forma clara i a poc a poc i després demanar als nens que ho repeteixin en veu alta per assegurar que ho han entès.    

3. Jocs d’escoltar Activitats: OBJECTIUS: Familiaritzar-los amb les activitat Entrenar l’hàbit d’escoltar Activitats: Sons (ambientals, del propi cos) Localització Seguiment d’ordres

4. RIMES OBJECTIU Centrar l’atenció en l’estructura de sons de les paraules i no en el significat ACTIVITATS Poemes Cançons rimades Elaborar rimes

5. PARAULES I FRASES OBJECTIU Conéixer que el llenguatge consisteix en frases de diferents llargàries Que les frases estan formades per paraules de diferents llargàries Que les paraules están formades per cadenes de unitats cada vegada més petites

6. SIL.LABES OBJECTIU Conéixer que algunes paraules poden ser dividides en petites porcions Entrenar-se a “analitzar”, separar les paraules en síl.labes Entrenar-se a sintetitzar, ajuntar síl.labes per formar paraules

* Comptar síl.labes Comptar i dir quantes síl.labes conté una paraula (picar, o representar amb objectes o pintar algun signe –rodona, ratlla, creu,...- el nombre de síl.labes Material: targes amb dibuixos de les paraules, fitxes de fusta o plàstic, làmines amb dibuixos de paraules. (Material de Vic o Ed. Vicens Vives. Procediment: Ensenyar el dibuix i dir la paraula fragmentan-la en síl.labes. Els nens han de comptar el nombre de “trossos” de la paraula en base al nombre de fitxes o cops que han fet. Repartir diferents fitxes entre grups de nens perquè les classifiquin per llargària. *Inicialment, utilitzar paraules amb síl.labes directes.

*Identificar una síl.laba al començament de la paraula Reconèixer l’existencia de determinades síl.labes al comenáment de les paraules. La resposta del nen és dir si una paraula comença o no per una síl.laba determinada. Material: Targes amb dibuixos de paraules Procediment: Dir una paraula exagerant la síl.laba inicial: caaaa-di-ra. Es va dient paraules i el nen ha d’aixecar la mà o fer algun gest perceptible quan la paraula comença pe la mateixa síl.laba. Repartir targes amb dibuixos de diferents paraules i classificar-les per la síl.laba inicial. *Primer treballar amb síl.labes formades per una sola vocal i, posteriormente, amb síl.labes CV, VC. Progressivament, Identificar una síl.laba al final de la paraula i en el mig (bo-ca, bocata,...).

*Identificar una síl.laba comú entre dues o més paraules Comparar la síl.laba inicial, final o medial de dues paraules i dir si són les mateixes. Material: targes de dibuixos de paraules, fitxes Procediment: Presentar dos dibuixos i es demana als nens que diguin el nom (patata, pala) Es diuen les paraules, picant les síl.labes i exagerant la primera síl.laba: paaa-ta-ta, paaa-la i es demana que diguin quin tros sona igual. *Identificar una sílaba comuna al final de dues o més paraules Identificar una síl.laba comuna en el mig de dues o més paraules Identificar una síl.laba comuna en difeents posicions en cada paraula: pala-capa

Altres activitats amb síl.labes: Afegir una síl.laba al final, al començament i en mig d’una paraula: pata-ta, boca-ta, ba-ta-ta (inicialment, amb suport visual: fitxes,...) Treure una síl.laba al final d’una paraula, al començament i en mig: saba-ta, ta-ca, mun-ta-nya Dir la síl.laba que manca en una paraula respecte de l’altra Substitució d’una síl.laba per una altra en una paraula

8. Fonemes OBJECTIU Comprovar com les paraules es divideixen en sons aïllats: fonemes. Deduir la paraula a partir d’escoltar els fonemes de forma aïllada (síntesi) Analitzar la paraula en els seus fonemes. Comptar, discriminar, treure, afegir i substituir els fonemes de les paraules. OBSERVACIONS Fer les activitats amb material manipulable Notar la posició de la boca quan es pronuncien els diferents fonemes Aquestes habilitats corresponen propiament a la CF.

9. INTRODUCCIÓ A LES LLETRES I LLETREJAR OBJECTIU Conèixer que els sons es representen per lletres (grafies) Comprendre el principi alfabètic: correspondència so-grafia.

COM A CONCLUSIONS: Quan els nens entren a l’escola amb 3 anys, escoltar i parlar esdevenen activitats imprescindibles i úniques per tal de garantir un bon desenvolupament de les habilitats lingüístiques, en general, i de l’articulació en concret. Centrar l’atenció des del contingut del llenguatge a la seva forma és força difícil i no s’hi arriba de forma espontània.

El llenguatge escrit està explícitament organitzat en frases, paraules i fonemes. Donar sentit a les relacions entre el llenguatge parlat i escrit depèn dels coneixements explícits que es tinguin sobre aquestes unitats. Per aixó, desenvolupar la consciència lingüística en els nens i, en particular, la consciència fonològica, els facilita una millora de les seves habilitats lingüístiques i els prepara per llegir i escriure.

Desenvolupar CF és desenvolupar un hàbit i cal treballar-ho com a tal: De forma regular i freqüent: de 15 a 20 minuts diaris. Seqüenciar les activitats d’acord amb el seu grau de dificultat. Encara que se’n puguin ometre algunes i afegir-ne d’altres, cal mantenir la seqüència dels objectius. Contextualitzar les activitats i fer-les motivadores: Recordeu: els nens no presten atenció quan estan avorrits o frustrats i... No poden aprendre si no presten atenció. Variar les activitats però sense perdre de vista l’objectiu

L’objectiu principal és permetre als nens a prestar atenció als aspectes fonològics de la parla i, finalment, “entrenar-los” a escoltar i sentir els fonemes en les paraules: Pronuncieu les paraules i els sons de forma clara i poc a poc. Demaneu als nens que articulin també aquestes paraules i sons en veu alta per verificar que han entès de que es tracta No és un programa fonètic: és un programa que intenta fer descobrir la lógica de la fonètica que més tard s’anirà aprofundint amb la lectura.

I, finalment i el més important com a mestres: adquirir CF no és un objectiu sinó un mitjà. No obsessionar-se en que els nens han de ser uns experts en les activitats d’escolta, separar i juntar síl.labes, ni tant sols en lletrejar. L’objectiu de desenvolupar CF és ajudar els nens a escolar les similituds, les diferències, el nombre i l’ordre dels sons de la parla; el que permetrà els nens a entendre com funciona l’alfabet... I Entendre aixó és fonamental per aprendre a llegir i a escriure de forma autónoma.

Referències Adaptació del programa “Consciència fonològica en els infants: un programa de classe” a la llicència d’estudis d’Enriqueta Garriga, “Cal saber parlar per poder llegir?” subvencionada pel Dt. D’Ensenyament (2002-2003).