Enriqueta Garriga CREDA Baix Llobregat

Presentación del tema: "Enriqueta Garriga CREDA Baix Llobregat"— Transcripción de la presentación:

1 Enriqueta Garriga CREDA Baix Llobregat 2010-2011
De l’adquisició del llenguatge oral a l’aprenentatge de la llengua escrita Enriqueta Garriga CREDA Baix Llobregat

2 Qué és la llengua escrita
Perspectiva psicolingüística: (integració de dues capacitats) Reconeixement de paraules escrites (permet desxifrar el codi) Capacitat de comprensió (processos superiors)

3 Perspectiva sociocultural
Sistema simbòlic de segon grau de representació (la llengua oral és de primer grau) Sistema de comunicació amb unes funcions específiques (FINALITAT)

4 Objectius d’aprenentatge de la LL.E.
Processos de identificació de les paraules escrites Detecció dels signes gràfics (paper de la percepció visual) Accés al lèxic intern (estructura hipotètica on l’individu té emmagatzemats de manera organitzada els seus coneixements lexicals, semàntics i sintàctics) - Processos de comprensió Construcció del text base Accés als coneixements previs Processos d’autorregulació

5 Quan llegim: Dues vies:
LA VIA FONOLÒGICA O INDIRECTA: “llegir per l’orella” (cal dexifrar) LA VIA LEXICAL O DIRECTA (: “llegir per la vista” (després de moltes vegades de veure la paraula, es “reconeix” a partir de les seves característiques visuals –no és la discriminació visual de paraules-). Un bon lector utilitza ambdues

6 Exemples Casa Via lèxica o directa Posella Via fonològica o indirecta
Patrícula Via indirecta Niuior Freud Via directa

7 Etapes evolutives de la LL.E. (segons Utah Fritz)
Etapa logogràfica (s’utilitza com estratègia el context: característiques de la forma de la paraula: Cola-Cao) 2-3 anys Etapa alfabètica (es comença a utilitzar la via indirecta: cal automatitzar-la) 5 a. Etapa ortogràfica (reconeixement instantani de les paraules o part de les paraules - no memorístic sinó elaborat a través de l’ús del mecanisme de recodificació fonològica)

8 Exemple de competència de lectura per la via directa - ORTOGRÀFICA
Sgeun un etsduio de una uivenrsdiad ignlsea, no ipmotra el odren en el que las ltears etsan ersciats, la uicna csoa ipormtnate es que la pmrirea y la utlima ltera esten ecsritas en la psiocion cocrrtea. El rsteo peuden estar ttaolmnteee mal y Aun pordas lerelo sin pobrleams. Esto es pquore no lemeos cada ltera por si msima pero la paalbra es un tdoo. Pesornamelnte me preace icrneilbe...

9 QUÈ CAL FER PER ENSENYAR A LLEGIR?
Ensenyar consciència fonològica Ensenyar la correspondència so-grafia Ensenyar a adquirir fluïdesa lectora Facilitar l’adquisició d’una base lingüística oral el més àmplia possible Ensenyar la comprensió dels textos

10 Ensenyar la consciència fonològica fins arribar a la consciència fonèmica
És l’habilitat per percebre, identificar i manipular els sons individuals –fonemes- que formen les paraules (Abans de donar el símbol de representació del so, la grafia, s’ha de percebre allò que cal representar) Pot ser desenvolupada i millorada a través de vàries activitats que van des de: treball amb rimes, amb identificar paraules a la tira fónica, identificar síl.labes i manipular-les (afegir-ne, suprimir-ne, substituir-ne...) fins arribar a la manipulació dels fonemes. Treball d’anàlisi i síntesi. Alt poder predictiu per detectar alumnes que tindran dificultats en la lectura més endavant.

11 Ensenyament de la correspondència so-grafia
Ensenya les relacions existents entre les lletres (grafemes) del llenguatge escrit i els sons concrets (fonemes) del llenguatge parlat. Treball de percepció i discriminació visual Els resultats de les recerques diuen que: “L’ensenyament sistemàtic i explícit amb base fonètica és més efectiu que l’ensenyament no sistemàtic o sense base fonètica” “Millora la comprensió lectora dels nens quan s’introdueix aviat” “És beneficiós pels nens que tenen dificultats per aprendre a llegir i que presenten risc de desenvolupar futurs problemes de lectura”

12 Ensenyament de la fluïdesa
La fluïdesa és l’habilitat de llegir un text amb exactitud i rapidesa. La fluïdesa és un component important de la lectura ja que fa de pont entre el reconeixement de les paraules i la comprensió. Els lectors menys fluents han de centrar la seva atenció en desxifrar les paraules i això els impedeix concentrar-se en la comprensió del text.

13 Com es pot ajudar als alumnes a adquirir fluïdesa
Es pot “modelar”: fer que l’alumne llegeixi en veu alta amb l’adult (repeteix el que ha llegit l’adult), llegir conjuntament amb l’adult, llegir un llibre mentre sent la gravació del que va llegint, llegir amb un company més competent, entre varis companys, llegir diferents personatges ... La tècnica de reconeixement ràpid de paraules escrites millora el reconeixement de paraules aïllades però no és suficient per millorar la fluïdesa NO FER LLEGIR EN VEU ALTA A L’AULA A UN ALUMNE AMB DIFICULTATS. PROGRAMA DE PARES: No fer llegir als seus fills sinó LLEGIR AMB ELS SEUS FILLS! A nivell orientatiu: 40 p/m a finals de primer, entre a finals de segon i unes 115 al final de tercer)

14 L’adquisició d’una base lingüística: ensenyament del vocabulari
Aprenents de lector necessiten utilitzar el seu vocabulari oral per donar sentit a les paraules que veuen impreses. Els nous lectors cal que coneguin el què signifiquen les paraules abans de que puguin entendre el què llegeixen. Atenció al material de lectura! Cal tenir en compte que els nens aprenen els significat de la majoria de les paraules: de manera indirecta, a través d’experiències diàries i a partir del llenguatge oral i escrit i de forma directa amb un treball específic o ensenyant a deduir el significat pel context, utilitzant la informació sobre parts concretes de les paraules, utilitzar el diccionari...

15 L’ensenyament de la comprensió de textos
La raó de llegir és comprendre el que es llegeix. La lectura ha de tenir sentit pel nen: funcionalitat de la lectura. Es pot desenvolupar ensenyant “estratègies de comprensió”: Abans de llegir: tenint clar l’objectiu de la lectura i sobre el què llegirem (reconèixer l’estructura del text: diferents tipologies textuals) Durant la lectura: anar verificant el que entén i el que no entén i ajustant les seves estratègies per resoldre els problemes de comprensió (tornar enrera, deduir pel context, fent-se preguntes, responent-se a preguntes,...) Després de llegir, comprovant i verificant el que ha entès del que ha llegit.

16 Com a conclusions Les dificultats en l’adquisició de les habilitats en LLE tenen molt a veure amb problemes de metodologia educativa; malgrat les capacitats dels alumnes puguin semblar la causa inicial, la millora de les habilitats que presenten molts d’ells fa que no es pugui considerar com l’explicació última dels pobres resultats en aquest aprenentatge. Previ a l’adquisició de la LLE cal disposar d’un codi lingüístic amb el que el nen no només pugui comunicar-se sinó tenir una representació del món com a referent per comprendre millor el que llegeix.

17 ... conclusions Cal avaluar periòdicament els progressos i millores en l’adquisició de la LLE; molts nens podran aprendre a llegir si som capaços de definir correctament els objectius d’aprenentatge orientat a les seves necessitats especials. Fem referència a diferents nivells de lectura funcionals i als diferents requisits de tipus perceptiu, cognitiu, lingüístic i cultural que requereix cadascun d’aquests. La importància del paper dels pares en l’aprenentatge de la LLE no com a “mestres de suport” sinó com a facilitadors per fer significatiu i gratificant aquest aprenentatge per als seus fills: programes per llegir als i els fills i amb fills.