Via directe amb Europa a través de les Centrals de Compra i Serveis Dilluns, 29 de setembre de 2008

Presentació, Durant els anys 80 i 90, la distribució comercial va travessar un procés de transformació molt profund, amb l’aparició i consolidació de nous formats d’establiments comercials, nous operadors i canvis en els hàbits de compra dels consumidors. Davant d’aquest nou escenari, era evident que era necessari un canvi radical en la orientació estratègica de les empreses comercials de format tradicional, amb la necessitat de mantenir i millorar la seva posició competitiva. La Cambra de Terrassa, conscient d’aquesta necessitat, va impulsar la celebració del primer i segon Congrés Nacional de Centrals i Grups de Compra els anys 1997 i 1998, respectivament. La conclusió més destacada d’aquest dos congressos va ser la constitució de l’Associació Nacional de Centrals i Grups de Compra, Anceco, que va tenir lloc el març de Es compleix, per tant, el 10è aniversari de la constitució d’Anceco. Durant aquests anys, Anceco ha treballat per defensar els interessos de les empreses del comerç tradicional, fomentat l’associació amb centrals de compra sectorials, ajudant a la seva creació en cas de no existir-ne prèviament i ajudant a ampliar la oferta de serveis de les centrals de compra, com la formació, la gestió d’existències, serveis bancaris, etc. Les centrals de compra no són un concepte nou. Existeixen centrals de compra des de els anys quaranta, oferint inicialment serveis gestió de centralització de compres, amb la finalitat d’obtenir millors preus a l’hora de negociar amb els proveïdors. Amb la creació d’Anceco s’aconsegueix agrupar aquestes empreses i ampliar la oferta de serveis als esmentats anteriorment. Per altre banda, un dels objectius de la Cambra de Terrassa és iniciar el procés d’internacionalització del sector de la distribució a través de la organització d’accions com la visita a fires internacionals, els viatges de prospectiva comercial, l’intercanvi d’experiències, la recerca de nous proveïdors, etc. I són precisament les Centrals de Compra i Serveis unes de les entitats que poden ajudar a les empreses de distribució en el seu procés d’internacionalització. En la jornada que presentem es donarà una visió general del concepte de central de compra i de serveis i es presentaran diverses experiències significatives del procés d’internacionalització de diverses centrals i com, aquest procés, pot ajudar a les empreses de distribució en el seu propi procés d’internacionalització.

Programa de la jornada 08:45Lliurament de la documentació 09:15Presentació de la jornada Marià Galí, President de la Cambra de Comerç de Terrassa. Benito García, President d’Anceco. Eva Bermúdez. Regidora delegada de Comerç i Turisme de l’Ajuntament de Terrassa. 09:30 El concepte de Les Centrals de Compra i Serveis. Benito García. President d’Anceco. Laura López. Gerent d’Anceco. 10:30Pausa – cafè 11: Experiències d’internacionalització a través de les Centrals de Compra i Serveis SETT GRUP Sr. Ignacio Miñambres. Director General. Central de Compres i Serveis del sector de papereria, material d’oficina i objectes de regal. NATURAL ÒPTICS Ignasi Solé. Director General Central de Compra i Serveis del sector de òptica. EURONICS Javier Panzano. Director de Marketing Central de Compra i Serveis d’electrodomèstics. 12:30Debat amb tots els ponents 13:00Cloenda Sr. Jordi Torredemer, President de la Comissió de Comerç, Serveis i Turisme de la Cambra de Terrassa. 13:15Finalització de la jornada

Definició de Central de Compres i Serveis: “Operador que, disposant de recursos econòmics i personalitat jurídica pròpia, té per objectiu desenvolupar activitats i prestar serveis a les empreses independents que, amb esperit de cooperació, s’han associat a la seva organització a través d’una reglamentació interna, per millorar la serva posició competitiva en el mercat.” Libro Verde de las CCS. Anceco. Junio 2000.

Principals conclusions: Les CCS constitueixen un instrument vàlid per ajudar a les empreses del sector comerç a mantenir la seva competitivitat. Inicialment es van configurar per ajudar en el procés de compra, a través de la negociació conjunta amb proveïdors. Actualment, també ajuden a les empreses del sector comerç en altres àmbits: Procés de venda. Imatge de marca conjunta. Campanyes de comunicació i publicitat. Disseny únic de la decoració dels locals comercials. També ofereixen serveis de: Logística i magatzem. Facturació centralitzada. Formació específica.

Conseqüència directe: pèrdua de la sobirania dels establiments comercials que es compensa amb els beneficis de les actuacions conjuntes que ofereixen les CCS. L’àmbit geogràfic d’una CCS ha de ser el més gran possible. Inicialment pot haver-hi un àmbit més reduït (local, regional, etc.), però l’evolució ha de donar lloc al creixement tant de socis com d’àmbit d’influència. En l’origen de les CCS, es procurava fer el mateix que els grans operadors detallistes, centrant l’activitat en la negociació conjunta de les compres. Actualment aquesta situació està canviant. Les CCS busquen convertir-se en les líders del mercat en cada sector. El procés d’incorporació a una CCS acostuma a anar precedit d’una auditoria estratègica, informe de la qual recull una sèrie de recomanacions en la gestió futura de l’empresa. Aquestes recomanacions han de ser aplicades pel futur nou soci. Aquest aspecte és molt important si, a més a més, es tracta d’una marca reconeguda pel públic.

Sovint el procés d’incorporació a una CCS implica fer un canvi de la marca personal inicial a la marca de la CCS. Aquest procés, es recomana fer-lo de forma gradual. Durant un temps -1 o 2 anys- poden conviure les dues marques, amb la finalitat de que els clients puguin assumir el canvi sense conseqüències negatives per a l’empresa. Un cop assumida la marca, s’haurà de seguir el manual d’imatge corporativa editat per la CCS i el manual del punt de venda, per a la distribució dels espais del local comercial de forma comú a la resta d’associats. D’aquesta forma s’aconsegueix donar la imatge de grup empresarial amb molta més força. En el cas de les campanyes publicitàries, sempre es fa servir la imatge de la CCS. Normalment, únicament s’acostuma a personalitzar el catàleg de cada una de les botigues associades. La resta de publicitat, sempre és corporativa.

La CCS serà sempre qui marqui les pautes a seguir, marcant les línies estratègiques a seguir per tots els associats. Mai s’hauria de seguir les recomanacions d’un sol associat, ja que aquest acostumen a moure’s per impulsos personals. En alguns casos és possible que les CCS disposin de botigues pròpies. Normalment es com a conseqüència de la compra de botigues d’empreses associades que, per la raó que sigui, han deixat l’activitat. Això dóna un punt de vista des del propi punt de venda, que sempre és molt més ampli que el que es pot tenir des la mateixa CCS, obtenint una visió pràctica de l’evolució del mercat. En alguns casos, podem trobar casos en que els proveïdors imposen les seves pròpies condicions a l’hora de vendre i exposar els seus productes a les botigues. Normalment, es tracta de productes de prestigi de marques molt reconegudes. És molt possible que aquestes condicions no encaixin amb les pautes que marqui la CCS. En aquest casos, s’haurà de decidir si convé tenir aquests productes.

Les CCS són un instrument molt vàlid a l’hora d’iniciar un procés d’internacionalització. Aquest procés pot ser: De la pròpia CCS. D’alguna de les empreses associades a una CCS. En general, el procés d’internacionalització ha d’anar precedit d’un estudi previ, per valorar quins mercats són els més interessants i quines seran les fases del procés d’internacionalització. També s’ha de tenir present un concepte ampli d’internacionalització, com: La visita a fires La compra a proveïdors estrangers L’obertura de noves botigues La recerca de nous socis estrangers per a la CCS.