La descarga está en progreso. Por favor, espere

La descarga está en progreso. Por favor, espere

El paper dels barris en les xarxes socials a Catalunya. Una aproximació. José Luis Molina (UAB) Projecte finançat pel MICINN (CSO2008-01470/SOCI), Estudio.

Presentaciones similares


Presentación del tema: "El paper dels barris en les xarxes socials a Catalunya. Una aproximació. José Luis Molina (UAB) Projecte finançat pel MICINN (CSO2008-01470/SOCI), Estudio."— Transcripción de la presentación:

1 El paper dels barris en les xarxes socials a Catalunya. Una aproximació.
José Luis Molina (UAB) Projecte finançat pel MICINN (CSO /SOCI), Estudio comparado de casos sobre la influencia mútua entre el capital e integración sociales y la inserción, estabilidad, promoción y cualificación en el empleo. 

2 Preguntes … Quin és el paper dels barris en les xarxes socials de la població catalana? Quins agents o elements s’han de tenir en compte per poder augmentar la cohesió social?

3 El projecte CASCIVI Finançant pel MICINN ( ), dirigit pel Dr. Carlos Lozares Colina, QUIT, Departament de Sociologia de la UAB. Al voltant de 500 entrevistes amb persones nascudes a Catalunya, a la resta d’Espanya, al Marroc i a l’Equador. Barcelona, Sant Feliu y Balaguer ( ). Recollida de 30 alteri amb EgoNet per a cada Ego.

4 Dades analitzades aquí …ego

5 Dades analitzades aquí …alteri

6 Més lligams forts que febles…
Una llista de 30 contactes actius té l’efecte de sobre-representar els lligams forts, malgrat que recull també lligams febles. Els lligams forts són pocs i relativament estables (família, amics íntims …). Els lligams febles són nombrosos i canvien ràpidament … però són els que tenen més potencial de canvi.

7 Distribució de la variable “grau de proximitat amb l’alter” de la mostra (400)
1 gens proper (…) 5 íntims

8 Distribució geográfica dels contactes actius
Les relacions socials de les persones nascudes a Catalunya son básicament locals: en general més del 70% dels contactes viuen a la mateixa ciutat o zona d’influència (“glocalització”, Hampton and Wellman, 2002). En el cas dels dos grups immigrants estudiats, la situació és ben diferent amb un 50,9% (Equador) y un 57,7% (Marroc) dels contactes vivint en una altre localitat, no necessàriament del país d’origen.

9 > 55 anys de pares nascuts a Catalunya
> 55 anys de pares nascuts a Catalunya. Contactes actius no locals (25,2%)

10 25-55 anys de pares nascuts a Catalunya
25-55 anys de pares nascuts a Catalunya. Contactes actius no locals (30,6%)

11 25-55 anys de pares nascuts a Espanya
25-55 anys de pares nascuts a Espanya. Contactes actius no locals (34,6%)

12 Persones nascudes a Equador. Contactes actius no locals (50,9%)

13 Persones nascudes al Marroc. Contactes actius no locals (57,7%)

14 Els contactes actius al Barri …
Ara podem entendre millor per què les persones inmigrants tenen menys contactes actius als barris (no hi diferències de gènere).

15 Una societat dual … Vermell i fuxia indiquen relacions amb equadorians i marroquins respectivament. Les dades no canvien seleccionant els alteri del mateix barri.

16 Una societat dual … Aquesta dualitat també es veu en els nivells d’atur …Verd= extrangers.

17 Alteri que donen informació sobre feina

18

19 Alteri que donen informació sobre vivenda

20 Alteri que donen informació sobre serveis de salut

21 Alteri que donen informació sobre institucions educatives

22 Alteri que donen accés a serveis administratius

23 On viuen els proveïdors de support en el cas dels immigrants …?
Condicions= ego (nac. Espanyola) + alter (proporciona support), N=

24 Qui son aquests proveïdors?
Condicions= ego (nac. Espanyola) + alter (proporciona support), N=

25 I en el cas de Catalans i Espanyols?

26 Ergo … Els immigrants no nomès tenen xarxes locals més petites sinó que els seus proveïdors de support no viuen a la mateixa localitat …. ni per tant al mateix barri.

27 Com augmentar les relacions inter col·lectius?
Les associacions d’emigrants i altres associacions comencen a tenir un pes … (1= sí pertanyen)

28 Els lligams febles … En aquestes circumstàncies nomès la majoria (amb més recursos econòmics i una millor situació laboral) pot canviar la situació. Com? Interactuant més amb els seus contactes febles d’origen extranger: cursos, activitats dels fills a l’Escola, associacionisme de tota mena, festes majors …

29 Gràcies!


Descargar ppt "El paper dels barris en les xarxes socials a Catalunya. Una aproximació. José Luis Molina (UAB) Projecte finançat pel MICINN (CSO2008-01470/SOCI), Estudio."

Presentaciones similares


Anuncios Google