1a jornada: recerca, desenvolupament i innovació Tecnològica Aplicada al reciclatge De residus Barcelona, 12 de febrer del 2002 R+D/IT EN GESTIÓ DE RESIDUS AL CENTRE TECNOLÒGIC DE MANRESA Joan de Pablo, Vicens Martí, Miquel Rovira i Josep Torras CENTRE TECNOLÒGIC DE MANRESA (CTM) LABORATORI DE GESTIÓ DE RESIDUS Av. Bases de Manresa, Manresa Tel: Fax:

1a jornada: recerca, desenvolupament i innovació Tecnològica Aplicada al reciclatge De residus Barcelona, 12 de febrer del 2002 Centre Tecnològic de Manresa (CTM) El Centre Tecnològic de Manresa és un centre de recerca aplicada i serveis a les empreses, que integra sota una direcció única i instal.lacions comunes activitats de la Universitat Politécnica de Catalunya (UPC) i del Consell Tecnològic del Bages (CTB). El CTM té com a àrees d'especialització la Gestió de Residus i la Tecnologia de Materials. Apart el Centre compta amb tres àrees de suport: Telecomunicació, Assessoria Tècnica i Formació Contínua.

1a jornada: recerca, desenvolupament i innovació Tecnològica Aplicada al reciclatge De residus Barcelona, 12 de febrer del 2002 Al CTM es treballa en col·laboració amb les empreses i les institucions per contribuir a la millora dels processos d’innovació i la optimització dels recursos que hi destinen. Es desenvolupen projectes de R+D i innovació tecnològica, es fan estudis, assistència tècnica, assessoria, anàlisis i assaigs, i també es preparen plans de formació continuada. Centre Tecnològic de Manresa (CTM)

1a jornada: recerca, desenvolupament i innovació Tecnològica Aplicada al reciclatge De residus Barcelona, 12 de febrer del 2002 Centre Tecnològic de Manresa (CTM) Laboratori de Gestió de Residus EQUIPAMENT (I)  Analitzador de carboni orgànic total (TOC)  Analitzador de compostos halogenats absorbibles (AOX)  Cromatografia de gasos (GC) - Injector d´espai de cap per a cromatografia de gasos - Detector d’espectrometria de masses - Detector de captura electrònica Equip CG/MS

1a jornada: recerca, desenvolupament i innovació Tecnològica Aplicada al reciclatge De residus Barcelona, 12 de febrer del 2002 EQUIPAMENT (II)  Cromatografia líquida d’alta resolució (HPLC) - Detector ultravioleta-visible - Detector conductimètric  Digestor de microones  Espectrofotòmetre d’absorció atòmica (AAS)  Espectrofotòmetre ultravioleta-visible (UV)  Plasma acoplat per inducció (ICP/MS) Centre Tecnològic de Manresa (CTM) Laboratori de Gestió de Residus Equip ICP/MS

1a jornada: recerca, desenvolupament i innovació Tecnològica Aplicada al reciclatge De residus Barcelona, 12 de febrer del 2002 Activitats del Laboratori de Gestió de Residus

1a jornada: recerca, desenvolupament i innovació Tecnològica Aplicada al reciclatge De residus Barcelona, 12 de febrer del 2002 Activitats del Laboratori de Gestió de Residus Serveis bàsics de Laboratori Serveis avançats de Laboratori Projectes Innovació Tecnològica (IT) Projectes Recerca i Desenvolupament (R+D)

1a jornada: recerca, desenvolupament i innovació Tecnològica Aplicada al reciclatge De residus Barcelona, 12 de febrer del 2002 Activitats del Laboratori de Gestió de Residus Serveis Bàsics de laboratori RESIDUS Caracterització de residus, Test de lixiviació, digestió amb microones, Raigs X, SEM. ANÀLISI D’AIGÜES I LIXIVIATS: DQO, DBO 5, Índex de Fenols. TOC, AOX, Metalls, Compostos orgànics volàtils halogenats i no halogenats, PCBs, PAHs.

1a jornada: recerca, desenvolupament i innovació Tecnològica Aplicada al reciclatge De residus Barcelona, 12 de febrer del 2002 CARACTERITZACIÓ COMPOSTOS Separació de compostos per GC/MS mode SCAN ( u.m.a.) S´obté un Espectre de Masses de cada compost que és una “empremta digital” que el caracteritza Activitats del Laboratori de Gestió de Residus Serveis Avançats de laboratori Exemple: Scanning de compostos en sòls i residus TRACTAMENT MOSTRES  Mostres volàtils: No necessita, envialar en vial espai de cap  Altres: Extracció amb dissolvent orgànic adient per separar compostos Ex: Compost extret en sediments d’un estany

1a jornada: recerca, desenvolupament i innovació Tecnològica Aplicada al reciclatge De residus Barcelona, 12 de febrer del 2002 Activitats del Laboratori de Gestió de Residus Línies IT  Minimització de residus  Agrupament de residus especials en petites quantitats  Valorització d’escumes de poliuretà  Tecnologia química aplicada al medi ambient Exemple: Reutilització d’un compost tòxic i valuós emprat en foneries

1a jornada: recerca, desenvolupament i innovació Tecnològica Aplicada al reciclatge De residus Barcelona, 12 de febrer del 2002  Descontaminació in-situ de sòls i aigües subterrànies  Inertització de residus  Transport de contaminants en medis naturals  Contribució a la Gestió de residus nuclears  Estudis limnològics  Noves metodologies d’anàlisi de contaminants mitjançant espectrosocopia làser en temps resolt (TRLFS)  Aplicació de la Modelització molecular a aspectes mediambientals Activitats del Laboratori de Gestió de Residus Línies R+D Projecte de remediació in-situ d’aigües subterrànies contaminades amb compostos orgànics clorats

1a jornada: recerca, desenvolupament i innovació Tecnològica Aplicada al reciclatge De residus Barcelona, 12 de febrer del 2002 INERTITZACIÓ DE RESIDUS MINERS I GALVÀNICS (MIGA) Josep Torras 1, Irene Buj 1, Vicens Martí 1, Miquel Rovira 1, Joan de Pablo 1, Josep Font 2 i Oriol Rosselló 3 1- CENTRE TECNOLÒGIC DE MANRESA (CTM-UPC) LABORATORI DE GESTIÓ DE RESIDUS 2 – DEPT. ENG. MINERA I RECURSOS NATURALS (UPC) 3- JUNTA DE RESIDUS DE CATALUNYA

1a jornada: recerca, desenvolupament i innovació Tecnològica Aplicada al reciclatge De residus Barcelona, 12 de febrer del 2002 OBJECTIUS Obtenció de materials ceràmics a partir de residus procedents d’indústries de tractament de superfícies, amb elevat contingut de metall pesants, i residus miners. Els materials obtinguts han d’ésser inerts, de forma que els metalls perillosos quedin retinguts en el si d’una matriu sòlida. També s’esmerçaran esforços en cercar vies de valorització dels residus.

1a jornada: recerca, desenvolupament i innovació Tecnològica Aplicada al reciclatge De residus Barcelona, 12 de febrer del 2002 CERAMITZACIÓ MgO + KH 2 PO 4 + 5H 2 O  MgKPO 4.6H 2 O S’obtenen materials cristal.lins, de densitat elevada (2 g cm -3 ), de gran resistència mecànica i molt insolubles en aigua Aquest procediment és aplicable tant a residus sòlids com líquids El procés té lloc a temperatura ambient Els fosfats tenen una elevada capacitat per a retenir metalls pesants. Mitjançant la següent reacció és possible inertitzar els residus tractats en el projecte MIGA.

1a jornada: recerca, desenvolupament i innovació Tecnològica Aplicada al reciclatge De residus Barcelona, 12 de febrer del 2002 INERTITZACIÓ DE RESIDUS Mostres de residus reals procedents d’indústries de tractament de superfícies emprats en el projecte MIGA Residu sòlid amb elevat contingut en Zn Banys esgotats amb elevat contingut en Ni i Cr 279 g kg -1 Zn 4 g dm -3 Ni 110 g dm -3 Cr

1a jornada: recerca, desenvolupament i innovació Tecnològica Aplicada al reciclatge De residus Barcelona, 12 de febrer del 2002 a cbd RESIDUS INERTITZATS Probetes de solidificació (a i b) Zn (c) Cr (d) Material ceràmic sense residu perillós

1a jornada: recerca, desenvolupament i innovació Tecnològica Aplicada al reciclatge De residus Barcelona, 12 de febrer del 2002 RESIDUS INERTITZATS Test lixiviació DIN La major part dels metalls queden retinguts dins la matriu ceràmica Les concentracions de metalls en els lixiviats són molt baixes (test DIN 38414), la qual cosa és indicativa que el procés d’inertització ha aconseguit una bona immobilització dels metalls

1a jornada: recerca, desenvolupament i innovació Tecnològica Aplicada al reciclatge De residus Barcelona, 12 de febrer del 2002 PROPIETATS MECÀNIQUES Assaig de compressió diametral d’una probeta. Aquest assaig proporciona informació de la cohesió del material

1a jornada: recerca, desenvolupament i innovació Tecnològica Aplicada al reciclatge De residus Barcelona, 12 de febrer del 2002 TREBALL FUTUR Optimització de les condicions d’inertització Utilització de MgO no sintètic Utilització de residus miners Cerca de possibles vies de valorització dels materials