El desplegament del currículum per al desenvolupament de les competències bàsiques: LA PRESA DE DECISIONS ROSER CANALS CABAU Montcada, març-08.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Projecte Agrega. Què és el Projecte Agrega? El projecte Agrega és un projecte dirigit als membres de la comunitat educativa El projecte Agrega és un projecte.
Advertisements

LA PROGRAMACIÓN DIDÁCTICA
ITINERARIS A 4t d’ESO. CURRÍCULUM ESO LOE PREVIST PER AL CURS Segona llengua estrangera: s’oferirà en franja de matèries optatives un mínim.
Activitats artístiques al CFA Miquel Martí i Pol De l’expressió oral i escrita a la cohesió social.
PORTAFOLI O CARPETA DOCENT
Cicle Superior MARISTES VALLDEMIA Quin camí hem fet fins que hem arribat aquí? PRIMERA FASE: CURSET PER MESTRES INFANTIL I PRIMÀRIA (04-05) SEGONA FASE:
REUNIÓ DE PARES I MARES C.P. L’HORTA Catarroja Curs Tutora: Teresa Luz Pitarch.
Tallers d’intercanvi d’experiències
Competències bàsiques Juan Jiménez Castillo Març 2010 Incidències sobre el curriculum.
Proves de 2on d'ESO: Les matemàtiques tenen en conjunt un resultat baix. Al costat d'un bon domini en la interpretació de gràfics es dóna un domini menor.
La llengua amb les TAC…. UN NOU MODEL SOCIAL ELS DOCENTS NO ENS PODEM QUEDAR ATURATS DAVANT ELS CANVIS SOCIALS. LA TECNOLOGIA ÉS EN TOTS ELS ÀMBITS (administratiu,
WEBQUEST: aprenentatge a través d’Internet Rosabel Roig Vila Universitat d’Alacant.
Amb quina foto us identifiqueu el dia a dia a l’aula?
ELS BLOCS I LA SEVA APLICACIÓ A L’AULA Recull de propostes sobre els usos didàctics dels blocs Material del Curs de l’Escola d’Estiu Virtual d’Espiral.
Currículums competencials per a l’ensenyament obligatori
INTRODUCCIÓ A L’ELECTRÒNICA PRÀCTIQUES D’ELECTRÒNICA BÀSICA. I.E.S. ENRIC VALOR PEGO.
TECNOLÓGIC-CIENTÍFIC
COMPETÈNCIA COMUNICATIVA
Conselleria d’Educació i Cultura Conselleria de Benestar Social El treball socioeducatiu en xarxa Conselleria d’Educació i Cultura Conselleria de Benestar.
L’EQUIP DOCENT COM A ESTRATÈGIA ADAPTATIVA A L’EEES Benedí, Carles; Blanché, Cèsar; Bosch, Maria; Rovira, Ana & Simon, Joan EDBAF, Equip Docent de Botànica.
PROPOSTES D’AVALUACIONS FIGUROANALÒGIQUES
Organització, funcionament i gestió dels centres docents públics Les competències bàsiques Jornada de participació Tarragona, Materials a càrrec.
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació IES El Castell Departament de tecnologia Coeducació: promoure una educació que potenciï la igualtat real.
LA PROGRAMACIÓ DE LLENGUA PER COMPETÈNCIES Equip Lic de L’Hospitalet de Llobregat Febrer 2008.
El desplegament del currículum per al desenvolupament de les competències bàsiques: LA PRESA DE DECISIONS ROSER CANALS CABAU Montcada, març-08.
DESPLEGAMENT DEL CURRÍCULUM PER AL DESENVOLUPAMENT DE
El disseny curricular d’educació primària
El disseny curricular de l´educació obligatòria
Eixos bàsics del currículum de l’educació obligatòria a Catalunya
Conxita Mayós Servei d’Ordenació Curricular
LA PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA
DECRET PEL QUAL S’ESTABLEIX L’ORDENACIÓ DELS ENSENYAMENTS DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA 2007.
El disseny curricular d’educació primària
El model didàctic en el desplegament del currículum a partir de les COMPETÈNCIES BÀSIQUES Mòdul 4: Gestió del Currículum per competències.
L’atenció a la diversitat i la LOE (l’escola inclusiva)
AVALUAR-QUALIFICAR PER COMPETÈNCIES
APRENENTATGE MULTINIVELL
Recursos Informàtics en Història
El disseny curricular a partir de les COMPETÈNCIES
Caterina Cesari Antunez Institut Mediterrània
El disseny curricular de l´educació obligatòria a partir de
GAUDÍ I LES SEVES MERAVELLES!
Desplegament del currículum competencial i model didàctic
El disseny curricular a partir de les COMPETÈNCIES
TRETS DIFERENCIADORS 3r ESO
MIREMMATEMÀTIQUES Lleida 24 d’octubre de 2009.
El disseny curricular a partir de les COMPETÈNCIES
LA PRESA DE DECISIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRÍCULUM
Grups interactius a L’Esquitx
Seminari d’Educació Especial
d'ensenyança-aprenentatge
El disseny curricular de l´educació obligatòria a partir de
L’avaluació com a motor de l’aprenentatge TALLER D’AVALUACIÓ A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA Primera sessió Març 2018.
les competències bàsiques
PROJECTE LINGÜÍSTIC És l’instrument que possibilita que els centres educatius organitzin i gestionin determinats aspectes en referència a l’estat i a l’ús.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES I CURRÍCULUM
Coneixements i idees previs
Proves de competències bàsiques als 14 anys
“M’ORGANITZO LES COLÒNIES” (al CdA del Delta de l’Ebre)
BIBLIOTECA ESCOLAR PuntEdu Curs 2007/08
CULTURA NÀUTICA I APRENDRE A NAVEGAR
Suports en l’elaboració del Projecte Educatiu de Centre
El currículum a l’educació primària
Eixos bàsics del currículum de l’educació obligatòria
En desplegar un currículum competencial haurem de prendre decisions que afectaran al model didàctic de cada docent.
Metodologia per treballar per competències:Consideracions generals
CEIP CA N’ALZAMORA Escola pública Centre de nova creació
Jornada d’Intercanvi d’Experiències Formatives a les EOI
LA PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA
El desplegament de les COMPETÈNCIES BÀSIQUES en el currículum
Transcripción de la presentación:

El desplegament del currículum per al desenvolupament de les competències bàsiques: LA PRESA DE DECISIONS ROSER CANALS CABAU Montcada, març-08

De què parlarem avui…? Què entenem per currículum i competències bàsiques La presa de decisions i les programacions Exemplificació a través de la seqüència didàctica

Qui pren decisions sobre el currículum? CURRÍCULUM: Conjunt de competències bàsiques, objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació Qui pren decisions sobre el currículum? El govern de l’estat: Estableix els aspectes bàsics del currículum o ensenyaments mínims per a tot l’estat Llei Orgànica d’Educació del 2006 Generalitat de Catalunya: Estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació obligatòria a través de Decrets 142 i 143/2007, de 26 de juny. Centres educatius: En el marc de la seva autonomia elaboren el seu propi projecte curricular per adequar-lo a les necessitats concretes de l’alumnat.

Competències Bàsiques Capacitat d’utilitzar coneixements i habilitats de manera transversal i interactiva en contextos i situacions diversos per exercir com a ciutadà i resoldre situacions i problemes de la vida quotidiana. Competències Bàsiques Continguts actituds, valors i normes conceptes procediments Les finalitats educatives en termes competències s’assoleixen a partir dels continguts. Els continguts canvien quan canvia el referent científic i/o cultural, en canvi les competències són més estables i possibiliten aprendre al llarg de la vida.

Cal revisar, actualitzar i replantejar... Les finalitats de l’educació obligatòria Tinguin coneixement sobre el món Puguin habitar-lo I millorar-lo educar persones que Disposin de Les eines per Comprendre’l Saber Saber ser i estar Saber fer El nou currículum ens porta a repensar LES FINALITATS DE L’EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA Dins del treball en equip del professorat tenir en compte: diagnosi, presa de decisions i accions compartides. Cal revisar, actualitzar i replantejar... Els coneixements que són rellevants Les metodologies i estratègies d’aula La coherència pedagògica a través del treball en equip del professorat

ESPECÍFIQUES PER CONVIURE I HABITAR EL MÓN El currículum ha de garantir que a l´acabar l´ensenyament obligatori tot l’alumnat tingui un bon domini de certes competències COMPETÈNCIES COMUNICATIVES 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competències artística i cultural COMPETÈNCIES METODOLÒGIQUES 3. Tractament de la informació i competència digital 4. Competència matemàtica 5. Competència d’aprendre a aprendre COMPETÈNCIES PERSONALS 6. Competències d’autonomia i iniciativa personal COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES PER CONVIURE I HABITAR EL MÓN 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Competència social i ciutadana Referents clau per al desplegament del currículum per competències: TRANSVERSALITAT, FUNCIONALITAT, AUTONOMIA

TRANSVERSALITAT: Entesa com el criteri per a la selecció de continguts i opcions metodològiques que generin contextos globals d’aprenentatge des d’un enfocament interdisciplinàri de les àrees FUNCIONALITAT: Entesa com el criteri per establir prioritzar opcions metodològiques que fomentin l’aplicació dels aprenentatges en diferents situacions i contextos reals, concrets i propers a l’alumnat AUTONOMIA DE L’ALUMNAT: Entesa com el criteri que afavoreixi les estratègies didàctiques que facin protagonista a l’alumnat com ara: la comunicació d´objectius, la presa de decisions, la corresponsabilitat en l’avaluació en les activitats d’ensenyament/aprenentatge...

Per desplegar el currículum el professorat ha de prendre decisions i acords compartits que garanteixin la coherència del projecte educatiu. Aquestes decisions es concreten en els diferents nivells de programació

La programació és... Conjunt de decisions planificades pel professorat dels elements que intervenen en el procés d’ensenyament-aprenentatge, d’acord amb les finalitats expressades en el Projecte Educatiu del Centre i en funció de les necessitats educatives de l’alumnat.

Diferents nivells de programació Programació d’un projecte o pla de centre b) Programació d’una àrea o matèria per a un curs o un cicle c) Programació de la unitat didàctica d) Programació d’aula (seqüència didàctica)

La programació de la unitat didàctica és ... Un instrument flexible, obert, en construcció... perquè: S’ha de contextualitzar en funció de les necessitats educatives de l’alumnat a qui va adreçada A mesura que es va construint es va autoregulant pequè tingui coherència interna La planificació del professorat en relació amb cinc preguntes clau:

Model didàctic crític fonamentat en les teories socioconstructivistes QUÈ SABEM? AVALUACIO INICIAL QUÈ VOLEM SABER? OBJECTIUS CONTINGUTS PER A QUÈ? COM APRENEM? METODOLOGIA I ESTRATÈGIES D’ENSENYAMENT ACTIVITATS D’APRENENTATGE FINALITATS Desenvolupament de les competències bàsiques QUÈ HEM APRÈS? QUÈ SABEM? AVALUACIO FORMATIVA I SUMATIVA

ACORDS DE CICLE / DISSENY PROGRAMACIONS CONSELL ESCOLAR PROJECTE EDUCATIU COMISSIÓ PEDAGÒGICA > Cap d’estudis > Coordinadors de cicle PROJECTE CURRICULAR PROGRAMACIÓ ANUAL CENTRE ACORDS DE CICLE / DISSENY PROGRAMACIONS ED. INFANTIL Equip docent CICLE INCIAL Equip docent CICLE MITJÀ Equip docent CI. SUPERIOR Equip docent PROGRAMACIÓ D’AULA

PROJECTE EDUCATIU CENTRE COMPETEN- CIES BÀSIQUES PROJECTE EDUCATIU CENTRE PROGRAMACIÓ PROGRAMACIÓ D’AULA COMISSIÓ PEDAGOGICA ÀREA /PROJECTE (Cicle, intercicle…) MATÈRIA/PROJECTE/C.S(Departament, Equip D. PROFESSORAT E.V.P. C. naturals C. Socials ... Unitat didàctica…L’aigua 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual Interactuar i dialogar amb els altres Produir diferents tipus de text adequats a la situació comunicativa 2. Competències artística i cultural Expresar-se a través dels mitjans artístics 3. Tractament de la informació i comp. digital Cercar informació mitjançant l'ús de les TIC Comunicar informació mitjançant l'ús de les TIC 4. Competència matemàtica Representar informació a través d’eines matemàtiques: gràfics, estadístiques… Utilitzar la mesura, la proporcionalitat i el càlcul en situacions pràctiques 5. Competència d’aprendre a aprendre Saber autoevaluar-se per a aprendre dels encerts i dels errors 6. Competència d’autonomia i iniciativa personal Elegir amb criteri propi i prendre decisions Adquirir consciència del què se sap, què cal aprendre i com s’aprèn 7. Competència coneixement i in- teracció món físic Emprar els procediments d’indagació científica: plantejar problemes, fer hipòtesis, cercar dades… 8. Competència social i ciutadana Cooperar, participar i dialogar en la resolució de problemes expresar reflexions o judicis propis a través d’una comprensió crítica del propi entorn social 1r curs 2n curs 3r curs

ACTIVITATS ENSENY/APRE Exemple de graella de programació dinàmica COMPETÈNCIES BÀSIQUES OBJECTIUS DIDÀCTICS CONTINGUTS ACTIVITATS ENSENY/APRE ACTIVITATS AVALUACIÓ SABER CONCEPTUALS SABER FER PROCEDIMENTALS SABER SER I ESTAR ACTITUDINALS

La meva programació... Cada docent i cada equip de mestres ha de trobar el sistema que millor li serveixi El referent o punt de partida són les decisions de rang o nivell superior (PEC, PCC, Programació matèria...) que concreten les finalitats educatives, els objectius de l´etapa, el desenvolupament de les competències bàsiques... Es recomanable començar per plantejar-se els objectius. Dels objectius se n’extreuen els continguts i d’ambdós, es dissenyen activitats d’ensenyament-aprenentatge que possibiliten l’aprenentatge dels continguts, l’assoliment dels objectius i el desenvolupament de competències bàsiques. Cada nou pas, obliga a revisar els anteriors per trobar la màxima coherència. Sense programació es cau en la improvisació o el “fer per fer” sense pensar quina és la finalitat que hi ha al darrere.

Els referents normatius són el Decret 142/2007 (Educació Primària) i La programació d’un projecte, pla de centre, àrea/matèria per a un cicle o curs Els referents normatius són el Decret 142/2007 (Educació Primària) i el Decret 143/2007 (ESO) CONTEXT: Característiques de la matèria/de l'alumnat OBJECTIUS DIDÀCTICS CONTINGUTS D’APRENENTATGE ACTIVITATS D’ENSENYAMENT/APRENENTATGE I D´AVALUACIÓ ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES CRITERIS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I ADAPT. CURRICULARS CRITERIS I PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ I RECUPERACIO CONTRIBUCIÓ DEL PROJECTE/ÀREA/MATÈRIA A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES CONNEXIONS AMB ALTRES MATÈRIES (secundària) ORGANITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ DE L´ESPAI I EL TEMPS Justificació teòrica o referent didàctic i pedagògic que explicita les intencions educatives i les seves finalitats

La programació d’aula la planificació de cada docent ajustada a les sessions programades per un grup concret d’alumnes a partir dels criteris i decisions presos en la programació de l’àrea o matèria en el cicle/departament (abans s’anomenava tercer nivell de concreció) Convé que la programació d’aula respongui a la lògica de les fases didàctiques:

3. Estructuració coneixements Abstracte Integració del nous coneixements a la xarxa existent mitjançant explicacions i activitats estructurades. S’estableixen noves connexions entre conceptes que permeten elaborar idees més complexes i originals 2. Introducció nous continguts Presentació de nous coneixements com a més útils de forma provocadora i participativa.Es tracta que l’alumnat obtingui nova informació “significativa” per afavorir la construcció de nou coneixement. Es pot intentar qüestionar les idees prèvies provocant el dubte per aconseguir un canvi conceptual o aconseguir reestructurar el coneixement incorporant nous elements. 4. Aplicació del coneixement Transferència del coneixement après i aplicar-lo a la resolució d’un problema o una situació pràctica en diferents contextos. Es consoliden els nous aprenentatges i es reconeix la seva utilitat. 1. Exploració idees prèvies Tracta d’evindenciar quines són les idees prèvies i descobrir les estructures d’acolliment a partir de les quals es podran introduir nous coneixements. També permet explicitar i negociar els objectius d’aprenentatge perquè l’alumnat se’ls representi. Concret Simple Complex

Concepte social clau: CANVI I CONTINUITAT

Concepte social clau: canvi i continuïtat Abstracte Concepte social clau: canvi i continuïtat 3. Estructuració coneixements Elaboració d´un mapa conceptual sobre canvi-continuïtat dels aspectes treballats. Redacció d´un text interpretatiu sobre els canvis i continuïtats a partir de l´activitat de les fotografies. 2. Introducció nous continguts Explicació i activitats per: introduir els conceptes de canvi i continuïtat: Quines coses canvien? Com canvien? Per què canvien? I quines no? Per què? Els canvis són aventatjosos? Sempre? 4. Aplicació del coneixement Investiguem com vivien el nostres avis quan eren petits. Elaboració d’un qüestionari de preguntes en grups de tres per entrevistar els avis. (on vivien, a què jugaven, com era la seva escola…). Estructuració de la informació Debat a l´aula: quins aspectes han canviat i quins no en relació amb la manera de viure dels nens d´ara? Què ha millorat i què no? 1. Exploració idees prèvies A partir de dues imatges del poble o barri, una antiga i una actual, es genera un diàleg per extraure’n les diferències a través de l’obsevació, la descripció, la comparació, l´anàlisi i l´interpretació. Concret Simple Complex

Concepte social clau: canvi i continuïtat Abstracte 3. Estructuració coneixements Elaboració d´un mapa conceptual sobre canvi-continuïtat dels aspectes treballats. Redacció d´un text interpretatiu sobre els canvis i continuïtats a partir de l´activitat de les fotografies. 2. Introducció nous continguts Explicació i activitats per: introduir els conceptes de canvi i continuïtat: Quines coses canvien? Com canvien? Per què canvien? I quines no? Per què? Els canvis són aventatjosos? Sempre? 4. Aplicació del coneixement 1. Exploració idees prèvies Concret Simple Complex

Treballar individualment en silenci Transmissió i reproducció del coneixement Escoltar copiar contestar Treball cooperatiu parlar Reconstrucció compartida del coneixement El que dona sentit al nou currículum per competències és fer veure que actualment el coneixement és global i relatiu (canvia) per això “acumular coneixements” potser ha deixat de ser una tasca humana. Cal ensenyar també a aprendre a aprendre, les eines que possibiliten l’autonomia, la iniciativa personal i el pensament crític. discutir preguntar

COMPETÈNCIES BÀSIQUES 1. Competència comunicativa lingüística - Comunicació oral i escrita del coneixement i del propi pensament - Desenvolupament de les capacitats cognitivolingüístiques (descriure, explicar, justificar, interpretar, argumentar) 2. Competències artística i audiov. - Protecció del patrimoni artístic i mediambiental 3. Tractament de la informació i competència digital - Recerca, obtenció i tractament de la informació a partir de fonts diverses (observació, lectura d’imatges, entrevista). - Distinció entre informacions rellevants i anecdòtiques, objectives i subjectives, reconeixent la intencionalitat dels missatges 4. Competència matemàtica Càlcul de períodes de temps de diferent durada Representació gràfica del temps històric (successió i durada) 5. Competència d’aprendre a aprendre - Plantejament de preguntes: Què?, per què?, com? - Desenvolupament d´estratègies per organitzar i recuperar la informació (resums, esquemes, mapes coneptuals...) 6. Competències d’autonomia i iniciativa personal Estratègies per a la planificació i execució de tasques (qüestionari) Presa de decisions (treball cooperatiu) 7. Coneixement i inter. amb el món - Coneixement i interacció amb l´entorn (poble, famíllia) - Percepció del canvi com a resultat de la interacció de l'ésser h. amb el medi 8. Competència social i ciutadana Comprensió de la realitat social actual i històrica i la seva projeccció el futur Valoració i exercici del diàleg, l´empatia, la cooperació com a mitjans per exercir la ciutadania democràtica

Algunes lectures per a la reflexió Colecció dirigia per Álvaro Marchesi “Competencias básicas en educación”(2007). Alianza Editorial. (Hi ha un volum monogràfic per a cada competència). Zabala,A. i Arnau,L. (2007). “Como aprender y enseñar competencias”. Ed. Graó. Casas, M. (coor.) (2005) “Competencies bàsiques per parlar i escriure ciència a l’educació primària”. Editat per Rosa Sensat. Canals, R. “Un currículum per a l’adquisició de competències. De l’aula al món i del món a l’aula”. Perspectiva Escolar, 321. Gener, 2008. Pàg. 74-85