L’EQUIP DOCENT COM A ESTRATÈGIA ADAPTATIVA A L’EEES Benedí, Carles; Blanché, Cèsar; Bosch, Maria; Rovira, Ana & Simon, Joan EDBAF, Equip Docent de Botànica.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
L’educació permanent, avui Centelles, 7 d’octubre de 2004
Advertisements

Projecte Agrega. Què és el Projecte Agrega? El projecte Agrega és un projecte dirigit als membres de la comunitat educativa El projecte Agrega és un projecte.
Pla estratègic de la Facultat de Física Aprovat en Junta de Facultat del 31 de maig de 2007.
¿Para qué (nos) sirven las encuestas docentes? Miguel Valero.
 Metodología de formación que parte de las experiencias de cada docente en su contexto.  Trata de analizar la propia practica, reflexionar sobre ella.
UNIVERSITAT DE BARCELONA Última actualització, octubre 2004 Grup d’Innovació Docent GID-CAV.
Activitats artístiques al CFA Miquel Martí i Pol De l’expressió oral i escrita a la cohesió social.
Procés de Reflexió Reglament del Consell Escolar Municipal 25 de setembre 2007.
ETC1 1er parcial Resultats enquestes Anàlisi de resultats Accions a prendre.
PORTAFOLI O CARPETA DOCENT
Cicle Superior MARISTES VALLDEMIA Quin camí hem fet fins que hem arribat aquí? PRIMERA FASE: CURSET PER MESTRES INFANTIL I PRIMÀRIA (04-05) SEGONA FASE:
REUNIÓ DE PARES I MARES C.P. L’HORTA Catarroja Curs Tutora: Teresa Luz Pitarch.
Tallers d’intercanvi d’experiències
La llengua amb les TAC…. UN NOU MODEL SOCIAL ELS DOCENTS NO ENS PODEM QUEDAR ATURATS DAVANT ELS CANVIS SOCIALS. LA TECNOLOGIA ÉS EN TOTS ELS ÀMBITS (administratiu,
Memòria científica 2000 – 2002 Corporació Sanitària Parc Taulí.
WEBQUEST: aprenentatge a través d’Internet Rosabel Roig Vila Universitat d’Alacant.
Catalunya escola d’emprenedors Mesures per fomentar l’esperit emprenedor Barcelona, 8 de novembre de 2011.
En el seu compromís d’adaptació constant del projecte pedagògic de Pere Vergés als últims recursos tecnològics, l’escola presenta el projecte d’introducció.
TIPOLOGIA D’INDICADORS
Conselleria d’Educació i Cultura Conselleria de Benestar Social El treball socioeducatiu en xarxa Conselleria d’Educació i Cultura Conselleria de Benestar.
PROPOSTES D’AVALUACIONS FIGUROANALÒGIQUES
Organització, funcionament i gestió dels centres docents públics Les competències bàsiques Jornada de participació Tarragona, Materials a càrrec.
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació IES El Castell Departament de tecnologia Coeducació: promoure una educació que potenciï la igualtat real.
LA PROGRAMACIÓ DE LLENGUA PER COMPETÈNCIES Equip Lic de L’Hospitalet de Llobregat Febrer 2008.
Campus Virtual.
Campus Virtual.
Experiències en la tutorització d'habilitats transversals
EL PROCÈS DE CONVERGÈNCIA EUROPEA: EXPERIÈNCIA PILOT A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA Núria Casamitjana Badia Vicerectora de Política Acadèmica
Pla estratègic del Servei de Biblioteques
CRAI: Unitat de Procés Tècnic
ELS PLANS D’ACCIÓ TUTORIAL A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
Recursos Informàtics en Història
SERVEI ATENEA CETIC suport a la docència abril 2016.
La planificació estratègica al Campus de la
Decret d’autonomia dels centres educatius
Eines per avaluar centres educatius
El nou pla docent de la UB: Adequació al sistema ECTS
TRETS DIFERENCIADORS 3r ESO
1 1.
PLA DE FORMACIÓ DEL CENTRE
Eines d’internet per al professorat d’EOI.
Introducció i objectius
PFZ de Cerdanyola ABRIL 2016.
Grups interactius a L’Esquitx
Taula Rodona 3 Salut Mental i Educació: Esculls i reptes de futur, des de l’experiència dels programes actualment en funcionament. Marta Colomer Bolló.
Equips docents: Una forma diferent de fer docència
Madelen Holmlund, Umeå University
Reconeixement de crèdits en els graus Formació en terceres llengües
Grup de treball en el Portafoli de l’estudiant (GtPoE)
Resultats de l’Estudi 1Q 1R ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA Curs Grau d’Eng.Elèctrica Grau d’Eng.Electrònica Ind. i Automàtica Grau d’Eng.Informàtica.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES I CURRÍCULUM
Coneixements i idees previs
Llorenç Seguí capllonch 11 de juny de 2018
Resum Informe d’Enquesta d’Opinió de l’Empleat
Què passa amb ’examen final?
Gestió participativa dels projectes de centre
Suports en l’elaboració del Projecte Educatiu de Centre
EXPERIÈNCIES EN UNA ASSIGNATURA OPTATIVA NO CONVENCIONAL: INTRODUCCIÓ ALS NOUS MATERIALS A L’ARQUITECTURA I Congrés UPC Sostenible i 13 de Juliol.
CRAI: Unitat de Docència
Sistema de descàrrega d’aplicacions per a mòbils intel·ligents
Pla de Formació de Centre
Grup de treball en el Portafoli de l’estudiant (GtPoE)
DEFINICIONS DEL TREBALL EN EQUIP
Pla d’Ordenació de les estructures administratives i de gestió de: - Servei de Gestió de la Recerca, de la Oficina de Projectes Internacionals de Recerca,
Grup de Treball en el Portafoli de l’Estudiant
BONES PRÀCTIQUES MODELS D’ÚS DIDÀCTIC DE LES TICS
Imaginem que fa un segle haguéssim hivernat un cirurgià i un mestre...
Jornada d’Intercanvi d’Experiències Formatives a les EOI
Què són les TIC ? ( Tecnologies de la informació i Comunicació)
Àmbits d’organització i gestió de la formació
Transcripción de la presentación:

L’EQUIP DOCENT COM A ESTRATÈGIA ADAPTATIVA A L’EEES Benedí, Carles; Blanché, Cèsar; Bosch, Maria; Rovira, Ana & Simon, Joan EDBAF, Equip Docent de Botànica Aplicada a les Ciències Farmacèutiques Secció de Botànica. Facultat de Farmàcia. Universitat de Barcelona Av. Joan XXIII, s/n Barcelona Equip Docent de Botànica aplicada a les Ciències farmacèutiques. UB 1. INTRODUCCIÓ En el nou escenari de l’EEES, l’atenció es focalitza bàsicament en els estudiants. Com a conseqüència de les noves exigències de la denominada “nova cultura docent”, el professorat –amb certa tradició individualista- cal que s’adapti de forma col·laborativa al nou paradigma com a reacció als nous reptes. En aquest sentit, s’aporta l’experiència ( ) de l’ EDBAF (Equip Docent de Botànica Aplicada a Ciències Farmacèutiques), reconegut per la UB i format per 5 professors i una becària de l’àrea de Botànica. 2. OBJECTIUS DE L’EQUIP DOCENT EDBAF  Endegar un seguit de propostes metodològiques i estratègies docents que ens proporcionin informació objectiva sobre el procés d’avaluació dels aprenentatges en el marc de l’elaboració dels plans docents de les assignatures.  Fomentar la transversalitat dels processos i instruments comuns per a l’avaluació continuada entre diferents grups i diferents assignatures.  Assolir un nivell òptim d’evidències i indicadors que permetin avançar cap el consens del Pla Docent en el cas d’assignatures troncals on participi un nombre molt alt de professors.  Dinamitzar, a partir de l’ Equip Docent (ED), la resta de professorat implicat en la docència d’altres grups de l’assignatura troncal, a partir de la difusió i coneixement dels recursos.  Generar propostes paral·leles i complementàries que, mitjançant eines en format d’enquesta, proporcionin retroalimentació i evidències suficients per encarar en les assignatures una avaluació continuada vàlida i fiable.  Valorar la importància d’utilitzar de manera crítica el ventall d’instruments d’avaluació en funció de la finalitat, així com dels objectius docents prèviament establerts. 4. ACTIVITATS DUTES A TERME: 3. PLANIFICACIÓ El projecte de l’equip docent es fonamenta, des del punt de vista metodològic, en l’ús dels procediments de “reflexió-acció” educativa pertinents per a la implementació de l’avaluació continuada de manera progressiva i crítica. El procediment s’ha desglossat en 10 d’etapes:  ETAPA 1. Anàlisi DAFO i diagnòstic dels plans docents i procediments avaluatius actuals.  ETAPA 2. Formulació de les estratègies d’acció.  ETAPA 3. Formació de l’equip docent en eines tecnològiques.  ETAPA 4. Implementació de les plataformes de treball al Campusvirtual UB.  ETAPA 5. Assignació de les tasques a realitzar per l’estudiant.  ETAPA 6. Qüestionari i presa d’ítems.  ETAPA 7. Avaluació i valoració de l’experiència.  ETAPA 8. Retroalimentació de l’acció.  ETAPA 9. Presa de decisions i consens final.  ETAPA 10. Redacció dels nous plans docents i establiment dels criteris d’avaluació continuada. 4. ANÀLISI DAFO Fortaleses:  Grup cohesionat, amb estratègies docents comunes i transversals.  Coincidència amb un Grup d’Innovació Docent Consolidat (GDI-C) UB.  Participació continuada en fòrums de docència.  Capacitat d’obtenir finançament (PID, MQD). Oportunitats:  Nova implantació dels graus.  Reconeixement institucional de l’ED. Debilitats:  Poca capacitat per implantar les innovacions i millores dutes a nivell global de la troncalitat.  Inversió considerable de temps en l’ED. Amenaces:  Desaparició del vicerectorat de Política Docent.  Exigència de dedicació de temps a l’ED en detriment d’altres activitats. 5. RESULTATS El treball de l'equip docent ha permès:  Formar els seus membres en els àmbits tecnològics i d'innovació docent.  Compartir i optimitzar recursos entre grups de la mateixa assignatura i entre assignatures diferents.  Adoptar una actitud reflexiva de grup en la programació de les activitats docents.  Assajar estratègies d'avaluació continuada de forma paral·lela, en diferent format, amb els mateixos objectius formatius.  Difondre els resultats de les experiències docents.  Aconseguir finançament en projectes competitius de forma continuada.  Disposar de dades objectives per a la millora docent en els darrers tres cursos.  Tenir un reconeixement internacional. ÚS DELS DEBATS COM A EINA DE CONSCIENCIACIÓ GRUP-CLASSE ÚS DE LA VIQUIPÈDIA CON A EINA D’AVALUACIÓ PREMI EDUSFARM 2008 A LA METODOLOGIA DOCENT MÉS ORIGINAL DISSENY D’ENQUESTES DE SATISFACCIÓ Treball finançat amb el projecte “Aprenentatge col·laboratiu en el nou entorn UB-Moodle (2006PID-UB/012) de la Universidat de Barcelona