SESSIÓ 1: dijous, 11 de juliol de 2013 PLANIFICACIÓ I ELABORACIÓ DE MATERIALS LAURA ESTORS SASTRE Universitat Autònoma de Barcelona Centre d’Acolliment.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
ELS BLOCS I LA SEVA APLICACIÓ A L’AULA Recull de propostes sobre els usos didàctics dels blocs Material del Curs de l’Escola d’Estiu Virtual d’Espiral.
Advertisements

PROGRAMA DE FORMACIÓ EN CIÈNCIES A L’ESO
Conxita Mayós Servei d’Ordenació Curricular
UNA TARDA QUALSEVOL D’UN DIA QUALSEVOL
Treball presentat per: Paula Rullán Sergio Torres Aina Iglesias
El portafoli d'aprenentatge de l’estudiantat
“ESCOLTA’M” La vinculació del tutor/a com a factor protector i alhora creador de resiliència en els infants de risc d’exclusió social.
Què és un pla Individualitzat ?
DECRET PEL QUAL S’ESTABLEIX L’ORDENACIÓ DELS ENSENYAMENTS DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA 2007.
El Projecte Qualitat és la proposta pel canvi en el context de l’escola vers una cultura de la Qualitat que cerca la sistematizació com a procés per a.
APRENENTATGE MULTINIVELL
2c. Les pàgines web i l’hipertext. Les bases de dades a la xarxa
MAPES CONCEPTUALS.
Caterina Cesari Antunez Institut Mediterrània
PETITS REPORTERS Títol.
APRENENT JUNTS.
GAUDÍ I LES SEVES MERAVELLES!
Desplegament del currículum competencial i model didàctic
El nou pla docent de la UB: Adequació al sistema ECTS
TRETS DIFERENCIADORS 3r ESO
EL PLA INDIVIDUALITZAT
MIREMMATEMÀTIQUES Lleida 24 d’octubre de 2009.
Parlar per escriure a partir de Hablar para escribir. Oriol Guasch. (2002) Aula de Innovación educativa, núm. 111.
PLA DE FORMACIÓ DEL CENTRE
SEEZ Formació en xarxa per a docents d’educació especial a la zona
BIBLIOTECA ESCOLAR PuntEdu Curs 2007/08
Eines d’internet per al professorat d’EOI.
1r trimestre: “Respecte a la diversitat”
L’handbol a l’escola - Jornada de formació -
PFZ de Cerdanyola ABRIL 2016.
Grups interactius a L’Esquitx
RACONS RECURS PEDAGÒGIC QUE PERMET CREAR ESPAIS DE JOC ORGANITZATS A L’AULA Amb els racons es simbolitza la realitat exterior i es recrea un escenari.
Cada escola / col·legi / institut ha de fer el seu projecte plurilingüe
Seminari d’Educació Especial
d'ensenyança-aprenentatge
DOCUMENTS D’ASSESSORAMENT
Promoure l’activitat física en alumnes d’aula oberta a través d’activitats a la natura en un projecte interdisciplinari Autor: VILLARREAL MORENO, Jose.
XARXA D’ESCOLES PER LA SOSTENIBILITAT DE VIC
“EL PALIC, un model per a les illes”
QUÈ, COM I QUAN ENSENYAR I AVALUAR
El portafoli d'aprenentatge de l’estudiantat
PRESENTACIÓ de MATARÓ RÀDIO
L’avaluació com a motor de l’aprenentatge TALLER D’AVALUACIÓ A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA Primera sessió Març 2018.
Educació Infantil i Primària
les competències bàsiques
CNL de Terrassa i Rubí Balanç d’actuacions en el mandat
ITINERARIS EDUCATIUS Marc Escalé, Bruna Riera i Marta Arumí.
PROJECTE LINGÜÍSTIC És l’instrument que possibilita que els centres educatius organitzin i gestionin determinats aspectes en referència a l’estat i a l’ús.
Cap a una educació plurilingüe: conceptes clau, estratègies i eines
COMPETÈNCIES BÀSIQUES I CURRÍCULUM
Coneixements i idees previs
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
Proves de competències bàsiques als 14 anys
PLA D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Les taules de multiplicar
BIBLIOTECA ESCOLAR PuntEdu Curs 2007/08
Cap a una educació plurilingüe: conceptes clau, estratègies i eines
INSTRUCCIONS PER A L’ORGANITZACIÓ I EL FUNCIONAMENT DELS CENTRES PÚBLICS Tenen per objecte aprovar les instruccions que concretaran i desenvoluparan aspectes.
Suports en l’elaboració del Projecte Educatiu de Centre
LA NOVA SELECTIVITAT I L’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
CRAI: definició i estructura
El currículum a l’educació primària
En desplegar un currículum competencial haurem de prendre decisions que afectaran al model didàctic de cada docent.
Metodologia per treballar per competències:Consideracions generals
Metodologia per treballar per competències:Consideracions generals (1)
Biblioteca escolar “puntedu”, espai de coneixement i aprenentatge
La intervenció dels especialistes d’Educació Especial al centre
Aprendre junts alumnes diferents: Una escola per a tothom
Aproximació telemàtica a l’art contemporani: Comunicació, art i educació Modalitat A. Classificació: Educació artística. Educació Visual i Plàstica.
Transcripción de la presentación:

SESSIÓ 1: dijous, 11 de juliol de 2013 PLANIFICACIÓ I ELABORACIÓ DE MATERIALS LAURA ESTORS SASTRE Universitat Autònoma de Barcelona Centre d’Acolliment Lingüístic de Barcelona (CPNL)

Què significa planificar? 1. La planificació Què significa planificar? Brain Storming

Planificar: Saber què hem de planificar.  Objectius Conèixer la matèria [que hem de planificar]. Entendre com podem fer-ho. Per a qui hem de planificar. Per a quan...

Planificar = Programar 3 frases clau

Les programacions poden tenir multitud de formes. La programació és una resposta a les necessitats educatives d’alumnes, dels centres... Les programacions poden tenir multitud de formes. Aquestes es concreten en unitats didàctiques ordenades i seqüenciades dins cada nivell. Temporalització dels aprenentatges de cada nivell. La programació es divideix en: objectius, blocs de continguts, activitats d’aprenentatge i activitats d’avaluació. A més, haurem de tenir en compte altres aspectes com: els recursos i materials a l’aula o la infraestuctura del centre.

2. Fer una programació vol dir seleccionar i, per tant, prioritzar i renunciar a alguns punts. Cada CURS té objectius concrets, tot dependrà, del tipus de curs i del tipus d’alumne. La diversitat a l’aula provoca la necessitat d’adequar novament els objectius. PODEM prioritzar o seleccionar uns continguts en lloc d’altres.

3. Programar és la suma de filosofia, tècnica, pràctica, cap i cor. És fer acte de reflexió i de conscienciació. T’obliga a millorar la forma d’integrar i d’ordenar els continguts. Revisió constant de la metodologia i de l’avaluació per garantir l’èxit segons el tipus de curs . La filosofia ajuda a fer un anàlisi de grup i a entendre actituds i a tenir paciència.

La tècnica i la pràctica resumeixen la metodologia i recau en l’aprenentatge (i els resultats) dels alumnes.  autocrítica L’experiència és la mare de la ciència i la MOTIVACIÓ és l’estímul de l’educació. Mitjançant una bona programació adaptada podrem humanitzar l’educació.

«A partir dels objectius podrem planificar» Si sé: 1. Què vull/he d’ensenyar. 2. Per a qui, 3. durant quan de temps… Podré elaborar el material

Consorci per a la Normalització Lingüística + OBJECTIUS Consorci per a la Normalització Lingüística + Polítiques públiques d’acollida __________________________________ Contribuir a mantenir una societat cohesionada Promoure

Nivell bàsic de llengua catalana Interculturalitat Diversitat lingüística i plurilingüisme Inclusió social Coneixement de l’entorn Enfocament orientat a l’ús Participació i interacció ENS RESPONSABLES

http://www.cpnl.cat/ http://blocs.cpnl.cat/espaiavinyo/ http://www.cpnl.cat/voluntaris/novetats_ voluntaris/ http://www.parla.cat/pres_catalaenlinia/A ppPHP/login/index.php

ELABORACIÓ DE MATERIALS Experiències personals:

Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de llengües.

MERC (2003) dóna les directrius. Material a l’abast del professorat que atèn alumnat estranger (llengües i cultures diferents) que no entén la llengua catalana. Informa de les bases comunes en la descripció dels objectius, els continguts i l’avaluació dels nivells a assolir.

És a dir: Allò que han d’aprendre a fer els aprenents de català com a L2 a l’hora de comunicar-se i els coneixements i habilitats que han de desenvolupar per ser capaços d’actuar de manera afectiva. Quants nivells comuns de referència proposats pel Consell d’Europa hi ha?

Common European framework of reference for languages: learning, teaching, assessment (2001) 6 nivells comuns: A1: Inicial usuari bàsic (CL generals o específics) A2: Bàsic usuari bàsic (Bàsic 1-2-3) B1: Llindar usuari independent (Elemental 1-2-3) B2: Avançat usuari independent (Intermedi 1-2-3) C1: Domini funcional efectiu usuari experimentat (Suficència 1-2-3 = Nivell C) C2: Domini usuari experimentat (Nivell D)

Ens demanen: Nivell Bàsic 1 (B1)  Curs de 45 hores: Són cursos adreçats a persones no catalanoparlants que volen desenvolupar les habilitats de comprensió i producció orals, amb la finalitat que l’aprenent, en acabar el curs, pugui resoldre en català les necessitats fonamentals de la vida quotidiana.

La programació de llengua catalana per a l’alumnat estranger S’ha treballat a partir del nivell A2 És la 1a presa de contacte entre l’alumne i el docent i la llengua catalana. Situa l’alumne/a a l’entrada d’un procés d’adquisició gradual d’una llengua. Aquest nivell ha de possibilitar que l’aprenent pugui desenvolupar-se amb èxit en les situacions comunicatives de la vida quotidiana (bàsicament usant el present d’indicatiu).

Quan estan ben estructurades les unitats didàctiques?

Funcions lingüístiques: La forma que pot adoptar un la forma lingüística en un acte de parla (explicar, narrar, descriure, mostrar sentiments, opinar, demanar informació). Exponents lingüístics: Són els elements estructurals lligats al propòsit enunciatiu: (Com et dius...?; M’ho pots repetir, si us plau?; Jo vull...; On és...?; etc.)

Nocions específiques: És el lèxic necessari per desenvolupar els objectius comunicatius (dades personals, dies de la setmana, mesos, aliments, oficis, roba, parts del cos; etc.) Temes:Els temes als voltant dels quals giren les situacions comunicatives de l’entorn immediat de l’aprenent (relacions personals, buscar feina, la família, trobar o canviar de casa, sortir amb els amics, anar de compres, anar al metge, fer la compra en català; etc.)

Després d’una bona reflexió i d’una constant i meticulosa revisió: RESULTAT 1: http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlbarcelona/publicacions.html?ID=438 ARTICLE Publicat a: "Llengua i ús" núm. 38 (2007) «L'acolliment lingüístic al CNL de Barcelona: aprenentatge i coneixement de l'entorn» http://www6.gencat.cat/llengcat/liu/38_597.pdf

RESULTAT 2: http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlbarcelona/publicacions.html?ID=439 “Ni hao, Barcelona” 你好 巴塞罗那 http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlbarcelona/publicacions.html?ID=441 http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlbarcelona/publicacions.html?ID=546 http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlbarcelona/publicacions.html?ID=442 ARTICLE publicat a Llengua i ús. Núm. 41 (2008): “L’experiència del CPNL amb el col·lectiu de xinesos.” http://www6.gencat.net/llengcat/liu/41_04.pdf

Material didàctic per a cursos de llenguatge administratiu Escola d'Administració Pública de Catalunya http://www20.gencat.cat/portal/site/eapc/menuitem.ca54cfbb17b4abf5272a63a7b0c0e1a0/?vgnextoid=3d37bf3da0055210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=3d37bf3da0055210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&contentid=4dc19194331a5210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

Eines per a la programació i l’elaboració de materials genuïns. Col·lecció Llengua, immigració i ensenyament del català. Publicat per la Generalitat de Catalunya. Gabinet d'Assessorament Lingüístic per a la Immigració de la UdG. Col·laboració d'escoles, instituts, escoles d'adults, centres del CPNL, Dpt. Acció Social i Ciutadania, i parlants de les llengües estudiades. Estudis comparatius GRÀCIA, Ll. (2011): La influència de l’L1 en l’adquisició del català com a L2. Llibre resum dels llibres de la col·lecció Llengua, immigració i ensenyament del català, que ha anat editant la Generalitat de Catalunya.

XERRAMECA: Eva Bayarri i Emma Guasch. CPNL Terres de l’Ebre (2009) Els Llibres de la Nur Associació Sociocultural Punt d’Intercanvi (UNESCO Catalunya) XERRAMECA: Eva Bayarri i Emma Guasch. CPNL Terres de l’Ebre (2009) TALLER de llengua catalana. Maria Rosa Valor i Montserrat Guevara. Editat pel CPNL i l'Ajuntament l'Abrera al 2009 «Aprenem català des de...» http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.261f58b8e001ccca1285ea75b0c0e1 a0/?vgnextoid=062da2280ea55210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=06 2da2280ea55210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD LLETRES PER A TOTHOM http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.7fca6ecb84d307b43f6c8910b 0c0e1a0/?vgnextoid=8bf7d32fa3c20310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextch annel=8bf7d32fa3c20310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

“Ara i adés”: ensenyar llengua a l’alumnat no romànic “Ara i adés”: ensenyar llengua a l’alumnat no romànic. Mª Antònia Bruguera i Maria Torras. Benecé Productions, S.L. Podem trobar tots els materials a: http://www.cpnl.cat/acolliment-linguistic/materialsa.html Articles: Estors, Laura (2010): “La tasca docent i d’assessorament lingüístic en cursos de nivell incial: Metodologia i materials didàctics.” Estors, Laura (2012): “Les TIC a l’ensenyament del CLE”

Català en acció. Vídeos didàctics a la carta per aprendre català. Laura Estors Sastre Centre d’Acolliment Lingüístic de Barcelona 17 de maig de 2013 OBJECTIUS: Crear un material audiovisual per als alumnes de català de nivell inicial fins  Aportar noves eines per a l’aprenentatge del català com a llengua estrangera. Aconseguir reproduir situacions reals  llenguatge real  veus diferents Reforçar l’aprenentatge amb la IMATGE (EL GEST)

I què fem si ens toca fer un nivell superior...? http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/bibliografies.html http://www.editorialteide.es/cat/fitxa_llibre.asp?IdLibro=6636

2. ENSENYAMENT - L’entorn Virtual: El portal edu365.com, 1. PLATAFORMES: Intercat, Català obert, Parla.cat, NetCat... 2. ENSENYAMENT - L’entorn Virtual: El portal edu365.com, ButlleTIC, Edu3.cat, Edu365, Linkat, XTEC Mèdia/ Webquest.XTEC, EspaiLIC

3. Les Universitats Catalanes: Sisplau, Guies lingüístiques Speakcat, Romanicam Intercom, Fontdelcat 4. Col·laboracions de la SPL: Lingu@net Europa Itineraris d’aprenentatge