L’energia és la capacitat d’un cos per a fer un treball

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
La Energía: Energías no renovables
Advertisements

FUENTES DE ENERGIA Leidy Garzón , Sindy Jurado.
objectiu de la Tecnologia
L´energia.
LES ENERGIES.
L’ENERGIA Alumnes de 6è B Curs
BORJA SÁNCHEZ NOGUERO JAUME UREÑA GARCÍA VICENTE FERNÁNDEZ SANZ
INTRODUCCIÓ A L’ELECTRICITAT
Generació d’energia elèctrica
I.E.S. Terres De Ponent Departament De Tecnologia
FONTS D’ENERGIA APROFITABLES
Marc Càliz Cuervas Alex Carruesco Llorens Ricard López Mitjà
L’energia és la capacitat d’un cos per a fer un treball
ENERGIA. COM LA FEM? Noms i cognoms: David Linero, Omayma Challouki, Anna López Professor/a: Silvia Matèria: Tecnologia Curs: 2nC.
César Bertomeu 1 DE FEBRER DE 2006
SEGONA AVALUACIÓ Treball i energia. Potència. Calor.
ENERGIA Energia és allò capaç de transformar la matèria.
L’electricitat:l’energia més versatil.
ENERGIA PER A UN PLANETA HABITABLE
L'ELECTRICITAT I CIRCUIT ELÈCTRIC.
La contaminació atmosfèrica
Central solar (parque El Coronil)
L’ALTERNADOR CÉSAR BERTOMEU.
L’energia ESQUEMA INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET WWW LECTURA INICIAL
9. Els recursos del planeta
Víctor Orellana Iván de los ríos José David carranza
Tema 6: L’ENERGIA.
Joakim,Lucas,Adrian,Arnau.
Energia solar Núria.J i Alexia.
Tania Otero Arévalo Yasmina Sánchez Martínez 2n Batxillerat Humanístic
Composició de l’aire (% en volum)
Reaccions químiques.
Alumnes de 4t Coneixement del medi natural Curs
Sector secundari a) Definició de sector secundari.
Central hidroelèctrica de Sant Maurici
Coneixement del Medi Social i Cultural
Recursos Energètics.
El NOSTRE PROJECTE CONTRUIR UNA CENTRAL HIDROELECTRICA
Energia eòlica Juan Carlos Duran Alarcón Marcos Nieto Broceño
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 9 APLICACIONS DE LES REACCIONS REDOX.
PROPIETATS PERIÒDIQUES DELS ELEMENTS
TEMA 7.CIÈNCIES NATURALS LES FORCES I L’ENERGIA
LA MÀQUINA DE VAPOR.
Classificació i elements constructius
LA METEOROLOGIA.
Yolanda Gallego Iciar Tobarias Siham Sabri
CENTRAL TÉRMICA PARTS D’UNA CENTRAL ADVANTATGES INCONVENIENTS
Contaminació per co2. efecte hivernacle.
Tema 5. L’atmosfera. Pàg 66 La Terra està envoltada per una barreja de gasos que anomenem atmosfera. Aquesta barreja de gasos és l’aire que respirem,
Energia i velocitat de les reaccions químiques
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
LA NUTRICIÓ EN LES PLANTES
L’ENERGIA BLANCA LÓPEZ 2nA.
ENERGIA SOLAR Anna Sorribes Mir 2on E.S.O. C
L'ÀTOM Repàs del que hem fet fins ara:
Mireya Reina i Aida Bauzà
L’AIGUA A LA NATURA.
Sòlids Líquids Gasos Plasma
CONNEXIONS SENSE CABLES I DISPOSITIUS MÒBILS
Generació d’energia elèctrica
L’electricitat i el circuit elèctric
L’Energia de la Biomassa i els RSU
Coneixement del Medi Social i Cultural
LAURA FUSTER, SUSANA MARTÍN, MARTA MARTÍNEZ
Electricidad y Magnetismo 2018_20
1.2.2 Fonts d’energia renovables Energia eòlica El Sol, en escalfar la Terra, origina el vent, la força ha aprofitat l'home des de l'antiguitat.
Salvador Vila Esteve Geografia i Història 1r d’ESO
Hidràulica Eòlica Nuclear Mareomotriu
6è C Escola Pla de l’Avellà Maig de 2012
LA TERRA.
Transcripción de la presentación:

L’energia és la capacitat d’un cos per a fer un treball I a la natura es pot manifestar de maneres diferents

Energia Mecànica: cinètica + potencial Energia Química Energia Tèrmica Energia Mecànica: cinètica + potencial

I a Energia Electrica Energia Lluminosa Energia magnètica

El progrés tecnològic ens ha permés TRANSFORMAR la ENERGIA que te el nostre planeta i utilitzar-la per aconseguir TREBALL

PETROLI CARBÓ EÒLICA SOLAR BIOMASA HIDRÀULICA GEOTÈRMICA MAREMOTRIU Per a poder utilitzar i transformar la energia quan ens faça falta, serà de vital importancia poder emmagatzemar-la o disposar d’ella fàcilment. Les FONTS d’ENERGIA a partir de les quals obtenim la major part de la energia que consumim son: PETROLI HIDRÀULICA GEOTÈRMICA CARBÓ EÒLICA MAREMOTRIU GAS NATURAL SOLAR BIOMASA NUCLEAR

1. Capacitat de regeneració de la natura Les FONTS d’ENERGIA es poden CLASSIFICAR de diverses maneres: 1. Capacitat de regeneració de la natura Renovables HIDRÀULICA SOLAR EÒLICA MAREMOTRIU GEOTÈRMICA BIOMASA No Renovables CARBÓ PETROLI NUCLEAR GAS NATURAL

No Convencional SOLAR EÒLICA Convencional 2. Situació de desenvolupament de la tecnologia utilitzada per a la transformació de la energia BIOMASA No Convencional SOLAR EÒLICA MAREMOTRIU HIDRÀULICA Convencional GEOTÈRMICA CARBÓ PETROLI NUCLEAR GAS NATURAL

Centrals Tèrmiques Central Tèrmica Centrals Nuclears El funcionament d'una central convencional és molt semblant a la d'una olla de pressió. En el seu interior es produïx vapor d'aigua que escapa per un orifici a gran velocitat i pressió. Este vapor mou una turbina que és la que fa funcionar el generador d'electricitat. Centrals Hidràuliques Centrals Eòliques Centrals Solars Biomasa Maremotriu

Elements d’una Central Tèrmica Centrals Tèrmiques Elements d’una Central Tèrmica Centrals Nuclears TURBINA Centrals Hidràuliques ALTERNADOR EVAPORADOR Centrals Eòliques Centrals Solars CONDENSADOR CALDERA Biomasa Maremotriu Vore animació

Centrals Tèrmiques Tipus de Combustibles Centrals Nuclears Aquestes centrals es situen a prop de les mines per evitar costos de transport si es tracta de carbó nacional o prop dels centres de consum si es importat Carbó Centrals Hidràuliques Aquestes centrals es situen prop de la costa i, preferentment, dels refineries. Fuel Centrals Eòliques Arriba a la central en gasoductes a alta pressió. Gas Natural Centrals Solars Les centrals que estan dissenyades per utilitzar diferents combustibles, per exemple carbó i gas natural, s'anomenen termoelèctriques mixtes. Biomasa Hi ha molts tipus de calderes i les calderes disposaran de cremadors adequats al tipus de combustible que utilitzen. Maremotriu

Turbines Transformen l'energia cinètica del vapor d'aigua en energia Centrals Tèrmiques Turbines Centrals Nuclears Transformen l'energia cinètica del vapor d'aigua en energia cinètica rotatòria en el rodet. Centrals Hidràuliques Centrals Eòliques Centrals Solars El vapor a alta temperatura i pressió s'introdueix a la turbina en el cos d'alta pressió formada per centenars d'àleps petits. A mesura que el vapor s’expandeix i perd pressió, va cap a la zona de baixa pressió, amb d'àleps més grans. Biomasa Maremotriu

Centrals Tèrmiques Xemeneies Centrals Nuclears Té la funció d’evacuar a l'atmosfera els gasos procedents de la combustió. Disposen de filtres més o menys sofisticats per eliminar al màxim els elements contaminats abans d'alliberar els gasos a l'atmosfera. Centrals Hidràuliques Centrals Eòliques Centrals Solars Biomasa Maremotriu

Serveixen per refredar l'aigua del condensador i poden ser Centrals Tèrmiques Condensador Per augmentar el rendiment termodinàmic de la transformació, l'aigua per vaporitzar ha d'entrar a la caldera en estat líquid. En el condensador, el vapor procedent de les turbines es condensa abans de tornar a entrar a la caldera per tal de repetir el cicle. Centrals Nuclears Centrals Hidràuliques Torres Refrigeració Centrals Eòliques Serveixen per refredar l'aigua del condensador i poden ser Tancats: En ells és imprescindible refredar l'aigua per tornar-la a utilitzar. Oberts: Utilitzen aigua de riu, és necessari, per no afectar la fauna, que es retorni al riu amb la temperatura més semblant possible a la de l'aigua del riu. Centrals Solars Biomasa Maremotriu

AVANTATGES INCONVENIENTS Centrals Tèrmiques AVANTATGES Elevat rendiment Accessibilitat de les matèries primes: Carbó, fuel, o gas natural. Baix cost de manteniment comparat amb una nuclear. (Producció > 50%) Centrals Nuclears Centrals Hidràuliques Centrals Eòliques INCONVENIENTS Impacte ambiental en la seua construcció. Producció amb recursos no renovables. Emissió de gasos provenents de la combustió: CO2 Efecte hivernacle NOx, SOx Pluja àcida Centrals Solars Biomasa Maremotriu

Centrals Tèrmiques Radioactivitat Centrals Nuclears La radioactivitat és el fenomen segons el qual determinats materials, (pe. Urani), emeten radiacions espontàniament. Tipus de radiacions: Alfa (Masa 4u), Beta (electrons), Gamma (radiacions electromagnètiques d’alta freqüència) Centrals Hidràuliques Centrals Eòliques Centrals Solars Biomasa Maremotriu

Radioactivitat: Estabilidad Nuclear Centrals Tèrmiques Radioactivitat: Estabilidad Nuclear Centrals Nuclears Segons la proporció entre protons i neutrons d'un nucli, este és estable o no. Si el nucli és estable, l'element no és radioactiu; però quan la relació entre els components del nucli no és l'adequada, este emet partícules i radiacions electro-magnètiques fins a aconseguir l'estabilitat. Es criden isòtops radioactius tots aquells isòtops que emeten radiacions. (pe: el carboni- 14) És possible aconseguir que un nucli estable es transforme en radioactiu si li arriba una partícula amb suficient energia i ho desestabilitza (radioactivitat artificial) Centrals Hidràuliques Centrals Eòliques Centrals Solars Biomasa Maremotriu

Radioactivitat: Desintegració Centrals Tèrmiques Radioactivitat: Desintegració Centrals Nuclears Centrals Hidràuliques Centrals Eòliques Centrals Solars Biomasa El període de semidesintegración, d'una substància radioactiva és el temps necessari perquè es desintegre la meitat dels nuclis presents en una mostra de la dita substància Maremotriu

Utilitats de Isotops radioactius Centrals Tèrmiques Utilitats de Isotops radioactius Centrals Nuclears Generació d’electricitat: Centrals Nuclears Medicina: Tractament contra zones cancerígenes Datació arqueològica: (Carbono 14) Centrals Hidràuliques Perills dels Isotops radioactius Centrals Eòliques - Càncer de tiroide, d'estómac, pulmons, mamella, recte, còlon, tiroide, medul·la òssia i del sistema limfàtic. - Trastorns cardiovasculars i del sistema limfàtic - Problemes amb la circulació de la sang i leucèmia - Impactes sobre l'aparell reproductor, impotència en els hòmens, retard del desenvolupament sexual, trastorns del cicle menstrual, anèmia durant i després del part, anomalies en el part i ruptura prematura dels aigües. Centrals Solars Biomasa Maremotriu

Centrals Tèrmiques Energia Nuclear Centrals Nuclears L'energia nuclear és aquella que s'allibera com a resultat de qualsevol reacció nuclear. Aquesta energia es pot obtindre per fissió o per fusió. Centrals Hidràuliques Centrals Eòliques Centrals Solars Biomasa Maremotriu

2H + 3H ----> 4He+ 1 neutrón + 17,6 MeV Centrals Tèrmiques Central Nuclear: Fussió Una reacció de fusió nuclear és un procés segons el qual s'unixen nuclis lleugers o intermedis per a formar nuclis més pesats, obtenint-se energia. La fusió d'un nucli de deuteri, 2H, amb un nucli de triti, 3H, dóna lloc a la formació d'un nucli d'heli-4, 4He, a més d'un neutró i una energia dc 17,6 MeV, que es desprén en forma de calor. Al sòl la temperatura és suficient perquè es produeixi la fusió. Això dóna origen a l'Energia que el sol irradia per tot el sistema planetari. Centrals Nuclears Centrals Hidràuliques Centrals Eòliques Centrals Solars Biomasa 2H + 3H ----> 4He+ 1 neutrón +  17,6 MeV Maremotriu

235U + 1 neutrón ----> 142Ba + 91Kr + 3neutrones + 210 MeV Centrals Tèrmiques Central Nuclear: Fissió Centrals Nuclears Al reactor nuclear el que es produeix és una reacció en cadena en la qual un neutró colpeja un àtom, produeix la fissió i en aquest moment s’allibera energia calorífica i s’alliberen més neutrons que van colpejant posteriorment altres àtoms i alliberant més energia calorífica. Centrals Hidràuliques Centrals Eòliques Centrals Solars (nota: 1 eV =1.6 . 10-19 Julio.) Biomasa 235U + 1 neutrón ----> 142Ba + 91Kr + 3neutrones + 210 MeV Maremotriu

Central Nuclear de Fissió Centrals Tèrmiques Central Nuclear de Fissió Centrals Nuclears La generació d’energia elèctrica es farà també a partir d’una turbina i un alternador, la turbina es mourà per l’acció del vapor generat al calfar l’aigua d’una caldera. La particularitat de les centrals nuclears és que el calor necessari s’obtén de la FISSIÓ d’un nucli atòmic (p.e Urani). Centrals Hidràuliques Centrals Eòliques Centrals Solars Biomasa Maremotriu Funcionament

Central Nuclear Fissió: Reactor Centrals Tèrmiques Central Nuclear Fissió: Reactor El reactor nuclear està constituït pel Vas del reactor, Moderador , Barres de control i Refrigerant Centrals Nuclears Centrals Hidràuliques Centrals Eòliques Centrals Solars Biomasa Maremotriu

Central Nuclear: Parts del Reactor Centrals Tèrmiques Central Nuclear: Parts del Reactor Vas del reactor: Forma el nucli del reactor i la font de neutrons (que permet iniciar la reacció en cadena) i el combustible nuclear (l'urani natural o/i enriquit i el plutoni). Moderador: Redueix la velocitat dels neutrons, per assegurar el seu impacte sobre els altres nuclis d'urani. (l'aiguai el grafit). Barres de control: fabricades amb aleacions de bot, cadmi i hafni, regulen el nombre de fissions que és produeixen. (la temperatura és direct. proporcional al nombre de fissions). El refrigerant: té la funció de refrigerar el reactor evitant el sobreescalfament i transportar la calor generat en forma de vapor al grup turbina alternador, Centrals Nuclears Centrals Hidràuliques Centrals Eòliques Centrals Solars Biomasa Maremotriu

Central Nuclear: Torres de refrigeració Centrals Tèrmiques Central Nuclear: Torres de refrigeració Centrals Nuclears Centrals Hidràuliques Centrals Eòliques Centrals Solars Biomasa Maremotriu

AVANTATGES INCONVENIENTS Centrals Tèrmiques AVANTATGES Elevat rendiment, durant la fissió s’alcancen ↑ temperatures. No s’alliberen a l’atmosfera gasos de combustió. Centrals Nuclears INCONVENIENTS Centrals Hidràuliques Impacte ambiental en la seua construcció. Producció amb recursos no renovables. Producció de residus radiactius. ↑ cost de manteniment Emissió de gran quantitat de vapor d’aigua :. + ↑ Humitat de la zona + ↑ Temperatura de la zona + ↑ Temperatura dels rius Centrals Eòliques Centrals Solars Biomasa Maremotriu

CENTRALS HIDRÀULIQUES Tèrmiques CENTRALS HIDRÀULIQUES Centrals Nuclears La energia hidràulica es basa en aprofitar la caiguda de l'aigua des de certa altura. L'energia potencial, es convertix en cinètica. L'aigua passa per les turbines a gran velocitat, provocant un moviment de rotació que es transforma en energia elèctrica per mitjà dels generadors Centrals Hidràuliques Centrals Eòliques Centrals Solars Biomasa Maremotriu

TURBINES HIDRÀULIQUES Centrals Tèrmiques Centrals Nuclears Centrals Hidràuliques Centrals Eòliques En el diseny de les turbines d’una central hidràulica influïxen bàsicament dos factors: CABDAL i ALTURA DEL BOT Centrals Solars TURBINA FRANCIS Altura Cabdal Biomasa TURBINA PELTON Altura Cabdal Maremotriu HÈLICE Altura Cabdal

Altura Cabdal TURBINA FRANCIS Centrals Tèrmiques Centrals Nuclears Hidràuliques Centrals Eòliques Centrals Solars Biomasa Maremotriu

TURBINA PELTON Altura Cabdal Centrals Tèrmiques Centrals Nuclears Hidràuliques Centrals Eòliques Centrals Solars Biomasa Maremotriu

Altura Cabdal HÈLICE Centrals Tèrmiques Centrals Nuclears Centrals Hidràuliques Centrals Eòliques Centrals Solars Biomasa Maremotriu

TIPUS DE CENTRALS Aigua corrent Aigua embassada Tèrmiques TIPUS DE CENTRALS Aigua corrent Centrals Nuclears No tenen aigüa embassada i la producció d’energia depén directament del cabdal del riu Centrals Hidràuliques Centrals Eòliques Aigua embassada L’aigua s’utilitza en funció de la demanda De regulació * De acumulació (bombeig) Centrals Solars Biomasa Maremotriu

AVANTATGES INCONVENIENTS Centrals Tèrmiques AVANTATGES Producció amb recursos renovables. Regulació del cabdal dels rius (pot evitar inundacions) Transformació a zones de regadiu                 “No contamina” (no emet gasos "hivernacle" ni provoca pluja àcida). Permet realitzar activitats de recreació (rem, banyar-se, etc) Centrals Nuclears Centrals Hidràuliques Centrals Eòliques INCONVENIENTS Impacte ambiental en la seua construcció. Inundació de la zona afectada, pèrdua patrimoni històric i cultural Dependència del any hidrològic Alteració del curs natural dels rius Centrals Solars Biomasa Maremotriu

Centrals Tèrmiques CENTRALS EÒLIQUES Centrals Nuclears L'aire calent (al voltant de l'equador) és més lleuger que l'aire fred, per la qual cosa pujarà fins a una altura aproximada de 10 km i s'estendrà cap al nord i cap al sud. Centrals Hidràuliques Centrals Eòliques Centrals Solars Ex: Brisa marina: Durant el dia la terra es calfa més ràpidament que el mar, calfa l’aire terrestre i aquest puja deixant lloc al vent que ve de la mar Biomasa Maremotriu

Centrals Tèrmiques Aerogeneradors Centrals Nuclears Un aerogenerador funciona al convertir la força del vent en una força de gir que actua sobre les pales del rotor. Centrals Hidràuliques La velocitat del vent és molt important. Pot = 1/2 p v3 pi r2 Centrals Eòliques Centrals Solars Biomasa Maremotriu

PARTS D’UN AEROGENERADOR Centrals Tèrmiques PARTS D’UN AEROGENERADOR Centrals Nuclears Anemómetre i veleta Pales del rotor Centrals Hidràuliques Centrals Eòliques Centrals Solars Multimplicador de velocitat (x50) Generador 500-3000kW Controlador electrònic de posició Biomasa Maremotriu

Centrals Tèrmiques Torres Els aerogeneradors poden tindre les torres d'acer, formigó, zelosia o un mastil. Centrals Nuclears Centrals Hidràuliques Centrals Eòliques Centrals Solars La altura dels màstils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podrà ser de més de 100 metres. Biomasa Maremotriu

Procés de fabricació d’una torre d’acer Centrals Tèrmiques Procés de fabricació d’una torre d’acer Centrals Nuclears Centrals Hidràuliques Centrals Eòliques Centrals Solars Biomasa Maremotriu

Centrals Tèrmiques Centrals Nuclears Centrals Hidràuliques Les pales del rotor d'un aerogenerador s'assemblen molt a les ales d'un avió i estan fabricades amb polièster o epoxy reforçat amb fibra de vidre. Centrals Eòliques Centrals Solars Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al màxim a velocitats al voltant de 15 m/s. És millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents més forts, ja que els vents tan forts no són comuns. Biomasa Maremotriu

Proba a fatiga de les pales Centrals Tèrmiques Proba a fatiga de les pales Centrals Nuclears Centrals Hidràuliques Centrals Eòliques Centrals Solars Biomasa Maremotriu

Multiplicador de velocitat Centrals Tèrmiques Multiplicador de velocitat L’eix de la turbina girarà molt més lent que l’eix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos, les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 r.p.m, aixó pales de més de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sò. Centrals Nuclears Centrals Hidràuliques Generador i rectificació El generador transforma la rotació del seu eix en electricitat. Com la velocitat de rotació del eix no es constant després es necessitarà rectificar la ona per a que tinga la freqüència de la red elèctrica. Centrals Eòliques Centrals Solars Biomasa Maremotriu

Producció amb recursos renovables. “No contamina” Centrals Tèrmiques AVANTATGES Producció amb recursos renovables.                 “No contamina” (no emet gasos "hivernacle" ni provoca pluja àcida). Centrals Nuclears Centrals Hidràuliques INCONVENIENTS Centrals Eòliques Baix Rendiment Depèn de la continuïtat i força del vent. Fort impacte paisatgístic sobre la zona en la que s’instal·la el parc. Centrals Solars Biomasa Maremotriu

La Radiació Solar La Radiació Solar arriba a la terra en forma de: Centrals Tèrmiques La Radiació Solar La Radiació Solar arriba a la terra en forma de: Centrals Nuclears Radiació Visible 40% De ella depèn la vida a la terra; la fotosíntesi i per tant la producció d'oxigen i biomassa Centrals Hidràuliques Radiació Infraroja 57% Genera gran quantitat d'energia tèrmica que s’emmagatzema a l'atmosfera, al sòl i a l'aigua, i la que provoca els vents i el cicle de l'aigua. Centrals Eòliques Centrals Solars Radiació Ultravioleta 3% Biomasa Maremotriu

Energia Solar Conversió fotovoltaica: Via tèrmica: Centrals Tèrmiques Energia Solar Centrals Nuclears Sistemes d'aprofitament de l'energia solar: Conversió fotovoltaica: Transformació de la radiació directament en energia elèctrica. (Rendiment 15%) Centrals Hidràuliques Centrals Eòliques Via tèrmica: Transformació de la radiació solar en energia tèrmica. (Rendiment 65%) Centrals Solars Biomasa Maremotriu

Energia Solar Fotovoltaica Centrals Tèrmiques Energia Solar Fotovoltaica Centrals Nuclears Transforma directament la radiació solar en energia elèctrica mitjançant cèl·lules fotovoltaiques. Les cèl·lules fotovoltaiques estan construïdes per una làmina de material semiconductor, (silici), que té la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions. Centrals Hidràuliques Centrals Eòliques La tensió màxima que s'obté és d'uns 0,58V, comercialment es fabriquen mòduls connectats en sèrie i paralel per obtindre la tensió i intensitat que necessites. Centrals Solars Biomasa Maremotriu

Energia Solar Fotovoltaica Centrals Tèrmiques Energia Solar Fotovoltaica Centrals Nuclears Bàsicament estan construïdes per: Plaques fotovoltaiques Centrals Hidràuliques Inversor (DC/AC) Centrals Eòliques Centrals Solars Transformador Biomasa A vegades disposen d'un sistema d'acumulació i regulació de la carrega si les instal·lacions estàn aïllades de la xarxa comercial. Maremotriu

Energia Solar Fotovoltaica: Utilitzacions Centrals Tèrmiques Energia Solar Fotovoltaica: Utilitzacions Centrals Nuclears Instal·lacions aïllades de la xarxa: Electrificacions rurals Senyalització Centrals Hidràuliques Centrals Eòliques Instal·lacions connectades a la xarxa: Centrals fotovoltaiques Sistemes integrats en edificis. Centrals Solars Biomasa Maremotriu

Energia Solar Fotovoltaica Centrals Tèrmiques Energia Solar Fotovoltaica Centrals Nuclears AVANTATGES Font Renovable INCONVENIENTS Centrals Hidràuliques Costos de fabricació siguin molt elevats. El rendiment de la transformació és molt baix, del 10 al 15% Centrals Eòliques Centrals Solars Biomasa Maremotriu

Energia Solar: Tèrmica Centrals Tèrmiques Energia Solar: Tèrmica El panell solar tèrmic esta format per: Plaques planes aïllades amb un vidre. En l'interior porta tubs en serpentí pel qual circula l'aigua impulsada per la gravetat o per una bomba. L'intercambiador tèrmic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional, que és el que deu subministrar el consum d'aigua, en qualsevol moment encara que no existisca radiació solar. Centrals Nuclears Centrals Hidràuliques Centrals Eòliques Centrals Solars Biomasa Maremotriu

Energia Solar Tèrmica: Usos Centrals Tèrmiques Energia Solar Tèrmica: Usos Aigua calenta sanitària Calefacció Climatització de piscines cobertes i descobertes Centrals Nuclears Centrals Hidràuliques Centrals Eòliques Centrals Solars Biomasa Maremotriu

Central Solar Elèctrica Tèrmiques Central Solar Elèctrica Centrals Nuclears Centrals termosolars Obtenen energia elèctrica a través de l'energia tèrmica obtinguda de la radiació solar. La radiació solar es concentra sobre un fluid (aigua, oli tèrmic, sodi,etc.) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador, en el qual s'obté l'energia elèctrica con en qualsevol central tèrmica. Centrals Hidràuliques Centrals Eòliques Centrals Solars Biomasa Maremotriu

Central Solar Elèctrica Tèrmiques Central Solar Elèctrica Centrals Nuclears Sistemes Heliocèntrics Centrals Hidràuliques Centrals Eòliques Centrals Solars Biomasa Maremotriu

Central Solar Elèctrica Tèrmiques Central Solar Elèctrica Centrals Nuclears Sistemes de Torre central Aquestes instal·lacions arriben fins a 5MW de potència. Centrals Hidràuliques Centrals Eòliques Centrals Solars Biomasa Maremotriu

AVANTATGES INCONVENIENTS Centrals Tèrmiques AVANTATGES Font d'energia neta i Gratuïta Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions d'anys) Centrals Nuclears INCONVENIENTS Centrals Hidràuliques La radiació arriba de manera dispersa i inconstant i s'ha de transformar en el moment en energia tèrmica o elèctrica ja que no es disposa de cap sistema d'emmagatzematge. Són necessaris sistemes de captació de gran superfície. Inversió inicial elevada atés que els sistemes de captació encara són relativament cars Centrals Eòliques Centrals Solars Biomasa Maremotriu

Centrals Tèrmiques Biomasa Centrals Nuclears S’anomena biomassa a les restes d’animals, plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia Centrals Hidràuliques Centrals Eòliques Centrals Solars Biomasa Maremotriu

Biomasa Biomassa Directament Per a obtindre Com a combustibles Centrals Tèrmiques Biomasa Centrals Nuclears Biomassa Centrals Hidràuliques Directament Com a combustible Per a obtindre combustibles Líquids o gasosos Centrals Eòliques Centrals Solars Biocombustible Biogàs Biomasa Maremotriu

Cost de transport de la materia prima Centrals Tèrmiques AVANTATGES Font Renovable Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar Centrals Nuclears INCONVENIENTS Centrals Hidràuliques Cost de transport de la materia prima La combustió suposa l'aparició de productes contaminants : Patícules CO, CO2, SOx, NOx (menys que en els combustibles fòssils) Residus sòlids Residus líquids Centrals Eòliques Centrals Solars Biomasa Maremotriu

Centrals Tèrmiques Central Maremotriu Centrals Nuclears Els sistemes bàsics sobre els que s'està aprofundint per aprofitar l'energia mareomotriu són:   · L'energia de les marees. · L'energia de les ones. Centrals Hidràuliques Centrals Eòliques Centrals Solars Biomasa Maremotriu

Condicions atmosfèriques adverses. Centrals Tèrmiques AVANTATGES Font Renovable Centrals Nuclears INCONVENIENTS Centrals Hidràuliques Efecte corrosiu de l'aigua salada sobre les parts metàl·liques de les instal·lacions. Condicions atmosfèriques adverses. Dificultat en el transport de l'energia produïda fins als punts de consum. Elevats costos que representen la majoria d'instal·lacions. Centrals Eòliques Centrals Solars Biomasa Maremotriu

Central Geotermiques Centrals Tèrmiques Centrals Nuclears Centrals Hidràuliques Centrals Eòliques Centrals Solars Biomasa Maremotriu Geotermica

Distribucio electrica Centrals Tèrmiques Distribucio electrica Centrals Nuclears Centrals Hidràuliques Centrals Eòliques Centrals Solars Biomasa Maremotriu Geotermica

Potencia electrica Centrals Tèrmiques Centrals Nuclears Centrals La potencia elèctrica d’un aparell és la velocitat a la que aquest aparell consumeix energia per a poder funcionar, es mesura en watts (w) Moltes voltes usarem múltiples del watt (1kw = 1000 w). Centrals Hidràuliques L’energia que consumeix un aparell es mesura en Kwh. 1 kwh significa que un aparell de 1kw de potència ha estat funcionant durant 1h Centrals Eòliques Centrals Solars Biomasa Maremotriu Geotermica

IMPORTE 85,91 € Potencia contratada Energia consumida Precio Termino de potencia 3kW x 2meses x 141,52cent€/kW mes 8,49 € Termino de energia 758 kWh x 8,0401 cent€/kWh 60,94 € Impto sobre electricidad 4,864%s/69,43 x 1,05113 3,55 € Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 cent€/mes 1,08 € IVA 16% s/74,06 11,85 € IMPORTE 85,91 € Potencia contratada Energia consumida Precio

100 w 1200 w 20 w 200 w 180 w 1600 w 150 w 800 w

Termino de potencia 3,45kW x 30 dias x 0,0565 €/kW dia 5,85 € Termino de energia 256 kWh x 0,1177 €/kWh 30,15 € Impto sobre electricidad 4,864% s/36 x 1,05113 1,84 € Alquiler equipos de medida 30dias x 0,01874 €/dia 0,56 € IVA 18% 6,91 € IMPORTE 45,31 € Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes? I si gastem una pereta de baix consum de 20w ? 100 w

L’energia i les màquines Les màquines necessiten energia per funcionar, aquesta pot ser de diverses formes segons la constitució de la màquina. MÀQUINA ENERGIA 2 ENERGIA 1 (Pe. Elèctrica) (Pe. Mecànica) (Pe. MOTOR) ENERGIA PERDUDA (Pe. calorífica)

No és el mateix El Treball (W) La Potència (P) El rendiment (n) Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents No és el mateix El Treball (W) La Potència (P) El rendiment (n)

El treball Es considera el treball com la força que cal fer sobre algun objecte, per desplaçar-lo una certa distancia. És una forma d’energia, ja que les altres formes d’energia poden transformar-se en treball Es mesura en joules (J), que equival a un Newton per metre. W = F x d

Càlcul del treball realitzat 50 Kg 50 Kg 55 Kg F=55Kg d=2m W=55 x 2 = 110 Kgm 2 m 50 Kg 25 Kg F=25Kg d=0m W=55 x 0 = 0 Kgm Nota: 1 kilográmetro (kgm) = 9,8 julios (J)

La Potència La potencia és la quantitat de treball que es capaç de fer una màquina en un temps determinat. La potencia es mesura en watts (w), que equival a un joule per segon.

El rendiment No tota l’energia que entra en una màquina es fa servir per a fer treball sinó que una part d’aquesta es perd. El rendiment es defineix com la relació que hi ha entre el treball útil s’obté i l’energia que se subministra per obtindre’l.