Indústria de la música Des de l’aparició dels programes P2P Microeconomia Avançada 1 Maurici Garcia Cazorla Maria Morell Cervera Grup 51

La indústria de la música va canviar radicalment en el moment que els programes P2P, aquests programes són els programes de descàrrega directa d’arxius, és a dir, tots els clients conectats a un servidor comparteixen tots els arxius que tenen guardats a una carpeta. Al principi era complicat ja que la conexió a internet mitjançamt linea de telèfon no permetía un procés àgil, pero des de la implantació de la banda ample a Espanya aquests programes han crescut increiblement, ja que amb aquesta conexió et permet descarregar un disc en menys d’una hora. Això ha afectat tan a la demanda com a la oferta de música a tot el món, ja que le velocitat de descàrrega sumat al preu desorbitat dels discos originals, han produït una forta davallada de la venda de discos i també que els músics busquin noves maneres de poder seguir guanyant diners. La pirateria es un exemple clar de com una externalitat pot canviar un mercat d’una manera radical, fins i tot, s’ha creat un submercat on pots comprar discos pirates per menys de la meitat del que costaria comprar-ne l’original. En aquest treball estudiarem aquests canvis en el mercat musical i quines són les causes dels mateixos - Introducció

Evolució de les vendes de discos al món Entre el gràfic superior i la taula inferior podem observar com les vendes de discos al món han anat caient a mesura que passen els anys. Dades bàsiques de la indústria musical

En aquest gràfic observem on va dirigida la recaptació de la industria musical. Es pot apreciar la segmentació del excedent.

Aquest gràfic mostra com ha canviat l’oferta de música, abans el músic vivia de vendre discos ara són els concerts la gran part dels seus ingressos

Aquest és el gràfic de demanda de discos, veiem que a increments del preu aquesta respon amb una reducció de la quantitat demandada.

Quota de mercat de les discogràfiques més importants del món

Amb aquest gràfic ens podem fer una idea de quin tipus de demanda musical és la que podem trobar en l’actualitat.

Les preferencies dels consumidors sorprenentment són bastant equilibrades

En aquesta taula observem les dades numèriques de les pèrdues ocasionades per la piratería a Amèrica Llatina, en la següent diapositiva tenim el gràfic.

La pirateria afecta arreu del mon, en aquest cas observem el cas d’America llatina coincidint amb l’any de llançament dels programes P2P.

Apreciem la caiguda de les vendes de discos originals a Espanya durant els ultims sis anys coincidint novament amb l’any d’introducció de programes de descàrrega VENDES DE MUSICA GRAVADA A ESPANYA* *Xifres en milions d’euros

Evolució d’oferta i demanda de la música Reduccio important de la demanda de discos originals en els últims 5 anys

L’oferta s’ha vist obligada a ajustar-se a la demanda, per tant s’aprecia una disminució en aquesta.

Conjunt de consum del nostre consumidor. On ha de complir les següents propietats X i és un sobconjunt no buit i tancat de R l X i té una cota inferior en < X i és un conjunt convex

Preferències del consumidor En el nostre exemple seria que el consumidor és indiferent entre consumir discos pirates o originals.

considerarem la piratería com una externalitat negativa podriem expresar aquest cas mitjançant aquesta expressió matemàtica: ∂u a / ∂x b < 0 Aquesta expressió es la que es fa servir per interpretar una externalitat negativa, on els superíndex A i B són els agents que intervenen en el mercat en aquest cas tenim A i B que seríen oferents i demandants. Factors que afecten a les variables ( O i D ) La piratería és la variable que més afecta tant a oferta com a demanda pero també afecten el preu dels discos, que segons quin músic és abusiu, l’accesibilitat a un programa de descàrrega es molt fàcil.

També podem considerar però la piratería com una externalitat positiva pel consumidor ja que troba el mateix nivell de satisfacció amb un cd pirata, amb l’avantatge de que aquest té un preu més baix, per tant en el cas d’una externalitat positiva el podem expressar amb aquesta forma matemàtica: ∂u a / ∂x b > 0 Per tant tenim que la piratería és una externalitat positiva pels consumidors ja que els permet destinar part de la renda que estalvien comprant cd pirates an eltres coses, en canvi pels productors els fa perdre diners per tant per a ells és una externalitat negativa.

Per tant sabem que en aquest cas no pot haver eficiència paretiana ja que no es pot trobar una assignació nova on no es redueixi el benestar d’alguns dels agents d’aquesta economia, en aquest cas la indústria musical. Aquí veiem la figura d’un intercanvi incompatible, com és el cas de la indústria musical, ja que no és pareto-òptima.

Canvis a l’oferta de música Avui en día des de la proliferació dels programes P2P els músics (oferta) han hagut de canviar el format i el tipus de producte que ofereixen ja que els discos ja no són la seva font d’ingressos, ara els músics guanyen més diners amb les gires, concerts, han hagut de fer servir internet també com a tramploí per donar- se a conèixer i també una part cada cop més important és la descàrrega dels seus temes per telèfons mòvils ja que cobren un tant per cent de cada descàrrega de les seves cançons així han hagut d’adaptar-se als nous temps per salvar aquesta indústria tant afectada per la piratería. Curva d’oferta del mercat discogràfic

Factors que afectan a la demanda DEMANDA Renda disponible Preu del bé (cd original) Preu del bé (cd pirata) Impostos (cànon digital ) Preu dels bens complementaris (equips de música,grabadores, etc...)

Factors que afecten a la oferta OFERTA Preu del bé (cd original) Preu del bé (cd pirata) Cost de producció Factors treball y capital (L, K ) Exigències dels consumidors Tecnología Preu esperat del bé Número d’empreses (competència)

Aquí veiem les mesures que pot adoptar el gobern que són les d’imposar un per la compra de material pero poder realitzar còpies il·legals, (que afectara de manera diferent segons el suportin productors o consumidors) com poden ser copiadores o discos verges, en el gràfic superior veiem com l’impost o cànon el suporten els productors veiem com la demanda disminueix ja que els costos de producció seràn superiors als que tenien abans i demanaranm un import superior pel producte ja que ara els hi costa més produir-lo, en canvi el gràfic inferior mostra com l’impost el suporten els consumidors i apreciem una disminució de la demanda ja que els consumidors veuen reduida la quantitat demandada, els productors han de disminuir el preu per tal de poder ajustar-se al nou equilibri de mercat Mesures que es poden adoptar per combatre la piratería

Elasticitat - preu : mesura la sensibilitat de la demanda a les variacions en els preus. PREU Q1 Q2 Quantitat demanda P1 P2

Elasticitat -renda mesura la sensibilitat de la demanda a les variacions del la renda del consumidor. Un be normal és aquell que la elasticitat renda de la demanda es positiva ELASTICITAT-RENDA E DP =  %DX /  %R Els bens normals mostraran una elasticitat- renta unitària, és a dir, la seva demanda augmentarà aproximadament en la mateixa proporció en que ho faci la renda del consumidor.

Ara els consumidors tenen dues opcions: cd originals o cd regrabables, això podiem dir que son bens substitutius, l’augment del preu d’un provoca un augment en la demanda de l’altre.

Conclusions En aquest treball hem pogut estudiar la indústria de la música des del punt de vista de la teoria del consumidor, observant com seria el seu conjunt de consum, preferències etc...hem tractat la piratería com a una externalitat positiva pels consumidors negativa pels productors, hem observat les variables q afecten a oferta i demanda etc... Hem vist com l’oferta ha canviat molt per adaptar-se a les noves exigències de la demanda, ara el músics no guanyen diners de la venda de discos, si no dels concerts gires etc... El gobern intenta lluitar contra la pirateria imposant el cànon digital que no tothom el veu amb bons ulls, però realment és dificil lluitar contra aquest fenòmen ja que l’accés a un programa de descàrrega i a una grabadora de cd és molt senzill, i pel gobern és complicat anar casa per casa, el gobern pot anar a per les grans xarxas de piratería però al particular és quasi impossible. España és el país desenvolupat on es venen més còpies de discos pirates, i és on el tres tipus de piratería (domèstica, al carrer i internet) tenen la mateixa força, juntament amb que el gobern no troba la manera de fer front d’una manera eficient, fan que la pirateria a España creixi cada cop més, si el gobern aconsegueix millorar les seves líneas d’actuació en aquestes materies, segurement podrem observar un descens de la pirateria, perquè la pirateria no només afecta als músics si no als treballadors de la indústria musical, així que la piratería afecta a moltes coses i a ningú li agrada que li copiin el seu treball i el venguin a un preu més baix, per tant, el gobern ha de millorar la seva campanya de sensibilització per poder combatre i acabar amb aquest mal que és la piratería

Referències REFERENCES Besen, S. M. y L. J. Raskind (1991), “An Introduction to the Law and Economics of Intellectual Property”, Journal of Economic Perspectives, Vol. 5, No. 1 (Simposio en Propiedad Intelectual), Belt Iberica (2004), “Detenidas en Madrid 31 personas por negocio fraudulento del ‘top manta’”, Chen, Y. y I. Png (2004), “Parallel Imports and Music CD Prices”, National University of Singapore. CISAC (2005), “El gobierno español aprueba un plan contra la piratería”, Dam, K. (1999), “Self-Help in the Digital Jungle”, Journal of Legal Studies, Vol. 28, No. 2, EL MUNDO, , “El Plan Antipiratería prevé ‘detectar y retirar’ contenidos ilícitos de la Red”, es/navegante/2005/04/08/esociedad/ html. EL PAIS, , “La SGAE cifra en 17 millones los discos vendidos en los 'top manta' el año pasado”. EL PAIS, , “La OCDE cree ‘difícil’ probar que la piratería sea la causa de la crisis de la industria musical”. EL PAIS, , “La policía desarticula una red de piratería de CD de cine y música y detiene a 69 personas”. Gil, R. (2004), “Contracting in the Spanish Movie Industry”, Tesis Doctoral del Departamento de Economía de la University of Chicago. Gorgeon, A., Santaló, J., Allen, D. and G. Tazón (2002), “Piratería Audiovisual en España: Factores Clave e Impacto Económico Futuro”, Instituto de Empresa. Hann, I., K. Hui, T. Lee y I. Png (2002), “The Value of Online Information Privacy: Evidence from the USA and Singapore”, National University of Singapore.