Bens Giffen.

Presentación del tema: "Bens Giffen."— Transcripción de la presentación:

1 Bens Giffen

2 Index Definició Antecedents històrics Comportaments dels bens Giffen
Cas Irlanda s.XIX Comportaments dels bens Giffen Efectes de la variació dels preus Exemples - Holanda - Xina Conclusions

3 DEFINICIÓ DEL BÉ GIFFEN

4 Es coneix com a un bé giffen aquell que té una relació positiva entre el preu i la quantitat demandada. És a dir, quan augmenta el preu del bé 1, en lloc de disminuir el seu consum, augmenta. La funció de demanda del bé Giffen es caracteritza per tenir una funció de demanda de pendent positiva. Per tant, no cumpleix la llei de la Demanda.

5 Condicions que justifiquen l’existència del bé Giffen
El bé Giffen ha d’ésser un bé inferior: el seu consum disminueix quan la renta real de les famílies d’escassos recursos augmenta. La major part de la renda de l’individu es destina a aquest bé. Es caracteritza per tenir pocs béns substitutius. L’efecte renda és major que l’efecte substitució, el consumidor comprarà més d’aquest bé a mesura que augmenta el seu preu i per conseqüència, la seva renda disminuirà.

6 ANTECEDENTS HISTÒRICS

7 L’any 1890 Marshall va observar una conducta social que la va anomenar LLei de la Demanda, que era la relació inversa que existia entre el preu i la quantitat demandada d’un bé. Al 1985, Robert Giffen anuncia una possible excepció. Com a conseqüència de la crisi d’Irlanda (S.XIX), es va observar que un augment del preu de les patates disminuia el poder adquisitiu de les famílies:

8 CAS D’IRLANDA S.XIX Crisi sector agrícola  Mala collita.
Preus productes bàsics (Patata). Dda. bens normals (Carn,...). Dda. Patates (oferta limitada)   Preu

9 CAS D’IRLANDA S.XIX Efecte renda i efecte substitució, provocant un menor consum d’altres bens més cars com la carn, per poder comprar més quantitat de patates. patates carn

10 COMPORTAMENT DEL BÉ GIFFEN

11 Mitjançant l’equació d’Slutsky podem saber si un bé és Giffen:
- Si >0  el bé “x” és Giffen.

12 Efectes de la variació dels preus
Quan el preu d’un bé varia, el consumidor s’enfrenta a un canvi en la pendent de la recta pressupostària i un canvi del poder adquisitiu. Ens referim a l’efecte substitució i l’efecte renta. Aquests dos efectes són els components del canvi total de la demanda.

13 EFECTE SUBSTITUCIÓ Canvi en la demanda del consumidor, provocada per un canvi en el preu d’un bé, mantenint el nivell d’utilitat constant.

14 EFECTE RENDA Canvi en la demanda del consumidor, provocada per un canvi de la renda real, ocasiona un augment de la utilitat, ja que l’òptim està situat a una corba d’indiferència superior.

15 Variació total= ES+ ER Com podem observar l’efecte renda és major que l’efecte substitució.

16 EXEMPLES DE BENS GIFFEN

17 Holanda

18 Barca Vs. Tren La població holandesa viatja més amb barca que amb tren, degut al seu baix cost. Un home amb 150 kilos de càrrega i dos florins té dos opcions per viatjar; Opció 1: viatjar en barca a un céntim/kilo. Opció 2: viatjar en tren a dos céntims/kilo.

19 Finalment, ell va decidir portar 100kg amb barca i 50 amb tren, gastan-se tot el pressupost.
Quan va arrivar a l’embarcació, el preu havia augmentat a 1 i un quart de cèntim/kilo. La decisió final d’aquest va ser portar 133 i un quart de kilo per barca i 16 i dos terços amb tren. Per tant, observem un comportament Giffen respecte el transport en barca.

20 Xina

21 Estudi del comportament Giffen a dues regions de la Xina:
GANSU, situada al nord de la Xina on la matèria prima més consumida és la farina de blat. HUNAN, situada al sud, on l’aliment més consumit és l’arròs.

22 Xina __ __

23 Recordem, un bé el considerem Giffen si:
és un bé inferior si gran part de la renda del consumidor va destinada al consum d’aquest bé es dóna en famílies d’ escassos recursos té pocs bens substitutius

24 GANSU Bé inferior: el blat
La major part de la població que consumeix aquest bé és d’escassos recursos Aquesta població destina quasi tota la seva renda al consum del blat El blat té pocs béns substitutius; com per exemple la patata

25 HUNAN Bé inferior: l’arròs
És consumit principalment per famílies pobres La major part del pressupost familiar es gasta en consum d’arròs L’arròs no té bens substitutius

26 Experiment: Es va agafar com a mostra 1.300 famílies pobres.
Tres fases a l’experiment: 1ª fase: sense subsidi. 2ª fase: hi ha subsidi. El resultat va ser que el preu del bé va disminuir i també el seu consum, ja que les famílies tenien més renda per poder comprar un altre bé, com per exemple la carn. 3ª fase: s’elimina el subsidi, el resultat va ser un augment del preu d’aquest bé (arròs o blat) i també va augmentar el seu consum degut a que les famílies tenien menys renda i no podien optar a altres tipus de bens.

27 CONCLUSIONS

28 En l’actualitat encara hi ha exemples de bens amb comportament Giffen com ara el transport a Holanda i l’alimentació a la Xina. Una condició necesària del bé Giffen és que sigui un bé inferior, però no tot bé inferior és un bé Giffen. En cert sentit, el bé Giffen actúa com una variació de la renda, ja que el preu d’un bé altera el poder adquisitiu, i per tant, la demanda.

29 Components del grup de treball
Elisabet Casas Mª Eugenia Cerecedo Anna Meler Anna Garriga Josefa Cau Elisabeth Ardila Roger Calatayud Francesc Badia Sergi Fernàndez Desembre de 2007