EL MONOPOLI ANNA ESPARTERO CAMPRUBÍ CARLA MARTÍNEZ DÍAZ SÍLVIA FAIXÓ DE MIQUELET MARIA MERCADÉ PEDRERO MERITXELL TUNEU VILELLA SÍLVIA RUÍZ SERRANO

ÍNDEX ■ Introducció ■ Monopoli i decisions ■ Maximització del Bº ○ Definició de Monopoli ○ Comparació amb Compet. Perfecta ■ Monopoli i decisions ○ Producció i preus ○ Ingrés ■ Maximització del Bº ○ Càlcul del Bº ■ Monopoli i benestar ○ Excedents ○ Pèrdua d’eficiència ■ El poder del monopolista ○ Límits del poder ■ Discriminació de preus ○ Tipus de discriminació ■ Impostos a la quantitat ■ Subvencions a la quantitat ■ Tipus de Monopoli ■ Exemples reals de Monopolis

No sempre funciona així Introducció Competència perfecta : → Mercats organitzats → Preu acceptants → Lliure entrada → Homogeneïtat del producte i varietat d’oferta No sempre funciona així MONOPOLIS

Monopoli Única empresa que ven un producte i no té substitutius propers. Per què ? Dificultats d’entrada al mercat Resta d’empreses no poden competir Orígens de les barreres d’entrada : 1) Un recurs clau és propietat d’una única empresa. Exemple : (Pou, Poble) 2) Autoritats donen un dret exclusiu a una empresa a la producció d’un bé o servei. Exemple : (Aigua, Electricitat…) 3) Costos de producció fan que un únic productor sigui més eficient que un nombre elevat de productors

Comparació La quantitat produïda per l’empresa no afecta al preu de mercat El monopolista influeix sobre el preu alternant la quantitat produïda

Monopoli i decisions Producció i preus Diferència clau : Empresa competitiva – Preu acceptant Monopoli – Influent en el preu ajustant la quantitat Per a veure aquestes diferències: corba de demanda

Corbes de demanda Competència perfecta Monopoli Preu representat per corba horitzontal Corba de demanda horitzontal Corba perfectament elàstica (substitutius perfectes) Gràfica 1 Monopoli Únic productor Corba de demanda és la corba del mercat Corba pendent negativa preu, demanda Gràfica 2

Gràfica 1 Gràfica 2

Conclusió: La corba de demanda del monopoli limita el benefici del monopolista És a dir: el monopolista prefereix Vendre gran Q a preu elevat La corba de demanda no li permet!! On produirà, doncs? Mirem com es forma l’ingrés

Ingrés mitjà= Ingrés total/Q Abans de tot, definim Ingrés total= PxQ Ingrés mitjà= Ingrés total/Q Ime=P(corba demanda) Ingrés marginal= ingrés obtingut per cada unitat addicional de producte Img<P Per la corba de demanda (pendent negativa) Per a Q ha de P

Per exemple: Empresa produeix 1 unitat més preu per unitat i ingrés generat per les unitats que ja venia = Img < P 2 corbes Ime Img comencen al mateix eix Per què? Img 1ra unitat = P, però a partir d’aquesta Img<P Per això la corba Img està sota de la de P

Maximització de beneficis Max bº quan Img =Cmg i quan P>Cmg Per què? Si.. Cmg > Img incentius a reduïr producció Cmg < Img incentius a produïr més Per tant, monopoli: Qm quantitat, Pm preu

Càlcul de beneficis Bº= IT- CT Bº= (IT/Q – CT/Q )x Q Bº= (P - CTMe)x Q Bº= àrea π

Monopoli i benestar Consumidor: problema ---- elevat preu P>CMg Productor: obté benefici a aquest “alt” preu Podria ser que Bº productor > costos que “rep” consumidor i en conseqüència, el monopoli fos desitjable? Utilitzem: Excedent total

Excedents Excedent consumidor: disposició a pagar – el que realment ha pagat. Excedent productor: quantitat cobrada – cost de produir Competència perfecta: assignació de recursos que fa que l’excedent sigui el més gran possible. Monopoli: assignació de recursos “diferent”. No maximitza el benestar econòmic social (explicació)

Pèrdua irrecuperable d’eficiència Q eficient socialment quan Cmg = demanda Però monopoli produeix quan Cmg =Img Conclusió: Q monopoli < Q eficient socialment Pèrdua eficiència (àrea ombrejada)

Explicacions: Què és la Q socialment eficient? La Q que es produiria en competència perfecta. Per què la comparem amb la Q del monopoli? Perquè si sabem que Q competència és on demanda = Cmg i sabem que Q monopoli és on Img = Cmg Podem observar que Q monopoli < Q competència perfecta Hi ha una pèrdua irrecuperable d’eficiència: Excedent total perdut a causa del preu monopolístic

El poder del monopolista Poder de mercat: “ capacitat d’un venedor o d’un comprador d’influir en el preu d’un bé". Si poder de mercat recau sobre un únic comprador ---monopsoni Si recau sobre un únic venedor --- monopoli.

Poder de monopoli: Empresa té poder sobre el preu modificant la quantitat, o a l’inrevés. El monopolista pot fixar el preu o la quantitat, i al fixar el valor d’una d’aquestes variables el mercat fixa el valor de l’altra; el que no pot fer el monopolista és fixar unilateralment el valor de les dues variables simultàniament.

Poder de mercat del monopolista --- totalment condicionat per l’efecte de l’elasticitat-preu de la demanda (EPD) Estableix la relació de les variacions de les quantitats demandades (QD) motivades per variacions en el preu del producte (P). EPD = Elasticitat preu de la demanda del mercat. IM = Ingrés marginal. IT = Ingrés total. P = Preu. Q = Nivell de producció. m = monopolista. CM = Cost marginal.

Per poder maximitzar el seu benefici, el monopolista buscarà incrementar els preus, però això suposarà inevitablement una reducció de la quantitat demandada, que serà més gran o més petita en funció de l’elasticitat-preu d’aquell producte en aquell mercat. La oferta desitjada pel monopolista serà aquella que maximitzi el seu benefici, equilibrant els dos efectes. (també vist a l’apartat monopoli i decisions)

Empresa competitiva: P = IM = CM (poder de mercat=0) El punt de màxim benefici pel monopolista es troba quan CM(Qm) = IM(Qm) pel que: La diferència entre el preu competitiu i el preu monopolista és inversament proporcional a l’elasticitat de la demanda. Si és molt elàstica (un elevat número negatiu) el preu serà molt proper al cost marginal, pel que el monopoli estarà més proper al mercat competitiu, ja que: Empresa competitiva: P = IM = CM (poder de mercat=0) Empresa monopolística: P > IM = CM

Empresa competitiva: P = IM = CM (poder de mercat=0) Empresa monopolística: P > IM = CM Això no vol dir que qui tingui més poder de mercat tindrà més beneficis, ja que influeixen altres elements com el volum de venda, els costos fixos, etc. Així, l’existència d’una demanda de mercat no infinitament elàstica com a la que s’enfronta l’empresa perfectament competitiva, dóna la possibilitat de poder col·locar el preu per sobre del preu competitiu. Aquest és el veritable poder del monopoli d’una empresa.

Quan més gran és l’índex, més gran és el poder de monopoli. En termes qualitatius, per mesurar el poder de monopoli s’utilitza l’índex de Lerner. Quan més gran és l’índex, més gran és el poder de monopoli.                                    On: EPD = Elasticitat preu de la demanda de l’empresa. Pm = Preu monopolista. Qc = Nivell de producció competitiu. CM = Cost marginal Índex de Lerner:

Fonts del poder de mercat del monopolista: Es fonamenta amb: 1) Elasticitat de la demanda del mercat 2) Relació entre les empreses 3) Nombre d’empreses del mercat 4) Segmentació del mercat Elasticitat-preu demanda de l’empresa= elasticitat-preu de la demanda de mercat

Límits del poder del monopolista Per evitar els costos socials,com el que representa la pèrdua irrecuperable d’eficiència, l’Estat intervé en l’economia. Mesures d’intervenció de l’Estat: 1)Augment de competència 2)Regulació de la conducta dels monopolis 3)Convertir monopolis privats en empreses públiques 4)No intervenció

1)Augment de competència: Lleis destinades a frenar poder monopolístic, com per exemple, lleis per impedir fusions. A vegades les fusions tenen beneficis que s’anomenen sinèrgies. *Sinèrgies: reducció de costos, no de competència.

2)Regulació de la conducta monopolística: Fixació de preus, P=CMg Problemes: a) Si P=CMg llavors, P < Cme  empresa perd diners  abandona mercat. b) No incentiva al monopolista a reduir costos.

Gestió del monopoli per part de l’Estat. 3) Propietat pública: Gestió del monopoli per part de l’Estat. Exemple: companyies d’aigua, electricitat… Problemes: El monopoli els propietaris tenen incentius per minimitzar costos per obtenir màxims beneficis però la propietat pública no.

4) No intervenció A vegades és millor que l’Estat no intervingui ja que, les anteriors mesures provoquen uns inconvenients que potser no surten a compte. 5)Conclusió: Cal fer una valoració a nivell polític i econòmic per decidir què és el que ha de fer l’Estat.

Discriminació de preus En molts casos les empreses tracten de vendre el mateix bé a dos clients a preus diferents, tot i que els costos de producció de tots dos siguin iguals --- discriminació de preus. Aquesta discriminació de preus no és possible quan el bé es ven en mercats competitius. Per tant, perquè una empresa pugui portar a terme la discriminació de preus necessita posseir un poder de mercat.

Tipus de Discriminació de preus Discriminació de primer grau: Es pot considerar la discriminació perfecta en la qual el productor cobra al client el màxim preu que aquest està disposat a pagar. És a dir, capta la totalitat de l’excedent del consumidor. Exemple: Les entrades al cine: als nens i a les persones d’avançada edat cobren preus més baix per les entrades.

Discriminació de segon grau: L’empresa no pot observar les característiques i disposicions al pagament dels consumidors, per la qual cosa ofereix un menú d’opcions de qualitat o quantitat, i el consumidor s’autoselecciona. Exemple: Els preus de les línies aèries: els que viatgen per negoci un preu més elevat que els que viatgen per interès personal.

Discriminació de tercer grau: Es cobren diferents preus en funció dels segments de la demanda. Aquests segments es detecten ja sigui per variables externes observables (relacionades amb la disposició al pagament) o per condicions creades per la pròpia empresa. En termes més pràctics es tracta d’establir preus diferents en funció de l’elasticitat de demanda dels diferents grups de consumidors. Exemple: Els preus dels bitllets de tren: diferència entre un de segona i tercera classe. El de tercera pagarà menys i el de segona en sortirà beneficiat.

Impostos a la quantitat Impost per unitat ↑ Cmg → Img → ↑Preu → ↓Nivell de quantitat ofertada El monopolista surt perjudicat i el consumidor també per que té una pèrdua d’eficiència ja que la producció és menor que en quantitats competitives.

Impost sobre la quantitat 1-Ingrés Marginal 2-Demanda de mercat (ingrés mig del monopolista) 3-Cost marginal sense I’impost 4-Cost marginal amb impost 5-Quantitat òptima pel monopolista amb impost 6-Quantitat òptima pel Monopolista sense impost 7-Preu òptim del monopolista sense impost 8-Preu òptim del monopolista amb impost

Subvenció sobre la quantitat Subvenció per unitat ↓Cmg→Img→↓Preu→↑Nivell de Producció ofertada. El monopolista surt guanyant i el consumidor també, perquè : ↓la pèrdua d’eficiència, ↓ el cost social a l’apropar el preu al del mercat competitiu

Subvenció sobre la quantitat 1-Ingrés Marginal 2-Demanda de mercat (ingrés mig del monopolista) 3-Cost marginal sense subvenció 4-Cost marginal amb subvenció 5-Quantitat òptima pel monopolista amb subvenció 6-Quantitat òptima pel Monopolista sense subvenció 7-Preu òptim del monopolista sense subvenció 8-Preu òptim del monopolista amb subvenció

TIPUS DE MONOPOLI Monopoli Natural Monopoli Pur Monopoli artificial Monopoli bilateral Oligopoli Duopoli Monopsoni Trust Càrtels Competència monopolística

1. Monopoli Natural: Única empresa --- produeix tota la producció del mercat Costos més baixos que si hi ha més empreses No preocupació d’entrada d’empreses (no preocupació de pèrdua de poder!!) Per mantenir una posició monopolística cal posseir recurs clau protecció Estat Els beneficis atrauen a noves empreses --- més competència saben que no gaudiran del mateix baix cost. Amb l’expansió del mercat un monopoli natural --- mercat competitiu. És socialment eficient. Exemple: distribució d’aigua potable.

2. Oligopoli Existència de pocs venedors . Bé o servei idèntic. Poder de mercat: preus més alts, producció inferior. Col·laboració entre empreses per evitar la competència. Cooperació empreses: millora seu benestar actuen com un monopoli petita quantitat preu > CMg Hi ha dos efectes: Efecte-preu: si dimensions de l’oligopoli l’efecte-preu. Si l’oligopoli és molt gran --- efecte preu desapareix i només Efecte-producció

3.Duopoli És una forma d’oligopoli Existeixen dos productors d’un mateix bé Mercat característic de productes homogenis Existeix una competència en quantitats i preus entre els dos productors Actuen simultàniament Hi ha 2 models de duopoli: 3.1 Model Cournot 3.2 Model Bertrand

3.1 Model de Duopoli de Cournot Competència en quantitats entre 2 empreses Competència simultània entre empreses tenint en compte maximitzar la seva utilitat el comportament de l’altre 1 de les dues empreses reacciona (i produeix) als canvis de producció de l’altra El model es basa en: Varies etapes d’acció i reacció entre les 2 empreses fins que acaben arribant a punt “d’equilibri de Nash” en quantitats.

3.2 Model de Duopoli de Bertrand Competència de preus entre 2 empreses Supòsit: mateixos costos de producció Cada una varia els seus preus suposant que l’altra els manté constants Cada empresa anirà disminuint el seu preu fins arribar a: P = CMg S’acaba arribant a un punt “d’Equilibri de Nash” en el qual cap de les 2 empreses tindrà cap incentiu per variar més el preu.

4. Competència monopolística Situació entre monopoli --- competència perfecta Té característiques de cada un d’aquests dos mercats. Moltes empreses No barreres d’entrada --- facilitat per entrar i sortir del mercat. Productes no homogenis. Productors s’enfronten a demandes decreixents Pot pujar el preu. Pot suposar la pèrdua d’alguns clients Maximització de beneficis: nivell de producció --- Img = CMg (com monopoli) només a c/t. Ll/t el benefici serà nul.

5. Monopsoni Monopsoni: monopoli de la demanda (1sol demandant) Mercat on existeix un únic consumidor i molts productors Generalment: mercat de factors de producció, mat. primes o béns en procés. És una situació de “error de mercat” = el mercat no és eficient L’únic comprador és qui té el poder sobre el mercat ja que pot influir en el preu i la quantitat El comprador exigeix un preu inferior al que hi hauria en un mercat competitiu P < Valor Mg del bé

Exemples reals d’empreses monopolístiques Eslògan: “Your potential. Our passion. (El teu potencial. La nostra passió.)” Microsoft desenvolupa, fabrica, llicencia i produeix software i equips electrònics. Ha estat objecte de crítiques, com acusacions de realitzar pràctiques monopolístiques que l’han portat davant la Comissió Europea i el Departament de Justícia dels Estats Units.

Fundació: 1975 Seu: Redmond, Washington (EE.UU.) Administració: Bill Gates Fundador Paul Allen Fundador Steve Ballmer Executiu principal Productes: Microsoft Windows Microsoft Office Microsoft Game Studio Microsoft Visual Studio Windows Live(abans MSN) Xbox 360 Beneficis: $ 51.120 mil·lions (2007) Treballadors: 76.539 (2007)

Apple iPod, el seu gran èxit, va fer augmentar el valor de la seva marca. Entrada al mercat mundial sense líder clar. Alta qualitat. Acabats sòlids. Dimensió més petita que els altres aparells. Minimitza els costos per cançó que emmagatzema. Apple ha creat un negoci tecnològicament autosuficient, no necessita ningú i ningú pot entrar. El seu èxit és gràcies a: L’èxit de les cançons online i el seu domini de mercat  punt de mira dels governs. enveges.

És enveja per què l’empresa ha aconseguit resoldre problemes tècnics i se n’està beneficiant de la seva posició dominant o és un monopoli que s’ha de controlar? Als polítics això els sona a monopoli i proteccionisme. Punt de mira dels Governs: L’èxit crida l’atenció. Gran Bretanya, França i els països nòrdics volen trencar el candau tecnològic, iTunnes de Appel  iPod de Apple. Volen exigir a Apple que les cançons aconseguides a iTunes es puguin escoltar en altres reproductors que no siguin necessàriament iPod. Apple per part seva va anunciar de forma indirecta que abandonaria els seus mercats.

Monopoli iApple reproductor mp3 iPod. pàgina de vendes de cançons iTunnes (que només s’escolta a l’iPod). Ningú pot amb elles, algunes discografies han intentat imposar condicions a Apple: control sobre els preus de venda de cançons al mercat. repartiment d’ingressos amb Apple. Van claudicar i van firmar el contracte exigit per Apple.

L’ “EX” monopoli de Telefònica 1924: neix la “Compañía Telefónica Nacional de España” per unificar la xarxa de telefonia. 1945: el Govern nacionalitza Telefònica  comença a operar com a monopoli 1991: comença la fi del monopoli queixes de mala qualitat tarifes elevades 1994: “avís” de liberalització  apareix Airtel móviles (Vodafone)  Retevisión (Auna) (servei bàsic)

1998: Llei General de Telecomunicacions. 1997: Llei de liberalització de telecomunicacions. 1998: Llei General de Telecomunicacions.  regular mercat de lliure competència i garantir servei universal.  Retevisión móviles (Amena)  Uni2 (servei bàsic) Es trenca el duopoli. 2001: es completa la liberalització de les telecomunicacions.  Telefònica perd el monopoli d’un dels seus principals negocis: les trucades locals. Ha de facilitar l’accés als competidors a l’últim tram fins la casa de l’abonat. Les operadores pagaran un lloguer fixat pel Govern  Telefònica però, entra al mercat lliure amb tots els clients i infraestructures. (invertir o llogar a les altres que parteixen de 0 clients, 0 infraestructures).

Algunes empreses candidates a ser global han deixat la seva vocació per centrar-se només en un sol negoci. Vodafone només mòbils. Jazztel només empreses o servei de dades. D’altra banda, queden empreses que busquen una petita porció de mercat on poder conviure amb Telefònica i no contra ella.  Aló distribueix Internet inal·làmbric on no arriba la red de Telefònica.

GOOGLE, el pròxim monopoli? Apostes de Google: - Mozilla Firefox Vs Internet Explorer. - Gmail Vs Hotmail - Buscador Google Vs MSNsearch - Google Calendar Vs Hotmail Calendar - Google Talk Vs Messenger - GoogleDesktop Vs MSN Desktop Search - GoogleMaps i GoogleEarth

En algunes de les propostes d’abans Google ja supera a Microsoft, com per exemple el buscador Google supera al MSNsearch. D’altres li queda poc per atrapar-lo, com el Gmail. En altres s’ha fet amb el control, com GoogleMaps i GoogleEarth. GoogleDesktop va aparèixer abans que MSN Desktop Search. A més, té OpenOffice, és un clon gratuït de Microsoft Office i el vol introduir com la resta d’aplicacions en el nou concepte d’Internet2. Molt abans de que Microsoft anunciés la seva oferta d’espai en el disc dur pels usuaris de Windows Vista. Google es torna a avançar.

Tot i tenir el seu propi servei de publicació de videos personals ha fet una gran inversió per comprar el portal més dominant, Youtube ja és seu. Microsoft per la seva banda està preparant un nou servei per competir amb aquests portals de videos personals (SoapBox). El futur d’Internet , reinventada en gran part per Google, sembla que ja està a punt d’arribar.

De què viu Google? Com pot créixer tant si quasi tots els seus portals són gratuïts? Doncs, a més, dels serveis a empreses, recol·lecta molta quantitat de diners dels anuncis privilegiats que apareixen en els resultats de les cerques i en els mapes de GoogleMaps. És l’anunciant qui afavoreix les infraestructures d’aquesta gran xarxa publicitària que és Internet.