Física quotidiana: LA LLUM

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
BATXILLERAT 34R/1I/1P-212. EL BATXILLERAT LOE EL BATXILLERAT ÉS UNA ETAPA FORMATIVA Durada: 2 ANYS Titulació: BATXILLER SORTIDES: a)Estudis universitaris.
Advertisements

ITINERARIS A 4t d’ESO. CURRÍCULUM ESO LOE PREVIST PER AL CURS Segona llengua estrangera: s’oferirà en franja de matèries optatives un mínim.
Activitats artístiques al CFA Miquel Martí i Pol De l’expressió oral i escrita a la cohesió social.
FILOSOFIA MODERNA IMMANUEL KANT. 2 IMMANUEL KANT- XVIII (1) PRINCIPIS GENERALS  De formació racionalista, la lectura de l’obra de Hume li fa plantejar.
Els surfistes van utilitzar la cooperació per fer públic el seu desacord amb el projecte d’espigons. En primer lloc van utilitzar les seves planxes per.
Tallers d’intercanvi d’experiències
Proves de 2on d'ESO: Les matemàtiques tenen en conjunt un resultat baix. Al costat d'un bon domini en la interpretació de gràfics es dóna un domini menor.
RESUM.
ELS BLOCS I LA SEVA APLICACIÓ A L’AULA Recull de propostes sobre els usos didàctics dels blocs Material del Curs de l’Escola d’Estiu Virtual d’Espiral.
INTRODUCCIÓ A L’ELECTRÒNICA PRÀCTIQUES D’ELECTRÒNICA BÀSICA. I.E.S. ENRIC VALOR PEGO.
En el seu compromís d’adaptació constant del projecte pedagògic de Pere Vergés als últims recursos tecnològics, l’escola presenta el projecte d’introducció.
TECNOLÓGIC-CIENTÍFIC
Grup ServetPrograma de Formació per a l’Ensenyament de les Ciències a l’ESO 1 BIOLOGIA I ESPORT LES FUNCIONS DE RELACIÓ EN UN CONTEXT CTS A L’EDUCACIÓ.
COMPETÈNCIA COMUNICATIVA
GESTIÓ D’EMOCIONS I SENTIMENTS
L’EQUIP DOCENT COM A ESTRATÈGIA ADAPTATIVA A L’EEES Benedí, Carles; Blanché, Cèsar; Bosch, Maria; Rovira, Ana & Simon, Joan EDBAF, Equip Docent de Botànica.
SALUT I ESCOLA IES LLANÇÀ Josep Santos Infermer ABS Llançà.
PROPOSTES D’AVALUACIONS FIGUROANALÒGIQUES
Una experiència amb PÈBILI PROJECTE FILOSOFIA 3/18
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació IES El Castell Departament de tecnologia Coeducació: promoure una educació que potenciï la igualtat real.
AUTOGESTIÓ I INNOVACIÓ EN L’AULA OBERTA
II. La llum Lleis bàsiques L’òptica geomètrica: imatges i aberracions
CIÈNCIES DE LA NATURALESA 3r d’ESO
Tema 6: L’ENERGIA.
Grup de treball SupTIC 23 d’Octubre de 2006.
“ESCOLTA’M” La vinculació del tutor/a com a factor protector i alhora creador de resiliència en els infants de risc d’exclusió social.
Disseny de la interfície d’un smartwatch i l’aplicació mòbil
Una experiència a sisè de Primària
IES SABADELL Juvenal nº 1 Sabadell (Barcelona)
Projecte de Diversificació Curricular
APRENENTATGE MULTINIVELL
Tema 3. Aplicacions de les TIC a l’educació.
Física 1 btx: òptica Què és la llum: Teories corpuscular i ondulatòria
PETITS REPORTERS Títol.
APRENENT JUNTS.
GAUDÍ I LES SEVES MERAVELLES!
Automàtic o al vostre gust amb el 8 Amb so ¯
Projecte de P-3 4a Part Curs
Desplegament del currículum competencial i model didàctic
La llum i el so ESQUEMA INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET
T E O R I A D E L C O L O R Que cal saber sobre el color?
APLICACIÓ DIDÀCTICA: C-T-S
El sentit de La vista.
LA LLUM És una forma d’energia que percebem amb el sentit de la vista
TRETS DIFERENCIADORS 3r ESO
Jornada de portes obertes 5 de març de 2016
PROJECTE CIENTIFICTECNOLÒGIC
SEEZ Formació en xarxa per a docents d’educació especial a la zona
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: hume L’origen i la constitució del coneixement.
Matèries de modalitat i optatives de 2n de batxillerat
1. L’empirisme de Locke 1.1. L’origen i la constitució del coneixement
Eines d’internet per al professorat d’EOI.
Què existeix i què no existeix.
Grups interactius a L’Esquitx
Celebració FINAL DE CURS.
Seminari d’Educació Especial
Índex La composició de l’Univers L’origen de l’Univers Les galàxies
PROJECTE LINGÜÍSTIC És l’instrument que possibilita que els centres educatius organitzin i gestionin determinats aspectes en referència a l’estat i a l’ús.
Presentació de la matèria de Química Curs 1r de Batxillerat
Coneixements i idees previs
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
Proves de competències bàsiques als 14 anys
La llum i el so.
Projecte de P-3: Som fotògrafs!!
Tindrem prou energia?.
BONES PRÀCTIQUES MODELS D’ÚS DIDÀCTIC DE LES TICS
Els contextos: ús didàctic, tipologia, inconvenients i avantatges
Jornada d’Intercanvi d’Experiències Formatives a les EOI
Aprendre junts alumnes diferents: Una escola per a tothom
El desplegament de les COMPETÈNCIES BÀSIQUES en el currículum
Transcripción de la presentación:

Física quotidiana: LA LLUM PROJECTES DE FORMACIÓ DE PROFESSORAT DE CIÈNCIES EN ESO Alguna imatge impactant?????? Marta Madrueño, Rosa M. Melià, Octavi Plana, Llorenç Porquer, Imma Ros Programa de Formació per a l’Ensenyament de les Ciències a l’ESO. Subdirecció General de Formació Permanent i Recursos Pedagògics. Seminari Permanent de Formadors de Física i Química

Per què la llum? La llum és present en la nostra vida diària. Ens permet veure els objectes tot distingint la seva forma i el seu color. No ens poden imaginar el món sense llum. Comentar els motius de ens ajuden a triar l’òptica La llum constitueix una parcel·la àmplia Del coneixement. La llum pot representar la introducció al model ondulatori.

Interessa als nostres alumnes? Actualment es fa necessari treballar la ciència des de la proximitat als fets més quotidians: la visió i els seus problemes, l’ús del color, els aparells òptics, etc. són propers al nostre alumnat. Molts fets d’actualitat capten la seva atenció. Tot sovint es parla de l’observació de cel Els aparells òptics han estat un avenç per la societat La llum s’utilitza com a eina d’anàlisi, etc.

La llum en el currículum de ciències de la naturalesa On tractar-ho? Què tractem? Conceptes que es treballen Les funcions de relació (biologia) L'ull. Formació de la imatge. Percepció del color La visió. Model d’ull. Defectes visuals i correcció. La visió del color. Aparells quotidians: lupa, camera de fotos. El sistema solar (Ciències de la naturalesa) Els estels com a fonts de llum. Els eclipsis Fonts primàries i fonts secundaries. Propagació rectilínia de la llum. Model de raigs. Ombra i penombra. Reflexió difusa. Aparells quotidians:, binocles, telescopi,... Els organismes. L’ésser humà La visió Percepció de la llum. Formació d’imatges per refracció. Principis d’optometria. Salut ocular La visió del color Aparells quotidians:, microscopi, binocles,.. Energia. Les ones com a transmissores d’energia (física i química) Energia de la llum. Model d’ones Fonts de llum. Principis de luminotècnia L’espectre electromagnètic. Model d’ones. Reflexió, difusió, refracció, absorció. Formació d’imatges per reflexió i per refracció.

Les nostres propostes Quatre fils conductors possibles: La salut: estudi de l’ull, la seva fisiologia i la seva òptica L’Univers: cossos estel·lars i observació dels mateixos L’art: combinacions de colors La ciència i la tecnologia: els fenòmens òptics i la construcció d’aparells per facilitar i millorar l’observació

Característiques de la seqüència: Fils conductors CTS . Diversitat d’ activitats TIC. Capacitat de intercanvi d’activitats entre els diferents fils conductors. Possibilitat d’incorporar activitats o blocs en altres matèries. Poder escollir entre activitats de diferent grau de dificultat en cada seqüència. Cal treballar els conceptes marcats a través del punt proposats en el DOGC: El sistema solar i la seva observació.: ASTRONOMIA Els color del cel i la composició de color: ARTÍSTICS. La propagació de la llum i els diversos fenòmens lluminosos, La llum com a forma d’energia :F/Q La percepció de la llum: l’ull.: BIOLOGIA Instruments òptics: TECNOLOGIA.

Diverses tipologies per diverses activitats Observació de fenòmens quotidians i discussió del seu fonament físic. Lectura comprensiva de textos. Treball amb les TIC. Recerca d’informació. Reforç de habilitats manuals. Resolució de problemes senzills i confecció i interpretació de gràfics i esquemes. Ús de models experimentals a nivell de: - Demostracions realitzades pel professor a l’aula i/o laboratori - Experiències realitzades pels alumnes. - Petites investigacions, més o menys obertes. - Simulacions. SI HO CREIEU CONVENIENT ES POT TREURE

Fils conductors Salut L’Univers Art Ciència i tecnologia

Avaluació prospectiva La llum i la mirada S’explora el coneixement de l’alumnat sobre: Fonts primàries i fonts secundàries. Direccionalitat del raig. Reflexió, refracció i reflexió difusa. L'ull com a receptor de llum. EXERCICI núm.: 3 el pots veure: ................ Explicar amb detall perquè s’ha escollit com a activitat quasi única de preavaluació o avaluació de coneixement previs

Biologia i medicina - L‘ull: anatomia, fisiologia i òptica ULL: l’instrument òptic més pròxim a nosaltres Les seqüència proposada per estudiar l’òptica de l’ull ens permet: connectar amb la biologia humana. tractar problemes oculars corrents, treballar alhora l'òptica geomètrica. l'estudi de les lents i la refracció la fisiologia de la percepció d'objectes els colors, etc.. captació interpretació Llum Ull Cervell Objectius - Seqüenciació - Activitat (Classificació, modelització, anàlisi d’un text, experimentació i al laboratori Fer petites investigacions, cercar informació) - Activitats d’avaluació

Activitats: L’ull humà Exercicis de persistència retiniana Càmera fosca com model Ordenar diverses lents convergents Convergència i divergència IMATGES

Astronomia - L’Univers: El sistema solar ens permet tractar : fonts primàries i secundàries, propagació de la llum en els eclipsis la llum com a forma d'energia el color a través dels colors del cel I també: transmissió rectilínia de la llum reflexió, i altres fenòmens

Celestia Activitats: El Sistema solar SOL dia nit Connectar celestia i a llum com a forma d’energia analitzant l’angle d’incidència del raig solar segons l’estació de l’any el color a través dels colors del cel que ens permetran introduir diversos fenòmens òptics. Connectar celestia i El dia i la nit Octavi Model en boles o simulació Rosa IMATGE

Estudis artístics - El color. La percepció de la llum Estem inundats de llum, de color La detecció del color pels nostres ulls: l’estudi de la llum blanca i la seva descomposició. Absorció selectiva per part de les substàncies acolorides la mescla additiva, i la mescla subtractiva de colors Anàlisi i justificació de l’estudi “color-llum” seqüència experimentada el curs 03 -04 presentada a Ostrava, GIREP 2004

FILTRES Activitats: El color. La percepció de la llum Experiència amb filtres Imatges del dibuixos del alumnes Joc de cartes??????????? Programa Octavi FILTRES

Física - El cossos òptics: refracció i reflexió. Formació d’imatges Cossos òptics (miralls i lents) permet: estudiar fenòmens de la reflexió i la refracció. treballar diagrames de raigs experiències quantitatives. Modelització: càmera obscura com a model d'ull Física - Aparells òptics Descripció i ús d’aparells òptics d’ús quotidià, Instruments d’observació i d’anàlisi Anàlisi de sistemes òptics de major o menor complexitat

Activitats: El cossos Òptics Refracció i Reflexió - Les Imatges Aparells òptics Explicant-les o demostrant-ne algunes..... (provar lo de Chamonix del tub d’assaig...i el camell del CAMEL....) Quines ulleres fas servir? Reflexions internes Classificació de lents, Observació a través d’un pot de vidre Quin color s’inverteix? Lents. Estudi de les nostres ulleres. Construcció de lents. Distància focal Imatges formades per: una lent convergent una lent divergent El calidoscopi Com hi veuen els submarins? Un espectroscopi amb un CD Anàlisi del recorregut de la llum en un retroprojector Imatge en un microscopi Un microscopi amb un banc òptic TREBALL de PERCEPCIÓ: Possibles construccions: d’un disc de Newton , d’un taumàtrop o d’un zoòtrop