El projecte d’història oral escolar. Esquema pràctic de realització.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Fem activitats amb vídeo!
Advertisements

Com estudiar… El subratllat Organització de la informació Esquemes
Què és la tecnologia?.
Elaboració d’un mapa temàtic
Història oral escolar: Escenaris i aplicacions
Què és un pla Individualitzat ?
PREZI Primers passos Davinia Alfonsin 4rt C Info. Tecnològica
Una experiència a sisè de Primària
AVALUAR-QUALIFICAR PER COMPETÈNCIES
Elaborado por:.
L’ÚS DE LES LLIBRETES A LES SESSIONS DE FILOSOFIA 3/18
PROJECTES: UN LLARG CAMÍ…
3a PART Els nens i nenes de P- 4
GAUDÍ I LES SEVES MERAVELLES!
PROJECTE: AUTOR/A I L.LUSTRADOR/A A L’AULA
GRUP DE MEDI AMBIENT IES Guillem Sagrera 1997/2008.
TREBALLEM EL SISTEMA SOLAR
Library and Information Science Abstract
GESTIÓ PER PROCESSOS.
Experimentam amb la ciència
El nou pla docent de la UB: Adequació al sistema ECTS
Effective Communication John Adair
TRETS DIFERENCIADORS 3r ESO
LA CIÈNCIA A L’ESCOLA PRIMÀRIA
Les Restriccions d’accés
PASSOS PER MEDIAR UN CONFLICTE
ANTECEDENTS El febrer de 2013 L’Hospitalet va iniciar un procés participatiu de reflexió estratègica amb la ciutadania per tal d’establir les bases de.
Tutorials Campus Virtual Càrrega automàtica d’alumnes
Matèries de modalitat i optatives de 2n de batxillerat
1r trimestre: “Respecte a la diversitat”
Grups interactius a L’Esquitx
Situacions creades a partir dels materials naturals
DIADA DE LA PAU A SJO.
Seminari d’Educació Especial
ESCOLTA ESTRUCTURADA A P3 Escola Joan Maragall.Vilanova del Camí.
Projecte d’educació en comunicació audiovisual.
MODIFICACIÓ DE LES DADES DE LA BORSA DE TREBALL
Promoure l’activitat física en alumnes d’aula oberta a través d’activitats a la natura en un projecte interdisciplinari Autor: VILLARREAL MORENO, Jose.
- Treballem un projecte a l’aula d’acollida -
Curs de Llenguatge Administratiu Valencià Juli Martínez Amorós
Tesis Doctorals en Xarxa
Trobada monogràfica sobre Treball de Recerca
Projecte: el mercat 2a PART P -4.
Com fer una presentació? Comunicació oral
Educació Infantil i Primària
La pràctica reflexiva Conceptes i mirades del que implica aquest tipus de modalitat formativa.
PROJECTE LINGÜÍSTIC És l’instrument que possibilita que els centres educatius organitzin i gestionin determinats aspectes en referència a l’estat i a l’ús.
Treball compartit alumnes USEE i grup de cinquè de Primària
ERRORS FREQÜENTS A L'EXAMEN DE HISTÒRIA - PAU
Treball i aprenentatge en xarxa
PLA D’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL
REAXYS.
Passes a seguir per iniciar un nou curs acadèmic en el GestIB
Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona
Explica amb detall com ho has fet per decidir el tros que pintes.
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
Curs de Biocomputació Universitat Autònoma de Barcelona
Quin poble volem? CP Mare de Déu del Toro Es Mercadal
Propostes de millora en el GIR
El Treball de Recerca.
La resolució de conflictes a través de l'assemblea de classe
Aula Oberta IES Arnau Cadell
El SEGUIMENT DE COMPLECIÓ
PROPOSTES D’AVALUACIONS FIGUROANALÒGIQUES
Estils i Plantilles Ms Word.
Elaboració del Pla de formació ajuntament de viladecans
COM FER UNA EXPOSICIÓ ORAL
Jornada d’Intercanvi d’Experiències Formatives a les EOI
Aproximació telemàtica a l’art contemporani: Comunicació, art i educació Modalitat A. Classificació: Educació artística. Educació Visual i Plàstica.
Trobada monogràfica sobre Treball de Recerca
Transcripción de la presentación:

El projecte d’història oral escolar. Esquema pràctic de realització. Basat en el manual Història oral . Autors Pilar Gómez, Pablo Gómez i Pilar Sanchez. Ed. Teide 1998.

QUÈ ÉS UN PROJECTE D’HISTÒRIA ORAL? Un projecte d’història oral és el procés de creació d’un conjunt de fonts històriques orals. Aquest procés segueix unes etapes similars a les de qualsevol investigació històrica. Abasta des de l’elecció d’un tema sobre el qual es vol obtenir informació, fins al tractament de les entrevistes fetes, perquè puguin ser utilitzades correctament com a fonts històriques, per a l’estudi del passat.

TRIAR EL TEMA Projecte interessant. Acotar el tema. Dins del currículum de la matèria. Útil a la comunitat. Relacionat amb els tallers d’història al casal de gent gran.

ORGANITZACIÓ DEL PROJECTE Definir els objectius: Quina informació nova s’està buscant ? Quines persones la poden proporcionar? On busquem els informants ? Establir apartats ( grup de testimonis que parlaran sobre diferents aspectes del tema general. Temporització. Definir el producte final.

PRESA DE CONTACTE AMB EL TEMA DE TREBALL

Contacte amb els testimonis Els nostres avis i les nostres àvies. Els socis del casal de gent gran. Establir el calendari de les entrevistes.

EL QÜESTIONARI COM S’ORGANITZA EL QÜESTIONARI? Dos pals de paller: El tema i la cronologia. Pauta temàtica Tema general del projecte. Subtemes. Adaptat als temes que coneix el testimoni. 2. Pauta cronològica Abast temporal de l’estudi. Edat del testimonis.

Elaborar i escriure el qüestionari PREGUNTES CONCRETES Són preguntes exploratòries de seguiment, que desenvolupen els diferents aspectes d’un tema o subtema. PREGUNTES OBERTES Són preguntes molt generals que admeten varietat de respostes.

REALITZAR LES ENTREVISTES Agents de l’entrevista: L’ informant, l’entrevistador/a Claus per entrevistar: La confiança, la seriositat i la cortesia. Si ho demana el testimoni, s’ha d’oferir confidencialitat. Estratègies per l’entrevista: L’entrevistador formularà les preguntes i després escoltarà, observarà i interpretarà, mantenint una actitud de neutralitat.

ESTRATEGIES PER ENTREVISTAR Formular les preguntes: Les primeres preguntes han de ser fàcils i còmodes, per donar confiança i dur-nos a una conversa fluida. Quan es detecta un tema interessant, cal cercar les qüestions que permetin aprofundir en el tema. L’ordre de les preguntes pot ser flexible.

ESTRATEGIES PER ENTREVISTAR Escoltar: No ha de ser una conversa, ha de ser un monòleg guiat per l’entrevistador. S’ha d’escoltar en silenci, però recolzant l’entrevistat amb llenguatge visual. No és bo manifestar opinions personals.

ESTRATEGIES PER ENTREVISTAR Observar i interpretar: - S’han de respectar els silencis de l’informant - S’ha d’interpretar el llenguatge corporal, gestos de l’informant. - S’han de detectar les emocions - Si hi ha contradiccions en l’informant cal aclarir-les, reconduir l’entrevistat. - Els noms propis o renoms cal definir-los adequadament.

ESTRATEGIES PER ENTREVISTAR Mostrar Neutralitat Mantenir en tot moment la neutralitat No deixar-se influenciar per les opinions personals de l’informant Desfer-se de prejudicis envers la ideologia l’entrevistat o la nostra opinió sobre el tema tractat

TRACTAMENT DE LES ENTREVISTES Revisió de la gravació Fitxa de l’entrevista Consisteix en la creació d’un document que permet catalogar l’entrevista. Consta de tres parts: - Dades arxivístiques - Índex temàtic - Context de l’entrevista Identificació de les gravacions

LA TRANSCRIPCIÓ. Transcriure una entrevista és convertir l’entrevista gravada en un text escrit intentant respectar al màxim la fidelitat al document oral.

Normes de la transcripció No es poden inventar paraules Cal marcar en l’escrit l’èmfasi de discurs parlat No es poden fer afegitons que canvien el sentit de l’entrevista Si no s'entèn una paraula es deixa una ratlla Cal fer constar els silencis

ARXIVAR L’ENTREVISTA El material s’arxivarà alfabèticament Inclourà la fitxa biogràfica, la fitxa de l’entrevista, la gravació, la transcripció i tots els materials auxiliars. Es farà a un arxivador del Departament de Geografia i Història del centre, que pot anar creant un arxiu de fonts històricas a utilitzar per l’alumnat en cursos posteriors ( alumnat de ciències socials, treballs de recerca , etc) Si la demanen, es farà una còpia pels entrevistats.

Condicions legals de l’entrevista Permís legal de l’entrevista seguint un formulari. Tipus de cessió intel·lectual: Cal especificar l'ús que es donarà a l’entrevista, i si la donació és de tota l’entrevista o amb restriccions a la consulta