Acompanyament al Projecte de convivència de centre

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
JOC I APRENENTATGE El joc és la disfressa de l'aprenentatge perquè motiva, emociona, fomenta la curiositat, fa que les experiències siguin significatives,
Advertisements

Pla per a la llengua i la cohesió social Pla educatiu d’entorn
Conxita Mayós Servei d’Ordenació Curricular
Diapositiva de presentació
Projecte de Convivència (data límit: 24/3/2020)
Compartim el que feim: conviure en positiu a l’escola
PROJECTE A.V.A.C. Aprendre a Viure / Aprendre a Conviure
“ESCOLTA’M” La vinculació del tutor/a com a factor protector i alhora creador de resiliència en els infants de risc d’exclusió social.
PROJECTE DE PASTORAL I EDUCACIÓ EN VALORS
1 u n i t a t L’educador infantil.
La funció dels Centres d’educació Especial en el nou marc legal en relació amb l’escola ordinària.
AVALUAR-QUALIFICAR PER COMPETÈNCIES
El Projecte Qualitat és la proposta pel canvi en el context de l’escola vers una cultura de la Qualitat que cerca la sistematizació com a procés per a.
Caterina Cesari Antunez Institut Mediterrània
Antecedents (el context) Centre IATIC
Pla per a la llengua i la cohesió social Pla educatiu d’entorn
PROPOSTA PEDGÒGICA M02 - UF3 - NF1.
PETITS REPORTERS Títol.
APRENENT JUNTS.
@sebastiani64.
Desplegament del currículum competencial i model didàctic
Esquema de treball Josep Minguell M. Mercè Fernández
L’escola, l’entorn i la línia pedagògica.
Jornada de portes obertes 5 de març de 2016
PROJECTE D’INNOVACIÓ TOTS FEM SALUT PERIODE 2006/09
PASSOS PER MEDIAR UN CONFLICTE
ESCOLA MUNICIPAL D’EDUCACIÓ ESPECIAL FÀTIMA
Aprendre junts alumnes diferents: Una escola per a tothom
PLA DE FORMACIÓ DEL CENTRE
ANTECEDENTS El febrer de 2013 L’Hospitalet va iniciar un procés participatiu de reflexió estratègica amb la ciutadania per tal d’establir les bases de.
INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA INTERCULTURAL
SEEZ Formació en xarxa per a docents d’educació especial a la zona
EAP ANOIA COMPOSICIÓ PROFESSIONALS
IES CAN JOFRESA Terrassa PROCÉS D’ELABORACIÓ D’UN
Eines d’internet per al professorat d’EOI.
WEBQUEST WEB...QUÈ ? Alumnes de l’Escola ESTEL VALLSECA.
Grups interactius a L’Esquitx
ESTRATÈGIES D’ÈXIT EDUCATIU GRUPS INTERACTIUS CEIP DR. ALEMANY.
DIADA DE LA PAU A SJO.
Seminari d’Educació Especial
d'ensenyança-aprenentatge
Objectiu Educatiu Trienni
L’avaluació com a motor de l’aprenentatge TALLER D’AVALUACIÓ A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA Primera sessió Març 2018.
les competències bàsiques
ASSAMBLEA GENERAL ASSOCIACIÓ DE FAMÍLIES D’ALUMNES CURS 17/18
El repte d’incloure Recursos i estratègies
PROJECTE LINGÜÍSTIC És l’instrument que possibilita que els centres educatius organitzin i gestionin determinats aspectes en referència a l’estat i a l’ús.
ORÍGENS DEL NOSTRE PARLAMENT VERD
Treball i aprenentatge en xarxa
Coneixements i idees previs
Policia de Barri Les Corts #apeudebarri 2018.
Gestió participativa dels projectes de centre
“L’ètica empresarial a les organitzacions sanitàries i socials”
Departamento de Pedagogia Aplicada
QUI SOM? SOM UNA ASSOCIACIÓ SENSE ÀNIM DE LUCRE, QUE PRETÉN ACOSTAR LA CULTURA MUSICAL A TOTHOM.
Suports en l’elaboració del Projecte Educatiu de Centre
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
ELS AMBIENTS A EDUCACIÓ INFANTIL
“Senyor, ensenya’m a ser feliç i a donar pau”
Xarxa de Dones Directives i Professionals del Tercer Sector
al nostre centre educatiu?
PLA EDUCATIU D’ENTORN DEL BARRI DE SANT ILDEFONS DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT 11/07/2019.
DOMINIQUES de l'ENSENYAMENT Presentació del CARÀCTER PROPI
Convivència i Mediació Escolar
Elaboració del Pla de formació ajuntament de viladecans
IMPULS DE LA LECTURA FORMACIÓ
Biblioteca escolar “puntedu”, espai de coneixement i aprenentatge
La intervenció dels especialistes d’Educació Especial al centre
Aprendre junts alumnes diferents: Una escola per a tothom
Aproximació telemàtica a l’art contemporani: Comunicació, art i educació Modalitat A. Classificació: Educació artística. Educació Visual i Plàstica.
Transcripción de la presentación:

Acompanyament al Projecte de convivència de centre 2017-2020 1 1 1

un Projecte de Convivència? Per què un Projecte de Convivència? Èxit educatiu Necessitats socials Bones pràctiques existents Aquesta és la pregunta que hem de fer-nos abans de tot. Aquí s’exposaran tres tipus de raons: primer més generals, en segon lloc tenint en compte com aprèn millor l’alumnat i en tercer lloc relacionat amb la millora dels ensenyaments-aprenentatges. Per garantir l'èxit educatiu: amb el sentit ben ampli de la paraula (no només acadèmic) Com a resposta a les necessitats socials, en una societat relacions socials d'una societat oberta i complexa. Per donar continuïtat i consolidar les bones pràctiques existents Per una formació integral de la persona i es fonamenta en els valors de la pluralitat, la participació democràtica, la inclusió social, la igualtat d’oportunitats, el respecte a la diferència, la gestió positiva de conflictes i la cultura de pau. Per una consciència de la pròpia identitat que implica l’acceptació de l’altre i un sentit de pertinença i contribució personal a la societat. Per posar l'accent en les relacions, en tot allò que ens uneix més que en les diferències Formació integral Indentitat Relacions 2 2 2

CONVIVÈNCIA I APRENENTATGE L’alumnat està motivat per comprometre’s en l’aprenentatge quan: Se sent capacitat per fer allò que s’espera d’ell Percep que l’entorn afavoreix l’aprenentatge Experimenta emocions positives envers les activitats d’aprenentatge Persisteix més a aprendre quan pot gestionar els seus recursos i superar els obstacles amb eficàcia.

CONVIVÈNCIA I APRENENTATGE Els 7 principis d’aprenentatge Sobretot: 1, l’alumnat és el centre de l’aprenentatge: els alumnes són els protagonistes de l’entorn d’aprenentatge i, per tant, les activitats se centren en la seva cognició i el seu creixement. • Les activitats d’aprenentatge ajuden els estudiants a construir el seu aprenentatge a través del compromís i de l’exploració activa. • Per això cal una combinació de pedagogies, que incloguin l’aprenentatge orientat i l’aprenentatge per l’acció, i també l’aprenentatge cooperatiu, l’aprenentatge basat en la investigació i l’aprenentatge servei. 2, aprenentatge de naturalesa social. La neurociència confirma que aprenem per mitjà de la interacció social, de manera que l’organització de l’aprenentatge hauria de ser altament social. El treball cooperatiu en grup, organitzat i estructurat de manera adient, ha demostrat beneficis molt clars per aconseguir resultats i també a nivell conductual i afectiu. 3, les emocions són una part integral de l’aprenentatge. ’aprenentatge resulta de la interacció dinàmica de l’emoció, la motivació i la cognició, tres elements inextricablement entrelligats. 7, aprenentatge és construir connexions horitzontals: entre àrees i també amb la comunitat i el món en general. La capacitat dels alumnes de veure connexions i “connectivitat horitzontal” entre l’entorn d’aprenentatge formal, l’entorn més ampli i la societat en general

CONVIVÈNCIA I APRENENTATGE Actuar preventivament és bàsic Actuem en conflictes greus Resolem els petits conflictes de manera justa Fomentem un bon clima de grup. Cohesió grupal i organització que fomenta la interacció, la participació i el sentiment de pertinença.

Nivells i àmbits d’actuació Projecte de convivència Departament d’Ensenyament Nivells i àmbits d’actuació Àmbits d’actuació aula centre entorn Valors i actituds convivencials – competència social i ciutadana Preventiu Nivells d’actuació Intervenció Gestió i resolució positiva de conflictes Organització Organització i gestió de centre 6 6

EL PROJECTE DE CONVIVÈNCIA DE CENTRE CURS 17-18 CURS 18-19 Constitució de la Comissió/Grup Motor Diagnosi participativa Elaboració del PdC Proposta i Avaluació del objectius PGA i MA CURS 19-20 Consorci d’Educació Barcelona Institucions Referent ALIC del Districte Inspecció d’Educació de centre Concreció i Aprovació del PdC Implementació i Avaluació PGA i MA Implementació de les propostes Preventives, Intervencionistes i Organitzatives/Gestió

Diagnosi participativa: Eina de sensibilització 1 COMPARTIM MARCS CONCEPTUALS 2 PARLEM DE LA NOSTRA CONVIVÈNCIA 3 CONSTRUÏM LA NOSTRA CONVIVÈNCIA El projecte de convivència de centre és un document que engloba el conjunt d’accions encaminades a la millora de la convivència. Elaborar aquest projecte global amb la participació de tota la comunitat i de manera coordinada amb l’entorn, comporta un espai previ de reflexió conjunta que anomenem sensibilització. Aquesta eina de sensibilització té l’objectiu de facilitar un espai per compartir creences, parlar, escoltar, cercar un llenguatge comú i arribar a una concepció de convivència, consensuada per tothom que hi participa. Què entenem per convivència? Què és la convivència? què pensem sobre la convivència en el nostre centre? Quins són els temes rellevants en el marc de la convivència? O per on i com podem començar a treballar plegats? Aquestes són algunes de les preguntes que l’activitat planteja. Inicialment cada sector reflexionarà de manera separada i, després, entre tots i totes es farà una posada en comú per redactar la nostra definició. Compartint Marcs conceptuals: té com a objectiu posar en comú les reflexions del que entenem per convivència i la realitat del centre. Parlant de la nostra convivència: detecció dels punts forts i debilitats del centre, tant a nivell individual com a col·lectiu. Construim la nostra convivència: reflexió al voltant dels temes de convivència. Tota la comunitat educativa

Diagnosi participativa: Eina de sensibilització A qui va adreçada? Alumnat Professorat Personal no docent Famílies A qui va adreçada? Insistir que tots aquests han de participar a la seva elaboració. En cada un dels apartats, es fa en primer lloc per separat: professorat, famílies, alumnat i personal administració i serveis. Els resultats i conclusions es porten a la Comissió de convivència per a que pugui elegir els temes que voldrem desenvolupar en el projecte.

Diagnosi participativa: Eina de sensibilització Ordeno les meves idees Em sento bé, em sento malament... Conceptes Reflexió individual Recollir totes les idees Situacions i propostes millora Visions de la convivència Compartim amb el grup Les idees Conclusions Expectatives Priorització Elecció dels temes Elaboració del Projecte de Convivència Presentació a la Comissió Fases A qui va adreçada? Insistir que tots aquests han de participar a la seva elaboració.

Diagnosi participativa: Eina de sensibilització

Eina de sensibilització

Eina de sensibilització

Eina de senbilització

Eina de senbilització

Democràcia i participació Eixos de la convivència al Consorci d’Educació Escola inclusiva Escoles per la igualtat i la diversitat Democràcia i participació Convivència i èxit educatiu Interculturalitat Aprenentatge Servei Comunitari Coeducació i gènere Mediació entre iguals i cultura de pau Acompanyament socioemocional CRP Les Corts: Ciutadania i Valors Equip LIC 16 16

LA CONVIVÈNCIA ALS CENTRES EDUCATIUS Els centres tenim accions, projectes, espais, organitzacions que promouen la convivència: Valors i actituds de convivència Gestió i resolució positiva de conflictes Organització i gestió del centre Introducció de la dinàmica de l’arbre. Expliquem la dinàmica.

LA CONVIVÈNCIA ALS CENTRES EDUCATIUS                                  

«Hauríem de pensar que som una de les fulles d’un arbre i l’arbre és tota la humanitat. No podem viure sense els altres, sense l’arbre.» Pau Casals, violoncel·lista i director català Gràcies