T-8 L’ENERGIA I LA INDUSTRIA

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN.
Advertisements

objectiu de la Tecnologia
L´energia.
LES ENERGIES.
BORJA SÁNCHEZ NOGUERO JAUME UREÑA GARCÍA VICENTE FERNÁNDEZ SANZ
FONTS D’ENERGIA APROFITABLES
Marc Càliz Cuervas Alex Carruesco Llorens Ricard López Mitjà
LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN ( ).
L’energia és la capacitat d’un cos per a fer un treball
LA INDÚSTRIA Geografia 3r ESO.
ENERGIA. COM LA FEM? Noms i cognoms: David Linero, Omayma Challouki, Anna López Professor/a: Silvia Matèria: Tecnologia Curs: 2nC.
El sector secundari 1.Les activitats industrials al llarg del temps
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
ENERGIA Energia és allò capaç de transformar la matèria.
L’electricitat:l’energia més versatil.
El segle XIX: un segle de revolucions
El canvi climàtic i la humanitat al segle XXI
LES BASES DE LA INDUSTRIA: -Matèries primeres -Energia
LA FAENA.
Central solar (parque El Coronil)
5.- EL TERCER MÓN I ELS PROBLEMES HERETATS DEL COLONIALISME (I).
L’ ALUMINI.
L’ERA DEL MAQUINISME Àlex Mogena.
Què és la tecnologia?.
9. Els recursos del planeta
Víctor Orellana Iván de los ríos José David carranza
UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT.
LA PETJADA ECOLOGICA DE SANT BOI DE LLOBREGAT
Tema 6: L’ENERGIA.
Energia solar Núria.J i Alexia.
SECTOR PRIMARI Agricultura Ramaderia Pesca Explotació forestal
LA PLUJA ÀCIDA.
La Segona fase de la industralització
1. La Segona Revolució Industrial
El mercat i els sistemes d’organització industrial
L’activitat econòmica i el patrimoni empresarial
EXPLOTACIÓ D’ENERGIES RENOVABLES: SOLAR I EÒLICA
Materialisme històric
IMPERIALISME I PRIMERA GUERRA MUNDIAL
Sector secundari a) Definició de sector secundari.
AGRICULTURA DE PLANTACIÓ
Energia magnètica Judit i Marc.
LA MÀQUINA DE VAPOR.
Unitat 3: El sector primari
Yolanda Gallego Iciar Tobarias Siham Sabri
1 u n i t a t La funció comercial de l’empresa.
El segle XIX: un segle de revolucions
COMENTARI DE GRÀFICS.
Éssers vius i éssers inerts
Energia i velocitat de les reaccions químiques
Capitalisme i liberalisme
Una història de la tecnologia
Infraestructures i Productivitat Universitat de Barcelona
L’ENERGIA BLANCA LÓPEZ 2nA.
ENERGIA SOLAR Anna Sorribes Mir 2on E.S.O. C
LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN ( ).
Els sectors econòmics Repàs del tema.
El sector terciari. Concepte de sector terciari
Creixement Econòmic: Fets importants
L´aprovisionament L´aprovisionament consisteix a comprar els materials necessaris per l´activitat de l´empresa (la majoria matèries primeres), emmagatzemar-los.
Generació d’energia elèctrica
L’electricitat i el circuit elèctric
L’Energia de la Biomassa i els RSU
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
LAURA FUSTER, SUSANA MARTÍN, MARTA MARTÍNEZ
ELS ORÍGENS DE LA PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
1.2.2 Fonts d’energia renovables Energia eòlica El Sol, en escalfar la Terra, origina el vent, la força ha aprofitat l'home des de l'antiguitat.
La indústria tèxtil a Catalunya al segle XIX i avui en dia
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
Pluja àcida.
Transcripción de la presentación:

T-8 L’ENERGIA I LA INDUSTRIA EL SECTOR SECUNDARI

1- INTRODUCCIÓ El sector secundari agrupa les activitats basades en l’extracció i transformació de matèries primeres en altres productes. Activitats que comprèn aquest sector: - Mineria - Producció d’energia - Indústria - Construcció

2- MATÈRIES PRIMERES 2.1 Matèries primeres naturals: Matèries que es troben a la natura i després de ser transformades a les indústries es converteixen en productes utilitzables. D’origen animal: procedeixen de la ramaderia i es treballen a la indústria tèxtil i alimentària (carn, llana, seda, etc.).Renovables D’origen vegetal: procedeixen dels conreus agrícoles, dels boscos (cotó, fusta, lli, fruita, cautxú, etc). Renovables D’origen mineral : s’extreuen del subsòl i requereixen una transformació o procés industrial del qual s’obté un material adequat per fabricar un producte. No Renovable. Els minerals es poden classificar:

a) Minerals metàl·lics: minerals d’on s’extreuen els metalls a) Minerals metàl·lics: minerals d’on s’extreuen els metalls. Són la base de la indústria siderúrgica i metal·lúrgica. EX: hematites (ferro) bauxita (alumini) or i plata (metalls preciosos) b) Minerals no metàl·lics: minerals dels quals s’obtenen altres matèries Ex: sal, sofre, les roques industrials (granit, pissarra, marbre) c) Minerals energètics: minerals que serveixen per a produir energia. Ex: carbó, petroli, urani, gas natural

2.2. La mineria Mineria: conjunt de processos que permet extreure els minerals del subsòl Jaciment de minerals a la superfície o a l’interior de la Terra que fa que l’explotació sigui rendible Jaciment a cel obert Mines subterrànies: s’hi excaven pous i galeries (l’extracció és més perillosa)

2.3 Producció i consum. Principals països productors Països industrialitzats Principals consumidors de recursos minerals, per això sovint els hi falta aquests recursos Compren en països pobres on l’explotació minera està en mans de multinacionals a canvi d’un pagament al govern d’aquests països Països industrialitzats (excedents) Procedència dels minerals Països pobres

Classificació de les energies: 3- LES FONTS D’ENERGIA TRADICIONALS Són recursos naturals a partir dels quals, per mitjà d’un procés de transformació és possible obtenir alguna forma d’energia necessària per al funcionament de les indústries, transports i ús domèstic. Classificació de les energies: Segons la possibilitat que s’esgotin: Les energies no renovables (es troben en quantitats limitades): Hidrocarburs petroli, gas natural Carbó (antracita, hulla, lignit i torba) L’energia nuclear (urani) Les energies renovables (pràcticament no s’esgoten): Hidràulica Eòlica Mareomotriu Geotèrmica Solar Biomassa

Segons la importància econòmica que tenen: Les energies tradicionals (les més utilitzades i cobreixen les necessitats d’un país): Carbó Petroli Gas natural Urani Energia hidràulica Les energies alternatives (es fan servir poc perquè están en fase de recerca i es difícil explotar-les o és més car): Solar Eòlica Geotèrmica Mareomotriu

FONTS D’ENERGIA TRADICIONALS CARBÓ PETROLI GAS NATURAL ENERGIA HIDRÀULICA ENERGIA NUCLEAR ORIGEN I FORMACIÓ PERQUÈ ES FA SERVIR ALTRES

CARBÓ PETROLI GAS NATURAL ENERGIA HIDRÀULICA ENERGIA NUCLEAR FONTS D’ENERGIA TRADICIONALS CARBÓ PETROLI GAS NATURAL ENERGIA HIDRÀULICA ENERGIA NUCLEAR ORIGEN I FORMACIÓ Roca combustible fòssil (descomposició de vegetals durant milers d’anys) Líquid oliós (descomposició de vegetals i animals durant milions d’anys). També és un combustible fòssil Semblant al petroli A partir de l’aigua acumulada als pantans Urani enriquit PERQUÈ ES FA SERVIR Produeix energia tèrmica Producció d’electricitat i indústria química (matèria primera) Combusti-ble o indústria química (matèria primera) Obtenir electricitat a les centrals elèctriques Obtenir gran quantitat d’energia a partir dels reactors nuclears ALTRES Base de la Revolució Industrial. Font d’energia més usada: fàcil d’extreure i de transportar i gran poder calorífic. Problema: si hi ha reserves suficients per tothom (energia no renovable) Consum superior (comparat amb petroli i carbó): contamina menys No contamina, però podem parlar d’impactes ambientals (construcció pantans) Problema: seguretat de les centrals nuclears i com gestionar els residus radioactius, per evitar riscos en el medi i salut

Identifica la font d’energia de cada imatge LES FONTS D’ENERGIA Identifica la font d’energia de cada imatge

4- LES FONTS D’ENERGIA ALTERNATIVES

SOLAR O FOTOVOLTÀICA EÒLICA GEOTÈRMICA MAREMOTRIU BIOENERGIA FONTS D’ENERGIA ALTERNATIVES SOLAR O FOTOVOLTÀICA EÒLICA GEOTÈRMICA MAREMOTRIU BIOENERGIA ORIGEN I FORMACIÓ AVANTATGES INCONVENIENTS PERQUÈ ES FA SERVIR COM S’OBTÉ L’ENERGIA ALTRES

ORIGEN I TIPUS D’ENERGIA Radiació solar. Energia tèrmica i elèctrica FONTS D’ENERGIA ALTERNATIVES SOLAR O FOTOVOLTÀICA EÒLICA GEOTÈRMICA MAREMOTRIU BIOENERGIA ORIGEN I TIPUS D’ENERGIA Radiació solar. Energia tèrmica i elèctrica Força del vent. Energia elèctrica Calor que hi ha a l’interior de la Terra Moviment de l’aigua del mar a través de les onades, marees corrents marins Combustió de biomassa (matèria vegetal o animal) AVANTATGES Abundant i inexhaurible. No contamina Energia renovable No produeix contaminació atmosfèrica Produeix gran quantitat denergia Combustible principal dels països més pobres INCONVENIENTS La intensitat de la radiació solar no és igual a totes les zones de la Terra i que hi ha grans variacions tèrmiques al llarg del dia i durant les estacions Està molt localitzada en determinades zones i no és regular (la força del vent no és constant) Contaminació paisatgística i acústica Energia poc desenvolupada Països rics cada vegada més aprofiten els residus de l’explotació forestal o dels conreus

PERQUÈ ES FA SERVIR Aplicacions industrials i domèstiques. S’obté sobretot, aigua calenta i electricitat Aplicacions industrials i domèstiques. Genera electricitats Producció d’electricitat Produeix energia elèctrica Producció de combustible (sobretot en països pobres). Països rics cada vegada s’usa més per a l’àmbit domèstic i processos industrials COM S’OBTÉ L’ENERGIA Plaques fotovoltaiques solars. Les situem: terrats, teulats, camp (horts solars) Molins de vent que situem en amplis espais oberts on la força del vent sigui continua A partir de la calor que hi ha a l’interior de la Terra A partir del moviment del mar Combustió de la biomassa ALTRES Zones amb una gran intensitat volcànica Fenòmen de les marees, onades i corrents marins Altres formes de biomassa: biogàs, biocarburants

Què és l’activitat industrial? 5- LA INDÚSTRIA Què és l’activitat industrial? Conjunt d’activitats necessàries per transformar les matèries primeres en productes per al consum. Podem trobar diversitat en les activitats industrials Les que transformen les primeres matèries en productes elaborats Les que fabriquen productes semielaborats Es poden usar o consumir directament (cadira, pa...) Productes que formen part de l’elaboració d’altres productes (barres de ferro, cautxú...)

Evolució històrica de la indústria. Antecedents: Tallers artesans (Edat Mitjana): - Antigament els artesans produïen tot allò que la població necessitava. Eren els amos del local i de les eines. - La producció era manual, mitjançant les eines pròpies del seu ofici, per tant els productes eren únics i cars. - S’agrupaven en gremis (grup d’artesans d’un mateix ofici) que controlava la qualitat i el preu del producte

Manufactures del S. XVII Eren tallers de més producció encarats a un mercat nacional o internacional (porcellanes, tapissos, etc.).

La Revolució Industrial (mitjan s.XVIII) - El treball manual i les eines són substituïdes per les màquines - L’origen es troba a Anglaterra amb la indústria tèxtil - Les fàbriques es caracteritzaran per: L’ús de màquines (energia hidràulica, carbó que es converteix en vapor) = productivitat augmenta, preus baixen (+ rapidesa ). Molts tallers artesans van a la ruïna. L’especialització de la mà d’obra i la divisió del treball Inversió d’una gran quantitat de capital

- El paisatge industrial: - El pas de la producció artesana a la producció industrial va transformar profundament el paisatge. - La localització de les fàbriques, el traçat de les vies de comunicació, la multiplicació dels transports, els creixement de les ciutats, etc, han modificat profundament el paisatge.

4. La industria actual (segle XX i XXI) Característiques: - Automatització del procés de producció - Sofisticació dels procés de producció: informàtica i robòtica - Reducció mà d’obra - Fabricació de productes més diversos - Distribució dels productes arreu del món gràcies al desenvolupament dels transports.

Finals s. XVIII 1ª INDUSTRIALITZACIÓ EL PROCÉS D’ INDUSTRIALITZACIÓ Fins al s.XVIII ARTESANIA Finals s. XVIII 1ª INDUSTRIALITZACIÓ Darrer terç s. XX 3ª INDUSTRIALITZACIÓ

On es situen les regions que iniciaren la industrialització? EL PROCÉS D’INDUSTRIALITZACIÓ On es situen les regions que iniciaren la industrialització? Quins són els centres industrials importants? I els nous països industrialitzats?

6. CLASSIFICACIÓ DE LES INDÚSTRIES Indústries de béns de producció o pesant d’ús i consum o lleugera Segons la destinació dels productes que s’hi fabriquen Segons el seu nivell tècnic Indústries d’alta tecnologia o indústries punta Indústries tradicionals amb un baix nivell tecnològic Es poden classificar

INDÚSTRIES SEGONS LA DESTINACIÓ DELS PRODUCTES A) Indústries de béns de producció o pesant Elabora productes que no es consumeixen directament (productes semielaborats) que serveixen com a matèria primera per a altres indústries És una indústria bàsica per l’economia del país. Requereix de molta mà d’obra, capital i instal·lacions grans ja que manipula quantitats enormes de productes. Per aquest motiu s’anomena indústria pesant Podem distingir: Indústries bàsiques: fan una transformació inicial de les matèries primeres en productes semielaborats, que després serviran a altres indústries. Les principals són: siderúrgia, metal·lúrgia i la química de base i petroquímica. Indústries de béns d’equipament: transformen productes semielaborats per les indústries bàsiques en estris per altres indústries (maquinària, eines...)

Indústria pesant o de béns de producció

B) Indústries de béns de d’ús i consum o lleugera Elaboren articles que es destinen directament al mercat i als consumidors. Requereixen menys capital, mà d’obra i instal·lacions petites. Per aquest motiu s’anomenen indústries lleugeres. Exemples: automobilística, alimentària, electrònica, tèxtil, química de gran consum...

Indústria lleugera o de béns d’us i consum

INDÚSTRIES SEGONS EL NIVELL TECNOLÒGIC A) Indústries punta o d’alta tecnologia Són aquelles indústries que usen les tecnologies més avançades => alt nivell d’inversió Mà d’obra molt qualificada i especialitzada. Tenen un paper important les empreses multinacionals Es localitzen prop de les universitats i de grans centres d’investigació països rics o desenvolupats Trobem: informàtica, microelectrònica, telecomunicacions, biotecnologia, automatismes, làser, energies renovables, robòtica, astronàutica, energia biològica B) Indústries tradicionals amb un baix nivell tecnològic

Cadena de muntatge de cotxes Fàbrica tèxtil a Xina Identifica les imatges i després classifica-les segons els tipus d’indústria que els correspon Indústria petroquímica ELF a França Cadena de muntatge de cotxes Cadena de muntatge de xips a Taiwan

PROCEDÈNCIA DEL CAPITAL 6.2 LA CLASSIFICACIÓ DE L’EMPRESA INDUSTRIAL Empresa: unitat bàsica de l’activitat industrial Treballadors autònoms: persones que treballen pel seu compte sense pertànyer a cap empresa Classificació de les empreses: DIMENSIÓ ORGANITZACIÓ PROCEDÈNCIA DEL CAPITAL SECTOR Petites empreses Fins a 50 treballadors Societats limitades (S.L.) Un o diversos propietaris Públiques (Estat) Primari Mitjanes empreses Fins a 250 treballadors Societats anònimes (S.A.) Propietat dividida en accions Privades (mans d’un o més particulars) Secundari Grans empreses/multinacionals +250 treballadors Terciari

LES MULTINACIONALS Què és una multinacional? Busca les 10 principals multinacionals del món.

7.- EL PROCÉS I EL TREBALL INDUSTRIAL Finalitat: obtenir un producte industrial

ELEMENTS DEL PROCÉS INDUSTRIAL MATÈRIES PRIMERES I FONTS D’ENERGIA FORÇA DE TREBALL CAPITAL TECNOLOGIA ORGANITZACIÓ DE L’EMPRESA Inversions en instal·lacions i fabricació de productes (s’ha d’obtenir un benefici d’ells) Màquines, tècniques i materials necessaris per a la producció. Coneixements que necessites per usar-los Organització i gestió de tots els elements per obtenir productes de qualitat Activitat de les persones que fa possible la producció. Es rep un sou Recursos (natura o productes semielaborats) que gràcies a l’energia es transformen en productes industrials Finalitat: obtenir un producte industrial que es ven en el mercat, on competirà en qualitat i en preu amb altres productes semblants Obtindrem un benefici (diferència entre els costos i el preu del producte) que es reinverteixen en l’empresa per mantenir el procés de producció, modernitzar la tecnologia i introduir altres millores

Divisió tècnica del treball El treballador no pot iniciar i acabar el procés productiu per si mateix Treball en equip (el resultat depèn de la coordinació de tots els treballadors i de les màquines) Comporta una divisió social del treball (jerarquies de comandament i de decisió d’uns treballadors respecte als altres)

8- LOCALITZACIÓ DE LA INDÚSTRIA AL MÓN 8.1 Localització / deslocalització Factors que influeixen en la localització de l’empresa industrial amb la finalitat que sigui competitiva (augmentar vendes i reduir costos): 1. El cost del transport: la distància de transport de les matèries primeres a la fàbrica, el tipus de transport i els tipus de càrrega a transportar (àcids). S.XVIII/XIX es situaven a prop de rius o mar. 2. Les matèries primeres. Normalment les indústries es col·loquen a prop de les matèries primeres que són difícils de transportar (carbó, sucre, productes periples, etc.) 3. El mercat. Algunes indústries es situen a prop dels consumidors, ja sigui perquè venen productes periples o perquè busquen mà d’obra. D’altres indústries es situen prop d’altres indústries que les proveeixen. 4. L’energia. Avui dia no es un factor gaire important. 5. Mà d’obra. S’intenta que sigui barata (països pobres). Les indústries tecnològiques acostumen a situar-se prop de les universitats i escoles professionals, ja que busquen mà d’obra especialitzada. 6. Zones amb avantatges fiscals (zona franca)

Deslocalizació És un fenomen que consisteix a traslladar els centres de producció a països en vies de desenvolupament que ofereixen: Mà d’obra abundant i barata Lleis laborals toves Inexistència de lleis medi ambientals Pressió fiscal molt baixa o nul·la Suficient nivell d'infrastructures. Possibilitat d’obtenir molts beneficis. Una de les conseqüències de la deslocalització ha estat l’increment de l’atur. Principals centres industrials (fruit de la deslocalització): Xina, Corea del Sud, Brasil i el sud i sud-est asiàtics

Un exemple de DESLOCALITZACIÓ INDUSTRIAL. Els pantalons de l’Helena Quants països han intervingut en la fabricació i distribució dels pantalons de l’Helena?

8.2 Concentració / desconcentració Moltes empreses es dediquen només a una part del procés industrial (especialització i divisió del treball). La concentració pot ser: - Horitzontal: s’uneixen diverses empreses d’un mateix sector (etapa del procés de producció) que fabriquen el mateix producte. Ex: extracció de carbó, petroli... - Vertical: integració de totes les fases de producció d’un producte des de l’extracció a la venda. Ex: tèxtil (filatures, teixit, confecció i comercialització) Els 2 casos donen lloc a grans complexos industrials on es concentra la producció per a reduir despeses.

Desconcentració Moltes empreses actuals s’han desconcentrat (no produeixen en una factoria única) i s’han desestructurat (separació del procés productiu en diverses fàbriques del món) Motius: les noves tecnologies i la facilitat del transport. Ex: indústria de l’automòbil

8.3 REGIONS INDUSTRIALS Regions industrials: territoris en què una gran part de la població es dedica a la producció industrial i què la majoria de la riquesa la genera aquest sector Distribució de la indústria: Països centrals industrialitzats: Els que pertanyen al G8 (EUA, Japó, Alemanya, Gran Bretanya, França, Canadà, Itàlia i Rússia) i el països que integren l’OCDE (Organització per la Cooperació i i el Desenvolupament econòmic) (Alemanya, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Canadà, Dinamarca, Eslovàquia, Espanya, USA, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Japó, Luxemburg, Mèxic, Noruega, Nova Zelanda, Països Baixos, Polònia,Portugal, Regne Unit, República Txeca, Suècia, Suïssa i Turquia.

2. Països de nova industrialització:El sud-est asiàtic (els 4 dragons: Singapur, Hong Kong, Corea del Sud i Taiwan) o NEI (Nous Estats Industrialitzats). 3. La indústria del 3r món o la dels països perifèrics està orientada al consum, depèn tecnològicament del nord i té un fort component de capital estranger. Hi destaquen: El Magrib, Líbia, Calcuta, Riu de la Plata, Ciutats australianes, Golf Pèrsic, zones de l’antiga URSS, Shangai, etc.

EL CINTURÓ INDUSTRIAL On s’ubiquen els pincipals centres industrials del món? Quines són les zones que queden al marge de la industrialització?

Els països industrialitzats El G8: EUA, Japó, Alemanya, Gran Bretanya, França, Canadà, Itàlia i Rússia(1998). L’OCDE: Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic.

Els quatre dragons asiàtics Distribució de la indústria al món Hong Kong Corea del sud Singapur Taiwan