LA PROGRAMACIÓ DE LLENGUA PER COMPETÈNCIES Equip Lic de L’Hospitalet de Llobregat Febrer 2008.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Projecte Agrega. Què és el Projecte Agrega? El projecte Agrega és un projecte dirigit als membres de la comunitat educativa El projecte Agrega és un projecte.
Advertisements

ITINERARIS A 4t d’ESO. CURRÍCULUM ESO LOE PREVIST PER AL CURS Segona llengua estrangera: s’oferirà en franja de matèries optatives un mínim.
El desplegament del currículum per al desenvolupament de les competències bàsiques: LA PRESA DE DECISIONS ROSER CANALS CABAU Montcada, març-08.
Activitats artístiques al CFA Miquel Martí i Pol De l’expressió oral i escrita a la cohesió social.
Cicle Superior MARISTES VALLDEMIA Quin camí hem fet fins que hem arribat aquí? PRIMERA FASE: CURSET PER MESTRES INFANTIL I PRIMÀRIA (04-05) SEGONA FASE:
Tallers d’intercanvi d’experiències
Pràctica 17 Reflexions Maria Gisbert, Llorenç Godia, Mariona Kiskeri i David González.
Del llenguatge visual al missatge visual Su Richardson Burnt Breakfast Adaptació d’una presentació de M. Acaso.
La llengua amb les TAC…. UN NOU MODEL SOCIAL ELS DOCENTS NO ENS PODEM QUEDAR ATURATS DAVANT ELS CANVIS SOCIALS. LA TECNOLOGIA ÉS EN TOTS ELS ÀMBITS (administratiu,
WEBQUEST: aprenentatge a través d’Internet Rosabel Roig Vila Universitat d’Alacant.
COM ENS COMUNIQUEM A TRAVÉS D’INTERNET Elements clau del llenguatge que caracteritza el nou paradigma comunicatiu 15 d’octubre del 2009.
Amb quina foto us identifiqueu el dia a dia a l’aula?
Activitat CALCULA: ESPORT MASCULÍ I ESPORT FEMENÍ Observatori Crític de l’Esport Autora: Susanna Soler i Prat INEFC Barcelona.
ELS BLOCS I LA SEVA APLICACIÓ A L’AULA Recull de propostes sobre els usos didàctics dels blocs Material del Curs de l’Escola d’Estiu Virtual d’Espiral.
Catalunya escola d’emprenedors Mesures per fomentar l’esperit emprenedor Barcelona, 8 de novembre de 2011.
COMPETÈNCIA COMUNICATIVA
Conselleria d’Educació i Cultura Conselleria de Benestar Social El treball socioeducatiu en xarxa Conselleria d’Educació i Cultura Conselleria de Benestar.
L’EQUIP DOCENT COM A ESTRATÈGIA ADAPTATIVA A L’EEES Benedí, Carles; Blanché, Cèsar; Bosch, Maria; Rovira, Ana & Simon, Joan EDBAF, Equip Docent de Botànica.
PROPOSTES D’AVALUACIONS FIGUROANALÒGIQUES
Organització, funcionament i gestió dels centres docents públics Les competències bàsiques Jornada de participació Tarragona, Materials a càrrec.
Competències bàsiques i l’educació en Comunicació
LA NOTÍCIA I LA PREMSA Realitzat per: Beatriz Gracia Lillo i
El disseny curricular d’educació primària
Conxita Mayós Servei d’Ordenació Curricular
UNITAT DIDÀCTICA. UNITAT DIDÀCTICA Quadre: Unitat didàctica número... Títol Centre Trimestre 1r, 2n, 3r Curs acadèmic Grup Matèria Sessions.
Les competències i la coeducació
PROJECTE A.V.A.C. Aprendre a Viure / Aprendre a Conviure
DECRET PEL QUAL S’ESTABLEIX L’ORDENACIÓ DELS ENSENYAMENTS DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA 2007.
L’atenció a la diversitat i la LOE (l’escola inclusiva)
LES CACERES DEL TRESOR I LES WEBQUEST, MODELS DE RECURS COMPETENCIAL
APRENENTATGE MULTINIVELL
El disseny curricular a partir de les COMPETÈNCIES
El disseny curricular de l´educació obligatòria a partir de
La LOE i el nou currículum a l’educació primària
Desplegament del currículum competencial i model didàctic
Accés i ús de la informació.
Competències bàsiques en Educació Física
TRETS DIFERENCIADORS 3r ESO
El viatge de Primària a Secundària
PLA DE FORMACIÓ DEL CENTRE
Les competències i la coeducació
OBJECTIUS TALLER Saber d’on partim (PRIMÀRIA) i cap a on anem (SECUNDÀRIA) Descobrir els principals CANVIS que es produeixen. Saber què implica el canvi.
LA PRESA DE DECISIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRÍCULUM
La LOE i el nou currículum a l’educació primària
Grups interactius a L’Esquitx
Seminari d’Educació Especial
El disseny curricular de l´educació obligatòria a partir de
Formació per a responsables del programa Biblioteca escolar: PUNTEDU
L’avaluació com a motor de l’aprenentatge TALLER D’AVALUACIÓ A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA Primera sessió Març 2018.
Prof. José Miguel Santacreu Soler Dep. d’Humanitats Contemporànies
les competències bàsiques
Projecte “TALK TO ME” febrer de 2018.
Característiques  L'Educació Secundària Obligatòria o ESO dura quatre anys i està dividida en dos cicles: el primer (1r i 2n d'ESO), per a l'alumnat de.
PROJECTE LINGÜÍSTIC És l’instrument que possibilita que els centres educatius organitzin i gestionin determinats aspectes en referència a l’estat i a l’ús.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES I CURRÍCULUM
Coneixements i idees previs
Proves de competències bàsiques als 14 anys
BIBLIOTECA ESCOLAR PuntEdu Curs 2007/08
Decrets pels quals s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària i de l’educació secundària obligatòria Ponent: Joaquim Costa Inspector.
El currículum a l’educació primària
En desplegar un currículum competencial haurem de prendre decisions que afectaran al model didàctic de cada docent.
Metodologia per treballar per competències:Consideracions generals
DEFINICIONS DEL TREBALL EN EQUIP
ALUMNAT ALTES CAPACITATS Pla Individualitzat
BONES PRÀCTIQUES MODELS D’ÚS DIDÀCTIC DE LES TICS
Metodologia per treballar per competències:Consideracions generals (1)
Biblioteca escolar “puntedu”, espai de coneixement i aprenentatge
Aproximació telemàtica a l’art contemporani: Comunicació, art i educació Modalitat A. Classificació: Educació artística. Educació Visual i Plàstica.
Aprendre a Viure / Aprendre a Conviure
El desplegament de les COMPETÈNCIES BÀSIQUES en el currículum
Transcripción de la presentación:

LA PROGRAMACIÓ DE LLENGUA PER COMPETÈNCIES Equip Lic de L’Hospitalet de Llobregat Febrer 2008

INDEX 1.El nou currículum per competències. 2.La nova estructura curricular 3.Les competències al currículum 4.Les vuit competències bàsiques 5.La competència (bàsica) comunicativa lingüística i audiovisual 6.Les competències pròpies de l’àmbit de llengua 7.Per què una programació per competències? 8.Què és una competència? 9.Aclarint conceptes: les ciències cognitives 10.Què implica ser competent? 11.Com s’aprèn a ser competent? 12.Elements de les unitats de programació 13.Exemples d’unitats de programació 14.Programar per competències: un embolic més o una oportunitat? 15.Una reflexió personal per concloure

1.EL NOU CURRÚCULUM PER COMPETÈNCIES primària “ La finalitat de l'educació primària és proporcionar a tots els nens i les nenes les competències que els permetin assegurar el seu desenvolupament personal i social; adquirir les habilitats i les competències culturals i socials relatives a... “ Article 2 “La finalitat central de cadascuna de les àrees curriculars és el desenvolupament de les competències bàsiques, tot tenint en compte que cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències i, a la vegada, cada una de les competències bàsiques s'assolirà com a conseqüència del treball en distintes àrees” Annex 1 “S'accedirà a l'educació secundària obligatòria si s'ha assolit el desenvolupament de les competències bàsiques i un grau de maduresa adequat” Article 16.4

1.EL NOU CURRÚCULUM PER COMPETÈNCIES secundària “En aquest Decret es defineixen les competències bàsiques generals que els nois i les noies han de desenvolupar i consolidar en finalitzar l'Educació secundària obligatòria.” “El currículum de l'educació secundària obligatòria inclourà les competències bàsiques que es determinen a l'annex 1 d'aquest Decret.” Article 7.2 “Al currículum de cadascuna de les matèries hi constaran les competències bàsiques que es treballen en aquella matèria, la contribució de la matèria a l'adquisició de les competències generals de l'etapa, els objectius, els continguts i els criteris d'avaluació. A l'annex 2 s'estableix el currículum de les matèries, tenint en compte la distribució per cursos que figura a l'annex 4 d'aquest Decret.” Art 7.3 “L'organització de les activitats a l'aula i el funcionament dels centres, les activitats docents, les formes de relació i de comunicació que s'estableixen entre la comunitat educativa i la relació amb l'entorn, contribuiran a la consolidació de les competències bàsiques. Les activitats complementàries i extraescolars poden afavorir, també, la consecució de les competències bàsiques”. Art 7.4

2. LA NOVA ESTRUCTURA CURRICULAR Estructura del currículum LOGSE Objectius generals de l’etapa. Objectius generals de l’àrea i etapa. Continguts. Procediments …. Fets …. Valors …. Objectius terminals. Orientacions didàctiques. Ensenyament i aprenentatge Avaluació Estructura del currículum LOE Objectius generals de l’etapa. Competències bàsiques de l’educació obligatòria. Objectius generals de l’àrea i etapa. Competències bàsiques de l'àrea. Continguts per cicles (primària) i per cursos (secundària) Criteris d’avaluació per cicles. Decret primària i secundària

3. LES COMPETÈNCIES AL CURRÍCULUM COMPETÈNCIES BÀSIQUES PRÒPIES DE CADA ÀREA Competències transversals - Comunicatives 1. C Comunicativa lingüística i audiovisual 2. C. Artística i cultural - Metodològiques 3. C. Tractament de la informació i C. Digital 4. C. Matemàtica 5. C. Aprendre a aprendre - Personals 6. C. Autonomia i iniciativa personal Competències específiques centrades en conviure i habitar el mon 7. C. Coneixement i interacció amb el món físic 8. C. Social i ciutadana - Àmbit de llengües -- Mstemàtiques -- Educació Física -- Ed. Artística -- Coneixement del medi

4. LES VUIT COMPETÈNCIES BÀSIQUES

5. LA CB COMUNICATIVA LING. I AUDIOV. “ El desenvolupament de la competència lingüística i audiovisual suposa el diferent domini de llengües, tant oralment com per escrit, en múltiples suports i amb el complement dels llenguatges audiovisuals en varietat de contextos i finalitats, com a eina per aprendre a aprendre “ Comunicaci ó oral i escrita Tractament de la informaci ó Tipologia de textos i discursos Llenguatge verbal i no verbal Mitjans audiovisuals i digitals Pluriling ü isme i interculturalitat

A més del seu tractament específic en algunes àrees del currículum, la comprensió lectora, la capacitat d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit, la comunicació audiovisual, l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació i l'educació en valors es desenvoluparan en totes les àrees. En tot cas, la lectura, com a factor fonamental per al desenvolupament de les competències bàsiques, serà inclosa en les activitats de les diverses àrees. Art. 9.3 Les CB es desenvolupen en totes les àrees

6. LES COMPETÈNCIES PRÒPIES DE L’AMBIT DE LL. La competència plurilingüe i intercultural La competència comunicativa, que es concreta en: - La competència oral - La competència comunicativa escrita, - La competència comunicativa audiovisual La competència literària I també contribueix a les competències bàsiques...

7. PER QUÈ UNA PROGRAMACIÓ PER COMPETÈNCIES? A la Societat de la informació, el volum d’informació es duplica cada cinc anys. La constatació de la incapacitat de bona part de la ciutadania escolaritzada en saber fer servir els continguts estudiats. La pressió del paradigma econòmic en l’àmbit educatiu. La convergència de les polítiques estatals a nivell europeu. La constatació què els canvis en l’àmbit educatiu provenen bàsicament de la modificació dels criteris avaluatius. Altres...

8. QUÈ ÉS UNA COMPETÈNCIA? “S'entén per competència la capacitat d'utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació. ” Art 8.1 Es demostra en l’acció, en situacions reals Es fonamenta en diferents tipus de sabers Posa en joc sabers de moltes disciplines alhora Implica un pensament estratègic: comprendre, analitzar, decidir, aplicar esquemes d’acció,valorar..... Implica col·laborar amb altres en contextos socials

9. ACLARINT CONCEPTES Procediment Capacitat Habilitat Estratègia Concepte Actitud Competència Bàsica Específica Eix transversal ?

Les neurociències

Les capes del cervell

El neocòrtex

Xarxes neurals

L’aprenentatge

La lectura és un procés mental molt complex. A mesura que llegiu, el vostre cervell realitza multitud d’operacions. En primer lloc algunes xarxes neurals del lòbul occipital reben els senyals del nervi òptic. Hi ha xarxes especialitzades en processar diferents formes: Una altra xarxa neural d’ordre superior ajunta aquesta informació visual i activa la xarxa neural que representa una lletra concreta. Un cop percebuda una paraula, la xarxa neural que la representa mentalment activa les xarxes neurals del seu significat i morfo sintaxi, així com moltes altres que hi estan relacionades. Xarxes neurals d’ordre superior controlen tot el procés de presa de decisions del procés lector: quan cal tornar a llegir, quan cal buscar el significat d’una paraula, quan cal continuar llegint... Una jerarquia de xarxes neurals.

Processament visual Proc. Semàntic i sintàcitc Comprensió literal Proc. Sem Sint Prag. Comprensió inferencial Processament.... Comprensió crítica Proc. sobre el procés lector Proc. sobre la totalitat, els objectius, les decsions... Concepte Procediment Estràtègies o esquemes d’acció Pensament estratègic COMPETÈNCIA Una convenció de termes... Capacitat

En resum: COMPETÈNCIA Estràtègies o esquemes d’acció Procediments ConceptesActituds

10. QUÈ IMPLICA SER COMPETENT? Como aprender y enseñar compeèncias. Antoni Zabala, Laia Arnau Ed. Graó Concepte Procediment Estràtègies o esquemes d’acció Pensament estratègic COMPETÈNCIA Capacitat

11. COM S’APRÈN A SER COMPETENT? A través de la participació activa en projectes, tasques i situacions reals que plantegen un problema o qüestió a resoldre amb el qual hi ha una implicació afectiva. Una situació real que requereix un procés d’anàlisi per decidir quines són les maneres de procedir més adequades i quins són els coneixements i procediments necessaris per portar-les a terme.I tot això en contextos socials en què cal entendre’s i col·laborar amb altres persones.

12. ELEMENTS DE LES UNITATS DE PROGRAMACIÓ SITUACIÓ REAL Continguts Competències Pròpies de l’àrea Bàsiques Objectius Activitats Criteris d’avaluació Estratègies Agrupaments Materials

13. EXEMPLES D’UNITATS DE PROGRAMACIONS Un exemple d’una UP d’una editorial Un exemple d’una seqüència didàctica (en paper) Cómo enseñar y aprender competencias. A. Zabala, L. Arnau. Ed. Graó Una graella d’estratègies de lectura

14. LES CB, UN EMBOLIC MES O UNA OPORTUNITAT? Si tot el que implica és modificar els PCC com a document mort, UN EMBOLIC MÉS ! Si implica un procés de repensar i consensuar què és alló fonamental que l’educació obligatòria hauria de procurar que tot alumnat desenvolupés, si serveix per prioritzar i unir UNA OPORTUNITAT !

15. UNA REFLEXIÓ PER CONCLOURE En la simplicitat, està la virtut Hi ha competències fonamentals, i n’hi ha de desitjables (César Coll) L’aprenentatge de les estratègies (i competències) requereix múltiples oportunitats i situacions reals i és un procés complex que segueix un ritme i uns camins individuals. Per tant... Tinguem presents les competències...., però Enfoquem la mirada en els nens/es i Intentem plantejar situacions que siguin vives, que tinguin un sentit ara, que ens permetin estar presents i gaudir d’allò que fem