Una visió transdisciplinària de la igualtat dona/home María Jesús Izquierdo Observatori per a la Igualtat Observatori per a la Igualtat de la UAB

El concepte d’igualtat i el de diferència El concepte d’igualtat té un caràcter normatiu: –En relació a principis ètics d’una societat donada –En relació a principis d’eficàcia i eficiència El concepte de diferència té un caràcter positiu: –Es refereix a la diversitat en que es presenta la vida humana L’existència de grups homogenis socialment significatius és un indicador de desigualtat Cal no confondre: Igualtat/desigualtat -- Diferència/similitud

Factors que intervenen en la igualtat dona/home Característiques naturals Estructura social Estructura psíquica Orientació de les accions

Els impactes de la divisió sexual del treball Sobre la resta d’activitats socials: participació cultural i política, estils de vida... En la constitució de la subjectivitat: expectatives, desigs, manera d’actuar... Les diferències anatòmiques faciliten la creació d’expectatives respecte de les persones, a banda que la seva posició en el treball no sigui la que s’assigna al seu sexe.

Factors que intervenen en la igualtat dona/home Característiques naturals: –Els organismes vius són oberts –Es construeixen en la seva relació amb el medi –Són el resultat d’aquesta relació –Modifiquen el medi El medi dels éssers humans és el resultat de: –Forces no humanes –Accions humanes deliberades –Conseqüències no buscades d’accions deliberades –Accions humanes indeliberades el mòbil de les quals no és conscient

Una part indeterminada de les diferencies entre dones i homes és el resultat de la relació dels organismes dona i home amb un medi sexista: –La desigualtat es fiscalitza –El cos expressa les diferències sexuals i la desigualtat de gènere Factors que intervenen en la igualtat dona/home

Relació naturalesa/cultura: El determinisme biològic Equiparar el que és biològic al que és intrínsec, inflexible o preprogramat és un abús conceptual del terme biològic Es denomina determinisme biològic la noció que els factors innats, com a gens o hormones, influeixen en el comportament humà El comportament és un fenomen biològic en si mateix, una interacció entre l’organisme i el medi.

Les influències extrínseques a l’individu afecten als fets biològics en l’interior de l'organisme -fets mitjançant el quals, en molts casos, es desenvolupen en l’organisme les estructures i mecanismes funcionals Helen H. Lambert, “Biology and equality, a perspective on sex differences”, SIGNS vol. 4, nº 1, 1978 Relació naturalesa/cultura: El determinisme biològic

Estructura social (I) Remet a un sistema de relacions entre posicions socials La relació entre les posicions és de necessitat (l’existència d’una posició pressuposa l’existència de les restants posicions) Es sustenta en la divisió del treball En el cas de la divisió sexual del treball construeix dues categories de gènere: –Femenina: mestressa de casa  cuidadora i nodridora –Masculina: cap de família  provisor i defensor

Estructura social (II) La divisió sexual del treball remunerat és una rèplica de la divisió sexual del treball en la família: –Les dones es troben sobrerepresentades en les activitats productives relatives a l’atenció a persones –Els homes es troben sobrerepresentats en les activitats productives relatives a la producció i administració de riquesa material i intel·lectual La divisió sexual del treball condiciona la presència en la resta d’activitats socials

L’ocupació de posicions en l’estructura social Per assignació: –Implica l’existència d’institucions mitjançant les quals s’atribueixen les posicions socials a les persones. –És el cas de la divisió sexual del treball o de la monarquia Per elecció: –L’individu ocupa la posició social que ha escollit –Quan el nombre de posicions és inferior al de persones que les volen ocupar s’apliquen criteris de concurs entre candidats a les posicions Un indicador de democràcia és el fet que les posicions no siguin ocupades per la mateixa mena de persones de generació en generació en funció de trets com: –Origen familiar –Sexe assignat –Origen ètnic –Raça atribuïda

Els trets de gènere del treball Provisió i defensa –S’apliquen principis universals –Producció de valors de canvi: el preu és l’indicador del valor –L’activitat s’orienta a la consecució d’objectius –S’aspira a aconseguir coses –Es pot menystenir l’impacte de l’activitat sobre les persones –Escassa atenció a les interrelacions personals Cura i nutrició –S’apliquen principis particulars –Producció de valors d’ús: la satisfacció és l’indicador del valor –L’activitat s’orienta a l’atenció a les persones –S’aspira a rebre reconeixement –Es pot manipular les persones per a confirmar la importància de la tasca que es desenvolupa –Escassa atenció als aspectes instrumentals de l’activitat

Un indicador de l’estructura familiar

La persistència de la figura de la mestressa de casa

Classificacions de l’activitat econòmica Classificació convencional (sexista) Classificació alternativa (no sexista) ActivaPotencialment activa Ocupada Aturada Aturada: Inclou tots els potencialment actius (incloses les mestresses de casa) que no tenen feina remunerada Inactiva: Pensionistes, jubilats, discapacitats, mestresses de casa, estudiants, treballadors no remunerats Inactiva: per factors físics o psíquics

L’impacte dels criteris sobre el càlcul de les taxes d’atur segons l’edat Edat ConvencionalAlternatiu (no sexista) DonesHomesDonesHomes De 16 a 1936,523,784,274,4 De 20 a 2417,812,348,136,5 De 25 a 2912,98,129,716,7 De 30 a 3410,95,831,311,3 De 35 a 3910,24,934,59,6 De 40 a 449,94,636,611,0 De 45 a 498,44,039,810,9 De 50 a 549,54,050,115,6 De 55 a 598,35,063,727,5 De 60 a 645,54,579,953,4 De 65 a 691,82,096,992,4

L’impacte dels criteris sobre el càlcul de les taxes d’atur Criteri convencional: la taxa es calcula respecte de les persones actives (que tenen una feina remunerada o la busquen activament). Oculta l’atur femení Criteri no sexista: la taxa es calcula respecte de la població potencialmente activa. Es considera que el treball remunerat és un deure de ciutadania com dicta la Constitució Taxes Criteri convencional Criteri alternatiu (no sexista) DonesHomesDonesHomes Ocupació 88,393,450,673,4 Atur 11,56,349,426,6

Població aturada. Alternatives de càlcul Alternatives de càlcul de l’atur Dones (A) Homes (B)(A-B) Segons població en edat de treballar65,438,327,1 Segons criteri anterior al ,68,99,7 Segons criteri nou15,27,57,7 Font: INE. Encuesta de la Población Activa. Resultados detallados nacionales. IV trimestre de Espanya. Elaboració pròpia. (Absoluts expressats en milers de persones).

Les cinc cares de l’opressió (Iris Young) Tipus d’opressió CaracterístiquesGrups sotmesos Explotació Control aliè de capacitats, propòsits i guanys Relacions de classe, també gènere i raça MarginacióExili de la vida laboral i la vida útil Raça, vells, joves, minusvàlids, mares solteres Indefensió Subjecte al poder d’altres. Poques oportunitats de desenvolupament Treballadors no professionals Imperialis- me cultural Invisibilitza la perspectiva dels grups oprimits, i estereotipa com "altres“ Dones, gitanos, llatins, gays-lesbianes Violència Objecte d’atacs: físics, assetjament, intimidació, ridiculització Gays, lesbianes, gitanos, llatins i dones

Estructura psíquica (I) Es refereix a les característiques de la subjectivitat en dos aspectes: –Manera d’actuar –Orientació del desig Es configura en els primers anys de la vida per identificació amb les figures de referència En condicions de divisió sexual del treball entre la mare i el pare, la criatura disposa de referents sexistes

Considerar que en la base de la socialització es troba la identificació implica: –Les criatures tenen un paper actiu en la constitució de la seva subjectivitat –Que la superació dels patrons de gènere en la constitució de la subjectivitat és dependent de la superació dels patrons en la generació adulta. Estructura psíquica (I)

Estructura psíquica (II) L’estructuració psíquica és incerta. Qualsevol tret de gènere pot estar present en qualsevol persona Acció ActivitatPassivitat Desig Ser desitjada Feminitat Posseir el que es desitja Masculinitat

Trets de l’estereotip femení Afectuós/a “Carinyós/a” Plora sense avergonyir- se S’expressa dolçament “Coquet/a” Presumit/da Preocupat/da pel seu aspecte físic Estalviador/da Curós/a Fidel Molt formal Comprensiu/va Disposat/a sacrificar-se pels altres Pensa en els altres Preocupat/da per mantenir l’harmonia del grup Preocupat/da pels que s’han sentit ferits

Trets de l’estereotip masculí Lideratge en l’espai Actua o té fusta de líder Brillant Competitiu/va Amb forta personalitat Amb molta “labia” Amb inventiva Amb caràcter Executiu/va “De món” Bo/bona en els negocis Actiu/va Audaç Aventurer/a Confiat/da en si mateix/a Decidit/da Emprenedor/a Intrèpid/a

Els trets autoassignats i els estereotips de gènere Quan es demana el grau d’identificació amb els diferents trets de personalitat, per tal de verificar el grau en que els estereotips de gènere es corresponen amb la percepció de la pròpia personalitat s’arriba a la conclusió que no hi ha una correlació significativa entre el sexe i l'estereotip de gènere. Per tant el sexisme, manifest en els estereotips, orienta incorrectament la conducta en les interrelacions socials, atès que: –Es suposen diferències en la personalitat que no es confirmen en la realitat

Identificació amb els estereotips de gènere segons el sexe (García-Mina)

El nivell d’autoestima segons el sexe i el gènere (García-Mina) Gènere Sexe Nivell d'autoesti ma MasculíFemení Sense trets de gènere Amb trets masc. i fem. Dones Baix18%36%12%64% Mitjà45% 57%24% Alt37%19%31%12% Homes Baix14%33%0%34% Mitjà42%45%47%43% Alt44%22%53%23%

Comentari Els trets de personalitat tipificats com a femenins, són presents en persones amb baixa autoestima Els trets de personalitat tipificats com a masculins, són presents en persones amb alta autoestima L’autoestima més alta s’observa: – En les dones que combinen trets estereotipats com a masculins i femenins – En els homes que s’autoidentifiquen amb trets no estereotipats segons el gènere

Els estereotips de víctima i agressor i la identificació amb els trets Els trets de personalitat utilitzats per a construir els estereotips de gènere, es poden utilitzar per a construir estereotips de víctima i agressor. Quan es relacionen els estereotips amb les persones s’obtenen els següents resultats (estudiants de secundària): –Les noies s'identifiquen amb trets no tipificats com a propis de víctimes o d’agressors o amb trets d’agressor –Els nois s’identifiquen amb trets tipificats com a propis d’agressor o no tipificats respecte de l’agressivitat

Estereotips i perfils de personalitat (Izquierdo) Perfil de personalitat NoiesNois N.% % Trets de víctima2313,8189,5 Víctima i agressor127,2189,5 Neutre en l’estereotip3621,62915,3 Trets d'agressor4225,27640,2 Ni víctima ni agressor5331,74624,3 N/c10,621,1 Total

Consideracions sobre els estereotips de gènere, l’autoestima i l’agressió Darrera els estereotips de masculinitat i d’agressor, predominen trets relatius a l’assertivitat, l’activitat, o l’orientació a la consecució d’objectius Darrera els estereotips de feminitat i de víctima, predominen trets relatius la l’orientació cap als altres, per a atendre les seves necessitat o per a rebre reconeixement Els trets corresponents a l’estereotip masculí es troben associats a alta autoestima

Els trets corresponents a l’estereotip femení es troben associats a baixa autoestima L’orientació a l’activitat i les conductes assertives poden generar agressions en funció del tipus d’interaccions que es produeixen, atès que l’agressió és el resultat d’una forma particular d’interrelació, més que no pas el tret de certes persones La combinació en la mateixa persona de trets femenins i masculins, compensa el potencial de víctima o d’agressor de qualsevol persona Consideracions sobre els estereotips de gènere, l’autoestima i l’agressió

L’estructuració de gènere Divisió sexual DonaHome Estructu -ració psíquica Passiva Actiu orientat a la realització dels seus objectius i per tant a posseir allò que desitja, àdhuc la dona Receptiva a les necessitats dels altres Necessitada de reconeixement de la seva vàlua, de ser desitjada Estructu -ració social Mestressa de casa Cap de família. Guanyador de les garrofes És la principal responsable de la cura de les persones i de l'atenció a la llar És el principal responsable de sostenir financerament la família Quan té una feina remunerada ajuda, té un paper complementari Quan fa treball domèstic ajuda, té un paper complementari Divisió sexual del treball Fonamentalment orientada a la recuperació quotidiana de les energies humanes, cura de nens, malalts i disminuïts Fonamentalment orientat a la producció i administració de la riquesa, l'organització política i la generació de coneixement científic i tècnic

Comentari Es produeix una dissociació entre la cura de la vida y la producció de la riquesa que comporta: –Infravalorar la importància de les qualitats instrumentals en la cura de les persones –Infravalorar l’impacte de les activitats instrumentals en la vida humana