Síntesi (ordenació i unificació)

Presentación del tema: "Síntesi (ordenació i unificació)"— Transcripción de la presentación:

1 Síntesi (ordenació i unificació)
2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2.2. L’origen i la constitució del coneixement Els principis generals de la teoria del coneixement kantiana El coneixement és el resultat de la interacció entre dos pols: l’objecte i el subjecte: Principi general: Pàgina 285 objecte coneixement subjecte Síntesi (ordenació i unificació) Matèria Té el seu origen en l’experiència: pertany a l’objecte. Coneixement Forma Té el seu origen en la subjectivitat: pertany al subjecte.

2 2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 2
2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2.2. L’origen i la constitució del coneixement Els principis generals de la teoria del coneixement kantiana Nivells de síntesi: El procés de síntesi (ordenació i unificació) de les dades rebudes es va realitzant de manera progressiva així com van intervenint les diferents facultats cognitives. Estructura de la Crítica de la raó pura En té dues parts: Estètica transcendental, que s’ocupa del coneixement sensible (Sensibilitat). Lògica transcendental, que s’ocupa del coneixement intel·lectual, es subdivideix en: Analítica transcendental (Enteniment). Dialèctica transcendental (Raó). Pàgina 286 Nivells de síntesi Pàgina 286 Estructura de la CRP Pàgina 286

3 Impressions sensibles
2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2.2. L’origen i la constitució del coneixement Com és possible el coneixement sensible? L’estètica transcendental Objectius: Analitzar les condicions que fan possible el coneixement sensible. Fonamentar les matemàtiques. Facultat: Sensibilitat: capacitat de rebre representacions en ser afectats pels objectes (receptivitat). Procés: Pàgina 286 síntesi Matèria Allò donat: provinent de l’objecte Impressions sensibles Intuïció empírica* Forma Allò posat: provinent del subjecte Espai i temps Espai i temps són: Formes: no són allò que percebem, sinó com percebem. Intuïcions: no són conceptes resultat d’un procés d’abstracció. a priori: precedeixen i possibiliten l’experiència. Pures: són buides de contingut empíric. Són les coordenades en les quals s’ordenen les impressions sensibles. de la sensibilitat: facultat que fa possible el coneixement sensible. * També s’anomena: Fenomen Percepcions Experiència Coneixement sensible

4 2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 2
2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2.2. L’origen i la constitució del coneixement Aspectes que cal destacar Crítica a l’empirisme. El subjecte no és passiu (simplement es deixa impressionar) sinó que és actiu (ordena i unifica les impressions així com les va rebent mitjançant les estructures a priori que el mateix subjecte posseeix: l’espai i el temps). Gir kantià. El coneixement no és simplement l’empremta que l’objecte deixa sobre el subjecte sinó que és el resultat de l’ordenació que el subjecte fa de les dades que rep de l’objecte. Fenomenisme kantià No podem conèixer les coses tal com són (les “coses en si”) el límit del coneixement és la constitució del fenomen (allò que les coses son “per nosaltres”). Pàgina 288

5 Intuïcions empíriques
2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2.2. L’origen i la constitució del coneixement Com és possible el coneixement intel·lectual? La analítica transcendental Objectius: Analitzar les condicions que fan possible el coneixement intel·lectual. Fonamentar la física. Facultat: Enteniment: és la facultat que ens permet conèixer un objecte (pensar-lo) mitjançant les representacions que ens ofereix la sensibilitat (espontaneïtat). Procés: Pàgina 288 * Pensar, conèixer o comprendre un objecte és poder referir els fenòmens a un concepte. Aquesta activitat es fa mitjançant un judici: Ex.: “Això és fràgil”. síntesi Matèria Donada per la sensibilitat Intuïcions empíriques Judicis* Forma Posada per l’enteniment categories Taula de judicis Pàgina 289 Les categories o conceptes purs de l’enteniment són: No procedeixen de l’experiència (no són conceptes empírics) sinó que els produeix l’enteniment espontàniament i els aplica a la comprensió dels fenòmens. Són, per tant, buits de contingut empíric (s’han d’omplir amb les dades provinents del coneixement sensible proporcionades per la sensibilitat). Es dedueixen de les diverses formes de judicis possibles: deducció transcendental de les categories. Taula categories Pàgina 290 José Vidal González Barredo