El desenvolupament de la competència social i ciutadana: problemes socials actuals i pensament històric i social Ministerio de Ciencia e Innovación (Proyecto MICINN I+D+I - EDU )

Participants en el Projecte d’Investigació MICINN I+D+I - EDU Investigadors UAB: Antoni Bardavio, Joan Berlanga, Agnès Boixader, Roser Canals, Pilar Comes, Neus González, Gustavo A. González, Jesús Granados, Cecília Llobet, Montserrat Oller, Joan Pagès, Antoni Santisteban (investigador principal). Personal de suport, investigadors en formació de la UAB: Marta Canal, Edda Sant y Daniel Costa. Professors col·laboradors d’educació secundària: Teresa Call, Vicent Espí, Fina Ferrando, Maria Haro, Elisabet Ibáñez, Joan Llusà, Santiago Lugo, Miquel Rocasalbas.

Objectius del projecte de Recerca: - Establir un marc teòric per al desenvolupament de la competència social i ciutadana, des de l'ensenyament de les ciències socials. - Analitzar les representacions socials de l'alumnat d'educació secundària sobre els problemes socials. - Elaborar seqüències didàctiques des de la perspectiva crítica, basades en qüestions socialment vives. - Experimentar els materials curriculars elaborats i extreure conclusions i suggeriments per a la millora de l'ensenyament de les ciències socials i de la formació del professorat.

Marc teòric Problemes: 1.- Problematitzar el contingut escolar de manera que representi un interrogant a resoldre, sigui quina sigui la naturalesa d'aquest contingut (resolució de problemes, aprenentatge basat en problemes o situació-problema). 2.- Convertir problemes socials en contingut escolar (responen a aquesta concepció termes com problemes socials rellevants o qüestions socialment vives).

Marc teòric Pensament social: 1.- Pensament crític, per a la valoració de les situacions, causes i conseqüències, comportaments, etc. Per superar prejudicis i estereotips. 2.- Pensament creatiu, divergent, relativista, per aportar solucions i alternatives als problemes socials.

Eina de recollida de dades inicial Quines són les representacions de l'alumnat d'educació secundària sobre els problemes socials? - Els comentaris com a prova pilot es va passar a una mostra de 60 alumnes d'educació secundària de 4t d'ESO. - Els comentaris definitiu (4) es va passar a 600 alumnes de centres de secundària, des de 1r d'ESO a Batxillerat.

Eina de recollida de dades inicial Quines són les representacions de l'alumnat d'educació secundària sobre els problemes socials?

Hi ha molt de trànsit. Explica la situació en la que viuen moltes persones el dia a dia i la d'hores que s'han d'esperar a la carretera per tots els cotxes que hi han La quantitat de cotxes que hi ha. Que contamina molt la gent amb els cotxes. Fer més autopistes i no hi hauria tan trànsit 1.Anar amb moto que pots anar colan't pels cotxes. 2. Anar amb bicicleta. 3. Queixar-te

Que son nens, no deuen tenir més de 14 anys i ja van armats. El país és un país bèlic o en poc desenvolupament, deu ser un país subdesenvolupat. Yo ho veig per una part normal perque allà es normal Que nens que no són ni majors d'edat, estiguin armats i un d'ells fuman (tot i que això no em sorprèn tan perquè amb el que es veu avui en dia…)

En un mateix lloc hi ha dos situacions. Una és la gent rica que viu en uns pisos amb piscines als balcons i amb pistes de tenis i l’altre banda els pobres vivint en chavoles. Els dos separats per una paret. Si, perquè no es molt normal que cada pis tingui una mini piscina en un racó de la terrassa ja que un nen a la mínima fent bromes pot caure pel balcó o algo i les pistes no cumpleixen el reglament (crec)

Que en la tanca hi ha roba penjada i hi ha molta vigilància. Que la gent no se sent lliure. Em crida l’atenció que hagin posat una valla per separar dos llocs, el problema és el racisme. La policia. De què la gent del país pobre passi la frontera. Perquè la immigració està molt regularitzada en aquest lloc.

Quines són les representacions de l'alumnat d'educació secundària sobre els problemes socials? Algunes conclusions - L'alumnat té una relació distant amb els problemes socials relacionats amb la desigualtat, la violència o la contaminació, fins al punt de no identificar o de descriure'ls parcialment. - Sembla que l'alumnat té dificultats per relacionar les imatges observades amb coneixements adquirits o amb experiències quotidianes conegudes. En la majoria d'ocasions es repeteixen tòpics o estereotips sense reflexió crítica sobre el procés social que ha originat aquestes situacions.

Algunes conclusions -Necessitat de tractar problemes socials rellevants. -Necessitat de reflexionar de manera crítica sobre aquests problemes i pensar solucions i actituds personals pel futur.

Seqüències didàctiques "Exiliats, desplaçats i refugiats" "Límits, fronteres i murs"

"Límits, fronteres i murs” 1) saber quines són les representacions socials dels estudiants d'educació secundària sobre els límits, fronteres i murs, així com tenir coneixement sobre com relacionen aquests elements amb problemes socials rellevants i amb quin tipus de causes i conseqüències; 2) elaborar materials de treball per a la classe de ciències socials amb l'ajuda del professorat d'educació secundària que col·labora en el projecte; 3) experimentar una seqüència didàctica de 6 sessions, en cada un dels cursos de l'educació secundària obligatòria, recollint informació oral i escrita de les classes, mitjançant registres d'observació i enregistraments.

0. Representaciones iniciales. 1. Construcción conceptual sobre los límites, fronteras y muros, como conceptos del ámbito personal y social, mental y físico, psicológico y político, positivo y negativo.

2. La evolución histórica de límites, fronteras y muros. Una realidad presente en las diferentes épocas históricas

3. Estudio de casos de muros a lo largo de la historia. ¿Cómo estudiamos un caso en cooperación? ¿Cómo lo exponemos a los demás?

4. El mapa del mundo actual de los puntos calientes y conflictos en las fronteras. ¿Dónde están los muros y por qué?

5. Los muros en el interior, el mismo Estado, la misma ciudad, muros y desigualdad. La existencia de distintas ciudadanías.

La existencia de distintas ciudadanías.

6. Nosotros y las personas del otro lado del muro. Los muros: futuros posibles, probables y deseables.

Incorporar el futur com a categoria d’aprenentatge La importància de les imatges del futur

Hi haurà una piscina L’aigua es canalitzarà per sota Quedarà molt espai pels veïns, per fer esport, etc.

L’obligació del professorat és ser optimista Construir el futur requereix creure que podem decidir com serà I ensenyar als nostres alumnes que ells i elles també podran

... recomençar cada dia … en educació tot comença cada dia … afortunadament Moltes gràcies