Anàlisi de la qualitat de vida de les persones majors a Mallorca

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Activitat CALCULA: ESPORT MASCULÍ I ESPORT FEMENÍ Observatori Crític de l’Esport Autora: Susanna Soler i Prat INEFC Barcelona.
Advertisements

La qualitat, garantia de millora.
La qualitat, garantia de millora.
Estudi dels hàbits de consum dels catalans fora de la llar
EVOLUCIÓ DE LA SENSIBILITAT AL PREU DELS TURISTES ESPANYOLS
LA FAENA.
Nivell d’implantació i ús de les TIC al Maresme.
PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL QUALITAT DE VIDA
d' a s s i s t è n c i a al g o v e r n l o c a l
CUESTIONARIO PARA EL DIAGNÓSTICO DE PERCEPCIONES CATALUÑA- ESPAÑA PRINCIPALES RESULTADOS Novembre de 2009 Estudio de la Universitat Oberta de Catalunya.
El pensament de Karl Marx.
Salut mental i prevenció
“ESCOLTA’M” La vinculació del tutor/a com a factor protector i alhora creador de resiliència en els infants de risc d’exclusió social.
Variables qualitatives
IMPLANTACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ A LA CIUTAT DE LLEIDA Anàlisi estadística - desembre 2000 IMPLANTACIÓ DE LES TIC A LA CIUTAT.
El mercat de treball a la ciutat de Girona
Programa Pacient Expert ICS en MPOC
ELS PLANS D’ACCIÓ TUTORIAL A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
El paper dels barris en les xarxes socials a Catalunya. Una aproximació. José Luis Molina (UAB) Projecte finançat pel MICINN (CSO /SOCI), Estudio.
DIAGNÒSTIC DE PERCEPCIONS CATALUNYA - ESPANYA
UNA APROXIMACIÓ AL CONCEPTE DE SALUT
Algunes dades 65 i més anys ,5 % 75 i més anys ,5%
Els recursos de la TET. Un punt de partida.
Objectius Disposar d’informació que ens aproximi a estimar el cost mitjà i la seva variabilitat en relació amb les diferents línies d’activitat i sobre.
GAUDÍ I LES SEVES MERAVELLES!
DE LA GARROTXA A L’EMPORDÀ, VIU EL FLUVIÀ
Àrea de Presidència – Àrea d’Esports
Mètode Dalcroze La música, l’expressió corporal, la dansa i el moviment com a factors d’integració i convivència. La Autors: Mariona Farrés i Patrícia.
Camina amb bastons, mou tot el cos
“ENQUESTA DE PERCEPCIÓ SOBRE EL MÓN RURAL “
SOCIOLINGÜÍSTICA COMUNICACIÓ Pàg
Federació Catalana d’ONGD
Jornada Cloenda Esports
Col·laboracions i recerca de sinèrgies per a l'estructuració del sector: experiència de La Confederació II Trobada anual d’entitats del Club de Suport.
Treballem l’estadística
Principis de l’entrenament
Fet per Adriana, Helena i Marta (6B)
Cercle de comparació d’Esports Jornada de cloenda 15/12/2017
Els sous de les dones a CATALUNYA
DINÀMICA DELS FACTORS SOCIOECONÒMICS: Grans grups d’edat
SALUT MENTAL.
El sector terciari. Concepte de sector terciari
Perfil dels enquestats
Pràctica 5.2: Construcció de fluxogrames
Promoure l’activitat física en alumnes d’aula oberta a través d’activitats a la natura en un projecte interdisciplinari Autor: VILLARREAL MORENO, Jose.
PROTOCOL MARC PER UNA INTERVENCIÓ COORDINADA CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA Capítol 8: Sobre la protecció de dades personals ens els circuits territorials.
La formació professional, una opció de futur i amb futur
DINÀMICA DELS FACTORS BIOLÒGICS: Grans grups d’edat
SALUT MENTAL.
LES CURES D’INFERMERIA SÓN CLAU EN
Resum Informe d’Enquesta d’Opinió de l’Empleat
CFA Sebastià Juan Arbó Curs
EMBARASSOS EN ADOLESCENTS
LA NOVA SELECTIVITAT I L’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
CLUBS SOCIALS TAULA RODONA: SALUT MENTAL I ACCIÓ SOCIAL
Informe Observatori Barcelona 2016
Qui som? El Dr. Jordi Julvez, investigador principal del projecte, treballa al Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL, ubicat.
la cohesió social va per barris
més enllà del PIB: de la mesura a la política i les polítiques
PLA EDUCATIU D’ENTORN DEL BARRI DE SANT ILDEFONS DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT 11/07/2019.
La vulneració dels drets socials
Promoció de la salut i programació sanitària
EL CONSUM DE DROGUES ENTRE LA POBLACIÓ HOMOSEXUAL USUÀRIA D’ESPAIS D’OCI NOCTURN DE CATALUNYA.     UNA APROXIMACIÓ QUANTITATIVA.
DINÀMICA DELS FACTORS BIOLÒGICS
DINÀMICA DELS FACTORS SOCIOECONÒMICS
Valors i actituds polítiques en perspectiva comparada
Adopció 3% dels nens d’E.E.U.U són adoptats.
DE L’ORGANIGRAMA AL DIBUIX Dinàmica i funcionament de la ciutat
Xarxa de lluita contra el maltractament i la violència de gènere
CLAUDIA CARDONA PEREZ 4D
Transcripción de la presentación:

Anàlisi de la qualitat de vida de les persones majors a Mallorca Josep A. Pérez-Castelló Eva Aguilar-Mediavilla Pedagogia aplicada i psicología de l’educació

Objectius de la recerca

Objectius Esbrinar quina és la qualitat de vida de les persones majors de Mallorca en els següents àmbits: Salut Integració social Habilitats funcionals Activitat i oci Qualitat ambiental Satisfacció amb la vida

Què entenem per qualitat de vida? Esta relacionada les condicions de vida en les que viu un subjecte, juntament amb la satisfacció que s’experimenta amb ella. Fa referència a dues dimensions claus: Una objectiva: condicions bio-socio-psicològiques en les que viu. Una subjectiva: la percepció que el subjecte té d’aquestes condicions.

Característiques de la mostra

Mostra Recollida per GADESO Univers: Població resident a Mallorca, de 65 anys o més anys. Treball de camp: setembre de 2015. Sistema d'enquesta: entrevista personal. Mostra: 400 persones; selecció aleatòria i estratificada en funció del sexe, del grup d'edat i del zona de residència. Error màxim: ± 5%, per un nivell de confiança del 95,5% i en el suposat de màxima indeterminació (p=q=50) Tractament de les dades: plataforma de correcció de qüestionaris proporcionada per TEA Ediciones.

Edat

Sexe

Estat civil

Lloc de residència

Zona de residència

Mitjana del percentil ingressos de la mostra 67,5

Mitjana del percentil educatiu de la mostra Educació Mitjana del percentil educatiu de la mostra 68,8

CUBRECAVI R. Fernández-Ballesteros Instrument

Resultats de la mostra en comparació a la població general Salut Integració social Habilitats funcionals Activitat i oci Qualitat ambiental Satisfacció amb la vida Resultats de la mostra en comparació a la població general

Percentils

Salut objectiva Salut subjectiva Salut psíquica 1. Estat de salut

Salut

Tipus de salut

Salut per grups d’edat

Salut per sexe

Salut per zona de residencia

Salut per zona de residencia

Salut segons el lloc de residència

Salut segons estat civil

2. Integració Social Satisfacció convivència Freqüència relacions socials Satisfacció relacions socials 2. Integració Social

Integració social

Factors d’integració social

Integració social per zona de residencia

Integració social segons lloc de residència

Integració social segons estat civil

Sense diferències Edat Sexe Ciutat-pobles

3. Habilitats funcionals Autonomia funcional Activitats de la vida quotidiana 3. Habilitats funcionals

Habilitats funcionals

Tipus d’habilitats funcionals

Habilitats funcionals per grups d’edat

Habilitats funcionals segons zona de residència

Habilitats funcionals per zona de residencia

Habilitats funcionals segons lloc de residència

Habilitats funcionals segons estat civil

Habilitats funcionals segons estat civil

Sense diferències Sexe

4. Activitats i oci Nivell d’activitat Freqüència d’activitats Satisfacció d’activitats 4. Activitats i oci

Activitats i oci

Factors d’activitats i oci

Activitats i oci per grups d’edat

Activitats i oci per sexe

Activitats i oci segons zona de residència

Activitats i oci per zona de residencia

Activitat i oci domicili per lloc de residència

Activitat i oci segons estat civil

Activitats i oci segons estat civil

Qualitat ambiental Satisfacció elements ambientals Satisfacció general amb la vivenda Qualitat ambiental

Qualitat ambiental

Factors de qualitat ambiental

Qualitat ambiental per grups d’edat

Qualitat ambiental segons zona de residència

Qualitat ambiental per zona de residencia

Qualitat ambiental segons lloc de residència

Qualitat ambiental segons estat civil

Qualitat ambiental segons estat civil

Sense diferències Sexe

6.Satisfacció amb la vida

Satisfacció amb la vida

Satisfacció vida per zona de residencia

Satisfacció vida segons estat civil

Sense diferències Sexe Edat Lloc de residència

Ús Satisfacció Serveis socials

Serveis socials

Serveis socials per grups d’edat

Serveis socials per zona de residencia

Serveis socials segons lloc de residència Sense diferència

Serveis socials segons estat civil

Sense diferències Sexe

Qualitat de vida

Qualitat de vida

Factors més valorats per qualitat de vida

Factors qualitat de vida Qualitat vida Nivell activitat Satisfacio activitats Satisfacció relacions Salut subjectiva

Conclusions

Comentaris respecte a la mostra La població femenina és lleugerament superior. La majoria viuen en el seu domicili i estan casats o vidus. La mostra està formada sobretot per persones entre 65 i 74 anys. Nivell socio-econòmic alt (percentil 67,5) Nivell educatiu també alt (percentil 68,8)

Serveis socials Són usats només ocasionalment. Les persones estan satisfetes d’ells. Són utilitzats més: A partir dels 80 anys. Per persones que viuen a residències. No tenen parella, especialment vidus.

Resum perfil de persona major a Mallorca Molt bo: Salut Integració social Autonomia Bo: Oci i activitat Qualitat ambiental Satisfacció amb la vida

Perfil de risc Persones majors de 75 anys. Que viuen a Palma. Al seu domicili. Sense parella, especialment vidus.

Persones amb baixa qualitat de vida Hi han 49 persones de la mostra que diuen que tenen una baixa qualitat de vida: Qualitat de vida no relacionada amb cap variable demogràfica: De totes les edats. Dels dos sexes. De zona palma i pobles Amb qualsevol estat civil Vivint a residència i a domicili

Factors de la qualitat de vida El més valorat: Salut Autosuficiència Relacions socials Però el que dóna qualitat de vida: Nivell i satisfacció de les activitats físiques Salut subjectiva Satisfacció de les relacions socials