Valors i actituds polítiques en perspectiva comparada

Presentación del tema: "Valors i actituds polítiques en perspectiva comparada"— Transcripción de la presentación:

1 Valors i actituds polítiques en perspectiva comparada
Eva Anduiza, UAB Josep San Martin, UAB Amb la col·laboració i finançament de:

2 Objectius Comparació descriptiva dels valors i actituds dels autòctons, marroquins, equatorians i andins en Madrid i Barcelona: Autoidentificació i valors Confiança social, convivència intercultural Percepcions sobre discriminació i actituds cap a “l’altre” Fins a quin punt la participació en associacions produeix actituds com la eficàcia i la confiança? Una anàlisi comparant Barcelona, Madrid, Milà i Lió.

3 Barcelona-Madrid Identificació Valors Confiança interpersonal
Convivència Percepcions de discriminació Actituds cap a l’altre

4

5 Valors

6 Confiança social Confiança social general
5,2 5,3 4,3 4,9 5,7 5,9 4,8 5 1 2 3 4 6 7 8 9 10 Autòctons Marroquins Equatorians Andins Valor mig (0-10) Barcelona Madrid 4,4 4,5 5,2 5 4,9 1 2 3 4 6 7 8 9 10 Marroquins Equatorians Andins Valor mig (0-10) Barcelona Madrid Confiança social general Confiança en la gent del mateix origen

7 Convivència Composició de la llar segons l’origen dels seus membres:

8 Convivència Procedència de la xarxa de contacte:

9 Percepcions de discriminació
18 52 50 47 12 23 41 40 10 20 30 60 Autòctons Marroquins Equatorians Andins Barcelona Madrid Percepcions de discriminació (qualsevol raó)

10 Percepcions de discriminació
Percepcions de discriminació (per tipus)

11 Actituds cap a l'altre (acceptació entre els espanyols dels immigrants)

12 Conclusions Es mantenen vincles identitaris amb el país d’origen però també es creen nous amb la ciutat i les comunitats d’acollida. Les ciutats poden incidir en aquestes processos d’identificació. La religió juga un paper importat per als immigrants com font d'identitat i valors, i els hi diferencia dels autòctons. Els nivells de confiança social són equivalents als dels autòctons. Hi ha més convivència intercultural entre els immigrants que entre els autòctons, especialment a Barcelona. En totes dues ciutats, el grup d’andins és el que disposa de xarxes socials més diverses; els marroquins de Madrid els que menys. Hi ha una major percepció de discriminació entre els immigrants. És més elevada a Barcelona que a Madrid, especialment entre els marroquins. Alguns col·lectius (els més vulnerables) són més sensibles al context de recepció.

13 Barcelona, Madrid, Milà, Lió
Estudi sobre la incidència de l’associacionisme en les actituds polítiques: Sentiment d’eficàcia política Confiança en les institucions S’intenta esbrinar aquesta incidència tenint present: El grau d’implicació a les associacions El tipus d’associacions en les que s’està implicat: Associacions ètniques / no ètniques Associacions polítiques / no polítiques

14 Barcelona, Madrid, Milà, Lió
Eficàcia política: percepció dels ciutadans de que la seva acció política individual pot tenir alguna incidència en el procés polític: Indicador eficàcia interna: “la gent como jo sí tenim influència en la política del govern” “de vegades la política és tan complicada que la gent como jo no la entén” Indicadors eficàcia externa: “els partits únicament s’interessen pels nostres vots, no per la nostra opinió” “als parlamentaris no els importa la gent com jo”

15 Barcelona, Madrid, Milà, Lió
Confiança: creença dels ciutadans de que les institucions compliran la seva funció correctament, tot i que no els hi estiguin vigilant contínuament la seva actuació Grau de confiança en les institucions executives i representatives a nivell municipal i estatal Nivell local= govern municipal + plenari municipal Nivell estatal= govern estatal + parlament/Congrés

16 Sentiment d’eficàcia política dels ciutadans
Eficàcia interna:

17 Sentiment d’eficàcia política dels ciutadans
Eficàcia externa:

18 Confiança en institucions polítiques
Confiança institucions locals:

19 Confiança en institucions polítiques
Confiança institucions estatals:

20 Membres d’associacions

21 Implicació en associacions (membres i/o participants)

22 Participació en associacions
Implicació en associacions: La proliferació del fenomen del “Checkbook membership”. Distingim la ciutadania en 3 grups: -Els no implicats -Els implicats passius -Els implicats actius

23 Participació en associacions
Dades generals d’implicació:

24 Participació en associacions
-Tipus d’associacions: Com estem estudiant la relació entre l’associacionisme i les actituds polítiques en els col·lectius d’immigrants distingim en funció de l’associació. Dues tipologies: *Associacions ètniques vs no ètniques *Associacions polítiques vs no polítiques

25 Conclusions - S’ha pogut observar com la eficàcia política i la confiança en les institucions polítiques són dues actituds polítiques que responen a lògiques diferents - La eficàcia degut a que està més lligada a característiques individuals pot ser probablement un millor indicador de la integració que la confiança

26 Conclusions - La distinció entre la implicació passiva i la activa és clau. Mentre la implicació activa té efectes positius sobre el sentiment d’eficàcia, la passiva sembla tenir-los sobre la confiança. - També es important fixar-se en el tipus d’associació. La implicació en associacions ètniques no sembla tenir una incidència clarament diferent de la implicació en les no ètniques, mentre les associacions polítiques sí que mostren uns efectes més clars.