IXÒ QUÈ EEES? La implementació de la lògica neoliberal al sistema públic d’ensenyament superior als Països Catalans

Qüestions que planteja la contrareforma educativa i el mercat de l’educació Existeix un mercat de l’educació? Quins instruments concrets –jurídics i ecònomics estan utilitzant? Quins impactes concrets té aquest procés a ambdues bandes dels Països Catalans? En que afecta l’EEES en l’accés al mercat de treball? Quin discurs estan emprant per legitimar aquestes polítiques? Com i qui pren les decisions que fonamenten el procés de privatització de l’ensenyament públic? Com afecta a la llengua i cultura catalana aquest procés? Escola de masses=Escola democràtica? Algún cop el sistema educatiu s’ha separat de les necessitats de la indústria?

Education market La despesa pública en educació a nivell mundial són 2 bilions de dòlars, el doble del mercat de l’automòbil (2005). Quota de mercat EUA: 30% Països vies desenvolupament: 15% Mercat en creixement: 2000 84 milions d’estudiants 2025 160 milions d’estudiants

Agents de la privatització educativa als Països Catalans INTERNACIONAL Organismes transnacionals: OMC, BM, OCDE, FMI UE-Comissió del 133 Lobbies-Empreses de Relacions públiques ESTATALS Patronal educativa espanyola i associacions empresarials de l’Estat francès. Estat francès Governs regionals autonòmics i del Departament Pyrénées- Orientales

Privatització Liberalització Mercantilització Introducció de la lògica neoliberal als món Països Catalans (A. Verger) Privatització Liberalització Mercantilització

Privatització Facilitar la introducció dels agents privats en la provisió, titularitat o gestió del servei públic educatiu (Esborrany de la Llei de Educació de la Generalitat del principat-Creació d’instituts mixtes entre Universitats i entitats privades LOU 6/2007)

Liberalització Creació de mercats o quasimercats en aquelles esferes que al ser d’interés públic o fruit d’una lògica keynesiana proveïa l’Estat en règim exclusiu (Reial Decret 1393/2007 :introducció del lifelong-learning).

Mercantilització La promoció i la incentivació per part de l’Estat del Education market (L’agència Edufrance). *

Implantació del model d’ensenyament públic als Països Catalans El sistema d’ensenyament públic als PP CC sempre ha estat lligat a les necesitats de la industria ESTAT FRANCÈS 1882-Introducció de l’ensenyament obligatori per part de Jules Ferry 1936.-Escolaritat obligatòria fins als 14 anys 1959.-Escolaritat obligatòria de caràcter omnicomprensiu fins als 16 anys. 2002.-Jack Lang acaba amb el model d’ensenyament omnicomprensiu. ESTAT ESPANYOL 1859-Introducció de l’ensenyament obligatori per part de Claudio Moyano 1970.-Escolaritat obligatòria fins als 14 anys 1990.-Escolaritat obligatòria de caràcter omnicomprensiu fins als 16 anys. 2002.-Trencament del model omnicomoprensiu LOCE, introducció d’itineraris i PGS

Estat espanyol: perfil socioeducatiu de la població a l’inici de la incorporació en els circuits del capitalisme mundial. L’Estat espanyol encara formalment no és un territori lliure d’analfabetisme –té un 2’4%- (Segons dades de l’UNESCO és produeix quan la taxa és inferior al 2% de la població) En algunes zones supera amb escreix el 20% de la població A principi dels anys 80 L’Estat espanyol manifestava les emprentes de la política de la dictadura feixista en l’àmbit de l’ensenyament: L’any 1975 un 10% dels nens entre els 6 i 11 anys no estaven escolaritzats, un 35% entre els 12 a 14 anys, i un 64% entre els 15 i 16 anys L’any 1978 un 25% de la població de l’Estat espanyol (2.353.600 persones), més gran de 16 anys, era analfabeta funcional o no tenia estudis, i només un 57’4% tenia estudis primaris. A principi dels anys 80 només un 37% dels joves entre 17 i 18 anys continuaven dins del sistema educatiu

Eixos bàsics de l’EEES Promoció de lliure mobilitat i estudiants per tot l’EEES. Homologació de titulacions mitjançant el SET. Implementació de crèdits ECTS (60 crèdits per any) que inclouen a part de la docència assistència a conferències, tutories etc Introducció de les noves tecnologies i la lògica de life-longlearning El compromís per part dels Estats que assoliran uns estàndards de qualitat educativa paral·lelament a la implantació de Bolonya –entre ells l’Àrea Europea d’Investigació que inclou el compromís de dedicar els Estats un 3% del PIB a I+D-

Deficiències inherents al model (I) Omissió absoluta del model econòmic en el que s’insereix el sistema educatiu dels respectius estats. Absència d’un model de finançament que garanteixi la lliure mobilitat sota paràmetres d’equitat. La manca de finançament provoca disfuncions colaterals diversos en el model (manca de recursos econòmics i humans, implantació amb caràcter previ dels Postgraus,…).

Deficiències inherents al model (II) Elitització del model educatiu. Contradicció en les bases que legitimen el model implementació del lifelonglearning i l’establiment d’una lògica d’alumne full-time. Falta de coherència en les titolacions al escapçarse la correspondència entre el Grau i el Postgrau. Perdua objectiva de qualitat acadèmica extrem ja evidenciat a Itàlia. El SET no garanteix la comparabilitat de Graus amb denominació idèntica o similar i l’homologació de titols.

Deficiències del model (III) Implantació no democràtica del model Subordinació total del model a les necessitats de la industria obviant altres principis rectors de la universitat com la seva pròpia autonòmia i els criteris acadèmics i investigadors Introducció de criteris mercantilistes pròpies de la lògica neoliberal en la gestió de les universitats Degradació de les titulacions pèrdua de capacitat negociadora a nivell laboral tant individual (cte de treball) com col·lectiva (convenis) Ruptura de la universitat amb els criteris que s’havien fonamentat com a servei públic: mobilitat social, accés meritocràtic i coneixement crític. Elitització de l’accés a la Universitat Introducció de les universitats dins del Education Business: el coneixement com a mercaderia

Modes de comercialització de serveis educatius Subministrament transfronterer: e-learning. Consum a l’estranger. Màster a l’estranger. El país de destí “exporta” un servei. Presència comercial. Presència individual (export.docents) Serveis perifèrics (transport, repografia, menjador)

Com afecta a la llengua catalana la implantació de la lògica neoliberal al món de l’ensenyament?