La construcció del coneixement pels estudiants en entorns virtuals Projecte PanFilHum La construcció del coneixement pels estudiants en entorns virtuals

Índex presentació Antecedents i acrònim Hipòtesis de partida Anàlisis estadístiques Metodologia Estructura del projecte Temporització Justificació Resultats Objectius específics Pressupost

Què fa l’estudiant per a construir el seu propi discurs, el seu propi text?

Com afecta al consultor i al pla docent l’ús de tecnologies digitals?

Què aporta a l’ensenyament-aprenentatge asíncron la possibilitat de treballar en suport web?

Curs 2003-2004: realització de 9 seminaris on Antecedents i acrònim PanFilHum = tot el col·lectiu d’Humanitats i Filologia Catalana És la posta en comú de la reflexió i l’experiència acumulada Curs 2003-2004: realització de 9 seminaris on 木 s’exposaren i debateren les pràctiques més reeixides 木 es plantejaren temes com el debat, la funció del consultor, l’estructura i ús dels materials, el disseny de les activitats, el perfil del nostre estudiant

Anàlisi estadística per semestres

Primeres conclusions Mitjana missatges per consultor/semestre: 25 Índex interacció: 2,5 % aprovats/matriculats: 67,7 % Segueixen l’AC: 60 % En el 80 % de les assignatures es dóna una correlació directa entre índex d’ interacció i seguiment de l’AC

Estructura del projecte 1. Investigar com els estudiants interpreten els continguts i construeixen el coneixement, com interaccionen amb els materials, i quines estratègies segueixen a l’hora de construir el seu propi discurs acadèmic. 2. Analitzar què aporta un material en suport web a l’aprenentatge no presencial i implementar un model de materials en web (la medievalitat) 3. Comentar i debatre, amb els consultors i tutors, les possibilitats didàctiques de l’ús del web i la seva adequació a les diferents assignatures d’Humanitats i Filologia, i establir noves pautes d’actuació docent. Establir el perfil de les estratègies i pautes d’aprenentatge d’un estudiant no presencial A realitzar en 3 anys

Justificació 1. Examinar la natura de l’aprenentatge i del coneixement que els estudiants adquireixen a través del model d’ensenyament-aprenentatge de la UOC 2. Esbrinar quines són les estratègies d’aprenentatge que fan servir els estudiants en un ensenyament-aprenentatge no presencial, com s’apropien dels materials didàctics, com construeixen el seu propi discurs, i com ho apliquen a les activitats d’avaluació. 3. Connexió amb el MIDOC: millora dels materials, reconfiguració de les activitats i desenvolupament de millors estratègies de suport per als estudiants 4. Especificitat: s’aplica a més de 2.000 estudiants sobre els quals tenim dades de rendiment acadèmic, i s’hi han implicat tutors i consultors, a més de tot el professorat dels Estudis

Objectius específics Innovar en la metodologia de la UOC en relació als Estudis d’Humanitats i Filologia Catalana, a través de la resposta a les següents qüestions: Com els estudiants s’apropien dels materials? Com elaboren els significats i construeixen el seu propi “text”? Com estructuren el seu discurs? Quines estratègies fan servir per a estudiar? Què aporta el fet que els materials estiguin en suport web? Com incorporar en les pràctiques docents en línia els materials en suport web?

Hipòtesis de partida 1. L’estratègia bàsica de l’estudiant és la d’aplicar els continguts dels mòduls a la resolució de les activitats d’avaluació continuada 2. No es fomenta un aprenentatge crític i reflexiu 3. No s’està traient tot el partit a les potencialitats del web (més aviat s’esdevé el contrari: els estudiants prefereixen material en suport paper perquè l’únic que solen fer amb el material en suport web és imprimir-lo. Tampoc els consultors saben massa bé com fer servir el material en web, ni la seva possible utilitat –a excepció de l’accessibilitat als continguts)

Metodologia 1. Elaboració d’un marc teòric a partir de tres eixos: constructivisme, teoria del discurs i web-based instruction 2. Entrevista informal amb 60 estudiants 3. Enquesta a tots els estudiants d’Humanitats (uns 2.000) amb qüestions quantitatives 4. Entrevistes amb tutors i consultors i seminaris amb els professors/es dels Estudis d’Humanitats i Filologia Catalana 5. Implementació d’un recurs sobre medievalitat, de caràcter transversal i anàlisi comparativa de diversos materials en suport web, el seu ús i la seva eficàcia didàctica 6. Reconfiguració de la pràctica docent a partir dels resultats obtinguts: elaboració del perfil de les estratègies i pautes d’aprenentatge d’un estudiant no presencial d’Humanitats i Filologia Catalana, redefinició dels Plans Docents i de les activitats d’avaluació continuada

Guió de l’entrevista Llegeixes habitualment tots els mòduls i materials complementaris de cada assignatura? O depèn del teu interès en l’assignatura? O del consultor? O de la tipologia de les PAC’s? Tens els mòduls subratllats, anotats, amb incorporacions de pàgines personals... o els tens néts i polits? Quan temps sols dedicar a “estudiar”? Què entens, en el context de la UOC, per “estudiar”? Memoritzes alguna cosa, data, concepte, esquema...? Consideres que aprofundeixes en els temes o més aviat hi passes de puntetes i n’obtens una visió generalista i/o superficial? Quines altres fonts d’informació utilitzes regularment? (llibres, articles, apunts d’altres companys...) T’estàs fent una biblioteca personal amb els llibres recomanats en les diferents assignatures? Quants llibres (i quins) t’has llegit al llarg de la carrera d’Humanitats? Què fas, habitualment, amb el material de l’assignatura en suport paper? I amb els altres suports? Com resumiries el teu sistema de treball? Estaries d’acord a resumir (fent una mica de caricatura) el teu aprenentatge afirmant que consisteix a resoldre PAC’s? Amb d’altres paraules: consideres que el teu sistema d’aprenentatge és de tipus pragmàtic, o merament d’aplicació d’uns continguts a la resolució d’unes preguntes? Quina és la PAC, de totes les que has fet, que consideres que t’ha exigit més esforç? Per què? A través de quina PAC creus que has “après” més? Per què? Elegeix una PAC d’una assignatura. Explica i descriu què has fet per a resoldre-la Com fas servir Internet en el teu procés d’aprenentatge? Utilitzes les eines i recursos que la Biblioteca de la UOC et posa a la teva disposició? (Enciclopèdies, bases de dades...) Consideres que el sistema d’ensenyament-aprenentatge de la UOC estimula l’esperit crític? Com i a través de què? Com fas servir les eines del Campus (debat, fòrum...) en el teu aprenentatge? Hi ha alguna eina o recurs que t’ajudaria significativament (espais amb continguts transversals, espais amb definicions elaborades, resums de llibres...)

Temporització Primer any (2004-2005): d’octubre a desembre es formaran els grups de treballs i es dissenyaran les activitats a realitzar; de gener a maig es farà la recollida de dades, que s’analitzaran i interpretaran durant els mesos de juny/juliol, i es publicaran els resultats de la recerca a la revista en línia dels Estudis, Digithum. Segon any (2005-2006): d’octubre a gener s’implementarà el model de material en web que es provarà durant el semestre març-juny, i s’analitzaran diversos models de materials en web de les diverses assignatures d’Humanitats i Filologia Tercer any (2006-2007): durant el primer semestre es realitzaran sessions de formació i debat amb els consultors i tutors, basades en els resultats dels dos anys anteriors, i en el segon semestre s’incorporaran als Plans Docents les millores i canvis més rellevants

Resultats 3 articles a la revista Digithum 1 seu web sobre Medievalitat 1 llibre (?) sobre l’Humanisme digital

Pressupost

Crèdits Equip de treball: Fedrico Borges - Joan Campàs Laia Canet - Narcís Figueras Roger Martínez Entrevistats: 60 estudiants d’Hum Fil Enquestats: 2000 estudiants d’Humanitats Col·laboradors: Tutors, consultors, professors