LINGÜÍSTICA.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Al vostre gust amb el 8 Amb so ¯
Advertisements

Les varietats lingüístiques
Pràctiques de Psicopedagogia a Londres
CATECISME de la Conferència Episcopal Espanyola Jesús és el Senyor.
21 de l’any cB Regina Pregar escoltant el “Pie Jesu” de Marcel Olm, ens posa al costat de Jesús.
Fet per Michelle Membrilla
HISTÒRIA DE LA LLENGUA Cristina J. Calabuig Curs
Escola Montserrat Sant Just Desvern
L'EDAT MODERNA.
L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME
BAUHAUS, una escola d’art
31 de l’any Regina Els “Records de pluja” de Marcel Olm ens fan desitjar una vida fecunda en l’amor.
Scala era el nom que els romans donaven a una platja propera a Empúries.
III. Jesús ve a salvar-nos
QUINS MATERIALS SÓN MILLORS CONDUCTORS ELÈCTRICS?
EVOLUCIÓ DE LA PLANTA DE L’ESGLÉSIA DE SANTA CREU (O SANTA HELENA) DE RODA.
El Pare Claret és un regal per a tots
L’ÚS DE LES LLIBRETES A LES SESSIONS DE FILOSOFIA 3/18
El mercat ELS NENS I NENES DE P-4.
Religió i els déus romans
MONESTIR DE PEDRALBES El Monestir de Pedralbes és un dels edificis més valuosos del gòtic català, que conserva el claustre gòtic considerat el més gran.
Recordem què vol dir ser adolescent
L’EDAT MITJANA.
Aquest salm presenta la figura d'un home que té la seva casa entre els gentils; els seus ulls, però, estan fermament fixos a Jerusalem, on, en el.
Les classes socials a l’antiga Roma i la vida a les ciutats
Taller de flotació 1.
La llengua llatina: origen i llengües que en deriven
IMPLIQUEM A TOTES LES CLASSES EN EL NOSTRE PROJECTE
EL POBLE DE LA FANTASIA.
EL BOSC DE COLLSEROLA A LA PRIMAVERA
LES CULTURES GREGA I ROMANA
ULLASTRET.
DIADA DE La pau i la no violència.
Una història de la tecnologia
NOVETATS ESPAI MARGALEF
Tothom pot aconseguir el que es proposa !!!
L´assaig de postguerra
Quin dinosaure!.
Inma Torres Bisquert 4t ESO B.
Resultats DIAGNOSI SOCIO CULTURAL DE L’ENTORN FAMILIAR DELS I DE LES
LA FESTA MAJOR I ELS GEGANTS
Hi havia una vegada un nen que es deia Tomàs que volia ser mag.
DIADA DE LA PAU A SJO.
Els primers en ser invadits i els últims en ser conquistats
Gèneres Musicals.
-FIGURA SEGONA SETMANA: JOSEP I MARIA DIMECRES 9 -FIGURA SEGONA SETMANA: JOSEP I MARIA SOMRIU, JA QUEDA POC PER CELEBRAR EL NAIXEMENT DE NEN JESÚS.
Grup: AIGUA DE PORCS! LA MEMÒRIA HISTÒRICA!.
"SENYOR, ENSENYA’M A SER FELIÇ I A DONAR PAU!"
L’ESCOLA PITAGÒRICA: Els Atomistes: Demòcrit i Leucip
XIII a Setmana de la solidaritat
Jornada de Portes Obertes 2018
Cap a una educació plurilingüe: conceptes clau, estratègies i eines
El llatí i les llengües indoeuropees
EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE
Meditem escoltant “He menjat el Teu Cos” (7’) de la Passió de Bach
Concurs bíblic: La Bíblia font de valors humans i socials.
LA PANDILLA.
LA NOVA SELECTIVITAT I L’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
Manifest de Girona pels drets lingüístics
· Tema seleccionat: Compartir.
“Senyor, ensenya’m a ser feliç i a donar pau”
HANSEL I GRETEL Hansel i Gretel vivien amb el seu pare un pobre llenyataire i la cruel madrastra. Eren tan pobres que gairebé ja no tenien ni menjar per.
Religió Catòlica 2 Educació Primària.
EL TEATRE Per començar aquest projecte ens hem de situar. Què és això del teatre? Quan es va inventar? Quina ha estat la seva evolució al llarg de la.
EL LLENGUATGE COL.LOQUIAL
COM NEIX UN PARADIGMA?.
El que ha passat està molt bé
Setmana de la Solidaritat 2010 – 2011 Escola Pública “Josep Carner” (Badalona) L’ EDUCACIÓ, UN FUTUR EN IGUALTAT: el que han de fer nens i nens de tot.
TRETS DIFERENCIADORS 4t ESO
Transcripción de la presentación:

LINGÜÍSTICA

ALGUNA RAÓ PER ESTUDIAR LLATÍ «Perquè toca». Descobrir l’origen de moltes de les llengües. Coneixement de les arrels de la nostra literatura. Millorar la teva llengua. Facilitar la relació amb els parlants d’altres llengües. La cultura llatina ha impregnat durant segles bona part de la nostra forma de ser. Ens van enamorar de la forma de fer: la seva llengua, els seus costums, la seva organització social, el seu «modus vivendi»...

PERQUÈ TU I JO PARLEM LLATÍ! La comparació de les llengües, estudis iniciats en el segle XIX, va intentar comprendre l’origen d’aquestes i el seu possible parentiu. Els va semblar que algunes llengües tenien un origen comú. Comparant lèxics i les estructures de les oracions van arribar a la hipòtesi que entre el sànscrit, el grec, el llatí, i l’anglès, eren filles d’una llengua que varen anomenar indoeuropea, parlada per un poble habitant del centre i est d’Europa (3000 - 2000 aC).

PERQUÈ TU I JO PARLEM LLATÍ! No tenim cap testimoni escrit d’aquesta llengua, únicament podem seguir les llengües que en van derivar i que es van estendre per Europa i per Àsia. Aquesta, la indoeuropea, es va anar transformant i creant noves formes de parlar, com la llengua llatina. I aquesta es va anar propagant , també, creant noves maneres d’anomenar les coses. El llatí es va anar difonent per Europa i per part d’Àsia, per mitjà dels soldats, els comerciants, els colons, la religió... i es va anar transformant en contacte amb llengües de cada territori. A les classes de català ja has treballat o treballaràs tot això del substrat, el superestrat i l’adstrat. El nostre avi és indoeuropeu i la nostra mare la llengua llatina.

EXEMPLE DEL MÈTODE DE LA LINGÜÍSTICA COMPARADA LLENGÜES INDOEUROPEES LLENGÜES NO INDOEUROPEES CATALÀ SÀNSCRIT GREC LLATÍ ANGLÈS EUSKERA HONGARÈS TURC tres tràyas [treis] three hiru hàrom üç pare pitàr [pater] pater father aita atya baba mare matàr [meter] mater mother ama anya anne

COMPARACIÓ DE LES LLENGÜES ROMÀNIQUES LLATÍ CATALÀ CASTELLÀ ITALIÀ FRANCÈS ROMANÈS ANGLÈS aqua aigua agua acqua eau apa aquatic lex llei ley legge loi lege legal civis ciutadà ciudadano cittadino citoyen cetatean citizen populus poble pueblo popolo peuple popor populace nox nit noche notte nuit noapte nocturnal sal sale sel sare saline

COMPARACIÓ DELS RESULTATS DE DUES INFLUÈNCIES LLATINES LLATÍ DE LA BÈTICA LLATÍ DE LA TARRACONENSE LLATÍ 2 CASTELLÀ GALLEC LLATÍ 1 CATALÀ OCCITÀ FRANCÈS ITALIÀ aflare hallar achar tropare trobar trouver trovare quaerere querer volere voler vouloir metus miedo medo pavore por peur paura fabulare hablar fablar parabulare parlar paraular parler parlare cama lectu llit liech lit letto

POTS COMPARAR LLATÍ: Pater noster, qui es in caelis... CATALÀ: Pare nostre, que esteu en el cel... OCCITÀ : Paire nòstre que siès dins lo cèl… CASTELLÀ: Padre nuestro, que estás en los cielos… FRANCÈS: Notre Père, qui es aux cieux... GALLEC: Pai Nosso que estais no céu... ANGLÈS: Our Father, who art in heaven… ALEMANY: Unser Vater im Himmel! NORUEG: Fader vår, du som er i himmelen! NEERLANDÈS: Onze Vader die in de hemel zijt... TURC: Adýn kutsal kýlýnsýn... Tres famílies lingüístiques: llatina, germànica i turca.

EL LLATÍ Els pobles que anaven conquerint i dominant Europa, procedents del centre i de l’est d’aquest continent, varen arribar a la península Itàlica, aproximadament, cap a l’any 1000 aC. Aquests pobles d’origen indoeuropeu ja parlaven amb llenguatges diferenciats. Un d’aquests grups es va assentar al Laci, poc abans de l’any 1000 aC; la seva llengua el llatí evolucionà i es va estendre a tota la península Itàlica, mentre Roma anava dominant i annexionant els pobles veïns. El llatí es parlava, ja en el segle II dC, des de la mar Càspia fins a la península Ibèrica, des de Britània fins a Egipte. Evidentment era un llatí divers fruit del contacte amb les llengües autòctones.

del segle III al segle VII ETAPES DEL LLATÍ L’evolució de les llengües és un fet habitual quan entren en contacte amb una altra realitat lingüística. Si ja des d’un principi el contacte amb els umbres, els etruscs i els grecs, la va anar modificant, imagina’t el que va passar a través dels segles. Aquí pots veure una cronologia del llatí: Arcaic Clàssic - segle d’or Postclàssic Tardà fins al segle II aC segle I aC a segle I dC segles I i II dC del segle III al segle VII

Quan el llatí deixa de ser una llengua parlada: Medieval Humanístic Neollatí del segle VIII al XIV: llengua de cultura des del segle XV el del segle XXI Qualitat del llatí parlat: Llatí culte Llatí col·loquial o familiar escriptors, mestres, administració classes populars

L’ETIMOLOGIA L'etimologia és l’estudi de l’origen de les paraules, que s’han incorporat a un idioma: quina és la seva font, la seva forma i significat primitius, i els canvis soferts. filius fill hijo fils filho figlio

FINIS HUIUS CAPITIS