COEDUCACIÓ FRACÀS ESCOLAR I VIOLÈNCIA DE GÈNERE Reflexions i pistes pràctiques.

Alguns conceptes bàsics Sexe. Gènere. Definició de violència de gènere. Tipus de violència.

Intencionalitat No és accidental, ni gratuïta. Vol mantenir un sistema de desigualtat. Amb interelació amb d’altres desigualtats: raça, llengua, religió, econòmica... El permís.

Punt de partida L’escola exerceix violència de gènere institucional contra el seu alumnat.

Exemples de violència de gènere Dictadura de l’estètica. Imatge a publicitat. Acudits. El silenci, el permís. L’alumnat LGBTQI….

Exemples de violència de gènere La manca de referents positius. La reificació de l’amor romàntic. Estereotips (fort/maca… infermera/metge)

Exemples de violència de gènere No segregar dades per gèneres. Equiparar gènere=dones (homes estan bé). No incorporar homes a la igualtat de gènere.

Exemples de violència de gènere Transversalitats inconcretes (mainstreaming) No tenir accions triples: tothom, dones, homes Permetre la “coeducació” com optativa.

Exemples de violència de gènere Reificar les diferències: llars d’infants… informàtica…. contes… llenguatge… Permetre l’ús d’espais diferents: pati… Uniformes

Coeducació…. i prioritats Sí, sí… però és que ja ho fem. Els tractem igual… No tenim temps… però paga molt la pena, eh?

Coeducació i fracàs escolar Anar al nucli de l’educació: èxit escolar.

Èxit escolar: un interès de tothom L’èxit escolar com interès general. Externalitats positives.

Causes de fracàs escolar OCDE: Socioculturals: context social alumnat i famílies. Institucionals: metodologies, currículum i inversió. Psicològiques: capacitats intelectuals, factors psicològics i afectius.

Fracàs escolar i causes socioculturals Acabar l’educació obligatòria als 19-20 anys. Classe alta: entre el 94 i el 98%. Classe agrària: entre el 48 i el 69 %. No és un factor individual

Fracàs escolar i causes socioculturals Any Classe alta Classe mitja Autònoma Obrera Agrària 1981 7,7 % 21,0 % 28,5 % 44,2 % 52,6 % 1987 5,9 % 10,9 % 16,0 % 20, 2% 32,4 % 1991 1,9 % 6,7 % 13,3 % 20,5 % 1997 3,8 % 6,9 % 8,3 % 10,5 % 16,1 % 2001 3,1 % 8 % 9,8 % 12,2 % 15,3 % 2004 4,1 % 10,8 % 13,2 % 18,1 % 23,1 % 2007 5,8 % 17, 9 % 14,0 % 24,4 % 31,4 % La classe social és un factor clau per comprendre les resultats acadèmics.

Fracàs escolar i aspectes institucionals Currículum. - Globalitat currículum tradicional, i més. - Amb aportacions CCAA a Espanya. - Amb autonomia de centre. - Consonància amb PISA.

Metodologia OCDE:

Recursos Any Fracàs escolar als 19-20 anys no escolaritat obligatòria 1981 37,5 % 1987 20,2 % 1991 13,3 % 1997 9,5 % 2001 9,6 % 2004 13,5 % 2007 17,5 % Anys 80 incorporació dones al sistema educatiu. Anys 90 incorporació homes i dones d’origen popular/marginal.

Recursos Només més diners? Necessari, però no suficient. Llindar superat. Potser focalitzat i amb intencionalitat defensiva/cohesió.

Fracàs escolar, capacitat intel·lectual aspectes psicològics i afectius. Capacitat cognitiva de la població. Alumnat d’educació especial, ja segregat de les dades.

OCDE: factors que milloren els resultats escolars. 25 – 30 % causes desconegudes. 5-6 % centre escolar, metodologia, polítiques escolars. 18-20 % context socieconòmic. I la resta? I el 45-50% restant? Per característiques personals, psicològiques i afectives.

Una porta oberta... Èxit acadèmic d’un grup social: obre la porta a l’esperança. Demostra que és possible. En qualsevol classe social. A tot el territori geogràfic. Increment entre el 14 i el 32 %, segons la classe social.

La porta oberta a seguir són...

Identitat de gènere: factor clau en l’èxit acadèmic La identitat de gènere és clau. La millora de les noies arriba als 34 punts al llarg de la democràcia (més del doble dels nois).

Gènere i classe social Classe alta Classe intemitja Classe autònoms/es Classe obrera Classe agrària Nois Noies 1977 72 % 67 % 38 % 37 % 36 % 28 % 16 % 14 % 1991 66 % 73 % 44 % 24 % 19 % 32 % 27 % 2004 69 % 82 % 45 % 59 % 42% 57 % 33 % 26 % 58 %

Biologia o cultura Cervells diferents...

La identitat de gènere: factor clau La coeducació no és tangencial: és central. Coeducació no és educació mixta. Coeducació tres accions: tothom, nois, noies. Coeducació: alumant, famílies, professorat. Coeducació benefici per totes les classes socials. Coeducació: factor on el professorat pot incidir. Coeducació: resposta al fracàs escolar.

Perills dels que advertir Oblidar les noies. Psicologitzar un fet social. Educació segregada.

Perills dels que advertir Coeducació com educació mixta. Coeducació complementària, parcial i optativa. Abans era millor.

Propostes d’acció Administració: Obligar a incloure la coeducació a tots els centres. Situar el tema a Magisteri i formació continuada. Homes i dones equilibrades a educació.

Propostes d’acció Tota la comunitat escolar: Situar el gènere al centre del debat. Potenciar valors masculins d’acció i femenins de cura en diàleg. Qüestionar els valors implícits dels currículums tradicionals. Qüestionar l’ús dels espais al centre. Qüestionar la llibertat d’elecció: llibres, jocs, optatives... Treball conjunt: alumnat, docents, famílies.

Propostes d’acció Tota la comunitat escolar: Visibiltzar els diferents models de famílies. Educació afectivo-sexual de forma no sanitària- reproductiva, ni moralista. Pirates del gènere. Accions conscients per a les noies. Accions conscients per als nois.

Propostes d’acció Pels nois: Experiència de cura de persones. Potenciar la introspecció, coneixement i gestió d’emocions. Eradicar la misogínia i l’homofòbia com a formes acceptables de construir la masculinitat. Oferir models de masculinitat positiva. Repensar el currículum. No violència. Cooperació i ajuda mutua. Amistat.

Propostes d’acció Per les noies: Llenguatge que no les invisibilitzi. Currículum no androcèntric. Referències positives a totes les àrees. Més enllà de l’amor romàntic. Més enllà de la bellesa física. Potenciar la seva presència al centre del pati i arreu. Comunicació assertiva. Detecció de discriminacions.

Temps pel diàleg Temps pel diàleg