Diagnòstic del sistema educatiu PISA-2003 Factors de l’èxit escolar Ferran Ferrer Catedràtic d’Educació Comparada (UAB) 19 d’octubre 2006, Barcelona

Presentació A) El diagnòstic del sistema educatiu a partir de PISA B) Resultats rellevants de PISA-2003 C) Factors d’èxit escolar a) Qualsevol presentació sobre l’estat de l’educació a Catalunya suposa d’alguna manera una certa visió particular…. Doncs es seleccionen unes dades i informacions i no unes altres… i més tenint en compte el temps limitat per fer aquesta exposició… Procuraré ser el màxim d’objectiu possible, posant més èmfasi en les dades que mostren aspectes més deficitaris del nostre sistema S’ha de tenir en compte, també, que els resultats del nostre sistema educatiu no és unicament fruit de la tasca dels nostres polítics (ni per lo bo, ni per lo dolent), sino també de tots els agents que participen en el procés educatiu (des del mestre que actua de manera amateur, no professional, a la seva aula; passant pel directiu que cumpleix com un perfecte buròcrata la seva feina d’omplir papers sense crear consensus ni lideratge a l’hora d’impulsar nous projectes; continuant amb els pares que delegant la tasca educativa a l’escola sense preoucpar-se de la mateixa fins que els criden a una entrevista per problemes amb el seu fill; fins a l’inspector o altre professional de l’administració pública que mira cap a un altre cantó quan sorgeix un problema en una escola que no es objecte dels mitjans de comunicació, o dels propis professors que participem a la formació dels futurs agents del sistema educatiu que no som capaços de millorar el nivell formatiu dels futurs mestres…. Tots hi tenim coses a dir. b) Document sobre política educativa i igualtat d’oportunitats i estat de l’educació a acatlunya... Fundació Jaume Bofill c) Parteixo dels estudis fets per mi sobre PISA-2000 i PISA-2003 amb ènfasi en el tema de l’equitat, així com del projecte sobre factors d’èxit i fracas en PISA-2003 a 4 països-

El diagnòstic del sistema educatiu a partir de PISA Qué vol dir diagnòstic quan parlem del sistema educatiu? PISA, com instrument de diagnòstic: límits i possibilitats Qué vol dir “diagnòstic” quan parlem del sistema educatiu? Fer una foto próxima al sistema educatiu real Tenint en compte que el sistema educatiu és una realitat molt complexa que interactua permanentment amb el context que l’envolta i per tant que el modifica més enllà de les actuacions estrictament a l’àmbit educatiu. Amb la intenció de trobar factors o expliquen l’estat actual del sistema educatiu: dificultat de trobar relacions monocausals…. Facilitat per fer discursos simplistes, però no vàlids Per finalment establir reptes de futur i planificar estratègies per millorar el sistema educatiu PISA com instrument de diagnòstic: límits i possibilitats Pero… PISA ens serveix per a tot això?.... En part, SI. Nomès en part perque per fer un bon diagnòstic hem d’anar més enllà de PISA però no podem fer un bon diagnòstic del nostre sistema educatiu sense aquest preciat instrument…. Aquest fet és encara més important a casa nostra donada la poca tradició que tenim en el tema i els escasos recursos que s’esmercen a aquesta qüestió, en comparació amb els països més avançats… Cal recordar, en aquest sentit, algunes de les característiques de PISA: Mesura: competència lectora, mates, ciències i resolució de problemes Intrument: proves de llapiç i paper, amb intencionalitat de màxima objectivitat en la correcció… Destinataris: alumnes 15 anys escolaritzats Mostres representatives de països: 41 països Objectiu: mesurar preparació dels alumnes - a la finalització de l’ensenyament obligatori – per l’aprenentatge al llarg de la vida

Resultats rellevants, PISA-2003 (I) Excel·lència educativa vs. mediocritat educativa Equitat educativa vs. desigualtat educativa Qualitat educativa: excel·lència + equitat

Resultats rellevants, PISA-2003 (II) Similar o inferior a la mitjana de l’OCDE Pocs estudiants amb alts nivells de competència matemàtica… Al voltant de la mitjana de l’OCDE: en certs cassos, estadísticament inferiors a la mitjana (de 41 països)… Es correspón el nostre resultat educatiu al nostre grau de desenvolupament econòmic al món?...

Estudiants amb alt nivell de competència matemàtica: nivells 5 i 6, PISA-2003 Bèlgica: 26,5 Holanda: 25,5 Corea: 24,8 Finlàndia: 23,4 Suïssa: 21,2 Canadà: 20,3 Alemanya: 16,3 França: 15,1 OCDE: 13,1 Polònia: 10,1 Estats Units: 10 Catalunya: 8,9 Espanya: 7,9 Itàlia: 7 Portugal: 5,4 Grècia: 4

Resultats rellevants, PISA-2003 (III) Menys estudiants amb baixos nivells de competència matemàtica… Diferències molt importants per: Nivell socioeconòmic i cultural de les famílies Estudis dels pares Centres públics o privats concertats Nascuts o no a Catalunya,… Es mantenen diferències importants entre els alumnes en funció del nivell socio-econòmic i cultural de les families, dels estudis dels pares, de l’assistència a centres públics o privats concertats, d’haver nascut o no a Catalunya,…

Estudiants amb baix nivell de competència matemàtica: nivells -1, 1 PISA-2003 Finlàndia: 6,8 Corea: 9,6 Canadà: 10,1 Holanda: 11 Suïssa: 14,5 Bèlgica: 16,5 França: 16,6 Catalunya: 19 Alemanya: 21,6 Polònia: 22 Espanya: 23 OCDE: 25,6 Estats Units: 25,7 Portugal: 30,1 Itàlia: 31,9 Grècia: 39

Factors d’èxit escolar (I) Tipologia de factors: de sistema educatiu d’escola d’aula de context

Factors d’èxit escolar (i II) Importància social de l’educació: Nivell educatiu dels pares L’educació com a eina de promoció social Reconeixement del món acadèmic La família i els aprenentatges escolars (espais i esforços) L’esforç com a valor social col·lectiu i individual La inversió en educació en èpoques de crisi

Població amb títol d’educació secundària superior, per grups d’edat (2004) 25-64 25-34 35-44 USA 88 87 88 Suïssa 85 89 86 Canadà 84 91 88 Alemanya 84 85 86 Suècia 83 91 89 Dinamarca 81 86 82 Àustria 80 87 84 Finlàndia 78 89 86 Corea 74 97 86 Mitj OCDE 74 84 79 25-64 25-34 35-44 Holanda 71 80 74 França 65 80 70 R.U. 65 70 65 Bèlgica 64 80 70 Grècia 56 73 64 Polònia 50 60 49 Itàlia 48 64 52 Espanya 45 61 50 Catalunya 42 Portugal 25 40 26 OECD (2006): Education at a glance. En el cas de Catalunya és dada del 2002 (Consell Superior d’Avaluació) El grup 35-44 són els que varen tenir el actuals alumnes PISA-2003 entre 19 i 29 anys

Despesa pública en educació a Finlàndia i índex d’atur: 1990-2003