ETAPES DE L’AVALUACIÓ ECONÒMICA DE PROJECTES

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
La qualitat, garantia de millora.
Advertisements

Estudi dels hàbits de consum dels catalans fora de la llar
Marta Damunt Meritxell Esquius Núria Puigivila Sonia Sánchez
Fitxa cas.
En aquest tema veurem els apartats següents:
d' a s s i s t è n c i a al g o v e r n l o c a l
ANÀLISI ECONÒMICA-FINANCERA DEL SECTOR VITIVINÍCOLA Oriol Amat i Jordi Perramon Universitat Pompeu Fabra.
3.- LES EIXIDES A LA CRISI (I): LA DOCTRINA DE KEYNES.
En aquest tema veurem els apartats següents:
ESTUDI DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CALDES DE MONTBUI
SECTOR PÚBLIC: ELS BENS PÚBLICS
Jornada Cloenda Esports
i el que no es pot avaluar
EL DINER, ELS BANCS I LA POLÍTICA MONETÀRIA
Planificació financera
ELS INDICADORS ECONÒMICS: OCUPACIÓ I PREUS
El mercat de treball a la ciutat de Girona
Estudi per a la identificació de
Algunes dades 65 i més anys ,5 % 75 i més anys ,5%
Societats d’Interès Social:
L’Expressió escrita.
GRUP DE MEDI AMBIENT IES Guillem Sagrera 1997/2008.
Anàlisi de la realitat del col·lectiu d’autònoms del Maresme
TREBALLS D’ATENCIÓ AL PÚBLIC
1 u n i t a t El departament de Recursos Humans.
Com poden créixer les pime en el context actual
Finançament i selecció
1 u n i t a t La funció comercial de l’empresa.
CAMPANYA PER A L’ESTALVI D’ENERGIA
Barcelona, 2 de desembre de 2.002
T'acompanyam perquè treballis en IGUALTAT.
En aquest tema veurem els apartats següents:
PLA REACTIVACIÓ MUNICIPAL Ajuntament de Sant Pere de Ribes
Incorporació de la Perspectiva de Gènere en la Prevenció del vih en l’àmbit de les drogodependències  La perspectiva de gènere ens ofereix l’oportunitat.
La Direcció queda habilitada per:
Cercle de comparació d’Esports Jornada de cloenda 15/12/2017
Reptes i oportunitats per a l'estalvi i l’eficiència energètica en els equipaments de Granollers Barcelona, 10 de març de 2015.
PLA DE SERVEIS INDIVIDUALITZATS
Formació per a responsables del programa Biblioteca escolar: PUNTEDU
El màrqueting i els seus elements
INDEX 1.- Introducció 2.- Abast i objectius del projecte
Sectors culturals a la Comunitat Valenciana
Serveis de Formació.
Préstec Total Universitari
El que cal saber sobre l’estafa del FLA
SALUT MENTAL.
IV JORNADES DOCTORIALS
Estrès laboral i L'estrès laboral és una resposta de l’organisme davant de qualsevol demanda o exigència a la qual està sotmès i que l’individu interpreta.
Xarxa de Custòdia del Territori
EL MARC CONCEPTUAL DE LA COMPTABILITAT
Resum de resultats Enquesta als participants en els Cercles de comparació intermunicipals Octubre de 2018 Grandària del municipi 503 Fins a habitants.
LES PREFERÈNCIES COM A EINA FACILITADORA
Organització i creixement
Grup d’Aprenentatge en Pressupostos Participatius
Quin poble volem? CP Mare de Déu del Toro Es Mercadal
En aquest tema veurem els apartats següents:
PRESENTACIÓ RIS VICEPRESIDENCIA I CONSELLERIA INNOVACIÓ
Pla de Formació de Centre
VALORACIÓ D’EMPRESES PEL DESCOMPTE DE FLUXES DE CAIXA
Metodologia per treballar per competències:Consideracions generals
PF expansiva amb canvi flotant
Valors i actituds polítiques en perspectiva comparada
Presentació assignatura
El model SA-DA El model d’oferta agregada (aggregate suppy) i de demanda agregada (aggregate demand) és un model adreçat a explicar les fluctuacions del.
La inserció laboral dels graduats de grau de la UPF
Metodologia per treballar per competències:Consideracions generals (1)
Funcions de demanda agregada
LA GESTIÓ AMBIENTAL Maria Mañanet i Enric Espinosa
TRETS DIFERENCIADORS 4t ESO
Informe per a l’ASSEMBLEA GENERAL DE SOCIETATS MUSICALS
Transcripción de la presentación:

ETAPES DE L’AVALUACIÓ ECONÒMICA DE PROJECTES DEFINICIÓ D’OBJECTIUS I LIMITACIONS (pressupostàries, legals, polítiques, grups de pressió, etc.) DESCRIPCIÓ DELS BENEFICIS I ELS COSTOS QUANTIFICACIÓ EN UNITATS FÍSIQUES VALORACIÓ EN UNITATS MONETÀRIES (si possible) APLICACIÓ DE LES REGLES DE DECISIÓ ——————————————————— TENINT EN COMPTE: Taxa de descompte Efectes distributius Risc i incertesa Anàlisi de sensibilitat © esther.martinez@udg.es 20

TIPUS DE COSTOS (oportunitat) I BENEFICIS SISTEMA /SOCIETAT TOTALS/MARGINALS TANGIBLES/INTANGIBLES INTERNS/EXTERNS TECNOLÒGICS/PECUNIÀRIS DIRECTES/INDIRECTES © esther.martinez@udg.es

valoració de costos i beneficis Quan existeix mercat Preu de mercat Preu de mercat justat (preu obra, comptables, de gestió) PBMgs; PCMgs Causes: Externalitats Monopoli Impostos Quan NO existeix mercat Disponibilitat a pagar/acceptar en compensació Preus ombra (mercats paral·lels, enquestes –valoració contingent-...) Anàlisi cost-efectivitat No valoració, sí explicitació Decisió política

Taxa de descompte PTA AVUI ≠ PTA DEMÀ COST D’OPORTUNITAT: CÀLCUL DE VALORS ACTUALS COST D’OPORTUNITAT: DE CONSUM PRESENT PER CONSUM FUTUR (TMSPT); D’UTILITZACIÓ RECURSOS S.PÚBLIC I NO EN ALTRES SECTORS

TMSPT TAXA D’INDIFERÈNCIA ENTRE CONSUM PRESENT I FUTUR (CONSUM-ESTALVI) FACTORS QUE L’EXPLIQUEN LA PREFERÈNCIA TEMPORAL: expectatives futures de consum (i.e. creixement de la renda) irracionalitat de Pigou (visió telescòpica defectuosa) aversió al risc, risc de mort

TMSPT en sector públic? Expectatives futures de creixement renda Causes irracionals, a nivell social? Aversió al risc--> la societat no mora! TMSPT< TM privada de PT per externalitats en l’estalvi privat per generacions futures (visió paternalista?) no utilització taxes de descompte: discriminació sistemàtica contra projectes de beneficis llunyans

TAXA DE DESCOMPTE COM A TIPUS D’INTERÈS DE MERCAT PROBLEMA: MÉS D’UNA TAXA DE DESCOMPTE: bons de l’Estat, interès d’actiu, de passiu, de préstecs personals, de préstecs hipotecaris, abans/després d’impostos.... ie. mercats imperfectes, diferències en risc de les inversions, ....--> buscar el més adequat al tipus d’inversió pública, en relació al temps de durada, el risc,...

REGLES DE DECISIÓ VAN rati B/C o C/B; C/E TRI de la inversió; (“r” tal que VAN=0) PAY-BACK o PERíODE MITJÀ DE RECUPERACIÓ

A la vista d´aquesta informació: CAS 3 El govern s'està plantejant l´alternativa entre construir una autovia o una autopista de Tordera a Girona. En el primer cas el finançament provindria en un 70% dels Pressupostos Generals de l´Estat (imposició general), i en un 30% a través de la emissió de deute públic, que tindrà que ser emesa amb una rendibilitat del 5%, mentre que l´estalvi privat s´està remunerant en les comptes d´estalvi al 3%. En el segon cas (autopista), la construcció s´encarrega a Autopistas S.A, que fixarà un peatge de 3€. A la vista d´aquesta informació: a) Quina creu que tindria de ser la taxa de descompte a utilitzar en cada una de les dues alternatives? b) Quines consideracions redistributives introduiria? c) Quins mecanismes introduiria per valorar els possibles beneficis i costos d´ambdós projectes? c) Quins mecanismes introduiria per valorar els possibles beneficis i costos d´ambdós projectes? (p.e. reducció en temps de viatge, reducció de costos de transport de mercaderies, impacte ambiental, etc.).

EFECTES DISTRIBUTIUS DELS PROJECTES INCORPORACIÓ -mètode de les ponderacions: i) tipus impositius; ii)elecció de projectes en el passat - Existència d’objectius redistributius específics - en qualsevol cas, presentació organitzada dels resultats distributius. Elecció política? NO INCORPORACIÓ - efectes menors - compensació entre projectes - dificultats conèixer la distribució de beneficis i costos entre la població - elecció de la funció de benestar social © esther.martinez@udg.es

CAS 5: Programes locals de formació L’entitat local X rep finançament de l’Estat i del FSE per la formació de persones en atur, altament especialitzades i d’edat avançada pels requeriments actuals del mercat de treball. Es coneix per experiències passades que dues de les formes més eficaces per la formació en vistes a l’ocupació posterior dels clients-alumnes són la formació en tallers d’especialització professional i la formació en idiomes estrangers. Ambdós cursos són d’una elevada especialització i requereix personal docent i altres equipaments sofisticats, per la qual cosa els costos són elevats. S’ha estimat que la formació en tallers costa 6.000€ per alumne, i que la formació en idiomes estrangers 1.000€ per any i alumne. La formació mitjançant tallers només requereix l’assistència al curs durant un període; i els alumnes-clients dels tallers tenen una esperança d’ocupació laboral de 17 anys a partir de la realització del curs. En canvi, la formació en idiomes ha de ser més continuada per ser eficaç, concretament durant 9 anys; l’esperança d’ocupació laboral també és de 17 anys. S’espera que els guanys salarials d’aquells qui segueixen qualsevol dels dos programes i s’insereixen en el món laboral és de 30.000€ bruts/anys.

A partir d’aquesta informació, en quin dels dos programes de formació hauria d’invertir l’entitat local? Assumeixi una taxa de descompte del 6%. - Si suposem que els individus que segueixen la formació del tipus tallers, tenen una retribució anual de 40.000€ anuals, com es veuria modificada la seva decisió anterior? - Com transformaria el cas, per convertir-lo en una anàlisi cost-efectivitat? Quina mesura d’efectivitat està considerant? Canviaria llavors la seva recomanació respecte de les anteriors? - Si se li comunica que l’inserció laboral dels qui segueixen el programa de formació en idiomes estrangers té una valoració de 1,25 cops la valoració dels qui segueixen el programa de tallers, afectaria a les seves recomanacions anteriors? - Quines consideracions inclouria per millorar l’anàlisi anterior? ©Esther Martínez

A la vista d´aquesta informació: CAS 3 El govern s'està plantejant l´alternativa entre construir una autovia o una autopista de Tordera a Girona. En el primer cas el finançament provindria en un 70% dels Pressupostos Generals de l´Estat (imposició general), i en un 30% a través de la emissió de deute públic, que tindrà que ser emesa amb una rendibilitat del 5%, mentre que l´estalvi privat s´està remunerant en les comptes d´estalvi al 3%. En el segon cas (autopista), la construcció s´encarrega a Autopistas S.A, que fixarà un peatge de 3€. A la vista d´aquesta informació: a) Quina creu que tindria de ser la taxa de descompte a utilitzar en cada una de les dues alternatives? b) Quines consideracions redistributives introduiria? c) Quins mecanismes introduiria per valorar els possibles beneficis i costos d´ambdós projectes? c) Quins mecanismes introduiria per valorar els possibles beneficis i costos d´ambdós projectes? (p.e. reducció en temps de viatge, reducció de costos de transport de mercaderies, impacte ambiental, etc.).

Els aspectes principals de les tècniques d’avaluació econòmica són: 1. 2. 3. ... Les aportacions principals per la meva tasca/àrea de treball són: 1. 2. 3. ...

Objectius i valors dels decisors-polítics L’eficiència només és un objectiu (e.g. l’acceptació política n’és un altra) En ocasions, els incentius dels polítics poden ser perversos (e.g. necessitat de mantenir rendes de pràctiques ineficients) Alguns elements dels costos o dels beneficis els poden semblar irrellevants (p.e. els que no afectin a la seva unitat) Poden ser reticents a acceptar valors de la societat o del públic en general (e.g. a través dels QALYs o les estimacions de les WTP) © esther.martinez@udg.es