Conceptes bàsics sobre igualtat de gènere Inma Pastor

ÍNDEX 1. Què és la discriminació? I la discriminació per gènere? 2. Diagnòstic de desigualtat de gènere 3. Per què hi ha desigualtats? 4. Sistema de gènere 5. Divisió sexual del treball 6. Crisi del model de feminitat i masculinitat 7. Heterogeneïtat del col·lectiu dones 8. Tipus de polítiques anti-discriminatòries I. La igualtat d’oportunitats II. L’acció positiva III. El mainstreaming IV. Dos formes d’entendre la paritat 9. El canvi estructural de les relacions de gènere

1. Què és la discriminació? I la discriminació per gènere? La discriminació és un concepte que fa referència a que entre dos grups hi ha desigualtats socials, aquestes no són legítimes i/o legals i per aquest motiu han de ser modificades. Si l’Estat és o ha de ser el garant de la igualtat entre la ciutadania, llavors l’existència d’aquestes desigualtats han de ser abordades a través de les polítiques públiques que afavoreixin la igualació.

2. Diagnòstic de desigualtat de gènere Quan es parla de discriminació s’intenta mesurar les diferències entre homes i dones en termes de distribució de béns, serveis, prestigi i poder. En aquelles societats en les quals hi ha desigualtats sistemàtiques en la seva distribució, es podrà afirmar que existeix desigualtats de gènere. Una societat igualitària, en canvi, seria aquella en la qual els rols sexuals són bastant semblants en termes d’allò que la pròpia societat valora positivament.

3. Per què hi ha desigualtats? Per què es produeix aquesta desigualtat? Per poder contestar aquesta pregunta ens hem de referir al sistema de gènere de la societat moderna, al impacte que la modernització ha tingut en les relacions entre les dones i els homes, i al procés amb el qual s’han transformat les diferències amb desigualtats. El sistema de gènere social fa referència als processos i mecanismes que regulen i organitzen la societat de forma que dones i homes siguin, actuïn i es considerin diferents, al mateix temps que es determina quines àrees socials són competència d’un sexe i quines de l’altre.

4. Sistema de gènere (I) Quatre nivells: I. Les característiques biològiques secundàries. II. La identitat personal. III. Els rols socials. IV. Els àmbits socials. El sistema de gènere és complex i la seva transformació és lenta, ara bé, el sistema de gènere només mostra les diferències que en elles mateixes no impliquen la desigualtat; aquesta apareix quan les relacions entre uns i altres estan marcades per l’existència de jerarquies que comporten privilegis. El sistema de gènere que caracteritza aquesta desigualtat ha estat denominat com “patriarcat”.

4. Sistema de gènere (II) Les característiques biològiques secundàries. Les quals no son duals, és a dir, no corresponen només a dos tipus radicalment divergents. La identitat personal. Així com els trets físics secundaris no són dicotòmics, sinó que formen un continu, també els trets psicològics, la “feminitat” i la “masculinitat” dels sers humans té aquesta mateixa característica. Els rols socials. En cada societat hi ha rols femenins i rols masculins i cada societat decideix quines tasques son de competència dels homes i seran considerades activitats masculines i quines corresponen a les dones, convertint-se en funcions femenines. Els àmbits socials. En la societat moderna, industrial i urbana, l’organització del sistema de génere es va expresar a través de una forma de divisió sexual del treball que va incrementar la separació de l’espai privat, l’hogar, destinat a les dones, del espai públic, predominantment masculí. L’àmbit públic va adquirir valor económic, social i de prestigi, mentres que a l’ambit privat només se li va asignar un valor simbólic.

5. Divisió sexual del treball En la societat moderna, industrial i urbana, el patriarcat es va expressar a través d’una forma de divisió sexual del treball que accentuava la separació de l’espai privat, la casa destinada a les dones, i de l’espai públic, on predominava la presència masculina. La divisió sexual del treball de la societat moderna ha tingut importants conseqüències pel que fa a les relacions socials que tant els homes com les dones poden desenvolupar. La divisió de la vida social en espais masculins i femenins (o públic i privat) també va tenir conseqüències en les formes de les relacions socials predominants en la societat. Les dones i les seves aportacions es converteixen d’aquesta forma en “invisibles” per la societat.

6. Crisi del model de feminitat i masculinitat En l’actualitat, el model dicotòmic de feminitat i masculinitat està en crisi com a model exclussiu. Des del sorgiment de la societat moderna, moltes dones han combinat les feines domèstiques amb altres tipus de funcions i activitats del món públic. És el que s’ha definit com “la doble presencia” femenina. Però, no hi ha hagut un procés igual per part dels homes. La incorporació de les dones dins l’àmbit públic la podem definir com una presència condicionada i una absència relativa que es produeix en les activitats econòmiques, culturals, socials i polítiques. En el mercat de treball s’ha identificat la segregació horitzontal, vertical i altres discriminacions indirectes.

7. Heterogeneïtat del col·lectiu dones És important destacar que encara que de forma generalitzada es pot parlar de les dones com si fossin un col·lectiu homogeni, també existeix entre elles diferències de classe o generacionals. Molts dels aspectes que hem descrit estan travessats per les classes socials. Però, degut als canvis que s’han produït en la segona meitat del segle XX, s’han accentuat les diferències generacionals. Tot i això comença a evidenciar-se que, a inicis del segle XXI, es refan noves desigualtats entre les pròpies dones: ara cada vegada més condicionades pel model d’ocupació lligat al nivell d’estudis.

I. Igualtat d’oportunitats. II. Acció positiva. III. Transversalitat. IV. Paritat 8. Tipus de polítiques anti-discriminatòries “Conjunt de les decisions, objectius i mesures adoptades per les institucions públiques en relació amb el foment de la igualtat entre dones i homes i amb la millora de la situació socioeconòmica, política i cultural de la dona” [BUSTELO, M. i LOMBARDO, E. (2007). Políticas de Igualdad en España y en Europa. Ed. Cátedra] Definició de les polítiques d’igualtat

I (a). La igualtat d’oportunitats És important que l’Estat garanteixi que tots tinguem les mateixes oportunitats. La importància del liberalisme polític vuitcentista en el desenvolupament de l’Estat modern és l’origen d’aquest enfocament de política pública. De quines oportunitats es tracten? D’aquelles que permetessin l’accés a les dones al món públic del qual havien estat excloses. En quines actuacions s’expressen aquestes estratègies? 1. Revisar els marcs legals i la legislació existent 2. L’educació, es tracta d’atorgar a les dones el coneixement necessari per poder desenvolupar les activitats públiques dins el mercat de treball, la política i la cultura. 3. Promulgar mesures per a que les dones tinguin consciència dels seus drets. La igualtat d’oportunitats apunta a garantir l’accés de les dones al món públic.

Reivindicacions feministes i la lluita pels drets de les dones

I (b). La igualtat d’oportunitats i igualtat de tracte: absència de tota discriminació, tant directa com indirecta Discriminació directa: exigències d’edat diferent per la jubilació; tracte desfavorable relacionat amb l’embaràs; exclusió de les dones d’algunes feines; normes aplicables només per a un sexe… Discriminació indirecta: és subtil i aparentment neutral però en la seva aplicació perjudica a un col·lectiu, normalment les dones. Exemples.

Les mesures impulsades des de l'estratègia de la igualtat d’oportunitats plantegen canviar a les dones 1. Canviar la seva identitat de mestresses de casa per la de ciutadanes amb plens drets a participar tant en la vida econòmica, política i cultural. 2. Canviar la concepció de la divisió sexual del treball que assigna a les dones el rol de mestresses de casa. També busquen eliminar tota discriminació formal i garantir la igualtat de drets.

II. L’acció positiva Les polítiques de igualtats d’oportunitats han permès derogar la majoria de lleis discriminatòries per a les dones, han tingut un gran èxit en l'àrea d’educació i també bons resultats en l’accés al món públic. Tanmateix, es va constatar que la simple i pura modificació de la legalitat no produeix canvis dins la realitat social de les dones. L’anàlisi de les dades i les avaluacions que es fan de les repercussions d’aquestes polítiques mostren que el problema radica en què el punt de partida entre homes i dones per a la participació del món públic no és igual. L’acció positiva consisteix en un mecanisme per a corregir els desavantatges inicials de les dones. Han de tenir en compte les condicions de les dones (necessitats pràctiques de gènere) i les posicions de les dones (interessos estratègics de gènere).

Exemples: sistemes de quotes, línies de crèdit especial, etc. La implementació de mesures d’acció positiva ha generat diversos debats. L’acció positiva comporta també un èmfasi dins la transformació de la dimensió de gènere de les activitats masculines. La incorporació de les dones al món públic no transforma el seu rol de mestresses de casa: és la doble presència. La igualtat d’oportunitats ve referint-se tradicionalment a compartir les oportunitats en les activitats del món públic. Però és l’estructura familiar i el paper de les dones dins d’aquesta (el resultat de la divisió sexual del treball) el que fa que les dones no aconsegueixin una posició igual a la dels homes ni en el treball, ni en la política, ni en la vida social.

III. El mainstreaming La transversalitat, en la seva primera versió va proposar ampliar el camp d’actuació institucional de l’Estat, amb matèria de polítiques de igualtat d’oportunitats. Es va exigir que no tan sols les instàncies de les quals l’única finalitat específica era la d’implementació d’aquestes polítiques es sentissin responsable d’ella, sinó que l’Estat en el seu conjunt era el que havia de promoure-les. Concebuda l’estratègia d’aquesta forma, és important perquè augmenta la capacitat d’impulsar les polítiques contra la discriminació, en la mesura en que s’exigeix més compromís polític i augmenten els recursos i les institucions que actuen. Mainstreaming o enfocament integrat de gènere: “integrar sistemàticament les situacions, prioritats i necessitats respectives de dones i homes en totes les polítiques, amb vistes a promoure la igualtat entre homes i dones, i recórrer a totes les polítiques i mesures generals amb la finalitat específica d’assolir la igualtat, tenint en compte actiu i obertament, des de la fase de planificació, els seus efectes en les situacions respectives d’unes i uns altres quan s’apliquin, supervisin i avaluïn”. (COM UE 21/2/1996)

La transversalitat també s’ha definit com l’aplicació de la dimensió de gènere a l’actuació pública. Es parteix de l’apreciació que hi ha decisions polítiques que semblen ser no sexistes, però que poden tenir un impacte diferent en les dones i en els homes, encara què aquestes conseqüències no estiguessin previstes ni fossin desitjades. Això fa que sigui necessari, per tant, que cada actuació pública ha de ser analitzada en termes del impacte diferencial que tindrà en el col·lectiu femení i en el masculí. L’aplicació de la dimensió del gènere a les polítiques públiques tenen com objectiu l’avaluació del impacte en funció del gènere que es tingui, per tal d’evitar conseqüències negatives no intencionals i per a millorar la qualitat i l’eficiència de totes les polítiques. Una eina són els informes d’impacte de gènere o els pressupostos amb perspectiva de gènere.

IV (a). Dos formes d’entendre la paritat La paritat consistiria en l’aplicació de quotes on cap dels gèneres tinguessin més del 40% (una relació 60% a 40%) o, en la seva versió més extrema del 50% a 50%. Serà per tant un tipus d’acció positiva que s’encarregaria que les activitats socials es repartissin de forma que es reconeguessin explícitament els dos subjectes legalment sexuats, superant els límits de la igualtat formal entre homes i dones i garantint una igualtat substancial dins tots els àmbits. Des de la perspectiva del sistema de gènere, la transversalitat i la paritat ja es plantegen actuar no tan sols canviant a les dones com a col·lectiu o les activitats masculines per a que les dones es puguin incorporar en elles, sinó que es plantegen actuar sobre el propi sistema de gènere amb les relacions entre dones i homes.

IV (b). Crítica a la paritat Això implica oposar-se a la qualitat bàsica del contracte social modern que va ser l’origen de la ciutadania democràtica. Encara més, es senyala que la introducció de la identitat sexual dins la definició de ciutadà, subjecte de dret, corria el perill de institucionalitzar funcions femenines que acabessin perdent les seves característiques d’ésser de gènere, això és, socials, per ha convertir-se en “naturals”.

Fase actual: el sistema dual: El plantejament vigent es basa en l’estratègia dual: Continuar desenvolupant programes o plans d’igualtat d’oportunitats amb polítiques específiques d’acció positiva, que parteixen d’una situació de desigualtat i estan dirigides a eliminar els obstacles que s’oposen al fet que les dones gaudeixin dels drets de ciutadania en condicions d’igualtat. Dissenyar polítiques transversals, amb el propòsit d’integrar la perspectiva de gènere en totes les polítiques públiques.

9. El canvi estructural de les relacions de gènere Si es vol resoldre realment la discriminació de les dones, és necessari canviar l’organització social que li serveix de base i la dicotomia entre activitats públiques i privades. Qualsevol dels tipus de polítiques de gènere que hem descrit poden tenir com objectiu la transformació del sistema de gènere, però sols amb la condició de que no s’aturin solament amb les que actuïn sobre el col·lectiu dones en termes de la seva incorporació al món públic. Exemples: - El descens de la tassa de la natalitat. - Elles inverteixen moltes hores de participació col·lectiva, però en altres tipus d’organitzacions que no son les clàssiques organitzacions econòmiques, socials i polítiques.

La necessitat de canviar el sistema de gènere ens porta a dos reconceptualitzacions: 1. L’equilibri entre absència i presencia social de les dones. 2. Una nova organització dels àmbits socials per superar la dicotomia moderna de públic/privat. És a dir, també cal plantejar el problema de la absència dels homes en determinades activitats. ALTRES CORRENTS ACTUALS DEL FEMINISME Feminisme negre (autora destacada: Paulina Chiziane) Feminisme lesbià (autora destacada:Adrienne Rich) Ecofeminisme (autora destacada: Vandana Shiva)