Els determinants socials de la salut i el paper dels governs locals

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Desigualdades en salud según
Advertisements

Acord Marc amb Localret Barcelona, 5 Junio Generalització ús tecnologies de la informació i la comunicació a les corporacions locals Politiques.
Bangla Desh: Terra dels bangles Breu contextualització
El impacto del sexismo en la salud
Desigualdades en salud en la población adulta de Catalunya según género, clase social y estatus migratorio Davide Malmusi1, Joan Benach2, Carme Borrell3.
Introducció al Sistema Estadístic de les Illes Balears (Sestib)
U. F. A. M. Unitat Funcional d’Abusos a Menors
en els centres educatius de la ciutat de Barcelona
La construcció de les polítiques des de la perspectiva de gènere Carmen Mañas Observatori per a la Igualtat de la UAB.
LA POBLACIÓ ESPANYOLA.
Geografia des de la perspectiva de gènere Observatori per a la Igualtat de la UAB.
SETMANA CONTRA LA POBRESA ACTIVITATS POSSIBLES: EL QUE HE COMENÇAT A FER A LA MEUA CLASSE DE SEGON DE PRIMÀRIA.
Activitat CALCULA: ESPORT MASCULÍ I ESPORT FEMENÍ Observatori Crític de l’Esport Autora: Susanna Soler i Prat INEFC Barcelona.
RECURSOS D’INFORMACIÓ “NOVETATS 2004” Cochrane Library plus ISI - Web of Knowledge Obtenció del document original: DOCLINE- PubMed correu electrònic fax.
COMISSIÓ MIXTA DE SEGUIMENT DEL DESPLEGAMENT DE LA LLEI 39/ de desembre del 2009.
Interpretació estadística dels indicadors de centre
III Congreso Internacional de Promoción de la Salud
Conselleria d’Educació i Cultura Conselleria de Benestar Social El treball socioeducatiu en xarxa Conselleria d’Educació i Cultura Conselleria de Benestar.
La salut a Barcelona Els determinants de la salut i les desigualtats en salut a les àrees urbanes Continguts: La situació sociodemogràfica L’entorn.
Organització, funcionament i gestió dels centres docents públics Les competències bàsiques Jornada de participació Tarragona, Materials a càrrec.
Deixar de fumar, tota una aventura!. Fumar és una complexa conducta en la què intervenen aspectes bioquímics, psicològics i socials.
ENQUESTA DE SATISFACCIÓ DE L’USUARI TAO EN ATENCIÓ PRIMÀRIA Elisenda Sant i Arderiu Metge de família CAP Casanova. CAPSE. Barcelona Grup d’anticoagulació.
Departament de Benestar Social i Família
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació IES El Castell Departament de tecnologia Coeducació: promoure una educació que potenciï la igualtat real.
Presentació del Programa de detecció precoç de càncer de colon i recte
Programa BIBE: Perspectives de futur en el control del tabaquisme des de l'àmbit de salut maternoinfantil Mireia Jané Checa Programa de Salut Maternoinfantil.
Cáncer de pulmó * Nom: Victoria Savchak
Actualització del mapa de soroll de trànsit de la ciutat de Girona.
Programa BIBE: Perspectives de futur en el control del tabaquisme des de l'àmbit de salut maternoinfantil Mireia Jané Checa Programa de Salut Maternoinfantil.
i el que no es pot avaluar
Història del Món Contemporani 1r de Batxillerat
IMPLANTACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ A LA CIUTAT DE LLEIDA Anàlisi estadística - desembre 2000 IMPLANTACIÓ DE LES TIC A LA CIUTAT.
Una experiència a sisè de Primària
ELS INDICADORS ECONÒMICS: OCUPACIÓ I PREUS
El mercat de treball a la ciutat de Girona
Mercat de treball Resultats de l’Enquesta de població activa
El paper dels barris en les xarxes socials a Catalunya. Una aproximació. José Luis Molina (UAB) Projecte finançat pel MICINN (CSO /SOCI), Estudio.
SERVEI ATENEA CETIC suport a la docència abril 2016.
UNA APROXIMACIÓ AL CONCEPTE DE SALUT
9.2. Creixement i desequilibris econòmics. El creixement econòmic als anys seixanta. Incorporació al creixement occidental posterior a la Guerra.
GAUDÍ I LES SEVES MERAVELLES!
CONCEPTES D'ESTAT I SOCIETAT DEL
PLA REACTIVACIÓ MUNICIPAL Ajuntament de Sant Pere de Ribes
ANTECEDENTS El febrer de 2013 L’Hospitalet va iniciar un procés participatiu de reflexió estratègica amb la ciutadania per tal d’establir les bases de.
15 de novembre Dia sense alcohol
INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA INTERCULTURAL
Estat de benestar i drets socials
ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA I ESPANYA
Els sous de les dones a CATALUNYA
Necessita Catalunya un nou finançament?
NUTRICIÓ I PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE MAMA
PLA REACTIVACIÓ MUNICIPAL Ajuntament de Sant Pere de Ribes
Perspectives econòmiques i reptes del sector de la salut
El dia del cribratge d’alcohol a Catalunya, una estratègia de sensibilització en el marc del programa Beveu Menys Autors: Díaz Álvarez, Estela; Segura.
1a JORNADA D’EMPRENEDORIA I EMPRESA
Com preparar una unitat per a l’avaluació
15 de novembre Dia sense alcohol
El que cal saber sobre l’estafa del FLA
Polítiques Actives d’Ocupació (PAO)
Consum per substàncies per any (últim mes)
EMBARASSOS EN ADOLESCENTS
OBJECTIUS DE LA WEBQUEST
Dr. Jordi Fàbrega Dr. Andreu Parareda.
Pla Integral de Salut Mental
la cohesió social va per barris
Anàlisi de la qualitat de vida de les persones majors a Mallorca
Evolució del comerç als barris de Barcelona
La inserció laboral dels graduats de grau de la UPF
Xarxa de lluita contra el maltractament i la violència de gènere
Per primera vegada, el diumenge 20 de febrer
Transcripción de la presentación:

Els determinants socials de la salut i el paper dels governs locals Carme Borrell Agència de Salut Pública de Barcelona

Guió Concepte de desigualtats en salut. Models conceptuals. L’evidència de les desigualtats en salut al nostre medi. Les polítiques per reduir les desigualtats en salut: La Comissió de Desigualtats de l’OMS Exemples al nostre medi

Concepte de desigualtat en salut Desigualtat: Son las diferències que son innecessàries i evitables i a més considerades injustes.Les persones de classe social desavantatjada tenen pitjor salut i més mortalitat. Igualtat en salut: tothom hauria de tenir l’oportunitat de realitzar el seu màxim potencial de salut. Margaret Whitehead,1990

Causes de les desigualtats socials en salut Teoria ecosocial Apart dels condicionants biològics o psicològics personals, els determinants polítics, econòmics, ecològics, socials, demogràfics i històrics afecten a la nostra salut. Es produeix a través de la “incorporació” (embodiement), concepte que es refereix a com incorporem biològicament el món material i social en que vivim. “Les persones incorporen biològicament les seves experiències de desigualtat social des de la vida intrauterina fins a la mort” Font: Krieger N. Embodiment: a conceptual glossary for epidemiology. J Epidemiol Comm Health 2005;59:350-355

Model de salut de Dalghren i Whitehead Font: Dalghren i Whitehead, 1991

Marc conceptual de la “Comisión para reducir las Desigualdades en Salud en España” Adaptat de Navarro (2004) y Solar y Irwin (2007)

Objectiu 4. Reduir la mortalitat infantil Mortalitat infantil (morts menors d’1 any) per 1.000 nascuts vius l’any 2000: Afganistan 165, Níger 159 Països UE-15: <10 (Espanya 4) Font: http://www.un.org/spanish/millenniumgoals/

L’evidència de l’existència de les desigualtats en salut al nostre medi

Eixos de desigualtat Existeixen diferents eixos de desigualtat: Classe social: difícil de mesurar (marxista, weberiana). No existeix en moltes fonts d’informació, ex: registres de malalties, clíniques, estadístiques vitals. Sovint s’utilitza l’àrea geogràfica de residència. Gènere: construcció social del sexe. No sempre es valora la importància de separar les dades per sexe i interpretar segons gènere. Ètnia, raça, país d’origen: Nova realitat en el nostre país. Poca tradició. Poca informació. Es important tenir en compte els diferents eixos de desigualtat i les seves possibles interaccions.

Vigilància de les desigualtats La vigilància de les desigualtats es difícil per falta d’informació. Cal aprofitar les fonts d’informació disponibles. Importància de les enquestes de salut: Permeten recollir la percepció de la població. Permeten recollir els determinants (tot i que l’espai del qüestionari és limitat)

Raons de mortalitat estandaritzades (RME) MALALTIES CEREBROVASCULARS – Dones Standarised Mortality Ratios (SMRs) CEREBROVASCULAR DISEASES – Women Benach et al. Atles de mortalitat en àrees petites d’Espanya.

Privació material i mal estat de salut percebut segons tres eixos de desigualtat Catalunya, 2006 Fuente: Malmusi et al (enviado).

Prevalença de resultats en salut segons el sexisme percebut Prevalença de resultats en salut segons el sexisme percebut. Dones 16-64 anys % OR= 2,53 * OR= 1,40 * OR= 1,24 * OR= 1,66 * OR= 1,05 OR= 1,58 * OR= 1,43 * Resultats previs de Borrell et al. J Women’s Health, 2100

Les desigualtats en salut a Barcelona A Barcelona, en les últimes 2 dècades, ha existit: Desenvolupament dels sistemes d’informació en salut: cada vegada s’ha disposat d’informació per àrees més petites. Enquestes de salut (1983, 1986, 1992, 2000, 2006). Informes de salut anuals des dels anys 80 (25 informes fets). Es presenta: Desigualtats en mortalitat Desigualtats en salut percebuda

Raó de Mortalitat Comparativa als districtes i barris de Barcelona Raó de Mortalitat Comparativa als districtes i barris de Barcelona. Homes, 1983-89 Districtes Barris Font: Borrell C, Arias A, 1993

Mortalitat (TEM per 100. 000 h) als barris els anys 2000-2004 Mortalitat (TEM per 100.000 h) als barris els anys 2000-2004. % d’atur 2001 Càncer pulmó, homes Diabetes, dones Atur

Mortalitat per malaltia cerebrovascular, homes Seccions censals, 1996-2003 Per nivell d’estudis, 1992-2004 TEM * 100.000 hab.

Diabetis, dones Seccions censals, 1996-2003 Per nivell d’estudis, 1992-2004 TEM * 100.000 hab.

Estat de salut percebut segons classe social ESB-2006 Homes Dones

Estat de salut percebut segons país d’origen ESB-2006 Homes Dones

Patiment psicològic segons classe social ESB-2006 Homes Dones

Patiment psicològic segons país d’origen ESB-2006 Homes Dones

Les intervencions per disminuir les desigualtats en salut

Comissió sobre determinants socials en salut de l’OMS, 2008 WHO Comission on Social Determinants of Health. Closing the Gap in a Generation, 2008

Polítiques en països Europeus Diferents fases Whitehehead, Milbank Quarterly, 1998

Investigació i polítiques en desigualtats socials en salut Investigació i polítiques en desigualtats socials en salut. Estat Espanyol, 1970-2006 • Cap administració promou investigació institucional. • Alguns grups d’investigació publiquen treballs. • La divulgació sobre desigualtats en salut no transcendeix als debats polítics. • Les desigualtats en salut pràcticament no estan a l’agenda política. 1997-2006 • El Ministerio de Sanidad de l’Estat espanyol nomena una comissió per estudiar les desigualtats en salut seguint el model de l’ “Informe Black” (informe Navarro, Benach et al). 1988-1996 • Progrés en la investigació sobre desigualtats en salut. • Primera intervenció per reduir les desigualtats (ciutat de Barcelona, 1987). • Quasi-universalitat dels serveis de salut. 1981-1987 • No es fa investigació en desigualtats en salut. • Les desigualtats en salut són invisibles. 1970-1980

Sensibilitat simbòlica a les desigualtats de gènere i nivell socioeconòmic en els Plans de Salut de les CCAA Font: Peiró et al. Informe de la Comisión para reducir las Desiguladades en salud en España, 2010.

Evolució de la sensibilitat operativa a les desigualtats de gènere i nivell socioeconòmic Font: Peiró et al. 2010

Marco conceptual de la “Comisión para reducir las Desigualdades en Salud en España” Adaptat de Navarro (2004) y Solar y Irwin (2007)

Estratègies proposades (n=166)

Intervencions per a disminuir les desigualtats socials en salut a BCN El programa de salut materno-infantil El programa de contracepció en immigrades SIRIAN Els programes de vacunació antihepatitis i d’oferta de la prova VIH en saunes gay Els agents de salut en el seguiment de las MDO El programa d’atenció a les drogodependències El programa de cribratge de càncer de mama La reforma de l’atenció primària El projecte Salut i Barris

Els determinants socials de la salut i el paper dels governs locals GRÀCIES Els determinants socials de la salut i el paper dels governs locals Carme Borrell Agència de Salut Pública de Barcelona cborrell@aspb.cat