Orientació a centres: El CREDA i les seves funcions Definició del Servei del CREDA Comunicació, Llenguatge i Parla Signes d’alerta Derivació a l’EAP i CREDA Modalitats d’atenció

Índex de continguts: A-Definició del SEE CREDA dins els centres. B-Definició de Comunicació, Llenguatge i Parla i quines variables associades podem trobar en els retards i trastorns de llenguatge. Aspectes que conformen el Comportament Lingüístic (CL). C-Signes d’alerta per derivar un alumne. D-Definició del procediment de derivació de l’alumnat al Creda. E-Definició de les modalitats d’atenció.

A.-Definició del SEE CREDA dins els centres educatius: SERVEIS EDUCATIUS Serveis educatius GENERALS Serveis Educatius ESPECÍFICS Serveis didàctics de suport a la docència VISUALS Trastorns generalitzats del desenvolupament i la CONDUCTA AUDITIUS - CREDA - MOTRIUS

Els professionals del CREDA El CREDA està format per: Audioprotetista Logopedes Psicopedagog/a Organitzats en tres unitats:

CREDA: Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius Servei Educatiu Específic que: Dóna suport a la tasca docent del professorat, en relació a l’alumnat sord o amb GREUS dificultats de comunicació, llenguatge o parla. Proporciona atenció directa i orientació a aquest alumnat i a les seves famílies.

Un 15 % de l’alumnat presenta dificultats en el Llenguatge oral i/o escrit durant l’escolaritat. D’aquest alumnat el 0,6% presenta Trastorn de Llenguatge. El CREDA atén: Sordesa perceptiva= dels 0 anys fins acabar l’escolarització. Trastorns (0,6%)= alumnes amb una desviació vers els patrons evolutius lingüístics que no evolucionen àgilment tot i el treball d’estimulació lingüística realitzat. Retards = alumnes amb dificultats GREUS en l’adquisició lingüística però amb bona evolució al tractament i l’estimulació lingüística. La nostra atenció té com a OBJECTIU afavorir l’ADQUISICIÓ LINGÜÍSTICA que permeti l’accés als aprenentatges.

B.-Comunicació, Llenguatge i Parla COMUNICACIÓ: formada pels previs comunicatius (contacte ocular, atenció sostinguda i intencionalitat comunicativa) que influeixen en l’establiment de relacions i essent prèvia a l’aparició del llenguatge. LLENGUATGE: Sistema organitzat d’estructures morfosintàctiques usades i compartides per una comunitat. PARLA: Procés de coordinació bucofonatòria que precisa de les capacitats auditives i està constituïda per la FONÈTICA (articulació) i la FONOLOGIA ( combinació dels sons).

Què implica un RETARD en cada un d’aquests blocs? R.Comunicació PARLA LLENGUATGE COMUNICACIÓ Què implica un RETARD en cada un d’aquests blocs? R.Comunicació R.Llenguatge R.Parla Alumnes amb immaduresa i dificultats per dur a terme els previs comunicatius. Alumnes amb intencionalitat i habilitats comunicatives que s'expressen amb un codi oral però desestructurat o amb manca d’elements morfosintàctics. Alumnes amb un llenguatge no desviat dels paràmetres evolutius però amb dificultats en l’adquisició del sistema fonètic-fonològic. Retard Trastorn

Exemples: Retard de Comunicació No estableix contacte ocular. No té intencionalitat ni amb gest ni amb paraula. No comparteix atenció sostinguda. No comparteix acció conjunta. Repeticions sense significació (ecolàlies).

Exemples: Retard de Llenguatge A casa mama menjar. Nena poma. Bibe nena afa. Ua nena que estava sin el choca los pies así pan i ha yorao! El lobo queria mucar la mama e suya. A nena a furat. Les cunills són petites.

Exemples: Retard de Parla Kaka ke ko. A la paxa un lia ma picà una melusa. Abafa e putet gran i epré polto a bebel. Menja pa i uculata. Té un totxe nou. Adafa la cadida i seu al meu costat. El Cales no taballa en aqueta ecola. Si me la mula la jajeta de cumpeanys de yuger.

VARIABLES que incideixen en l’adquisició i desenvolupament del Llenguatge: Dificultats AUDITIVES Poc contacte amb la llengua Dificultats COGNITIVES VARIABLES Dificultats ATENCIONALS Model lingüístic Familiar Manca d’estimulació Dificultats Emocionals i de Relació Dificultats MOTRIUS

Aspectes que conformen el Comportament Lingüístic (CL): Comportament Lingüístic: Conjunt de característiques comunicatiu-lingüístiques d’un alumne/a. Contingut: Significat- semàntica Forma: Morfologia-Sintaxis Fonètica-Fonologia Ús: Pragmàtica

C.-Signes d’Alerta: Comunicació (C) - Llenguatge (L) - Parla (P) P3 E. Infantil: CL : A - B - F C- No estableix vincles afectius amb adults ni companys. No es relaciona. C- No fa ni manté contacte ocular quan es comunica. C- No té atenció sostinguda ni acció conjunta. C- No fa demandes, no inicia conversa. L- Usa només el gest per comunicar-se. L- Usa únicament holofrase. L- No hi ha existència d’ús del verb. P- Parla totalment inintel·ligible. No manifesta intencions comunicatives ni amb gest ni amb paraules Manifesta intencions comunicatives amb gest ó 1-2 paraules La seva parla és totalment inintel·ligible Exemples: L: Mama casa / Bibe nena P: e dot ua dila (el gos a la cadira). P: Na mama ni mita man (La mama es renta les mans). P: Una nena ni nenena i none (Una nena va a la nevera i menja).

C.-Signes d’Alerta: Comunicació (C) - Llenguatge (L) - Parla (P) P4 E. Infantil: CL : C - G L- Les marques morfològiques són errònies i esporàdiques. L- No hi ha existència d’ús de nexes (preposicions-conjuncions) o en fa un ús molt restringit. L- Usa únicament frases simples i no hi ha existència de compostes. P- La seva parla és més o menys intel·ligible però encara amb força errades fonètic-fonològiques. Manifesta intencions comunicatives amb 3 o més paraules però amb pocs elements morfosintàctics. Hi ha presència de verb. Parla més o menys entenedora però encara amb força errades. Exemples: L: - A mama a menjar casa L: - Bibe nena afa P: - Un alta lia la melulta fa mal. P: - Io toc la tanyuleta. P: - U niño ha pazado cuando eta el femaforo roko. P: - Hay taules i carires i tamien orinaros.

C.-Signes d’Alerta: Comunicació (C) - Llenguatge (L) - Parla (P) P5 E. Infantil: CL : D - G L- Manté l’ús de frase simple i molt esporàdicament usa la complexa. L- Dificultats per explicar i narrar vivències de manera coherent. P- Parla poc intel·ligible i amb molts errors. Manifesta intencions comunicatives amb frases de 3 o més elements, amb estructura correcta i morfosintaxi bàsica però amb errors. Parla més o menys intel·ligible però encara amb força errades fonètic-fonològiques. Exemples: L: La mama a fer a menjar a casa. L: La nena dafa la bibe pa beber. P: Va a taza auela e yop i lo tome. P: Hate debere y jumpo a punta e tapiz.

D.-Procediment de Derivació al CREDA: Fases del procediment de DERIVACIÓ: 1.-Detecció 2.-Derivació EAP 3.-Comunicació Família 4.-Lliurament POMT a l’escola 5.-Devolució POMT a l’EAP 6.-Revisió EAP-CREDA del POMT 7.-Valoració EAP 8.-Confirmació dificultats i obtenció del CL (CREDA) 9.-ORGANITZACIÓ RESPOSTA EDUCATIVA: -ATENCIÓ DIRECTA -ASSESORAMENT

E.- Modalitats d’atenció: ATENCIÓ DIRECTA: treball logopèdic setmanal al centre educatiu per part dels logopedes de cada zona. ASSESSORAMENT: Valoració i posterior orientació i assessorament al professorat del centre per part del/la logopeda de cada zona.

Atenció a la diversitat: Mesures UNIVERSALS PFZ CREDA Millorar allò que ja es fa a l’escola. Mesures ADDICCIONALS Optimitzar els propis recursos del centre Assessoraments Mesures INTENSIVES Atenció directa logopèdica Reeducar dificultats Específiques i/o greus de Llenguatge

Moltes gràcies CREDA Tarragona - Edifici Ramon LLull, 3r pis Equip logopèdic, psicopedagògic i audioprotètic del CREDAT Curs 2014-2015 CREDA Tarragona - Edifici Ramon LLull, 3r pis Complex Educatiu de Tarragona, 43006 Tel.: 977 922 873 creda-tarragona@xtec.cat www.xtec.cat/creda-tarragona