Curs de Formació “Avaluació en la LOE”

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
El pare delegat d’aula. AMPA Enric Valor Castalla
Advertisements

AUTOGESTIÓ I INNOVACIÓ EN L’AULA OBERTA
Eavaluado PROPOSTA D’ADAPTACIÓ DEL GAME PERFORMANCE ASSESSMENT INSTRUMENT (GPAI) PER AVALUAR LA IMPLICACIÓ I LA COOPERACIÓ EN ELS JOCS DE COL·LABORACIÓ-OPOSICIÓ.
L’AVALUACIÓ EN EDUCACIÓ
ELS EQUIPS D´ASSESSORAMENT PSICOPEDAGÒGIC
“ESCOLTA’M” La vinculació del tutor/a com a factor protector i alhora creador de resiliència en els infants de risc d’exclusió social.
Pla estratègic del Servei de Biblioteques
Què és un pla Individualitzat ?
AVALUAR-QUALIFICAR PER COMPETÈNCIES
Programa Pacient Expert ICS en MPOC
El Projecte Qualitat és la proposta pel canvi en el context de l’escola vers una cultura de la Qualitat que cerca la sistematizació com a procés per a.
APRENENTATGE MULTINIVELL
Els recursos de la TET. Un punt de partida.
L’Expressió escrita.
GRUP DE MEDI AMBIENT IES Guillem Sagrera 1997/2008.
PROCÉS FINAL FCT amb qBid
GESTIÓ PER PROCESSOS.
Models de Qualitat 17 d’Octubre de 2017.
Eines per avaluar centres educatius
SERVEI DE SUPORT PRELABORAL a les escoles 1 1.
Esquema de treball Josep Minguell M. Mercè Fernández
IES BROCH I LLOP VILA-REAL 11 ABRIL 2008
EL PLA INDIVIDUALITZAT
AVALUACIÓ DE L’ACCIÓ DOCENT
PLA DE FORMACIÓ DEL CENTRE
INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA INTERCULTURAL
SEEZ Formació en xarxa per a docents d’educació especial a la zona
EAP ANOIA COMPOSICIÓ PROFESSIONALS
IES CAN JOFRESA Terrassa PROCÉS D’ELABORACIÓ D’UN
D'AUTONOMIA DE CENTRES (DOGC 5/08)
Eines d’internet per al professorat d’EOI.
Recollida i ús de dades per al suport conductual en una escola
L’ACCIÓ TUTORIAL A LA FORMACIÓ PROFESSIONAL
Presentació de la Guia per a la identificació i
PFZ de Cerdanyola ABRIL 2016.
Equips docents: Una forma diferent de fer docència
Seminari d’Educació Especial
PROJECTE D’IMPLANTACIÓ SISTEMA DE GESTIÓ PER COMPETÈNCIES (SGC)
XARXA D’ESCOLES PER LA SOSTENIBILITAT DE VIC
Programa Centres Ecoambientals
L’avaluació com a motor de l’aprenentatge TALLER D’AVALUACIÓ A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA Primera sessió Març 2018.
Prof. José Miguel Santacreu Soler Dep. d’Humanitats Contemporànies
millora de la qualitat de l’ensenyament.
PROJECTE LINGÜÍSTIC És l’instrument que possibilita que els centres educatius organitzin i gestionin determinats aspectes en referència a l’estat i a l’ús.
MODEL DE QUALITAT DEL CONSELL COMARCAL DEL MARESME 27 d’abril 2006.
Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica EAP DE SANT ANDREU
Jornades de reflexió d’equips directius. Castelló, 27 de març de 2009
INSTRUCCIONS PER A L’ORGANITZACIÓ I EL FUNCIONAMENT DELS CENTRES PÚBLICS Tenen per objecte aprovar les instruccions que concretaran i desenvoluparan aspectes.
ELECCIONS AL CONSELL ESCOLAR
3.- Principis de millora educativa. Gestió per processos
Gestió participativa dels projectes de centre
Cap a l’FCT en els cicles LOE
Departamento de Pedagogia Aplicada
Suports en l’elaboració del Projecte Educatiu de Centre
ENQUESTA DE SATISFACCIÓ INTERNA COM A EINA DE GESTIÓ COMPLEMENTÀRIA
INTEGRACIÓ DEL PROGRAMA D’ESCOLES VERDES DINS DE LA GESTIÓ DEL INSTITUT GIOLA Programa escoles verdes de la generalitat té com a objectius principals:
Les Franqueses, setembre 2007
Grup d’Aprenentatge en Pressupostos Participatius
PROJECTE EXPERIMENTAL D’HOMOLOGACIÓ D’EMPRESES D’FCT
EL PLAN DE GESTIÓN DE RECURSOS HUMANOS
Xarxa de Dones Directives i Professionals del Tercer Sector
Avaluació dels Plans Educatius d’Entorn
més enllà del PIB: de la mesura a la política i les polítiques
Presentació de resultats
Avaluació de la funció directiva: experiència del mètode portafolis
ELECCIONS AL CONSELL ESCOLAR
BONES PRÀCTIQUES MODELS D’ÚS DIDÀCTIC DE LES TICS
IMPULS DE LA LECTURA FORMACIÓ
Jornada d’Intercanvi d’Experiències Formatives a les EOI
Àmbits d’organització i gestió de la formació
Transcripción de la presentación:

Curs de Formació “Avaluació en la LOE” CEFIRE de Castelló, 3-4-2008 L’avaluació dels centres docents. Claus per a la millora de l’ensenyament. Rogeli Santamaría Luna Inspector d’Educació. Castelló. santamaria _rog@gva.es

Avaluació i millora educativa. 0) Objectius 1) Concepte d’avaluació 2) Dimensions de l’avaluació 3) Models de Gestió de Qualitat i Avaluació 4) Condicions per a l’avaluació de centres. 5) Legislació 6) Enquesta a Directors 7) Què pot fer la Inspecció Educativa 8) Conclusions

0.- Objectius 1) Tindre definicions d’avaluació educativa i elaborar-ne de pròpies. 2) Adquirir el concepte d’avaluació educativa com canviant en el temps. 3) Vincular l’avaluació educativa a distintes dimensions. 4) Conéixer distintes finalitats i funcions de l’avaluació educativa. 5) Reconéixer factors classificadors de l’avaluació educativa. 6) Diferenciar entre avaluació interna i externa. 7) Evidenciar la necessitat d’avaluació per millorar l’educació. 8)Conéixer finalitats, funcions i tipus d’avaluació educativa. 9)Presentar Sistemes de Gestió de Qualitat i Avaluació (IS0 9001: 2000, EFQM, GA-Rs, Millora continua PGA-MA) 10) Discutir les condicions de l’avaluació educativa (paper dels directius, dificultats, avaluació eficaç, millora de l’avalaució, resultats...) 11) Difondre els apartats de la LOE referits a avaluació de centre, professor, sistema... 12) Concloure evidenciant el paper de la Inspecció en l’avaluació i la millora.

1.- Concepte d’avaluació “Cap definir l’avaluació de centres com un procés sistemàtic orientat a determinar la valua, el mèrit i la viabilitat dels centres. Entenent que un centre valua quan els seus resultats són coherents amb les necessitats i expectatives educatives dels alumnes i les alumnes, així com de la comunitat educativa en que s’inserta; que posseix mèrit quan els seus resultats concorden amb els nivells o exigències establides, sempre que estes tinguen la qualitat requerida; i que posseix viabilitat quan els seus resultats es mostren congruents amb les possibilitats existents i s’obtenen amb el menor cost econòmic, social, moral, etc., ja que el centre per aconseguir els seus objectius es dota d’una sèrie de recursos de tot tipus: materials, personals i funcionals.”(LUJÁN, J. i PUENTE, J.: 1996).

AVALUACIÓ Necessitats i expectatives VALUA Prescripcions de qualitat Resultats de un centre docent MÈRIT VIABILITAT Possibilitats (recursos)

2.- Dimensions de l’avaluació

2.1. Finalitats de l’avaluació educativa a) Rendir comptes o sancionar: - per donar a conéixer el funcionament dels servicis públics, - per definir categories de centres, comparant-los, - per justificar les despeses i els resultats, - per acreditar unes condicions... - per comprovar el compliment de la normativa b) Millorar les institucions: - per fer més eficaç i eficient el servici, - per impulsar la millora dels centres, c) Investigar les institucions: - per conéixer millor les variables, processos i efectes, - per formular hipòtesis de viabilitat, propostes...

2.2. Funcions de l’avaluació Entre altres funcions i relacionades amb les finalitats, podem reconéixer les següents: - Reflexiva: sobre el treball que es fa al centre. - Diagnosticadora: permet fer una “foto” de com és el centre. - Pronosticadora: en base al diagnòstic definix futurs previsibles. - Orientadora: del treball que cal fer al centre per millorar. - Reguladora: dels recursos necessaris per seguint sent eficaç (eficiència: màxima “producció” i mínims recursos). - Formativa: ajuda a formar-se i millorar als agents i centre. - Controladora: de la consecució dels objectius (eficàcia) - Sumativa: permet definir la consecució final d’un objectiu. - Acreditació: permet definir una categoria, status o qualificació.

2.3. Tipus d’avaluació En funció del model i instruments podem definir molts tipus d’avaluació: - Per l’objecte: . general, global . parcial, focalitzada, sectorial - Pel moment: . inicial / processual / final . puntual / continua - Pels agents: . interna . externa . mixta - Pels instruments: . quantitativa . qualitativa

3.- Models de gestió de qualitat Per tal d’afavorir el desplegament dels centres educatius i posicionar-los millor respecte dels altres cal fomentar una cultura sobre la qualitat en el centre. Esta nova cultura possiblement implicarà canvis en la manera de ser i d’actuar al centre i generarà en alguns sectors resistència al canvi (quan no oposició). Els directius hauran de promoure els canvis aprofitant els recursos de l’entitat, especialment els recursos humans, dirigint les esforços cap a la millora continua. Per açò cal conéixer models de gestió de qualitat que siguen referents per al canvi, com poden ser: - Models prescriptius, ISO 9001:2000 - Models d’Autoavaluació: EVA, QUAFE80, EFQM, GA-Rs, Eficàcia escolar, avaluació institucional..., K Sigma - Models mixtes: PEC-PCC-PGA-Seguiment PGA-Memòria

Millora continua del sistema de gestió de qualitat 3.1. Sistema ISO 9001:2000 Millora continua del sistema de gestió de qualitat Responsabilitat de la direcció Clients Clients Gestió de recursos Mesura, anàlisi i millora Satisfacció Entrades Eixides Necessitats Realització del producte Producte

3.2. El model d’Excel·lència de l’EFQM European Foundation for Quality Management Agents facilitadors 500 punts Resultats 500 punts Lideratge (100) Processos (140) R. Persones (90) Resultats clau (150) Persones (90) Planificació i estratègia(80) R. Usuaris (200) R. Societat (60) Aliances i Recursos(90) Innovació i aprenentatge

(Gestió Avaluativa de Rul, simplificat) 3.3. Model autoavaluatiu GA-Rs (Gestió Avaluativa de Rul, simplificat) Fet o fenomen rellevant A. Estratègia avaluativa OBJECTE Qüestions prioritzades de l’objecte OBJECTIUS Dispositus per recollir informació INSTRUMENTS B. Instrumentació avaluativa Mitjans per desplegar l’avaluació RECURSOS Aplicació d’instruments Processament informació PRODUCCIÓ INFORMACIÓ C. Execució del pla avaluatiu Creació judicis de valor Expressió escrita VALORACIÓ I INFORMES

3.4. Model PDCA... / PGA-MA PEC, PCC, PGA PROPOSTES PGA SEGUIMENT PGA (Millora continua) PLANIFICAR PEC, PCC, PGA ACTUAR DESPLEGAR PROPOSTES PGA SEGUIMENT PGA COMPROVAR MEMÒRIA ANUAL

Les característiques fonamentals d’un pla de millora continua en una entitat són els següents: 1) L’indicador principal de la consecució dels objectius és la satisfacció de l’usuari. 2) Els treballadors individualment i en grup tenen gust i satisfacció pel treball ben fet, a la primera. 3) L’entitat que pretén la millora continua implica tot el personal, des dels directius fins els practicants. 4) Els directius motiven el personal i reconeixen l’esforç. 5) Reconéixer els problemes i afrontar-los és una oportunitat de millora i pot facilitar l’aprenentatge individual i grupal. 6) El cicle PDCA (planificar, desplegar, comprovar i actuar) exigix que les decisions es prenguen en base a dades i evidències contrastables i computables, per això és fonamental la recollida normalitzada de dades i el tractament estadístic. 7) Les expressions “opine, crec, pense...” no suportades amb dades i evidències generalment afavorixen la no qualitat.

Tot açò que s’ha plantejat té alguna aplicació als centres educatius? La política de qualitat i el cicle PDCA (o amb altres noms) es pot traslladar a l’àmbit educatiu i l’aplicació es directa:

4.- Condicions per a l’avaluació

4.1. El paper dels directius 1) Autodirecció 2) Líderatge 3) Relacións internes i externes 4) Gestor de la informació 5) Tècnic en organització i gestió 6) Avaluador 7) Gestor de recursos 8) Promotor de innovació i cultura corporativa 9) Intendència 10) Solució de contingències...APAGAFOCS

4.2. Dificultats per a l’avaluació 1) Objectius confussos. 2) Sols avaluar l’alumnat.

3) Falta de coordinació. 4) Informes poc comprensibles. 5) Fer informes sols estètics... 6) No pactar quina avaluació fer. 7) ...

4.3. Claus per a una avaluació eficaç 1) Definir què és i que no és avaluació. 2) Conéixer les resistències. 3) Implicar a tots. 4) Triar objectes d’avaluació interna possibles. 5) Definir un pla d’avaluació interna senzill. 6) Requerir el suport i l’avaluació externa. 7) Contrastar les informacions internes/externes. 8) Valorar el propi pla d’avaluació.

4.4. Propostes per a millorar per l’avaluació 1) Avaluació entre iguals: en un mateix context o problemàtica, col·laboren 2 o més alumnes, 2 o més professors, 2 o més equips directius... aprenen recíprocament, intercanvien experiències i contrasten processos i resultats, un és espill de l’altre

2)Avaluació en xarxa: conjunt de centres per proximitat, analogia de projectes educatius, titularitat... decidixen treballar en xarxa, definixen i compartixen un sistema d’avaluació conjunt, afavorix la cooperació entre iguals definixen el pla i elabora instruments que compartix aprenen a treballar en equip compartixen experiències contrasten resultats de cadascú amb el conjunt, homologables perquè usen els mateixos instruments influïxen i són influits aprenen i ensenyen entre ells

3)Avaluació didàctica com a base de l’avaluació de centres, ja que tenen trets comuns:: avaluació del procés a més (i abans que) dels resultats avaluació continua, integrada en el procés avaluació és més que control i no és sumar resultats síntesi i globalitat per damunt de l’anàlisi i l’avaluació dels fets concrets i aïllats participació de tots els agents en el procés d’avaluació avaluació formativa, que realimenta i dirigix el procés educatiu avaluació criterial abans que per regles interiorització dels processos d’avaluació i cultura de l’autoavaluació.

4.5. Alguns resultats La memòria anual que envien els centres no sol reflectir que hi haja avaluació interna perquè: sol ser una juxtaposició de memòries d’equips docents, cicles, ... són documents eminentment burocràtics i formals predomina la descripció i exposició de dades i poques anàlisis i valoracions les propostes de millora que fan els centres solen referir-se a l’Administració o a les famílies i als alumnes poques voltes com a conseqüència d’una autorreflexió hi ha propostes de millora en relació al professorat alguns centres envien la mateixa memòria, amb pocs canvis, de cursos anteriors sol ser un document elaborat de cara i per a l’Administració, no recull resultats ni conclusions d’un procés d’avaluació interna no sempre els centres obtenen informe d’Inspecció sobre la memòria tramesa.

Sembla que açò està canviant... a millor??? Després de la implicació de la Inspecció Educativa en l’avaluació interna dels centress s’observa: reducció del tamany de les memòries, les memòries són elaborades per l’equip directiu i recullen les principals conclusions dels processos d’avaluació interna s’observa un canvi d’actitud del professorat, cada volta més autocrític, algunes voltes les propostes de la memòria són el punt de partida de la PGA següent.

S’observa als centres que han iniciat pràctiques d’avaluació institucional: )Amb el temps millora la implicació del professorat, que es veu compromés amb els resultats de l’anàlisi. )Augmenta la participació de les famílies i de l’alumnat. )L’avaluació del centre s’integra en les dinàmiques i projectes existents (PGA). )S’establixen noves relacions de col·laboració interna i externa. )Descobrixen nous aspectes del centre, de la metodologia de treball, de les persones... )Va creant-se una cultura de reflexió i intercanvi d’idees al centre. )Incidixen més en els aspectes que consideren essencials )Agumenta la coherència de l’equip docent )Ajuda al perfeccionament del professorat )Pot servir d’exemple a l’alumnat.

5.- Legislació . LODE, LOCFP, LOE... . Avaluació de l’alumnat . Avaluació de la funció docent . Avaluació de la funció directiva . Avaluació del centre (PEC, PCC, PGA, ...) . Avaluació diagnòstica en 4t. EP i 2on. ESO. . Avaluació del sistema educatiu . Funcions de la Inspecció Educativa . Reconeixement docent . Esforç de l’alumnat i participació de la família...

6.- Enquesta a Directors - 100 directors enquestas a Castelló i província 2004. - Qüestionari sobre qualitat i millora als centres educatius. - Temes sobre qualitat i millora: . Equip directiu . Professorat . Pràctica docent . Formació del professorat . Implicació en la millora . Voluntat de millorar . Suports per a la millora . Condicions per a la millora

6.1. Equip directiu i qualitat

6.2. Professorat i qualitat

6.3. Pràctica de la millora

6.4. Suports per a la millora educativa

6.5. Formació del professorat i millora

7.- Què pot fer la Inspecció? 1) Revisar les actuacions de centres i resultats. 2) Avaluar programes de centres. 3) Assessorar-los. 4) Animar-los a seguir treballant i donar suport. 5)Animar-los a inscriure’s a la xarxa de centres educatius de qualitat i a fer plans de millora. 6) Motivar-los per fer projectes o programes. 7) Col·laborar en l’avaluació externa i interna. 8) Fer informes i raonar-los amb el centre. 9) Aplicar el Seguiment Acadèmic dels Centres.

7.1. Programes de centres

7.2. Xarxa de Centres Educatius de Qualitat

7.3. Seguiment Acadèmic-Administratiu de Centres OBJECTIUS - Recollir dades de centres sobre els processos de resultats acadèmics, sistema d’avaluació i suports. - Utilitzar un suport únic tots els Inspectors. - Traure dades de tots els informes. - 3 informes per inspector. TEMPS - Gener-abril: visita a 3 centres. - Cada visita suposa uns 3 dies de treball ( preparació, visita, informe i exposició de l’informe). - Informe de tots els informes....

7.4. Avaluació diagnòstica OBJECTIUS - Recollir dades de resultats acadèmcis dels alumnes de centres que han cursat 2on EP o 2on ESO. - Fer propostes.... l’IVAQE EL PAPER DE L’INSPECTOR - Supervisió - Seguiment de què es fa amb els informes i proves... a cada centre.

7.5. Altres actuacions de la Inspecció . Informe de la PGA . Informe de la Memòria . Informe d’avaluació de la funció directiva . Informe de professors en pràctiques. . Informe d’avaluació de professors... . Informe d’horaris de centres, grups i professors. . Informe de progremes d’educació compensatòria . Informe de projectes de formació en centre . Informe sobre funcionament d’òrgans del centre . Informe dels departaments, cicles,...

8.- Conclusions ¿L’avaluació pot contribuir a millorar l’educació que oferix el centre?¿I a millorar el sistema educatiu? SÍ

Relacione fonaments de qualitat i Professorat: 1) P com a líder de l’equip docent i de la classe. 2) P que col·labora a resoldre els problemes de l’alumnat, de les famílies i del centre (acadèmics, de convivència...). 3) P que intenta conéixer les necessitats dels centres i dels alumnes. 4) P que es coordina amb òrgans acadèmics i organitza les activitats educatives i intenta aprendre i difondre les bones pràctiques. 5) P que intenta aplicar o beneficiar-se de les noves tecnologies en el seu càrrec i al servici dels altres. 6) P que usa registres normalitzats i demana els altres docents que usen els models correctes. 7) P que coopera amb tutors, docents, Dep. Orientació, famílies, entitats... 8) P que promou la responsabilitat de cadascú. 9) P que participa en molts processos clau dels centres i del sistema. 11) P que controla, orientant i si cal, sancionant... ajudant a millorar. 12) P que planifica, desplega, avalua i revisa el pla... EN EQUIP MOLTES GRÀCIES. ÀNIMS.