REALITZACIÓ: FINANÇAMENT: CREATIVITAT: INVESTIGACIÓ QUALITATIVA: ASSESSORAMENT:

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació IES El Castell Departament de tecnologia Coeducació: promoure una educació que potenciï la igualtat real.
Advertisements

Josep Montané Capdevila
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS Breu explicació del model d’Alcoi (País Valencià) Barcelona, 22 de juny de 2016.
EVOLUCIÓ DE LA SENSIBILITAT AL PREU DELS TURISTES ESPANYOLS
Jornades Catalanes de Documentació Audiovisual 2010
TNR. Metodologia del Focus Group Carles Roca
Xarxa Productes de la terra
“ESCOLTA’M” La vinculació del tutor/a com a factor protector i alhora creador de resiliència en els infants de risc d’exclusió social.
Programa Pacient Expert ICS en MPOC
La planificació estratègica al Campus de la
Caterina Cesari Antunez Institut Mediterrània
Què és Càritas Dijous, 29 de gener de 2015.
Els recursos de la TET. Un punt de partida.
Les marques de territori i la comunicació de proximitat
ESTADÍSTIQUES I WEBQUEAST
ELS DRETS I DEURES DE LES FAMILIES DE PERSONES AMB DID
FINANÇAMENT EUROPEU PER LA CREATIVITAT, LA INNOVACIÓ I LES NOVES TECNOLOGIES Promoció de la cooperació cultural mitjançant els EEA Grants ( )
La immigració és un problema educatiu ?
COMENTARI DE GRÀFICS.
El model EDC: De la inserció laboral a la gestió corporativa de la diversitat De les dificultats a les oportunitats empresarials.
TFG I – PROJECTE PROFESSIONAL
MIREMMATEMÀTIQUES Lleida 24 d’octubre de 2009.
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ I EXPLOTACIÓ DEL TRAMVIA SALT-GIRONA
ACCIONS DE COMUNICACIÓ PER ARRIBAR A LA COMUNITAT AMB L’OBJECTIU DE MILLORAR LA SEVA.
PLA DE FORMACIÓ DEL CENTRE
ANTECEDENTS El febrer de 2013 L’Hospitalet va iniciar un procés participatiu de reflexió estratègica amb la ciutadania per tal d’establir les bases de.
INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA INTERCULTURAL
SEEZ Formació en xarxa per a docents d’educació especial a la zona
ELS DRETS SOCIALS Rics i pobres
Treballem l’estadística
ANTECEDENTS I OBJECTIUS
Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona
IES CAN JOFRESA Terrassa PROCÉS D’ELABORACIÓ D’UN
Estat de benestar i drets socials
MANS UNIDES MANS UNIDES és una Organització No Governamental per al Desenvolupament ( ONGD ) de voluntaris que des de 1960 lluita contra la pobresa,la.
JORNADA DE TREBALL L’ATENCIÓ INTEGRADA SOCIAL I SANITARIA
WEBQUEST WEB...QUÈ ? Alumnes de l’Escola ESTEL VALLSECA.
XARXES SOCIALS VIRTUALS
SALUT MENTAL.
Grups interactius a L’Esquitx
Perfil dels enquestats
Publicitat i balanç de pèrdues i guanys de BMW
El dia del cribratge d’alcohol a Catalunya, una estratègia de sensibilització en el marc del programa Beveu Menys Autors: Díaz Álvarez, Estela; Segura.
LA PUBLICITAT I LA SEVA INFLUÈNCIA
d'ensenyança-aprenentatge
Pla estratègic de desenvolupament econòmic local i l’ocupació del Vallès Oriental ( ) Presentació del Pla de treball Consell d’Alcaldes del.
Proposta d’un programa de ciutat que articuli totes les actuacions i recursos en orientació i assessorament acadèmic Programa en construcció participada.
SETMANA DE L'ENERGIA D'OCTUBRE 2005 Granollers L'ENERGIA A L'ESCOLA
Resum Informe d’Enquesta d’Opinió de l’Empleat
Dia Mundial dels Defectes Congènits 3 de Març de 2017
LLENGUATGE PENSAMENT I REALITAT
La imatge corporativa Una eina fonamental en l’actualitat
Consum per substàncies per any (últim mes)
LA NOVA SELECTIVITAT I L’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
Vulneració dels drets socials
més enllà del PIB: de la mesura a la política i les polítiques
Anàlisi d’un lloc web implementant actualització del contingut
Promoció de la salut i programació sanitària
Dona Kolors, Innovació social en costura
Màrqueting Cultural a l'EOI
PROGRAMA “XARXA LLIBRES DE TEXT” DE LA COMUNITAT VALENCIANA.
un camí cap a la convivència i el diàleg
Anàlisi de la qualitat de vida de les persones majors a Mallorca
Elaboració del Pla de formació ajuntament de viladecans
El model SA-DA El model d’oferta agregada (aggregate suppy) i de demanda agregada (aggregate demand) és un model adreçat a explicar les fluctuacions del.
Setmana de la Solidaritat 2010 – 2011 Escola Pública “Josep Carner” (Badalona) L’ EDUCACIÓ, UN FUTUR EN IGUALTAT: el que han de fer nens i nens de tot.
Xarxa de lluita contra el maltractament i la violència de gènere
Aproximació telemàtica a l’art contemporani: Comunicació, art i educació Modalitat A. Classificació: Educació artística. Educació Visual i Plàstica.
Transcripción de la presentación:

CAMPANYA DE SENSIBILITZACIÓ PER A LA MILLORA DE LA IMATGE DE LA COMUNITAT GITANA

REALITZACIÓ: FINANÇAMENT: CREATIVITAT: INVESTIGACIÓ QUALITATIVA: ASSESSORAMENT:

LA COMUNITAT GITANA A ESPANYA PUNTS FORTS Gran progrés en els darrers 30 anys Ciutadania plena i participació: Constitució 78, associacionisme e implicació en moviments socials, etc. Generalització de l’accés al sistema de benestar: Habitatge (hàbitat integrats), educació (escolarització total), sanitat… Reconeixement de la identitat cultural gitana

LA COMUNITAT GITANA A ESPANYA DEBILITATS Imatge negativa i discriminació Persistència de situacions d’exclusió social greu (10-30 %) Nivell formatiu baix, abandonament prematur de l’escola, absentisme… Desocupació, pèrdua d’ocupacions tradicionals Imatge negativa (prejudicis i estereotips). conseqüències discriminatòries

Com és percebuda la comunitat gitana? La societat percep que la comunitat gitana és MARGINAL ( roba, consumeix drogues, no vol anar a l’escola, viu en barraques...) i TRADICIONAL (posseeix valors molt arrelats com la família i la religió). COMUNITAT GITANA La FSGG trabaja por la promoción integral de la Comunidad Gitana a través de programas y servicios de educación, formación, empleo, salud, etc. y también a través de la comunicación y la sensibilización. En esta área, nuestro principal objetivo es mejorar la imagen que la sociedad tiene sobre la comunidad gitana. Pero, ¿qué es exactamente lo que tenemos que trabajar? Las investigaciones nos dicen que la sociedad tiene una imagen de los gitanos polarizada en torno a dos figuras distintas: las del gitano marginal (ladrón, vago, relacionado con la droga, etc) y la del gitano artista. A los gitanos, en ambos casos, se les asocia a unas tradiciones y costumbres muy antiguas, que se desconocen en profundidad, pero de las que se suelen destacar los valores de la familia, la tradición… Al investigar a los gitanos, comprobamos que ellos son conscientes de que ésta es la percepción que la sociedad tiene de la comunidad gitana, pero ellos se ven exactamente igual que cualquier otro ciudadano pero con el valor añadido de ser gitano. Dicen que hoy en día el gitano, en gran medida, lo es de puertas para adentro. LA PERSONA GITANA MARGINAL LA COMUNITAT GITANA ARTISTA. LA TRADICIÓ

D’on venen aquestes percepcions? Televisió: Notícies referents a delictes i assassinats entre famílies gitanes Sèries i Pel·lícules: A moltes de les sèries de televisió apareixen sempre els gitanos com delinqüents importants el que fa que s´acentuï aquesta percepció. Tòpics/”llegendes urbanes”: Existeixen determinades històries negatives associades als gitanos Mala experiència: en pocs casos Aquestes estereotipes venen en part del passat i no tenen correspondència amb la realitat actual de la comunitat gitana L’estereotipa és manca de coneixement directe. Explicar brevemente el funcionamiento del estereotipo, que es irracional. Estereotipo: se atribuye al todo características de una parte. Sin embargo, cuando nos ponemos a investigar sobre los orígenes de estas percepciones, encontramos que en muy pocos casos proceden de una experiencia directa, sino que suelen provenir de la imagen que ofrecen los medios de comunicación y de tópicos y leyendas urbanas (todo el mundo dice conocer a alguien que ha visto a un gitano subirse un burro a casa, etc). Este es el motivo por el que existe tanta distancia entre la situación real de la comunidad gitana y la percepción social de la misma. En las investigaciones queda demostrado que entre aquellas personas que han tenido contacto directo con gitanos, son amigos, compañeros, etc. se aceptaba que podía haber gitanos delincuentes, vagos, etc, pero en general se pensaba que éstos no eran así.

¿Quines son les conseqüències d’aquesta mala imatge? Discriminació Disminució de les oportunitats Conflicte Desconfiança ELS PREJUDICIS IMPEDEIXEN L'EXERCICI PLE DE LA CIUTATANÍA Los atributos negativos que la sociedad atribuye a los gitanos derivan en actitudes discriminatorias que se manifiestan en múltiples campos de la vida: en el acceso al empleo, la vivienda, en la convivencia, etc. Esto lleva a casos como el de la Viceconsejera de Educación de la CAM (“Los gitanos no quieren estudiar”). Poner ejemplos de empleo

CONTINGUT DEL MISSATGE Un nombre considerable d’estereotips negatius vers la comunitat gitana que són contraris a la realitat. Estereotips: Base real que degenera en la generalització. En el cas de la comunitat gitana, els estereotips no provenen, en la majoria de casos, d’experiències directes, sinó de la imatge transmesa pels mitjans de comunicació i difusió oral. L’estratègia de comunicació de la FSGG cerca desmuntar aquests estereotips a partir d’una imatge diferent, verídica i, a la vegada, susceptible de ser creguda i acceptada.

CONTINGUT DEL MISSATGE (II) Passos seguits: Anàlisi de fonts secundàries (estudis, enquestes, etc.): identificació dels estereotips més freqüents Investigació qualitativa: s’ha comparat els resultats de la investigació anterior i hem treballat la seva natura, disposició per al canvi, “contraestereotips” Construcció d’un missatge: principals conclusions de la investigació qualitativa. Conclusió principal: cridar l’atenció sobre el perill i la falsedat de les generalitzacions, abans de presentar la imatge actual de la comunitat gitana.

LA CREATIVITAT Objectius: Estratègia: LLARG TERMINI: Millorar la imatge social de la comunitat gitana CURT I MITJÀ TERMINI: posar de manifest el problema de la discriminació a la comunitat gitana. Estratègia: Cridar l’atenció sobre el perill i la falsedat de les generalitzacions.

LA CREATIVITAT Dues fases diferenciades: Fase 1. Buscant la diferenciació dels individus. Sensibilitzar sobre el PROBLEMA DE LES GENERALITZACIONS: atacar la base de la formació dels prejudicis i estereotips contra la comunitat dels gitanos, demostrar que es fonamenten, principalment en el problema de les generalitzacions al conjunt de la comunitat, totes les percepcions (reals o fictícies) sobre algun del seus membres. Proposta creativa (espot televisiu): escenes que mostrin generalitzacions absurdes o injustes (diverses versions d’anuncis), més un eslògan escrit final.

Firma de la campanya Exclusivament per a la campanya s’ha redissenyat i simplificat el logotip de la Fundació Secretariado General Gitano, evolucionant la imatge de la foguera i eliminant el terme “general”.