APLICACIÓ D’UN ROLE-PLAYING PER A LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES. AUTOR/A: Lara Masegosa Fernández. Tutor/a: Antoni Costes. INTRODUCCIÓ MARC TEÒRIC INTERVENCIÓ PRACTICA CONCLUSIONS JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL: I Una de les constants que defineix el clima escolar es el creixement de la conflictivitat. Aquesta situació afecta a la tasca educativa desde la educació Primària fins la ESO. Hi ha factors com la obligatorietat de l’escolaritat fins als 16 anys, la procedència social, les dificultats d’aprenentatge, la responsabilitat de l’escola com a institució, els idiomes, les discapacitats, els trastorns de comportament o de personalitat, la delinqüència, la família, etc, que interfereixen en aquest increment d’una situació de convivència difícil d’afrontar. FACTORIS QUE TENEN RELACIÓ AMB ELS CONFLICTES A L’AULA: ROLE-PLAYING: CARACTERÍSTIQUES COMUNES ENTRE LES QUATRE ESCENES: Tècnica útil per a diferents qüestions, entre les quals podem destacar l'assaig de conductes, el plantejament i anàlisi de determinades realitats i la vivència d'una experiència per a treballar amb el mètode socioafectiu. Consisteix a plantejar una determinada situació, amb claredat i precisió i distribuir els papers de la mateixa perquè qui ho decideixin voluntàriament, puguin representar-la davant de la resta del grup, que actuaran com observadors SOCIETAT Complexa Multidimensional Canviant. ESCOLA Agent de socialització. Sense límits fixats. Desprotegida. En punt de mira. FAMÍLIA Falta de models. Falta de formació complementària. S’ha perdut costums. ADOLESCENT Procés de formació. Nous descobriments. Inestabilitat emocional. No hi ha diàleg. No hi ha intervenció real. La reacció sempre és desproporcionada a l’origen de l’ofensa. Sempre s’origina una baralla 1c1. La baralla s’acaba quan es fan mal o, quan en la absència real de saber gestionar la situació, intervé un factor extern (policies, professors, adult, etc) NO SABEN GESTIONAR ELS CONFLICTES. CONTEXTUALITZACIÓ DEL CENTRE: Centre de caràcter públic que depèn de la Generalitat de Catalunya. Situat a l’Hospitalet de Llobregat, en el barri de Sant Feliu. Pel que fa a les característiques dels alumnes, podem dir que provenen de famílies de classe social i cultural mitjana-baixa. Un dels factors que determinen aquestes característiques és el gran nombre d’alumnat immigrant. Aquest fet, és degut a que la zona residencial en la que es troba el centre, ofereix unes condicions de vida més econòmiques i per tant, assequibles per a aquestes famílies nou vingudes. CONCLUSIONS GENERALS: Molts dels nostres adolescents podrien treure molt més profit als conflictes si sabessin gestionar-los. El Role-playing és una bona eina per ajudar-los a treballar els conflictes i fer-los reflexionar sobre realitats diferents a les del seu punt de mira. Desde l’educació física podem treballar amb garanties d’èxit la resolució de conflictes utilitzant diferents tècniques o estratègies. ACTIVITAT: Introducció: Informació de la tasca a realitzar. Missatge: “Heu de crear una escena on s’origini un conflicte entre un grup d’amics.” Grups: Agrupació lliure. Quatre alumnes per grup (4 grups) Preparació: Cada grup de forma aïllada. Escenificació: Màxim 5 minuts per representar l’escena davant dels altres grups. Anàlisi de les escenes. Reflexió i/o debat final: Motius per els quals s’origina el conflicte, per què s’originen aquest tipus de conflictes, s’ha solucionat?, que s’hauria de fer per gestionar els conflictes? OBJECTIU: Analitzar el comportament que es dona en els alumnes amb repetides conductes disruptives mentre duen a terme un Role-playing a la classe d’educació física. Referències bibliogràfiques . AGUIRRE, A., ALMIRALL, J. I, ALZATE, R., et al. (2005) La mediación escolar. Una estrategia para abordar el conflicto. Barcelona: Graó. CASAMAYOR, G.(coord), (1998) Cómo dar respuesta a los conflictos. La disciplina en la enseñanza secundaria. Barcelona: Graó. DEFENSOR DEL PUEBLO (2000). Violencia escolar: el maltrato entre iguales en la Educación Secundaria Obligatoria. Madrid: Publicaciones del Defensor del Pueblo CASCÓN, P. Y MARTÍN, C. (1997) La alternativa del juego I. Juegos y dinámicas de educación para la paz. Madrid: Los libros de La Catarata. FRAILE, A.(coord), LÓPEZ, V.M., RUIZ, J y VELÁZQUEZ, C. (2008) La resolución de los conflictos en y a través de la educación física. Barcelona: Graó.