Els plàstics en Secundària

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
TECNOLOGÍA 3ºESO TEMA 4. LOS PLÁSTICOS..
Advertisements

TECNOLOGIA INDUSTRIAL
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
objectiu de la Tecnologia
L´energia.
Marc Càliz Cuervas Alex Carruesco Llorens Ricard López Mitjà
COM ES TRANSMET O TRANSFEREIX LA CALOR?
ASSECAT IR i UV.
ENERGIA Energia és allò capaç de transformar la matèria.
L’electricitat:l’energia més versatil.
L'ELECTRICITAT I CIRCUIT ELÈCTRIC.
El canvi climàtic i la humanitat al segle XXI
PROJECTE BANDA AMPLA RURAL - SATÈL·LIT
La resistència Concepte:
AIGUA I ACTIVITAT FÍSICA
L’ ALUMINI.
ELS MATERIALS METAL·LICS
L’ERA DEL MAQUINISME Àlex Mogena.
Mecanismes 3er ESO.
Víctor Orellana Iván de los ríos José David carranza
Tema 6: L’ENERGIA.
Energia solar Núria.J i Alexia.
La Segona fase de la industralització
Materials d’ús tècnic: papers i fustes
L’ÓS POLAR EDUARD ARGENTE TALENS.
El canvi climàtic CURS
PLÀSTICS TERMOPLÀSTICS
Propietats relacionades amb l'aspecte extern Altres propietats
PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
Prova pilot sensor de control volumètric a 4 municipis de la província de Barcelona Conchita Vicaria
1. La Segona Revolució Industrial
MESCLES I DISSOLUCIONS
ELS PLÀSTICS TERMOPLÀSTICS
PLÀSTICS TERMOESTABLES
Metalls, plàstics i altres materials d’ús tècnic
Sector secundari a) Definició de sector secundari.
TECNOLOGIA 1º D’ESO MATERIALS: LA FUSTA.
1 u n i t a t Electricitat bàsica.
EL RECICLATGE DELS RESIDUS DOMÈSTICS
Yolanda Gallego Iciar Tobarias Siham Sabri
PLÀSTICS TERMOPLÀSTICS
Energia i velocitat de les reaccions químiques
SINECOLOGIA La sinecologia estudia les relacions tròfiques (alimentació) dins els ecosistemes. Els cicles de matèria i energia en els ecosistemes.
SOCIOLINGÜÍSTICA COMUNICACIÓ Pàg
Viatge a l’interior de la matèria.
(Robert S. Baron & Norbert L.Kerr )
Els metalls TECNOLOGIA 2n ESO.
PLA DE FORMACIÓ DEL CENTRE
6è ESCOLA CERVANTES. BARCELONA.
COGENERACIÓ AMB PILES DE COMBUSTIBLE: APLICACIÓ A EDIFICIS DE LA UPC
LES FIBRES TÈXTILS.
Tema 5 Enllaç químic.
ENERGIA SOLAR Anna Sorribes Mir 2on E.S.O. C
L´aprovisionament L´aprovisionament consisteix a comprar els materials necessaris per l´activitat de l´empresa (la majoria matèries primeres), emmagatzemar-los.
INTRODUCCIÓ En aquesta exposició, anem a parlar sobre el reciclatge, les seues causes i conseqüències i el tractament dels residus. A mesura que anem parlant,
Sòlids Líquids Gasos Plasma
Generació d’energia elèctrica
L’electricitat i el circuit elèctric
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
APICULTURA.
SETMANA DE L'ENERGIA D'OCTUBRE 2005 Granollers L'ENERGIA A L'ESCOLA
Consum per substàncies per any (últim mes)
1.2.2 Fonts d’energia renovables Energia eòlica El Sol, en escalfar la Terra, origina el vent, la força ha aprofitat l'home des de l'antiguitat.
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
ELECTRICITAT I MAGNETISME
LES MÀQUINES.
RECICLEU AMB NOSALTRES
Pluja àcida.
Conceptes previs Lleis químiques Teoria cineticomolecular.
R ECICLATGE Lucia Sánchez Aragón [26] Raquel Carrasco Medialdea [23]
Transcripción de la presentación:

Els plàstics en Secundària Amable Pérez Segura Assessor de Tecnologia CEFIRE de Castelló Tavernes de la Valldigna,3/7/03 tecnocastello@centres.cult.gva.es

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia Què és un plàstic? És un producte no natural, és a dir, obtingut en els laboratoris a través de reaccions químiques. És un producte sintètic Les propietats són molt diferents segons siga el material de partida i el procés seguit en l'obtenció Per això hi ha gran diversitat i hem de parlar de “plàstics” i no de plàstic Són productes que poden fabricar-se a la nostra mesura. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia Què són els plàstics? Podem definir els plàstics com aquells materials formats per substàncies orgàniques macromoleculars que s'originen per mitjà de síntesi o per transformació de productes naturals. Les macromolècules dels plàstics s'obtenen per polimerització d'alguns compostos orgànics senzills, als que s'anomena "monòmers". Per eixa raó els plàstics es denominen també materials polímers o simplement "polímers". CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

Causes del seu èxit: Les seues propietats més interessants són: Baixa densitat Resistència a la corrosió Capacitat aïllant Possibilitat de fabricar-los amb formes geomètriques complicades Baix cost econòmic Mínim esforç de fabricació Podríem dir que el segle XX ha sigut “el segle dels plàstics” CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia Matèries primeres Les matèries primeres més importants per a l'obtenció dels plàstics són el petroli i el gas natural, encara que en teoria podrien ser-ho qualssevol fonts de carboni i hidrogen com el carbó, el CO2, la fusta, etc... Raons econòmiques fan que, de moment, siguen els dos primers productes citats, les matèries primeres majoritàries, encara que els carbons minerals, especialment la hulla, puguen ser-ho també, en funció del país i de la conjuntura dels preus. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CLASSIFICACIÓ DELS PLÀSTICS Els plàstics es classifiquen en tres grans grups: Termoplàstics Termoestables Elastòmers CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia termoplàstics Són fusibles i són solubles en molts dissolvents orgànics, o com a mínim s'unflen al romandre en contacte amb estos. Les seues propietats mecàniques a temperatura ambient varien des dels que són blans fins als quals són durs i tenaços, passant pels que són durs i fràgils. Els termoplàstics representen el major percentatge dels plàstics usats en tota classe d'aplicacions. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia termoplàstics Són els que al ser calfats (de 50º a 200ºC) tornen a un estat de plasticitat que els permet ser emmotlaments. És a dir, presenten el comportament característic dels vidres. Els termoplàstics es dividixen en amorfos (transparents) l'estat d’ordenació molecular dels quals els assembla al vidre, i parcialment cristal·lins, l'aspecte dels quals és opac lletós. Exemples: PE, PVC,PP,... CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia termoestables No són fusibles, per el que resistixen temperatures relativament altes i no són emmotlables plàsticament. Tenen una estructura molecular densament reticulada en totes les direccions, per la qual cosa resulten pràcticament insolubles i molt rarament unflables. A temperatura ambient són durs i fràgils. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia termoestables És a dir, són aquells que una vegada emmotlaments per la calor, no poden modificar la seua forma, ja que fluïxen en calent, però s'endurixen al seguir calfant-los, per el que també se'ls anomena Termoenduribles Este fet permet desmodelar-los en calent. Són durs, encara que fràgils. Exemples: resines fenol-formaldehid, urea-formaldehid,... CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia elastòmers Els elastòmers no són fusibles ni solubles, encara que són unflables. Estan reticulats menys densament i per la dita raó es presenten a temperatura ambient en estat "gomelàstic". Experimenten deformacions elàstiques a l'aplicar una força sobre ells, podent recuperar la seua forma original al cessar la força. Els cautxús naturals i sintètics (pneumàtics, gomes elàstiques) són exemples típics d'elastòmers. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

Simbologia d’ identificació 1 PET 2 PEAD 3 PVC 4 PEBD 5 PP 6 PS 7 ALTRES CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

Polietilentereftalat 1 PET El PET és un polímer amorf i per això és transparent, si bé pot cristal·litzar amb facilitat segons el tractament tèrmic seguit en la seua fabricació. És dur i rígid, resistent i tenaç. Es transforma per injecció, extrusió, extrusió-bufat i injecció-bufat. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

Polietilentereftalat 1 PET S'utilitza en botelles per a begudes carbòniques, pilots d'automòbils, interlínies d'endolls, anses de planxes, rostidors, torradors de pa, etc. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia 2 PEAD 4 PEBD Polietilé És un material termoplàstic entre transparent i blanquinós, que sovint es fabrica en làmines primes. Amb ajuda de colorants s'obtenen una gran varietat de colors. Hi ha el polietilé d'alta densitat (PEAD) i el polietilé de baixa densitat (PEBD). La diferència entre ells està en l'estructura de les cadenes, sent molt ramificades en el cas del PEBD, la qual cosa li conferix un caràcter amorf, mentres que en els PEAD les seues cadenes són lineals, facilitant-li un caràcter semicristali. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia 2 PEAD 4 PEBD Polietilé Les seues aplicacions més importants són: Com a aïllant elèctric, en articles per a la llar, botelles de diferents usos, recobriments d'hivernacles, bosses i sacs, etc. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

Policlorur de vinilo (PVC) 3 PVC Policlorur de vinilo (PVC) És també un termoplàstic i té una gran resistència química, mesclant-se molt bé amb additius, per el que oferix la possibilitat d'obtindre's amb ell una gamma molt àmplia de productes. Així podem trobar PVC rígid i PVC flexible, depenent dels additius incorporats a la seua formulació. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

Policlorur de vinilo (PVC) 3 PVC Policlorur de vinilo (PVC) Les seues aplicacions més importants són: Canonades, finestres, cablejat elèctric, tapisseries de mobles i cotxes, sabates, impermeables, bosses de viatge, cortines de bany, sòls, safates de menjar, botelles, targetes de crèdit, etc. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia Polipropile 5 PP Pertany al grup dels termoplàstics i és un dels més barats, sent de baixa densitat i amb molt bones propietats, tant de duresa superficial com de flexibilitat, la qual cosa li fa molt competitiu per a la fabricació d'objectes.  Entre les seues aplicacions estan: terrines de margarina, mobiliari de jardí, embolcalls de galletes i creïlles fregides, embalatges en general, botelles, etc. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia 6 PS Poliestire També és un termoplàstic, és transparent, inodor i insípid i relativament trencadís. Junt amb el PS, amb aparença de vidre, hi ha altres modificats amb gomes que els fan resistents a l'impacte, així com altres PS expandibles. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia 6 PS Poliestire Les seues aplicacions més importants són: Recobriments d'interiors d'automòbils, electrodomèstics, discos, manilles i utensilis de cuina en general, contenidors d'ous, cassettes de vídeo i àudio, etc. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia 6 EPS Poliestire Expandit El Poliestire Expandit o EPS és un material plàstic espumat molt utilitzat que es definix tècnicament com: "Material plàstic cel·lular i rígid fabricat a partir del modele de perles preexpandides de poliestire expandible o un dels seus copolímers, que presenta una estructura cel·lular tancada i farcida d'aire". Familiarment l'EPS també és conegut com a suro blanc. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia 6 EPS Poliestire Expandit S'utilitza en la construcció com a aïllament i alleugerixen-te d'encofrats i en l'envàs i embalatge, tant d'electrodomèstics i diversos productes industrials, com d'aliments. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia Poliestire Expandit 6 EPS Des dels cascos protectors per a ciclistes i motoristes fins a flotadors, salvavides i planxes de surf. Les característiques de l'EPS com a material permeten fabricar productes lleugers d'alta protecció que, en un moment determinat, poden salvar vides, com són les neveres en què es transporten els òrgans humans destinats a transplant o elements de seguretat vial. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia Poliestire Expandit 6 EPS CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia Poliestire Expandit 6 EPS *Pescado conservado con hielo en cajas de madera: lote CM cajas de poliestireno expandido perforadas: lote P *Pescado conservado con hielo y agua en cajas de poliestireno expandido estancas: lote E CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

Polimetacrilat de metil 7 ALTRES Polimetacrilat de metil És un termoplàstic dur, rígid i transparent, sent més resistent a l'impacte que el vidre. Se’l coneix comercialment com “Plexiglàs” o “LUCITE”.   S'utilitza per a acristalar avions, embarcacions, claraboies, senyals publicitaris, ulleres protectores, pantalles de seguretat, picaportes, mobiliari en general, etc. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia 7 ALTRES Policarbonat Es pot considerar com un termoplàstic tècnic per la seua alta resistència, tenacitat i estabilitat dimensional que són requisits útils per a projectes d'enginyeria. Les seues aplicacions més importants són: pantalles de seguretat, engranatges, cascos, components de vol, lents, vidres de finestres, col·lectors solars, terminals d'ordinador, etc. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia Additius Els polímers obtinguts en els processos químics no tenen utilitat pràctica immediata en la majoria dels casos, doncs es necessita normalment millorar les seues propietats mecàniques, tèrmiques, estètiques, etc. Per això necessiten dels additius, que són productes destinats a modificar les propietats del polímer i transformar-lo en un plàstic. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia Additius Per a un polímer concret podem classificar els additius en indispensables i optatius. Seran indispensables aquells additius sense els quals el polímer no permet la seua elaboració i modele en condicions pràctiques; en canvi els additius opcionals seran aquells que afegim en funció de l'aplicació prevista per al plàstic. Per exemple, serà indispensable un determinat estabilitzador perquè el polímer no es degrade durant el modele, però serà optatiu un colorant per a adequar el plàstic als gustos del consumidor. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia Additius Efecte Estabilizants Plastificants Previndre les reaccions de degradació del polímer per efectes de la calor (estabilizants tèrmics), o de la llum (UV), (estabilizants a la llum). Augmentar la flexibilitat. No tots els polímers admeten plastificants.En la pràctica només s'addicionen al PVC i els esters de cel·lulosa. En el cas de les poliamides ("niló"), el millor plastificant és l'aigua, que absorbix espontàniament de l'ambient, entre 24 i 48 hores des de la seua obtenció. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia Additius Efecte Lubricants Colorants Reduir la fricció en estat fos (lubricants interns) o del sòlid en el procés de transformació (lubricants externs). Acolorir el producte. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia Additius Efecte Càrregues Poden ser càrregues reforzants, quan la seua missió és millorar les propietats mecàniques del material o càrregues de farcit, per a augmentar el seu volum i abaratir el seu preu. En el primer cas les càrregues més habituals són el vidre, en forma de fibres o microesferes, el grafit, el sulfur de molibdé, el carbonat càlcic, el talc, fibres tèxtils, cel·lulosa, etc. El segon cas només s'apliquen en casos molt concrets, si no importa la disminució de propietats mecàniques que es produïxen. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia Densitat La densitat dels plàstics és baixa en general. En el quadro següent es donen valors d'alguns plàstics corrents, per a comparar-los amb les de l'acer, l'alumini o la fusta: MATERIAL DENSITAT (g/cm3) Plàstics en general 0.9 - 2,3 PE 0,9 - 1,0 PP 0,9 - 1,0 PC 1,0 - 1,2 PA 1,0 - 1,2 PVC 1,2 - 1,4 PTFE > 1,8 Acer 7,8 Alumini 2,7 Fustes en general 0,2 - 0,95 CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

Conductivitat tèrmica En els plàstics la conductivitat tèrmica és prou baixa, a causa de la falta d'electrons lliures en el material. Els metalls tenen valors fins a 2.000 vegades superiors. Esta propietat s'aprofita per a utilitzar-los com a aïllants tèrmics en moltes aplicacions. Com l'aire és 10 vegades pitjor conductor que els plàstics, es procedix a fabricar bromeres que presenten un valor intermedi entre les conductivitats d'estos dos. En ocasions en què es necessita augmentar la conductivitat tèrmica del plàstic s'usa el recurs d'afegir-li càrregues metàl·liques. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

Conductivitat elèctrica Per les mateixes raons que en la conductivitat tèrmica, els plàstics presenten molt baixa conductivitat elèctrica. Gràcies a esta característica, s'utilitzen amb freqüència com a aïllants elèctrics. En els casos en què es necessita augmentar la conductivitat d'un plàstic se li afetgis un metall en pols. (Amb la mescla d'un 20% en volum, de ferro, la conductivitat d'un plàstic s'eleva de l'orde de 107 vegades). CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia Dilatabilitat La dilatabilitat dels plàstics és prou major que la dels metalls i això ha de tindre's molt present en el disseny de peces que hagen d'experimentar canvis de temperatura. A continuació es donen valors Material Coeficient de dilatació tèrmica lineal  (1/10-6 K, a 50º C) Polietile (PE) 150 - 200 Policarbonat (PC) 60 - 70 Acers 2 - 17 Alumini 23 CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

Propietats mecàniques CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia Curva A: Acer suau (fora d’escala) Curva B: Plàstic molt rígid Curva C: Plàstic semirígid Curva D: Plàstic tou CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

Plàstics més utilitzats A Espanya, entre els més utilitzats, destaquen el Polietilé d'Alta Densitat (PEAD) amb 14,85 quilos per habitant, el Polipropile (PP) amb 14,12 quilos, el Policlorur de vinilo (PVC) amb 14,04 quilos, el Polietilé de Baixa Densitat (PEBD) amb 11,48 quilos, el PET amb 6,94 quilos i el Poliestire (PS) amb 6,32 quilos. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

Plàstics més utilitzats: distribució per sectors El total de les primeres matèries plàstiques consumides a Espanya, en 2001, es distribuïx entre els següents sectors: el d'envasos que representa el 36%, el de la construcció un 14%, el de mobiliari un 9%, la indústria de l'automòbil un 8%, l'agricultura un 5%, el sector elèctric un 4%, el tèxtil i el calçat un 4%, i les coles i adhesius també un 4%. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

Sector d'envasos i embalatges Cada espanyol va consumir en 2001 un total de 37,4 quilos d'envasos plàstics. Les primeres matèries plàstiques més consumides l'any passat a Espanya en el mercat de l'envàs i embalatge han sigut el Polietilé d'Alta Densitat, el Polietilé de Baixa Densitat, el Polietilé Lineal, el PET, el Polipropile, el Poliestire, i el PVC. El destí final de les primeres matèries plàstiques consumides a Espanya en este mercat ha sigut per a l'elaboració de bosses i sacs amb un 27%, botelles amb un 24%, Film 22,%, Bidons 4%, Taps 3% i Caixes amb un 4%. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia Sector mèdic Molts productes de l'àrea sanitària tenen al plàstic com a principal component. Les xeringuilles, lentilles, pròtesi, càpsules, envasos de productes farmacèutics, bosses de sang i sèrum, guants, filtres per a hemodiàlisi, vàlvules, tiretes, ulleres, i inclús, el condicionament de les sales d'un hospital es construïx amb materials plàstics. Concretament, el sector hospitalari a Espanya va consumir en 2001, 83.000 tones de plàstics A Espanya, 125.000 persones disfruten d'un millor nivell de vida gràcies a uns marcapassos fabricats sobre plàstic CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia Sector agrícola La producció en el camp s'ha triplicat gràcies a la Plasticultura, o cobertura dels cultius agrícoles amb plàstics per a protegir-los dels agents externs En el cas d'Almeria esta regió és la quinta en el món en cultiu baix plàstics. Andalusia és la regió espanyola on més estés està el concepte de la Plasticultura. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia Sector agrícola Les aplicacions més esteses de la Plasticultura són: acolchament de sòls, túnels de cultiu, hivernacles, canonades per a conducció d'aigua i drenatge, films per a ensilar, tallavents, làmines per a embassaments i corderia. El Polietilé és el plàstic més consumit amb 115.380 tones, seguit del PVC amb 56.065. La resistència a l'impacte i a l'esgarrat, la transparència a la radiació solar, la dispersió de la llum i la reducció del risc de gelades, són entre altres, els beneficis que oferixen els plàstics en l'agricultura. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

Sector del transport i comunicacions La fabricació d'avions, barcos, coets, trens, motocicletes, globus, cotxes, bicicletes, telèfons, antenes parabòliques, càmeres i inclús les noves xàrcies de cable, es fa amb plàstics. A l'estalvi de combustible i a la disminució de la contaminació atmosfèrica contribuïxen de forma decisiva els plàstics. De les 5.000 peces que porta un automòbil fabricat a Espanya, 1.700 són de plàstics. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

Sector del transport i comunicacions Cada automòbil porta incorporats de mitjana uns 123 quilos de plàstics, que han substituït a 300 d'altres materials, permetent, amb la disminució de pes, un estalvi de combustible que abasta els 750 litres durant la vida útil del vehicle. El tipus de plàstics més utilitzat en el sector de l'automòbil és el Polipropile; el seguixen el Poliureta i el Policlorur de vinilo. D'esta forma els cotxes són cada vegada més lleugers, la qual cosa es transforma en disminució del gasto i protecció del medi ambient. A més, permeten un estalvi d'energia, que a Europa suposa 3,5 milions de tones de combustible. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

Sector de la construcció La majoria dels edificis públics, les nostres vivendes, els nostres llocs de treball, ja siguen fàbriques o oficines, els edificis destinats a l'oci i servicis, hospitals, etc., tenen als plàstics com a element comú. La raó és que estos permeten un abaratiment dels costos en la producció de grans sèries de peces per a la construcció, al mateix temps que faciliten l'estalvi d'energia pel seu davall pes, les seues grans prestacions i el seu alt poder aïllant. A Espanya el sector de la construcció va consumir l'any 2001 un total de 602.042 tones de plàstics. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

Sector de la construcció El tipus de plàstic més utilitzat en el sector de la construcció és el Policlorur de Vinilo o PVC amb un 53%. A més distància està el Polietilé amb un 17%, el Poliestire amb un 10% i el Poliureta amb un 8%. En l'actualitat, la indústria europea de la construcció utilitza més de 5 milions de tones anuals de plàstics, ja que pràcticament tots els edificis construïts a partir de 1950 contenen plàstics en canonades, finestres, teulades, sòls, revestiment de cables, conduccions i aïllaments. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

Sector de l'electricitat i l'electrònica L'ocupació dels plàstics ha permés millorar sensiblement les comunicacions, ja que d'una banda contribuïx a l'estalvi dels combustibles i per un altre, la seua capacitat com a aïllant, protegix dels agents externs. Els plàstics han contribuït notablement a l'evolució de la denominada "Era de la Informació". Internet, comunicacions per satèl·lit, cables, ordinadors personals, telefonia fixa i mòbil, etc.. Tots contenen plàstics en el seu disseny. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

Sector de l'electricitat i l'electrònica En 2001 el sector de l'Electricitat i l'Electrònica va consumir a Espanya, 80.450 tones de plàstics. L'àrea més important de consum en este sector és la d'equipaments electrònics. El PVC utilitzat per al recobriment de cables elèctrics, ha sigut el més utilitzat ocupant el 44% del conjunt de plàstics més usats. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

Otros sectores de aplicación de los plásticos Joguets, oci i esport Poliestire, Polipropile i PVC són els plàstics més utilitzats per este sector. Electrodomèstics Són el destí del 2,8% dels plàstics. Frigorífics i televisions marquen la pauta, sent Poliestire i Poliureta els plàstics més utilitzats. Mobiliari Que representa el 8,8% del total del sector, amb la fabricació de taulers al cap, i utilitzant les Coles d'Urea com a plàstic més empleat, amb un 61% del total. Parament (MENAJE) Amb el Polipropile com a plàstic més empleat, amb un  86% del total. Tèxtil i Calçat Amb una quota de mercat del 3,7% del total del sector, sent el Polipropile el plàstic més consumit en este mercat, amb un 54%. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

Les xifres de la indústria dels plàstics Més de 95.000 persones treballen en el nostre país en el sector dels plàstics, que està integrat per 4.215 empreses que produïxen i transformen este material. En 2001 esta indústria va produir 4.083.559 tones, el que ha suposat una facturació de més de 13.800 milions d'euros. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

Les xifres de la indústria 2000 2001 Facturación: Millones de euros 13.809 13.837 Nº de empleados 95.000 95.000 (*) Inversión total realizada: (Miles de euros) 600.253 570.240 (*) Nº de empresas 4.215 4.215 (*) Exportación total (Tm.) 2.598.629 2.675.034 Exportación Productos terminados y Semielaborados (Tm.) 615.496 743.346 Consumo habitante (kg/año) 100,6 101,6 Consumo Aparente (Tm.) 3.947.536 4.083.559 CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

Les xifres de la indústria per comunitats autònomes El orde de las Comunitats Autònomes en quant a la implantació de la industria transformadora de plàstics en España es este : Catalunya, València, Madrid i País Vasco. En estes quatre comunitats es factura el 71,4% de la xifra de negoci i es dona treball a 60.315 persones. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia COMUNIDAD AUTÓNOMA PERSONAS ANDALUCÍA 4.654 ARAGÓN 3.387 ASTURIAS 557 BALEARES 467 CANARIAS 737 CANTABRIA 1.320 CASTILLA-LEÓN 2.901 CASTILLA-LA MANCHA 2.044 CATALUÑA 29.690 EXTREMADURA 195 GALICIA 3.916 LA RIOJA 439 MADRID 8.978 MURCIA 2.679 NAVARRA 1.409 PAÍS VASCO 7.306 VALENCIA 14.341 TOTAL 85.020 PERSONES OCUPADES EN LA INDÚSTRIA TRANSFORMADORA DE PLÀSTICS A ESPANYA. DADES ANY 2000 CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA DE LA INDÚSTRIA TRANSFORMADORA DE PLÀSTICS A ESPANYA. DADES ANY 2000. (EN %) CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

Reciclatge de plàstics Un dels problemes derivats de l'ús massiu dels plàstics és el seu abandó una vegada complida la seua finalitat, donades les dificultats d'eliminació que comporten, la qual cosa provoca problemes mediambientals. I, encara que foren fàcilment eliminats, suposaria un malbaratament d'energia i matèries primeres impropi d'una societat desenrotllada. Per això cal plantejar-se el seu reciclatge en compte de la seua eliminació CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

Reciclatge de plàstics La primera activitat per al reciclatge és, lògicament, l'arreplegada dels materials. A Espanya s'ha incrementat molt la recuperació dels plàstics d'aplicació industrial i d'aplicació agrícola. L'arreplegada selectiva dels fems domèstics presenta major dificultat, però més del 70% dels ciutadans ja tenen al seu abast un contenidor groc per a depositar els seus plàstics. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

Reciclatge de plàstics I una vegada arreplegats què podem fer amb ells? En l'àmbit de la Unió Europea es plantegen bàsicament dos vies: La valoració energètica dels polímers. El reciclatge químic. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

Reciclatge de plàstics En la valoració energètica es pretén aprofitar el poder calorífic d'estos materials per a produir energia i electricitat. És un sistema molt adequat per als plàstics d'aplicació agrícola, pel seu estat de degradació després de l'ús. El procés més tradicional és la incineració A Suècia es cobrix el 15% de l'energia necessària per a les calefaccions per mitjà de la incineració de R P. La utilització dels polímers com co-combustibles (principalment amb carbó), en particular per a centrals tèrmiques i cementeres, són els nous desenrotllaments per a obtindre millors resultats. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

Reciclatge de plàstics En el reciclatge químic es descomponen els polímers per a recuperar els components originals. És un sistema que presenta majors dificultats tècniques i econòmiques, la qual cosa està retardant la seua implantació.   Hi ha dos vies: Ø Mètodes tèrmics a temperatures entre 400 i 800ºC, en atmosfera adequada. Ø Mètodes de dissolució per mitjà de tractaments amb dissolvents, en fred, per a regenerar els monòmers CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia Revistes 1.- CEP-INFORM.-Butlletí del CEP (Centre Espanyol de Plàstics). Quinzenal. Síntesi de notícies tècniques i econòmiques de publicacions nacionals i estrangeres, resums bibliogràfics, activitats del CEP, etc. 2.- PLAST 21.- Edicions Tècniques Izaro SA C/ Mazustegui, 21-4a.- 48006 Bilbao. Notícies tècniques, comercials, disseny, ... . 3.- PLÁSTICOS UNIVERSALES.- Hanser Editorial S.L..- Gran Via Corts Catalanes, 322-324. 08004 Barcelona.- Tel.: 93.4254544.- Notícies tècniques, econòmiques, comercials, etc., sobre plàstics. 4.- REVISTA DE PLÁSTICOS MODERNOS.- Mensual. Ciència, tecnologia, economia. C/ Juan de la Cérvola, 3.- 28006 Madrid.- Tel. 91.5613441.- CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia Entitats AIMPLAS .- Parc Tecnológic.- Paterna.- Valencia.- Tenen bona biblioteca i laboratoris d'assajos. Atenen molt bé al professorat. ANAIP (Confederación Española de Empresarios de Plásticos). Av. Brasil, 17- 28020 Madrid. . Tel.: 91.435.07.33.- Té material bibliogràfic i audiovisual. Van llançar un projecte educatiu fa uns anys. Asociación Española de Industrias Plásticas.- Madrid.- Tel.: 91.713.0065. Asociación de Transformadores de Plásticos. Tel.: 976323446. CEP. (Centro Español de Plásticos).- C/ Enrique Granados, 101, bajo. 08008 Barcelona. Tenen bona biblioteca, editen llibres sobre plàstics, a més de la revista citada anteriorment, organitzen cursos de diferents temàtiques i nivells sobre tecnologia, economia, etc., dels materials plàstics. CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia http://www.anaip.es CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia http://www.plastunivers.es/Tecnica CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia http://www.cepla.com CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia http://www.anape.es CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia http://www.plastics-plasticos.com CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia

Els plàstics en Secundària” Assessoria de Tecnologia tecnocastello@centres.cult.gva.es CEFIRE de Castelló - Assessoria de Tecnologia