Seymor Papert, un dels "gurus" de la informàtica actual, l'any 1996 proposava aquest exemple...
Imaginem que fa un segle haguéssim hivernat un cirurgià i un mestre...
i ara, els tornéssim de nou a la vida.
El cirurgià entraria a la sala d'operacions...
i no reconeixeria ni el lloc ni els objectes i no reconeixeria ni el lloc ni els objectes. Se sentiria totalment impossibilitat per actuar.
Què passaria amb el mestre?
Segurament reconeixeria l'espai com una classe i encara trobaria un guix i una pissarra amb la qual començar a ensenyar.
aules del SEGLE XIX
aules del SEGLE XX
ARRIBEN ELS ORDINADORS!!! Aules del SEGLE XXI ARRIBEN ELS ORDINADORS!!!
L'escola , en el millor dels casos integra la tecnologia per fer el mateix que feia: buscar informació, treballar individualment, realitzar exercicis repetitius…
Podem utilitzar la tecnologia per fer les mateixes activitats de sempre. Entenem que l'objectiu no és només usar la tecnologia sinó adaptar l'educació a les necessitats actuals.... i, per tant, cal un canvi metodològic.
Només podrem integrar la tecnologia si canviem la metodologia d'aprenentatge i, sens dubte, revisem molts dels continguts del currículum.
L'apropiació de la tecnologia passa per l'ús personalitzat però també pel treball col·laboratiu, la negociació, el treball amb estudiants i professors més enllà del propi centre i de la pròpia aula, el desenvolupament de competències comunicatives, de disseny i de creació de materials. No es tracta només de consultar informació sinó també de crear nous materials i construir els coneixements