DESCRIPCIÓ DELS HORITZONS.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
ELS LLENGUATGES VISUALS
Advertisements

Qui som,? on anem Dins l’immens Univers que i fem nosaltres,? Qui ens hi ha portat,?
ORIENTACIÓ I COORDENADES GEOGRÀFIQUES
BAUHAUS, una escola d’art
EL SISTEMA SOLAR ELS PLANETES.
LES PLANTES.
Alimenta el teu cos.
Propietats relacionades amb l'aspecte extern Altres propietats
Ciències per al món contemporani
Tema 2. DIVISIBILITAT.
MÚLTIPLES I DIVISORS ESCOLA EL Cim- 6è de primària.
Noms: Franco i Julio Grup i nivell: 5è B Escola: CEIP Anselm Clavé
LES AIGÜES SALVATGES Les aigües de torrentera procedeixen de la pluja
LES PLANTES I LES SEVES PARTS
Alumnes de 4t Coneixement del medi natural Curs
MESCLES I DISSOLUCIONS
Que es un bacteri? Els bacteris són éssers unicel·lulars. Són tan petits que per poder-los observar cal un microscopi especial,anomenat microscopi electrònic.
El mercat ELS NENS I NENES DE P-4.
Tècniques de representació gràfica
Tot el que ens envolta és matèria, però...
Coneixement del Medi Social i Cultural
UNITAT 1: Els nombres reals (I)
Un animal en perill d’extinció
Creació d’un mapa personalitzat
ELS NOMBRES ENTERS.
LA METEOROLOGIA.
T E O R I A D E L C O L O R Que cal saber sobre el color?
Contaminació per co2. efecte hivernacle.
Coneixement del Medi Social i Cultural
1 Gasos: conceptes bàsics La velocitat de difusió dels gasos
Éssers vius i éssers inerts
LA LLUM És una forma d’energia que percebem amb el sentit de la vista
AUTOECOLOGIA L’autoecologia estudia l’adaptació dels organismes al medi en el qual viuen. Morfologia dels organismes Fisiologia Tipus d’alimentació Tipus.
DEL TEXT INFORMATIU AL TEXT DIDÀCTIC
QUÈ FA QUE UNA PILOTA BOTI MÉS QUE UNA ALTRA?
Coneixement del Medi Natural
Què hi ha a l'Univers?.
Termes i expressions algebraiques
GO PRO Martí Macià 5è A.
FET PER L’ÈRIC I L’ANASTASIA
4. L’òptica quàntica L’òptica electromagnètica ens descriu la llum com una ona EM clàssica: Amplitud dels camps: variables contínues Energia ~ |A|2 Aquesta.
3. TOTS SOM DIFERENTS..
LES ESTRELLES Joan Osiris Zoey Carlota .
Matemàtiques 3er E.S.O..
Mescla Eutèctica Estudi analític del comportament del punt de fusió d’una mescla homogènia d’aigua i sal.
TEMPERATURA I TERMÒMETRES
El màrqueting i els seus elements
Gèneres Musicals.
Potser la seva vestimenta deia el que la seva ànima volia reflectir
Nom : Elena Ipingea Data :
CONCURS.
Sòlids Líquids Gasos Plasma
HORT = TREBALL EN EQUIP - 4t
CONNEXIONS SENSE CABLES I DISPOSITIUS MÒBILS
Repàs control 4: estadística i atzar
Coneixement del Medi Social i Cultural
XXIII OLIMPìADA MATEMÀTICA 2012
Les taules de multiplicar
La llum i el so.
Un animal en perill d’extinció
Xavi Fabregat 4tA Karim Atsailali 4tA
8.SISTEMES MORFOCLIMÀTICS
L’ ELEFANT.
Noms: Gemma-Raquel Grup i nivell: 5è A Escola: CEIP Anselm Clavé
Quin canvi!!!!.
TEMA 2: LA MATÈRIA I ELS MATERIALS
La vulneració dels drets socials
TUTORIAL BÀSIC PER A LA GESTIÓ DE LA UBICACIÓ DE LES PERSONES EN L’APLICACIÓ DEL CATÀLEG D’ESPAIS SERVEI TÈCNIC I DE MANTENIMENT.
Estils i Plantilles Ms Word.
LA TERRA.
Transcripción de la presentación:

DESCRIPCIÓ DELS HORITZONS

CARACTERÍSTIQUES DESCRIPTIVES COLOR TEXTURA ELEMENTS GROSSOS ESTRUCTURA POROSITAT ALTRES CARACTERÍSTIQUES

COLOR Per al d’evitar subjectivitats, s’utilitza el codi Munsell , el qual mitjançant una notació de lletres I números universal, descriu el color del sòl. El primer conjunt de números I lletres representa el Matís: Matís: és la longitud d’ona dominant de la radiació reflectida pel sol. Consta de 6 colors bàsics: Y= groc; R= vermell; G= verd; B= blau; YR= groc-vermell; RY= vermell-groc. A continuació,s’especifica la Lluïsor ( value) que és el grau de color o foscor relativa del color comparat amb el blanc absolut. El rang de valors va des del zero per al negre pur fins a 10 fins al blanc. El número que ve després es coneix com el Croma (chroma). El croma descriu la intensitat del color. Colors de valors petits de croma se ‘ls diu colors dèbils, mentre que als de valors alts se ‘ls diu colors àltament saturats o forts. L’ escala comença al zero per als colors neutrals però no hi ha un final arbitrari para la escala

El color de la matèria orgànica

Sòls amb poca matèria orgànica

El color de la calç

TEXTURA Quan parlem de textura d’un sòl, ens estem referint a la GRANULOMETRIA, és a dir al % de partícules individuals de diàmetre Inferior a 2mm, aquest conjunt de partícules rep el nom de terra fina. Segons el seu tamany, aquestes partícules es poden poden classificar Segons l’USDA en : ARGILA: partícules de diàmetre inferior a 2 micròmetres LLIM:partícules de diàmetre comprés entre 2 i 50 micròmetres ( = 0,002mm i 0,05 mm) SORRA: partícules de diàmetre comprés entre 50 micròmetres (0,05 mm) i 2mm.

Per tant, la TEXTURA determina el % de sorra, llim i argila d’un sòl. I a través del DIAGRAMA TRIANGULAR USDA, que conté totes Les proporcions possibles de sorra, llim i argila, podem anomenar la Textura d’un sòl.

ELEMENTS GROSSOS Són aquelles partícules que tenen un diàmetre major a 2mm.Si n’hi ha molts disminueix el volum efectiu de sòl. Entre aquests tenim: Graves: 2mm- 2cm Pedres: 2cm-20cm Roques: > 20 cm

ESTRUCTURA És l’organització de les partícules de sorra, llim i argila del sòl formant AGREGATS, els quals poden tenir formes i tamanys variables. L’estructura es pot classificar en funció de la forma dels agregats i en funció del grau de desenvolupament de la pròpia estructura. Anem a veure-ho!

Classificació segons la forma dels agregats: Estructura laminar: agregats amb forma aplanada. Característica de material dipositat sota l’aigua.

Estructura prismàtica: típica d’horitzons enriquits en argila i pobres en matèria orgànica. Els agregats tenen forma de prisma més alt que ample. Els prismes poden ser molt durs i impedir que les arrels penetrin.

Estructura granular: agregats més o menys rodons, entre els quals queda molt espa, ja que no queden totalment ajuntats. Tamany de 1 a 10 mm.

Resum d’estructures segons la forma dela agragats:

Classificació segons el grau de desenvolupament: Estructura contínua o sense estructura:

Estructura dèbilment desenvolupada. Estructura moderadament desenvolupada. Estructura fortament desenvolupada.

Factors que poden modificar l’estructura del sòl: L’acció de l’aigua Sistema de cultiu Microorganismes Cucs de terra Tècniques de cultiu Tècnica de reg Gel-desgel Condicions meteorològiques al llarg de l’any.

5. LA POROSITAT Els porus del sòl són els espais compresos entre les partícules sòlides. Els porus poden estar ocupats per aire i per aigua en proporcions que depenen del grau d’humitat del sòl. Els porus petits o micoporus estan ocupats per aigua, i els porus grans o macroporus per aire. La porositat d’un sòl influeix en : La retenció d’aigua d’aquell sòl. El creixement de les plantes D’altra banda les labors de cultiu, també afecten la porositat d’un sòl.

6. ALTRES CARACTERÍSTIQUES L’estat d’humitat. La consistència La duresa