ELS LÍMITS EN ELS INFANTS, NECESSARIS? ILDA GILI MILLERA Escola Montcau Març 2015

ELS LÍMITS EN ELS INFANTS: NECESSARIS? - Què signifiquen? - Són realment necessaris? - Per què hem de posar límits als nostres fills/es? - Quins límits hem de posar? Com els hem de posar? Creiem que som els “dolents” quan diem NO? Ens requereix un esforç, estem cansats, passem poca estona amb els fills i no volem que aquesta estona es converteixi en una batalla? Voldríem evitar els conflictes? Però els conflictes formen part de la vida! Recordem les nostres pròpies vivències de quan érem petits i voldríem evitar repetir-les? - Com ens sentim quan posem límits?

DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL, COGNITIU I SOCIAL EQUILIBRAT LÍMITS LLIBERTAT RESPONSABILITAT - Perquè un nen desenvolupi tot el seu potencial és imprescindible que hi hagi una interacció amb tot el que l’envolta; que pugui ser un mateix, però sempre en interacció amb els altres. - En una persona equilibrada, aquests dos aspectes són inseparables: responsabilitat i llibertat. I això ja comença a l’infantesa. Llibertat sense responsabilitat = LLIBERTINATGE Responsabilitat sense llibertat = SUBMISSIÓ

PER QUÈ SÓN NECESSARIS? - Els límits formen part de la vida. - Per una qüestió funcional: al nostre entorn també hi ha “altres”, que tenen necessitats i desitjos. - Són punts de referència: conèixer els límits dóna seguretat per interactuar de forma relaxada. La vida es dóna dins d’uns límits fins i tot a nivell fisiològic. La nostra capacitat d’acció també està limitada i sobrepassar certs límits posa en perill la pròpia existència de vida. Els límits creen una base segura per atrevir-se a iniciar noves relacions, a tenir noves experiències. - Ensenyen conductes adequades. - Protegeixen del perill.

OBJECTIU: MILLORAR L’ADAPTACIÓ DE L’INFANT AL MÓN. MANCA DE LÍMITS LÍMITS FUNCIONALS Desig de realitzar la pròpia voluntat al marge de les conseqüències. Poca tolerància a la frustració. Baixa empatia. Egocentrisme. Angoixa. Acceptació dels límits amb normalitat. Més tolerància a la frustració. Més capacitat de trobar solucions als conflictes. Personalitat més madura. Seguretat. OBJECTIU: MILLORAR L’ADAPTACIÓ DE L’INFANT AL MÓN.

QUÈ ÉS NORMAL EN LA CONDUCTA DELS INFANTS? Reclamar contínuament l’atenció. Ser molt inquiets. Ser desordenats. No tenir sentit del perill. Fer moltes preguntes. Canviar sovint d’opinió. Ser sensibles a les tensions de l’entorn. Fer rebequeries. Portar la contrària. Desobeir.

QUALSEVOL CONDUCTA COMUNICA ALGUNA COSA PER QUÈ ES PORTEN AIXÍ? Per reclamar atenció. Per gelosia o competència. Per frustració. Per por a la separació. Com a reacció al cansament, al malestar emocional... Expectatives poc realistes de pares, mestres, educadors... Hàbits inadequats. QUALSEVOL CONDUCTA COMUNICA ALGUNA COSA

COM ESTABLIR ELS LÍMITS? - Procés en permanent definició: quan canvia el context, cal redefinir-los. - Hi ha límits NEGOCIABLES i límits INNEGOCIABLES. - És necessari el DIÀLEG, però també l’AUTORITAT, que no és el mateix que autoritarisme. - Els límits pactats impliquen més RESPONSABILITAT a l’hora de respectar-los. L’INFANT ASSUMEIX ELS LÍMITS I ACONSEGUEIX CONTROLAR PER SÍ MATEIX EL SEU COMPORTAMENT. “L’error dels pares és que ensenyem a obeir en lloc de pensar.” Ferran Salmurri

COM ESTABLIR ELS LÍMITS? CAL SABER: - Què podem esperar de l’infant (segons l’edat, el seu caràcter, la situació...) - Quina conducta volem modificar o ensenyar. ÉS IMPORTANT: - Ser constant. - Donar models. - Ser coherents amb nosaltres mateixos. - Coherència entre les diferents persones que intervenen en el procés educatiu de l’infant.

COM EVITAR ELS CONFLICTES? COM ADREÇAR-NOS ALS INFANTS? Ni càstigs, ni recompenses, ni amenaces: només CONSEQÜÈNCIES LÒGIQUES. Dirigir-nos a la conducta, no a la persona. Tenir autocontrol. Parlar amb veu tranquil.la però ferma. Utilitzar frases curtes i clares. Substituir frases negatives, per frases positives. Centrar-nos en el que és essencial. Respectar els sentiments del nen: fer-lo sentir que entenem la seva frustració, però que la situació és així. Ser flexibles.

COM EVITAR ELS CONFLICTES? COM ADREÇAR-NOS ALS INFANTS? Donar informació per avançat del que esperem de l’infant. Oferir possibilitats d’elecció. No sempre funciona la mateixa tècnica per solucionar un conflicte: distracció, acompanyament físic, ignorar, conseqüència positiva, reparar... Utilitzar la imaginació i elements humorístics. Després d’un conflicte, sempre ha d’haver una RECONCILIACIÓ.

Som pares i aquesta feina ningú la farà per nosaltres ni ningú la farà millor que nosaltres.