INDEX .Classes socials .Família .Educació jocs i joguines

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
QUAN ARRIBA EL TEMPS DE COLLIR CASTANYES... TAMBÉ ARRIBA... LA TARDOR... NI FRED, NI CALOR.
Advertisements

QUAN ARRIBA EL TEMPS DE COLLIR CASTANYES... TAMBÉ ARRIBA... LA TARDOR... NI FRED, NI CALOR.
LA CASTANYERA.
MONARQUIA VS. REPÚBLICA. MONARQUIA - els privilegiats: patricis Homes - clients lliures - els no privilegiats - plebeus - lliberts Homes no lliures: els.
LA CIUTAT I L’HABITATGE A ROMA
TESEU Y EL MINOTAURE Pablo José Blasco Mendoza 4ºB.
BLANCANEU I ELS SET NANS 1.
21 de l’any cB Regina Pregar escoltant el “Pie Jesu” de Marcel Olm, ens posa al costat de Jesús.
El pensament de Karl Marx.
VISITEM LA RESIDÈNCIA.
LES OBRES PÚBLIQUES DE ROMA
L’ANTIC EGIPTE.
Monarquia Era el més elevat i no havia de donar explicacions a ningú. Quan deia una cosa tothom li donava el suport E L S C A N V I O Noblesa i clergat.
Entrevistem a Joaquín Castel Mas
ELS ROMANS.
JESÚS DE NATZARET.
La primera estrofa d'aquest cant processional (vv La primera estrofa d'aquest cant processional (vv. 1-2) és una invitació a l'alegria i a l'acció.
CLAUDE MONET.
Hi havia una vegada un lloc màgic, ple de color i aromes on vivia un drac panxa contenta. Era molt simpàtic, rialler i un enamorat del seu país, El Jardí.
El mercat ELS NENS I NENES DE P-4.
LA MENTIDA DESCOBERTA.
IN MEMORIAM - 65 YEARS LATER Irena Sendler
ELS ROMANS Alimentació Activitats Econòmiques:
Religió i els déus romans
EL CONTE DEL DOFÍ.
LA VIDA DE JOAN MIRÓ.
ELS DRETS DELS INFANTS.
TEO A 2 C.R. P quest curs utilitza paper, vídeo i i ordi- nador.
EDAT MITJANA.
EUROPA.
Les classes socials a l’antiga Roma i la vida a les ciutats
La família de les tortugues
IMPLIQUEM A TOTES LES CLASSES EN EL NOSTRE PROJECTE
EL POBLE DE LA FANTASIA.
LA SOCIETAT FEUDAL Els que combaten 3 grans grups Els que preguen
SORTIM A EXPLICAR MITES
5. El problema de la moral: eudemonisme
VISITEM LA RESIDÈNCIA.
ROMANS:OBRES PÚBLIQUES
Estat de benestar i drets socials
Col·legi Sant Josep Obrer L’Hospitalet de Llobregat
LA FESTA MAJOR I ELS GEGANTS
Els primers en ser invadits i els últims en ser conquistats
EL FEUDALISME.
La història de Sísif Mitologia Grega.
-FIGURA SEGONA SETMANA: JOSEP I MARIA DIMECRES 9 -FIGURA SEGONA SETMANA: JOSEP I MARIA SOMRIU, JA QUEDA POC PER CELEBRAR EL NAIXEMENT DE NEN JESÚS.
Hi havia una vegada una família de ratolins.
ELS ESTELS.
La llegenda en el Poblat Ibèric
LA SOCIETAT , LA FAMÍLIA , L’EDUCACIÓ I LES JOGUINES
XIII a Setmana de la solidaritat
TESEU I EL MINOTAURE ELOI PAEZ
Classes socials i la vida a les ciutats:Esclaus
U2: LA FUNDACIÓ DE ROMA. LA MONARQUIA
Treball efectuat per GUILLEM BIRBA i MARIA JORDANA
Al vostre gust amb el 8 Amb so ¯
Cavall de Troia Marta Poveda 4rtB 6 juny de 2013.
LA PANDILLA.
Per la PAU, en record de RACHEL CORRIE.
Drets Socials.
Estat del benestar per a tots o privilegis per a uns quants?
Vulneració dels drets socials
HANSEL I GRETEL Hansel i Gretel vivien amb el seu pare un pobre llenyataire i la cruel madrastra. Eren tan pobres que gairebé ja no tenien ni menjar per.
Carta de compromís Manifest 3r ESO B 1.
Adopció 3% dels nens d’E.E.U.U són adoptats.
El que ha passat està molt bé
A la serra de Rodes (o de Verdera).
CONTE LA FADA EMPATIA VISITA UNA ESCOLA.
Matrimoni, organització familiar i els noms dels romans
Sobre l’esforç Anònim 2014 .
Transcripción de la presentación:

INDEX .Classes socials .Família .Educació jocs i joguines ELS ROMANS INDEX .Classes socials .Família .Educació jocs i joguines

CLASES SOCIALS Per damunt de tot estava l’ EMPERADOR CIUTADANS ( homes lliures) -Eren ciutadans totes les persones que no havien nascut ni esdevingut esclaus. -Tenien drets i deures en funció de les subclasses a les quals pertanyien. Subclasses: patricis, plebeus i clients NO CIUTADANS lliberts i esclaus.

EMPERADOR Era el càrrec màxim de l’Imperi Romà. Normalment estava relacionat amb el poder. Tenia autoritat sobre tots els governants de les províncies romanes. Podia condemnar a mort o perdonar. El primer emperador, fundador de l’imperi Romà, va ser Ròmul.

PATRICIS Els patricis van ser la classe més alta i dirigent de Roma. Era la gent rica. Els patricis i les seves famílies eren el primer esglaó social. Ocupaven càrrecs polítics. Eren els descendents de les famílies fundadores de la ciutat. Vivien en cases grans i luxoses, sovint amb patis, anomenades domus. Gaudien de tot tipus de privilegis i eren els propietaris de la majoria de les terres. Tenien esclaus

PLEBEUS Els plebeus eren tots els ciutadans romans que no eren patricis, és a dir la gran majoria... Al principi no tenien deures ni drets. Tampoc podien accedir a cap càrrec polític ni religiós, ni casar-se amb un patrici. Després, van aconseguir certa igualtat amb els patricis. Entre els plebeus hi havia artesans i comerciants.

CLIENS Eren plebeus que es posaven sota la protecció d’un patrici. Cada matí, s’havien de presentar davant del patró per retre-li obediència i respecte. A canvi, el patrici li donava diners i aliments per mantenir la família

LLIBERTS Els lliberts eren els esclaus que havien aconseguit ser lliures. Tot i haver estat alliberats, tenien alguns dels seus drets limitats. Els fills dels lliberts, si naixien en llibertat, ja eren ciutadans de ple dret.

ESCLAUS L’esclau constituïa l'esglaó més baix la societat. Eren homes, dones i nens que no gaudien de llibertat; eren propietat d’un amo. No eren considerats persones, només objectes que es podien comprar i vendre. Feien les feines més dures i pesades.

LA FAMILIA EL PARE El pater famílies era el cap de la família (membre sui iris) i tenia un poder sense límit sobre la resta de membres de la família. Havia de garantir la continuïtat de la família Procurar-li els béns materials per viure. Dirigia el culte familiar. LA MARE Durant l’època arcaica, la dona romana vivia tota la seva vida sota el control d’un home, primer el pare, després el marit i, en absència d’aquests dos, d’un tutor. Després, això va canviar. Gaudia de força consideració dins la família. Duia la casa, filava, teixia, sortia a comprar, anava a reunions i banquets... EL FILL O FILLA Quan naixia un fill, havia de ser reconegut pel pare per poder entrar a formar part de la família. Els infants que no eren reconeguts pel pare, eren exposats en alguna cruïlla de carrers o a la sortida de la ciutat i eren abandonats a la seva sort.

EDUCACIÓ,JOCS I JOGUINES Els nens romans es divertien jugant a jocs com nosaltres. Hem heretat alguns dels jocs als que jugaven: fet i amagar, bales, pilotes... Les nenes tenien les seves nines fetes de fusta o fang i algunes amb articulacions. Als nens, els agradava jugar a batalles amb espases de fusta.

ANDREA, AITANA, ARIADNA i KEVIN Gràcies per escoltar el nostre treball !!!