5. El problema de la moral: eudemonisme

Presentación del tema: "5. El problema de la moral: eudemonisme"— Transcripción de la presentación:

1 5. El problema de la moral: eudemonisme
5.1. Origen, naturalesa i funció de la polis Pàgina 112 L’ésser humà és social per naturalesa Text pàgina 112 L’ésser humà és un animal social (zoon politikon) perquè per assolir la pròpia perfecció necessita la vida comunitària. Unió d’ètica i política: per portar una vida guiada per la raó i orientada a la consecució de la felicitat. Únic animal dotat de llenguatge, eina que li serveix per comunicar-se, compartir projectes i expressar valors els morals. La resta dels animals poden viure de manera gregària però no associar- se. José Vidal González Barredo

2 5. El problema de la moral: eudemonisme
5.1. Origen, naturalesa i funció de la polis Pàgina 113 L’origen natural de l’Estat L’Estat, com tot ésser natural, té una gènesi i un desenvolupament orientat a la seva perfecció i una funció que li és específica. L’Estat (polis) és la culminació d’un procés naturals pel qual s’arriba a la comunitat més perfecta, aquella que és autosuficient. Família Poble L’Estat La funció de l’Estat 1r: Assegurar la vida dels ciutadans (viure) 2n: Promoure la felicitat dels ciutadans (viure bé) Text pàgina 113

3 5. El problema de la moral: eudemonisme
5.2. El concepte aristotèlic de ciutadania i les classes socials Pàgina 114 El concepte de ciutadania Qui, com i per què ha de participar en l'assoliment d’aquests objectius marcats? La ciutadania és un ideal de vida comunitària lligat a la recerca del bé comú (En línia amb l’Oració fúnebre de Pèricles). La participació política està condicionada al fet de: Ser home lliure: queden excloses les dones i els homes que no disposen del temps lliure per dedicar-se a la ciutat). El mèrit: que és proporcional a la llibertat, l'excel·lència (capacitat), l’origen (noble o plebeu) o la riquesa. Per tant, només tindran drets polítics les classes superiors.

4 5. El problema de la moral: eudemonisme
5.2. El concepte aristotèlic de ciutadania i les classes socials Pàgina 114 El model d’organització social Com s’ha d’organitzar l’Estat per tal de complir la seva funció? Classes superiors Guardians, magistrats i governants Classes inferiors Agricultors, artesans i mercaders Exclosos dels drets de ciutadania Dones i esclaus

5 5. El problema de la moral: eudemonisme
5.3. Les formes de govern: el republicanisme Pàgina 115 Quan una polis és justa? Quan qui governa ho fa en favor del bé comú. Text pàgina 115 Qui governa Justes Injustes Objectiu Bé comú Interès d’un grup Un de sol Uns quants La majoria Monarquia Aristocràcia República Tirania Oligarquia Democràcia

6 5. El problema de la moral: eudemonisme
5.3. Les formes de govern: el republicanisme Pàgina 115 Per què Aristòtil, com Plató, és un detractor de la democràcia? Entén la democràcia com el govern dels pobres contra els rics (com Plató). Si governa una sola classe social ho farà només en virtut del seu propi interès, es convertirà en un govern tirànic (sotmetrà les altres classes socials) i despòtic (no estarà subjecte a cap llei ni control). La república és un govern mixt (amb la participació de més d’una classe social) i sotmès l’imperi de la llei. La excel·lència en les virtuts que s’exigeixen a un bon governant (prudència i saviesa pràctica) no és possible en el ciutadà mitjà. Defensa la importància de la classe mitjana (dota d’estabilitat a l’Estat) i rebutja la comunitat de béns platònica.